diumenge, 20 de gener de 2013

Miquel Soria i Marejol, a gran alçada i ben regats




No tinc dubtes que els restaurants Miquel Soria (carrer de Sant Magí del Vendrell) i Marejol (passeig de Ribes Roges de Vilanova i la Geltrú) són punta llança al Penedès. Divendres vaig tenir la sort de compartir profitosa conversa, taula i vins amb Elena Yepes (la imatge que acompanya aquest post és seva) al restaurant del vilafranquí Miquel Soria (www.restaurantmiquelsoria.com). Hi vaig continuar trobant bon producte de mercat i proximitat, una cuina tradicional posada al dia, ganes d’agradar, bones presentacions i excel·lent tracte. Continuen meravellant-me les seves sardines de marinat suau amb el vinagre Forvm Chardonnay. Divendres també ens va servir la seva crema de carxofa amb ou poché, el seu bon llom de bacallà amb ceps, els seus gelatinosos peus de porc desossats amb gamba de Tarragona i un postre xocolatós ben compensat. Tot plegat regat a gran alçada: un meravellós Taittinger Brut Prestige Rosé (chardonnay, pinot noir i pinot meunier) pell de ceba de carbònic molt ben integrat que elevava franques notes de fruits vermells i un chardonnay californià de llibre: un Masia 2008 de Marimar untuós i amb evidents notes a plàtan madur.
            D’altra banda, ahir dissabte vaig gaudir un cop més de la cuina de la família Gallego arran de mar. No podia anar millor la cosa havent-hi els millors popets de primera tria que he tingut ocasió de tastar en tota la meva vida. També vaig gaudir molt (moltíssim) amb un gall de Sant Pere de ració de cocció al punt, respectant la gelatina d’aquesta delícia de peix cada cop més escàs. Aquest sopar al restaurant Marejol va ser regat oportunament amb el Reserva de Castellroig (cava viu i marcadament sec elaborat amb les tres varietats autòctones tradicionals penedesenques) i amb l’Elyssia Gran Cuvée (un molt bon chardornnay, per molt que li costi d’acceptar a Manel Duran, completat amb pinot noir, macabeu i parellada) de Freixenet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada