divendres, 1 juny de 2012

30 anys de Cal Ton amb Alemany i Corrio, 30 anys d'arrels penedesenques amb bonhomia i personalitat pròpia







Aquest mes de juny l'obro amb un post que em ve molt de gust fer. El vilafranquí restaurant Cal Ton ha començat a festejar aquest dijous el seu 30è aniversari amb un sopar entranyable. El sopar s'ha regat amb els emocionants vins de la vilafranquina Irene Alemany i del seu company, el francès de la Bretanya Laurent Corrio. El xef Ton Mata, tot i advertir que això de parlar en públic no és amb el que se sent més còmode, va dir d'Irene Alemany i Laurent Corrió que "una mica són com nosaltres: fan les coses ben fetes i s'esforcen però no se saben vendre prou bé". Ton Mata també es va mostrar molt satisfet per l'aniversari, i va confessar que "tenim ganes de fer uns quants anys més". Irene i Laurent (més Irene que Laurent) han explicat els seus vins i, el que és més important, la seva filosofia. Han remarcat la importància de centrar el treball a la vinya i la rellevància de fer un mapa de sòls. Han advertit, però, que "no fem vins de varietats sinó vins de terroir", i que "no fem vins moderns ja que treballem amb mètodes molt clàssics que vam aprendre a la Borgonya". S'han allargat en explicacions mostrant amb passió l'ADN i l'autenticitat d'un dels millors projectes vitivinícoles catalans.
El menú ha arrencat amb una crema de marisc (maridada amb el nou Principia Mathematica 2011: un xarel·lo embotellat fa poc que presenta notes inicials de toffée que deixen pas a fonoll i a fruita madura i que mostra certa untuositat), i ha continuat amb amanida de pop amb patata i cansalada ibèrica (Principia Mathematica 2010: notes a poma i fonoll, sensacions d'almívar, mineralitat i cert greix), cruixent de gall del Penedès de Cal Tinons (La lluna li a pruna 2009 del Massís del Garraf: un vi de mourvèdre -70%-, carinyena i syrah amb mineralitat, maduresa de la fruita i vivesa), rap amb pèsols i botifarra negra (amb un sorprenent i rodó Pas Curtei 2010), cuixa d’ànec mut del Penedès de Cal Tinons amb arrop de panses i prunes (Sot Lefriec 2003: un vi d'anyada molt difícil per una primavera i un estiu molt càlids que sorprèn per la seva sensacional frescura) i formatges (el nou Sot Lefriec 2006: un vi potent però elegant que millorarà en contacte amb el vidre). L'àpat s'ha tancat amb un gelat de xocolata i avellana. Tot plegat un àpat formidable.
Després de treballar diversos anys en restaurants del Penedès i de Barcelona, Ton Mata va decidir obrir amb el suport de la seva família Cal Ton coincidint amb la Festa Major de Vilafranca del Penedès de 1982. Aquest restaurtant del carrer del Casal de la capital de l’Alt Penedès. A la pàgina web del restaurant (www.restaurantcalton.com) s’explica que “des del principi hem fet una cuina actual i al mateix temps arrelada a la comarca i a la nostra tradición gastronòmica”. S’afegeix que “no hem oblidat mai el que ens van ensenyar les postres mares i àvies”. També manifesten que “tenim les vinyes, el camp, les muntanyes i el mar ben a prop”, la qual cosa els posa a l’abast els millors productes per poder elaborar una cuina rica i amb identitat pròpia”. També diuen que “amb el producte a la mà, amb il·lusió i treball, elaboro els plats que la Montse Mata i l’Àlvar Salas els portaran a la taula”. És un restaurant clàssic però amb propostes posades al dia que des que van començar aposta pels productes de proximitat i per productors de qualitat. Els seus minicanalons, els seus tres bacallans o les seves crêpes ja han assolit la categoria de mites. És un restaurant ple de bonhomia i de calidesa, d’hospitalitat i de ganes d’agradar. Per molts anys!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada