Un lesionat, com jo, Álvaro Palacios (ell a causa d'una malhumorada vaquilla que encara el fa anar coix) em va deixar tastar de la seva copa dissabte passat l'anyada del 2008 de l'Ermita. Haig de reconèixer que tenia reticències davant aquesta anyada, que crec que va ser un pèl complicada al Priorat. Aquest vi, però, em va reconciliar amb el 2008. L'Ermita 2008 (uns 800 euros) és pura finesa, expressió de fruita franca d'una delicada i floral garnatxa sense potència però molt emocionant. Se'l pot catalogar com un gran vi hedonista. La trobada amb l'Álvaro Palacios va ser casual, dissabte passat al restaurant El Celler de l'Aspic de Falset, de Toni Bru. Jo hi vaig anar amb l'Empar Moliner i el seu company Àlex Torío, que van voler compartir amb mi un bon Dofí del 2008 (no és el millor que he tastat) i un sorprenent Sílex de Didier Dagueneau (sauvignon blanc) del 2006 molt marcat per una fruita madura de pinyol. Amb els formatges vam tastar l'inpressionant Pansal del Calàs del 1996 de la Cooperativa de Capçanes (un vi que aleshores encara emparava la DO Tarragona, dins la subzona Falset). El Pansal es va mostrar meravellós, més en boca que no pas en nas: meitat ranci sense excessiva evolució (notes a avellanes) i meitat dolç sense ser empalagós. Una gran experiència.
dilluns, 2 de juliol del 2012
L'Ermita 2008, Dofí 2008, Sílex 2006 i Pansal del Calàs 1996
Un lesionat, com jo, Álvaro Palacios (ell a causa d'una malhumorada vaquilla que encara el fa anar coix) em va deixar tastar de la seva copa dissabte passat l'anyada del 2008 de l'Ermita. Haig de reconèixer que tenia reticències davant aquesta anyada, que crec que va ser un pèl complicada al Priorat. Aquest vi, però, em va reconciliar amb el 2008. L'Ermita 2008 (uns 800 euros) és pura finesa, expressió de fruita franca d'una delicada i floral garnatxa sense potència però molt emocionant. Se'l pot catalogar com un gran vi hedonista. La trobada amb l'Álvaro Palacios va ser casual, dissabte passat al restaurant El Celler de l'Aspic de Falset, de Toni Bru. Jo hi vaig anar amb l'Empar Moliner i el seu company Àlex Torío, que van voler compartir amb mi un bon Dofí del 2008 (no és el millor que he tastat) i un sorprenent Sílex de Didier Dagueneau (sauvignon blanc) del 2006 molt marcat per una fruita madura de pinyol. Amb els formatges vam tastar l'inpressionant Pansal del Calàs del 1996 de la Cooperativa de Capçanes (un vi que aleshores encara emparava la DO Tarragona, dins la subzona Falset). El Pansal es va mostrar meravellós, més en boca que no pas en nas: meitat ranci sense excessiva evolució (notes a avellanes) i meitat dolç sense ser empalagós. Una gran experiència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada