A cavall entre ahir divendres i avui dissabte, acompanyant una extraordinària escórpora a la planxa al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, el copropietari de l'establiment, Jose Gallego, va voler sacsejar-me l'ànima amb una joia de la collita del 1925. Es tracta d'un vi de la Rioja (Gran Reserva Especial Marqués de Murrieta Castillo de Ygay) que ja porta uns 85 anys a l'ampolla i que es va mostrar sorprenentment esplèndid. El mateix vi ja va sorprendre l'octubre del 2008 al bloguer Joan Gómez Pallarès, que el va tastar al restaurant el Celler de l'Aspic de Falset (http://www.devinis.org/2008/10/castillo-de-igay-1925-en-celler-de.html). El vi, de color òbviament evolucionat, es mostrava viu, amb una gran acidesa en boca i amb punxes fins i tot cítriques (llimona). El seu record en boca és encara llarg. Un enorme vi del sud de la Rioja Alta. En boca s'obria madur, vellutat, evolucionant a la copa tot recordant un bon oporto. És una meravella poder gaudir d'un vi que va cap al segle de vida. Encara queden ampolles disponibles d'aquest vi que s'ha ofert al mercat recentment per damunt dels 500 euros. D'altra banda, dilluns passat, en un memorable tast a cegues de vins de la DOQ Priorat a l'apartament de la Diagonal de Barcelona de Virginie Tibau, vaig tenir l'ocasió de gaudir de la calidesa (fruites compotades) del Masia Barril Típico de 1991 (una gentilesa de Pere Rovira) i del relativament intens i complex Scala Dei de 1975 (gentilesa de Codorníu). Aquests dos priorats explicaven amb nitidesa les marcades diferències entre els terroirs de Bellmunt i Porrera. Tots els tres vins vells que he tastat aquesta setmana eren bells. De vegades el món del vi et retorna la passió que li diposites.
Hola, Ramon,
ResponEliminano es pot negar que ha estat una setmana de fortuna per a tu!!! Quin trio d'asos més interessant. Amb els vins d'Scala Dei no hi tinc experiència. Però amb els Ygay i els Masia Barril, sí. Aquest 25 et transporta a un altre món, a una altra manera de fer i entende el vi. En el fons, és com el Masia Barril però des de punts de partida radicalment diferents: els Barril ho deien fins i tot a la publicitat, volien fer un vi modern pel Priorat però de "corte clásico". Qui els escoltés ara quan aquelles mateixes hectàrees lluiten (és la meva opinió, vaja) ara per tornar una mica al lloc d'on van sortir ara fa més de 30 anys...Aquests priorats expliquen el que tu dius, és clar, i algunes altres coses que els que fan vi allà haurien de tenir presents. Bé, alguns les hi tenen molt, de presents, perquè n'hem parlat!
Salut i merci per la referència: és cert que no hem descrit de la mateixa manera l'Ygay 25, però l'aproximació des de l'emoció, el respecte i el plaer, sí que em sembla la mateixa!
Joan
Joan, no tinc cap mena de dubte que l'aproximació des de l'emoció, el respecte i el plaer, sí que és la mateixa- D'altra banda, posats a buscar diferències, és veritablement remarcable que el Masia Barril del 1991 es criés sense fusta i que ara encara es pugui gaudirt d'ell.
ResponElimina