dissabte, 26 de gener de 2013

Nit d'alçada al Marejol, la nit d'un estratosfèric magnum Grans Muralles 2002





El restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú va reeditar ahir a la nit amb convidats d’alt nivell els seus sopars-tastos a cegues. La iniciativa de la familia de restauradors Gallego va viure ahir la participació més elevada. La cuina del restaurant, que ahir es va mostrar especialment fina a l’hora de mimar la cocció de peixos com el rèmol apetxinat o la gamba vermella de Vilanova, va voler agradar oferint un menú llarg, potser massa. Entre els comensals hi havia el director tècnic de Freixenet, Josep Bujan; l’enòleg Emili Esteve (vinculat a projectes com el de Mas Candí o Sagardi); els responsables del celler de Les Gunyoles (Avinyonet del Penedès) Mas Candí; l’enòleg del projecte al Garraf de Benjamin Romeo; el propietari del celler Finca Viladellops, Marcelo Desvalls; Gregori Ferrer (Orbis), del projecte penedesenc Ca l’Almirall de de Puigdespí a Castellví de la Marca; l’enòleg Jordi Valls (Finca Valldosera) i la gastrònoma i financera Elena Yepes. El sopar, no cal dir-ho, va estar molt ben regat en un dia flor. Vam recórrer en un viatge massa llarg (16 vins!) des de les do’s Cava, Catalunya o Penedès a Bordeus, Conca de Barberà, Rioja, Ribera del Duero, Rías Baixas, Ribeira Sacra...

            El Brut Nature Gran Reserva Mare de Giró Ribot del 2005 en format magnum (30% macabeu, 50% xarel·lo i 20% parellada), va obrir el foc. Certa evolució (mel, fruits secs i fruita de pinyol de primavera confitada) es combinava amb un carbònic molt ben integrat. Un molt bon cava, a la gamma alta d’aquest celler de la vilanovina família Giró. El segon va ser un vi desconegut fins ara pel qui escriu aquestes notes. Es tracta de l’”X” de Xeito 2010, un albarinyo de les Rías Baixas de la factoria de Fredi Torres (Saó del Coster). Trobo que és un vi comercial, per agradar un ampli ventall de consumidors, a través de deixar uns grams de sucre residual més del que és habitual a les Rías Baixas i amb una acidesa menor. La tercera mostra va ser la d’un vi que conec perfectament i que no vaig saber identificar a causa, probablement, d’un excés de fusta que no deixava veure la fruita amb nitidesa. Es tracta del Massís 2011, el segon vi de l’interessant projecte de Benjamin Romeo al Garraf (Olesa de Bonesvalls). El xarel·lo del Garraf es conjuga amb la garnatxa blanca de la Terra Alta en un vi que en l’anyada del 2012 sembla que presentarà una fusta més integrada. El protagonisme líquid va continuar amb l’interessant Valdubón Verdejo del 2011 del Grup Freixenet (amb un 68% del vi passat per fusta).  Acte seguit va fer acte de presència a les copes una novetat absoluta: l’anyada del 2012 del Desig, un xarel·lo de Mas Candí que el 2011 ha assolit el màxim nivell. L’anyada de la darrera collita mostra ben present el carbònic residual i franques notes a fonoll. Li queda, òbviament, arrodoniment en ampolla. A la primavera podria començar a mostrar un nivell òptim. La categoria dels vins blancs la vam tancar amb un xarel·lo fermentat en bóta de Jordi Valls fet amb raïms de la seva finca familiar de Sant Esteve Sesrovires (un vi amb notes d’evolució i poma al forn). Abans de passar als negres va fer acte de presència una raresa de la Cooperativa de Rodonyà de Joan Rovira: l’Iomvs Sumoi. És un singular escumós rosat amb el carbònic molt viu i un nas amb fruitetes vermelles. És una bona experimentació la feta a Rodonyà amb la varietat sumoll tot i que el resultat no sigui excepcional però sí força car.
            El primer negre va ser un cabernet sauvignon del 2009 de Jordi Valls fet amb raïms de la seva finca familiar de Sant Esteve Sesrovires. És un interessant negre penedesenc. Acte seguit va pujar el nivell de contundència amb el Señora Carmen 2010, una garnatxa de la Terra Alta que alguns han volgut situar com el millor de Catalunya. Jo discrepo. Tot i ser un bon vi de Vins del Tros, crec que li manca elegància i perdre muscle per escalar les més altes cotes. No crec que sigui just situar-lo al mateix nivell, com s’ha fet, del memorable Priorat Ferrer Bobet Selecció Especial 2009. La cosa va prosseguir amb l’Algueira 2010, una rara garnatxa (clarament atlàntica) de Fernando Algueira (Ribeira Sacra) força interessant, tot i que desconcertant. És de producció limitadíssima, només 500 ampolles. De Ca l’Almirall vam tastar un marcelan amb merlot del 2011 rodó i amb certa corpulència però difícil d’identificar (és un vi obra del president dels enòlegs catalans que no s’ha comercialitzat). També ens va despistar, i força, un bordeus d’anyada molt dífícil: el Gran Cru Virginie de Valandraud 2003 (Saint-Émilion). La recta final la van protagonitzar el Predicador 2009 de Benjamin Romeo (un ull de llebre amb un toc de garnatxa que manté el nivell), un excel·lent Honoris de Valdubón 2005 de la Ribera del Duero (em va agradar molt la seva vivacitat, frescura, elegància i fruita) i l’aconseguit Avgvstvs Cabernet Franc 2010 (un vi força reeixit d’aquest celler de Sant Vicenç de Calders). També es va obrir un altre vi icona, l'Ysios Reserva 2007 Edición Limitada (només 5.000 ampolles especials). Inicialment va desconcertar però finalment, tot i la maduresa, va acabar sent identificat com un Rioja per algun dels tastadors. És un Rioja modern, bebible. Vam tastar la mostra número 4.668. És un elegant Reserva 100% ull de llebre, que s’obté després de seleccionar els millors raïms de la parcel·la més antiga del celler, amb ceps de més de 80 anys. No es noten gaire cels seus 14º. La integració de la fusta és molt bona. S'elabora només en les millors anyades. És complex però comercial a la vegada (van coincidir diversos tastadors). Tècnicament perfecte, sense arestes. És força afruitat -fruita negra i vermella- i amb tanins força ben polimeritzats. La traca final va ser un estratosfèric Grans Muralles 2002 de Torres en format magnum. Frescura excepcional tot i la seva edat, mineralitat, fruita encara persistent, fusta molt ben integrada, llarg (llarguíssim) i profund. És un vi que recupera varietats ancestrals (tot un mèrit a aquesta alçada) És, això sí, d’una anyada complicada, la qual cosa encara el fa més gran. Tot i això, és un vinàs superexcitant de la Conca de Barberà (les vinyes són precioses) que ha vingut després de la meravellosa anyada del 2001. Era una de les només 372 magnum del Grans Muralles del 2002 que es van elaborar (una anyada amb 3.540 ampolles). Tardaré molt de temps en esborrar de la memòria un vi tan bo com aquest.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada