dilluns, 5 d’agost de 2013

Grans emocions a Monvínic amb PFV, i Cristophe i Isabelle Brunet



Dilluns de la setmana passada vaig tenir la gran sort de participar en un memorable tast de Primum Familiae Vini (PFV) a Monvínic on no hi va faltar el bo i millor de la prescripció catalana: Sergi Ferrer-Salat, Quim Vila, Joan Gómez Pallarés. Elena Yepes, Josep Ariza, Montse Alonso..., així com coneguts elaboradors del Priorat com ara Anne Cannan o Fredi Torres. Mireia Torres (Torres i Jean Leon), Dominic Symington (el president de les PFV) i Etienne Hugel també van participar en un tast de luxe dirigit per Christophe Brunet, el PFV ambassador, amb la col·laboració entusiasta de la seva germna Isabelle. El tast es va titular:  Primum Familiae Vini: la excelencia en el vino a través de la tradición familia. Molts som els que creiem que Monvínic, i tastos com el de dilluns de la setmana passada, són un gran regal que ha fet al món del vi a casa nostra Sergi Ferrer-Salat. Monvínic va néixer el 2008 a Barcelona amb l’objectiu de ser una referència internacional com a centre divulgador de la cultura del vi. El cert és que ho està aconseguint.
            El tast es va obrir amb Joseph Drouhin Chassagne-Montrachet 1erCru Morgeot Marquis de Laguiche 2010 •  13,5%. És un Borgonya de llibre, amb concentració, treball de mares i bona acidesa. El segon vi va ser Marchesi Antinori Toscana Tignanello 2010 • 14%, un negre clàssic de la Toscana que no va acabar d’emocionar-me. Sí que em va agradar (però molt!) Château Clerc Milon Pauillac 1998 •  12,5% , un Bordeus de Mouton Rotschild clàsic, elegant i amb més finesa que no pas cos o estructura. És un clàssic que ara torna a estar, pel que fa a l’estil, de plena moda. El quart vi va ser una mostra de bóta: el  Vega Sicilia Ribera del Duero Reserva Valbuena 5º 2009 •  13%. És, probablement, el vi que menys em va agradar. La cinquena mostra va ser un vi que ja he elogiat anteriorment en aquest blog:  Miguel Torres Penedès Mas La Plana 2009 • 14,5%. Ja havia escrit que és un vi superb. Li ha costat obrir-se però ha acabat mostrant notes florals (rosa) i de fruites vermelles i negres. En boca és força fruitós i concentrat, però exhibint molta elegància. La fusta (de bona qualitat) està molt ben posada. És un pèl especiat i mostra amb nitidesa la característica nota a regalèssia. És hedonista, balsàmic i estructurat, i també complex, però encara es mostra una mica dur, una mica tànic. És un cabernet que no mostra pirazines. El pas per ampolla el millorarà molt notablement. El sisè acte d’aquest magnífic tast el va protagonitzar Tenuta San Guido Bolgheri Sassicaia Sassicaia 2003 • 14%, un bon vi amb poc esquelet. El setè vi va ser Château de Beaucastel Châteauneuf-du-Pape Hommage à Jacques Perrin 2001 • 13,5. Va ser un negre que va agradar molt, per regla general (especialment a Joan Gómez Pallarés), al tast de Monvínic però que a mi em va decebre un pèl donades les altes expectatives que hi havia dipositat. Està molt bé la interpretació de l fruita en aquest monastrell però és, probablement, un vi massa car pel que proposa (això no vol dir que no sigui un bon vi!). El vuitè vi va aixecar certa controvèrsia entre els tastadors. Es tractava d’Egon Müller Mosel-Saar-Ruwer Scharzhofberger Riesling Kabinett 2004 • 9,5%. L’alta acidesa ( ATT - 7.96 g/l i Ph - 3.12) va quedar molt dissimulada darrera el sucre. És un vi d’una casa mítica però que a alguns (m’hi sumo) no ens va meravellar. El novè vi va ser tot una alenada de perfum de rosa: Hugel & Fils Alsace Gewürztraminer V.T.  2007 • 13%. Molt i molt bo també va ser el Graham’s Vintage Port 1980 • 20 (una joia) i la tracat final, el sublim Pol Roger Champagne Sir Winston Churchill 2000 • 13,5%. Aquest senyorial xampany és un prodigi d’equilibri i d’elegància. I, com ja m’ha citat el bon amic Joan Gómez Pallarés, un treball d’orfebreria, de gran precisió. Pastisseria, fruita, carbònic súper integrat... UN GRAN VI.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada