Ara que el tema de crear subzones a la DO Penedès torna a estar calent i amb vives polèmiques, vull compartir amb vosaltres una molt interessant proposta de Lluís Xavier Coll on no es parla de Costers de l'Ordal. Es parla de quatre zones ben definides. El més destacat és posar l'accent, com diu Coll, en tornar a trobar el potencial de cada una de les parcel·les i reequilibrar les vinyes pèr buscar la màxima qualitat.
Proposta de definició de zones en la Denominació d’Origen Penedès
per Lluís Xavier Coll Mestres
Eng Agrònom Esp en viticultura
Membre de l’Associació Catalana de Tècnics Vitícoles
La DO Penedès va néixer el 1960 davant la necessitat de definir una zona amb una gran tradició de producció de vins que es remunta a l'època dels fenicis .
El terme “Penedès” ha definit tradicionalment la vall situada entre les serralades Litoral i Pre-litoral catalanes i els seus contorns. Aquest nom ja és conegut des de l'any 1000 :
el llatí pinnatense, derivat de pĭnna, ‘penya’. En els documents medievals apareixen llatinitzacions diverses, com Penitensis, Pannis densis, etc.; l'any 1010 ja apareix escrit Penites (cf. BDE, xxvi, 58). Partint, com Balari, del llatí pĭnna ‘penya’, Coromines dóna com a molt probable la derivació *pinnētum ‘lloc de moltes penyes’ amb el sufix -ēnse, que hauria format un nom de comarca rocosa en oposició a vallēnse (> Vallès), nom de comarca on abunden les valls (Coromines DECast, iii, 733). |
Al llarg del temps , el Penedès ha passat per diferents fases de comercialització dels seus vins .
Fent un seguiment històric ,tenim noticies que en l’època fenícia i romana els seus vins eren font d'intercanvis i autoconsum de la població romana afincada a la zona .
En l’ època medieval els vins foren també pel consum de la zona i les ciutats properes (Barcelona principalment) , fins que , ja al segle XVIII es va iniciar la producció de brandis per exportar-los a Amèrica i cap al 1800 es comença la producció de negres amb una elaboració més acurada per portar-los a la creixent Barcelona i rodalies, tenint una punta màxima de producció entre el 1865 i 1880 amb la plaga de la fil·loxera a França. Quan la fil·loxera va entrar al Penedès la producció va caure i la viticultura de tot Catalunya es va reconvertir.
El 1875 , amb l’aparició del cava, la comarca va fer un replanteig, passant a conrear bàsicament varietats blanques , que configuren, en l’actualitat la major part del mapa vitícola penedesenc.
Amb l’elaboració d'aquest nou producte varen aparèixer grans empreses de cava i cooperatives que van concentrar pràcticament tot el raïm de la zona. La major part dels petits cellers, elaboradors de vi de la pròpia finca, van desaparèixer. Com a conseqüència trobem una producció de raïm amb una homogeneïtzació de qualitats i sense diferenciar les característiques de cada finca.
L’arribada del cava va suposar també una disminució del conreu de varietats autòctones apart de les tres principals per cava (macabeu, xarel·lo i parellada).
Actualment es torna a parlar de conceptes com “Terroir”, “vendre vi no és només vendre el producte sinó que cal vendre territori”, d’adaptar cada varietat al seu entorn més favorable i d’altres conceptes dins aquesta línia.
Per poder desenvolupar de manera sòlida aquests conceptes, cal tenir clar abans quines són les característiques agronòmiques que defineixen la Denominació d’Origen Penedès. Aquest estudi té l’objectiu de descriure una interpretació de la realitat del Penedès , amb una justificació de les diferents zones que conformen la diversitat vitícola, basat en criteris tècnics suficientment consolidats que permetin traçar unes línies clares de la diversitat d’aquesta comarca.
LA VARIETAT DE LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN PENEDÈS
Dins de la unitat que suposa la D.O. Penedès es distingeixen Zones que permeten vins molt diferents.
La DO Penedès anomena tres zones:
“Entre la serralada Pre-litoral catalana i les petites planes de la costa mediterrània, al bell mig de la depressió central, neix i madura la vinya del Penedès. Parlem d´una superfície de 1.557 quilòmetres quadrats dividits entre tres zones: el Penedès Superior, el Penedès Central i el Baix Penedès” WWW.dopenedes.cat
Ara que es comença a parlar clarament de definir aquestes zones , caldria establir criteris estrictament agronòmics que les concretin. Es tracta de discriminar d'una manera objectiva les parcel·les que pertanyen a una zona o una altra i elaborar un mapa clar que permeti fer una projecció de futur sòlida i duradora.
Cada zona ve definida pel sòl , caracteritzat pel subsòl del qual neix; i el clima , que va condicionat per l’alçada i per la distància al mar, entre altres factors.
Per definir aquestes zones es disposa d’una eina important que marca els grans traços de la comarca: el “mapa geològic de Catalunya”.
Quan es superposa el mapa geològic al mapa de la DO Penedès, es distingeixen molt bé quatre grans zones pel que fa al tipus de sòl i les diferències climàtiques acaben de perfilar-les.
Es pot dibuixar una simplificació del mapa geològic del Penedès , agrupant els perfils en quatre criteris geocronològics : Triàsic (el més antic), Cretaci, Neògen i Quaternari (el més recent)
Per definir climàticament la zona tenim poques estacions que recullin dades des de fa més de deu anys:
ESTACIÓ | zona | Temp. mitja anual | Promig Temp. màx. diàries | Promig Temp. màx. Anuals | promig temp min diàries | promig temp min anuals | PLUJA, anual | PLUJA mitja de les més intenses | ETO | DIES de PLUJA | DIES de GELADA | |
El Vendrell | Baix Penedès mar | 16,38 | 22,53 | 28,45 | 11,21 | 5,95 | 551,16 | 21,99 | 672,15 | 6,63 | 0,84 | |
El Montmell | Baix Penedès, part alta | 14,13 | 19,75 | 25,89 | 10,11 | 5,34 | 608,65 | 21,96 | 718,46 | 8,35 | 0,78 | |
Sant Pere de Ribes | Garraf mar | 15,84 | 22,02 | 27,42 | 11,29 | 6,25 | 592,86 | 22,72 | 737,25 | 8,17 | 0,6 | |
Begues-Garraf | Garraf muntanya | 13,55 | 17,49 | 23,15 | 10,82 | 5,89 | 675,29 | 24,15 | 690,94 | 9,93 | 0,69 | |
la Granada | Penedès central | 14,89 | 21,2 | 26,91 | 9,74 | 4,99 | 547,38 | 20,65 | 753,31 | 9,07 | 1,32 | |
Font Rubí | Penedès central | 15,02 | 20,82 | 26,76 | 10,84 | 5,05 | 515,33 | 19,98 | 676,2 | 6,63 | 0,57 | |
Sant Martí Sarroca | Penedès central | 14,73 | 21,67 | 27,26 | 9,13 | 4,02 | 570,26 | 21,36 | 737,2 | 8,64 | 2,15 | |
(Promig de dades del 2001 al 2011)
UNA NOVA VISIÓ TERRITORIAL DE LA D.O. PENEDÈS
Es defineixen quatre zones:
- 1a Zona: el Baix Penedès.
És el fons de la vall on aquesta entra en contacte amb el mar, als voltants del Vendrell, que és la seva capital.
Són terrenys quaternaris fèrtils i fons situats entre el nivell del mar i 300 m d'alçada i amb una gran influència marina, amb pocs contrastos dia-nit . Aquesta climatologia el fa ideal per una de les varietats autòctones que defineix millor els vins: el xarel·lo.
Si bé el centre de la vall representa la zona , dins el Baix Penedès es podrien diferenciar dues subzones:
- La part central i la part més baixa de la vall: situada climàticament entre el nivell del mar i els 150m i sobretot en els terrenys quaternaris més fons i fèrtils. És la part més productiva, que arriba fins l'Arboç o fins i tot a les parts baixes de Santa Margarida i els Monjos.
- La part mitja (més de 150 m sobre el nivell del mar) i alta del Baix Penedès: abasta tota la franja de vinyes sota les muntanyes (els pobles d’Albinyana, la Bisbal, Sant Jaume i La Munia).
Les diferents alçades donen una varietat climàtica suficientment important com per portar al servei de Protecció dels Vegetals del Departament d'Agricultura a donar avisos separats per la Lobesia Botrana (el cicle de la qual està molt influït per les variacions de temperatura) .
El límit superior del Baix Penedès limita amb la serra del Montmell i estribacions d'aquesta. Aquesta serra està formada per materials calcaris del Cretaci, (com el Garraf), el que fa que es trobi al poble del Montmell vinyes amb les característiques del Baix Penedès a 500 m d'alçada, llindants amb l'Alt Penedès (són les parts més altes del Baix Penedès), però la influència del mar i el tipus de sòls fa que s'inclogui en el Baix Penedès.
Aquests trets diferencials a dins de cada una de les subzones permet caracteritzar cada una de les finques i que aquestes tinguin la seva personalitat (“terroir”), però no permet generar línies interiors suficientment fortes com per generar zones diferents.
- 2a Zona: El Penedès Central.
És la zona on tradicionalment hi ha hagut la major part dels cellers més importants de la comarca , als voltants de Sant Sadurní d'Anoia i Vilafranca del Penedès.
És la part central de la vall , entre les muntanyes del Garraf i la Serralada Pre-litoral, tenint el límit amb el Baix Penedès entre Vilafranca i La Munia i entre Moja i Santa Margarida i els Monjos.
Aquest límit sembla bastant clar climàticament, sobretot si utilitzem l’índex indirecte d'aquestes variacions climàtiques com el desenvolupament de la Lobesia Botrana. A falta d’una densitat més elevada d’estacions meteorològiques, aquest índex és molt fiable (està gestionat per tècnics molt competents i amb una gran experiència a la zona), té un històric de més de 30 anys i amb una elevada densitat de parcel·les controlades, el que permet perfilar força bé els límits. És més fiable que els controls de maduració, que estan sotmesos a variables que no són sempre precisables (producció anual, sequeres puntuals que retarden la maduració, etc.).
Els altres límits del Penedès Central vénen donats pels afloraments del Juràsic i Cretaci inferior de les muntanyes del Garraf, les zones del Triàsic de la Serralada Pre-litoral i els límits físics de la DO Penedès ja a les faldes de les muntanyes de Montserrat i el Llobregat.
- 3a Zona: El Garraf.
Són les muntanyes que hi ha entre la vall central i el mar. Estan formades per acumulacions calcàries de l'Era Terciària. Ja al Juràssic (època dels dinosaures) , el mar va obrir-se de nou i es varen formar les calcàries típiques del Garraf amb gruixos molt importants d'acumulacions calcàries no gaire compactades, on es troben restes fòssils, que és una de les característiques d’aquests sòls. El subsòl és massiu (és on es troben les canteres de ciment) format per calcàries no gaire compactades i molt exposades a l’erosió per l'aigua. Aquesta característica fa que només es puguin desenvolupar els sòls a la superfície. Són sòls molt poc profunds on l’aigua es filtra , escolant-se per les càrcaves i coves que l'aigua ha anat generant al llarg del temps , sense retenir-se en aquest , el que fa que el cep pateixi molt als estius.
Si es busca una característica visual que defineixi la zona, podrien ser les pedres que formen els seus marges, lloses i còdols de roques calcàries irregulars , arrencades de la roca mare i totes amb molts signes de l’erosió per l'aigua .
Una altra característica de la zona és la influència marina , amb més humitat ambiental i unes temperatures més moderades gràcies a les marinades que cada dia pentinen les muntanyes. Això li permet aguantar aquest estrès hídric i el fan ideal per xarel·los, moscatells, malvasies i altres varietats de zones calentes.
En aquesta zona es poden veure dues subzones diferenciades:
ñ El Garraf estricte o muntanyes del Garraf.
ñ Les planes de Vilanova i Sitges, amb sòls més profunds però provinents de l'erosió del Garraf estricte, per tant fills d'aquest.
De totes maneres, la influència marina i les característiques dels sòls fan que conformin una unitat: “El Garraf”.
Aquests tipus de sòls i clima , fa que el conreu d`aquesta zona hagi de ser molt més acurat que en les altres, ja que és molt sensible a l’erosió i és una lluita constant conservar el poc sòl que hi ha, requerint llaurades superficials a l'estiu i altres tècniques que a la resta de la denominació no són tant determinants.
Excepte en alguns fons concrets al voltant de Vilanova i Sant Pere de Ribes i en algunes zones que disposen d'acumulacions de sòls més importants , les produccions són més reduïdes que a la resta de la denominació d’origen .
- 4a zona: Alt Penedès.
És la part més alta del Penedès situada entre els 450 i 800m d'alçada i formada sobre sòls d'origen de l'Era Secundaria, en el període Triàsic , en un moment en que aquesta zona formava un mar. Es varen anar formant diferents capes, alternant dolomies i calcàries ( capes de pedres calcàries dures anomenades muschenkalk ) amb capes d’argiles versicolors i evaporites. Les capes superiors es varen dipositar quan el mar era poc fons , ja que apareixen materials argilosos amb guixos ( parts més altes).
Els límits de l’Alt Penedès són bastant clars i estan marcats en les dues seves vies d’entrada principal per dues de les fonts més abundants de la comarca : les Deus a Sant Quintí de Mediona i les Dous a Torrelles de Foix que sorgeixen just al límit dels sòls del Triàsic fruit de les infiltracions que es produeixen en aquests.
Són sòls bàsicament francs i , en certes zones molt pedregosos , però no de còdols arrodonits com a la part baixa i mitja del Penedès , sinó roques cantelludes poligonals (moltes vegades pràcticament rectangulars) . Aquesta part rocosa és formada per roques trencades i meteoritzades pel temps i els plegaments , formant sòls en que les arrels i l’aigua poden penetrar en profunditat (no com el Garraf , on els sòls són superficials , tenint les plantes una baixa reserva d’aigua) donant, juntament amb una evaporació menor per les temperatures suaus a l’estiu, un menor estrès hidres en el moment de maduració .
El clima és més fresc i continental que la resta de la comarca amb més contrastos de temperatura entre dia i nit i més pluviometria dóna maduracions amb temperatures més baixes i sense estressos hídrics. És una zona ideal per vins aromàtics (chardonnay, sauvignon blanc i parellada) i molt bona també per a negres ( és la gran zona dels ulls de llebre de la comarca)
Dins d'aquesta zona es poden perfilar dues subzones marcades per una uniformitat dels sòls entre elles però amb diferencies climàtiques notòries; el Pla de Manlleu i la vall del Marmellar (el + 500) , una vall tancada amb les característiques de sòls de l'Alt Penedès però amb una gran influència del mar i la resta de l'Alt Penedès ( Pontons, Mediona, La Llacuna) , amb un clima més continental, on les marinades arriben més filtrades al haver passat ja pel Garraf.
CONCLUSIONS
En resum, és una comarca complexa i molt rica , amb una tipologia de DO més propera a la que podem trobar a la zona de Burdeus ( amb una gran diversitat interna, malgrat una unitat indiscutible a nivell cultural i climàtic) , que a D.O. més uniformes com poden ser Rioja, Ribera de Duero o la mateixa Borgonya,
S’ha de tornar a trobar el potencial de cada una de les parcel·les per perfilar el potencial a cada una de les zones i una eina fonamental és el mapa de sòls que es va fer a la comarca
El procés de redefinició de la comarca pot ser relativament ràpid ja que hi ha uns bons equips de tècnics que la coneixen profundament i poden definir clarament els límits de les diferents zones. El que serà més lent el tornar a trobar el potencial de cada una de les parcel·les, ja que només reequilibrar una vinya per produir una determinada qualitat o reequilibrar els sòls de la parcel·la pot costar més de 10 anys, però cal començar per generar el futur de la comarca,
Aquesta nova visió territorial d’aquesta comarca, ben plantejada ha de generar noves expectatives tant al sector vitivinícola (generant una oferta més ordenada i diversificada) com al sector turístic que l’envolta, oferint més opcions i un producte més dinàmic i polièdric .
Agraïments:
- A Joan Reyes , cap del Servei de Protecció dels Vegetals de Vilafranca del Penedès per la seva col·laboració en la definició de les diferents zones d’evolució de la lobesia botrana al Penedès .
- Josep Maria Mata-Perelló geòleg i catedràtic de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Mines de Manresa pels seus consells sobre la definició geològica de les diferents zones del Penedès.
Bibliografia:
- Mapa geològic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (12) Baix Penedès Institut Geològic de Catalunya www.igc.cat - Institut Cartogràfic de Catalunya www.icc.cat
- Mapa geològic de Catalunya 1:250 000 Institut Geològic de Catalunya www.igc.cat - Institut Cartogràfic de Catalunya www.icc.cat.
- Mapa de sòls (1:25000) de l’Àmbit geogràfic de la Denominació d’Origen Penedès. Ortofotomapa 1:25 000 (1a edició) de l'ICC
- Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) , Agrometereologia Ruralcat http://www.ruralcat.net/web/guest/agrometeo.estacions
- Web de la Denominació Origen Penedès http://www.dopenedes.es/la-terra-i-el-clima
- Josep M. MATA-PERELLÓ Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de l’Alt Penedès i l’Alt Camp: Des de Vilobí del Penedès a Pontons, el Pla de Manlleu, Les Pobles , el Pont D’Armentera i a Querol / 10 de gener del 2009 16 pag Manresa. http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/10155/1
- GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
- Memòria descriptiva de l’Àmbit territorial , Agenda 21 supramunicipal de 18 municipis de l’Alt Penedès, juny 2011, Consell Comarcal de l’Alt Penedès-Diputació de Barcelona
- Protecció del sòls de Catalunya , Mapes de sòls existents Web de l’Institut d’Estudis Catalans http://www.iec.cat/mapasols/Ca/Finalitat.asp?Grup=B&Opcio=7
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada