Aquest dimarts s'ha donat a conèixer, per part de la Plataforma per la Llengua, que es calcula que només un 6% dels productes
venuts en supermercats i grans superfícies de distribució de Catalunya
compleixen la llei del Codi de Consum que obliga a etiquetar almenys en català les dades obligatòries dels productes. O sigui, el 94% no respecten la llei d'etiquetatge en català. Qui sí ho respecta en el món del vi són les dues grans marques del sector del cava. A continuació us adjunto la nota de premsa de la Plataforma per la Llengua:
EL 94% DELS PRODUCTES NO RESPECTEN LA LLEI D’ETIQUETATGE CATALANA
Barcelona, 24 de juliol de 2012.- Ahir es van complir justament 2 anys de l’aprovació de la Llei 22/2010 del Codi de Consum, que obliga a etiquetar també en català les dades obligatòries dels productes. La Plataforma per la Llengua ha realitzat una estimació del grau de compliment d’aquesta llei, i calcula que un percentatge altíssim d’empreses, el 94% (és a dir, 9 de cada 10 empreses), no la respecten. O dit d’una altra manera, només un 6% dels productes venuts en supermercats i grans superfícies de distribució de Catalunya etiqueten d’acord amb la legislació vigent. Des de l’ONG del català considerem un boicot en tota regla i una manca de respecte a les persones consumidores l’actuació de grans empreses com Danone, Nestlé, Coca-cola, Casa Tarradellas, Dani, Henkel, Gillette, Nutrexpa, Dodot, Aspirina, Philips, Durex o Fairy, que dos anys després de la llei no han fet cap pas per adaptar-se a la llei. Us adjuntem bé un document explicatiu sobre la llei i l’etiquetatge en català.
La Plataforma per la Llengua denuncia que en aquests moments Catalunya és, dins el context europeu, capdavantera en incompliments legals i de drets del consumidor en les informacions dels productes a l’etiquetatge. Totes les comunitats lingüístiques de la Unió Europea i de l’espai Schengen de les dimensions de la catalana tenen lleis que obliguen a etiquetar en les llengües respectives. Però el cas català és atípic per la lentitud del procés d’adaptació. Malgrat que hi ha força empreses que ja compleixen (per exemple, Damm, Moritz, Cacaolat, Taurus, Fagor, Hewlett Packard, Whirlpool, Vichy Catalan, Frit Ravich, Codorniu, Freixenet, Lacoste o Armand Basi) i d’altres que estan en procés de fer-ho, l’etiquetatge en català encara és molt minoritari.
La paradoxa s’agreuja pel fet que algunes d’aquestes grans multinacionals sí que són respectuoses amb els drets dels consumidors en altres països amb comunitats lingüístiques comparables a la catalana i respecten totes les lleis al respecte. Hi ha empreses que etiqueten en llengües molt menys parlades com el català, com Aspirina, que ho fa en danès, lituà, letó o francès quebequès, o Nestlé, que té productes a Sudàfrica etiquetats en llengües com el sotho, el zulu o l’afrikaans, i en canvi no ho fan en català. Per la Plataforma per la Llengua, això es deu a un desconeixement per part de la seu internacional del mercat lingüístic català i a una priorització de les qüestions ideològiques i d’inèrcies de les seus espanyoles per sobre de les raons de mercat.
La lleis impositives del castellà, però, sí que es prenen en consideració per part d’aquestes mateixes empreses. Per exemple, en aquests moments hi ha 202 lleis que obliguen a etiquetar diversos productes en castellà a Catalunya, totes vigents i dictades en el període democràtic, i només dues que, com el Codi de consum i l’article de la Llei de política lingüística que regula els productes amb segell ecològic i amb denominació d’origen, fixen el català com a obligatori. Mentre en el cas del català l’incompliment de la llei és del 94%, no passa el mateix amb el castellà, que no arriba a l’1%. Al 2010, l’Agència Catalana de Consum va posar 8 multes amb un import d’11.000 euros per no etiquetar en castellà. El 2011 n’eren 12 amb un import de 15.500 euros. En canvi, pel que fa al català, tot i que la llei és del 2010, no hi ha hagut encara cap sanció. Així i tot la Plataforma per la Llengua i l’associació Consum Català van rebre el 2011 328 queixes de consumidors sobre productes que no estaven correctament etiquetats en català.
La situació, doncs, és encara lluny de la plena normalitat, però no és completament negativa. Per exemple, la dada del 6% augmenta sensiblement si tenim en compte només els productes de marca blanca, on el grau d’acompliment de la llei és molt superior, al voltant del 40%, el doble que fa 8 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada