El món del vi (desfilant-hi l’excel·lent Sot Lefriec del Penedès o uns caves kosher anomenats Batet), la viticultura, les ratlles de coca, l’alcoholisme, la creació literària i els negres, la memòria històrica recuperada per descobrir casos sorprenents (com el d’una dona morta durant la Guerra entre vinyes penedesenques per robar raïm després de ser obligada a despullar-se i a fer fel·lacions) i les seves descripcions tan periodístiques i incissives presideixen La col·laboradora (Columna), una molt recomanable obra on es reconeix l’esperit i l’ànima d’aquesta escriptora nascuda el 1966 a Santa Eulàlia de Ronçana. Fins i tot hi apareix un periodista especialitzat en arguments vitivinícoles que, mirin per on, es diu Ramon. Aquesta novel·la ja ha arribat a la tercera edició en poques setmanes.
La col·laboradora
Autor: Empar MolinerTitol Original:La col·laboradora
Col·lecció: Clàssica [Núm 923 ]
Núm edició: 3
« Sóc una mena de negra. No una negra amb
aurèola, no la negra d’un novel·lista famós, no la negra que fa els
discursos d’un polític »
El que jo faig és escriure això que se’n diuen “llibres
pràctics”, de manera que aporto el meu granet de sorra a la degradació
imparable de la literatura.Text de contraportada
Quan dic de què faig (quan ho dic fora del sector editorial) és com si digués “detectiu privat” o “forense”. Tothom exclama “Ah, sí?” amb interès molt sincer. Si ho dic a algú del sector editorial (un editor, un escriptor que no publiqui a la multinacional on treballo en règim d’autònoma) em miren amb menyspreu. Sóc una mena de negra. No una negra amb aurèola, no la negra d’un novel·lista famós, no la negra que fa els discursos d’un polític. No, no. Fer això, d’alguna manera, ara tothom ho troba romàntic. Fins i tot sé d’algun escriptor jove d’aquests amb patilles i cara de desolació (d’aquests que escriuen llibres que duen per títol el nom i el cognom d’una dona) que serien feliços fent-ho i sobretot explicant-ho a les entrevistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada