dilluns, 26 d’agost de 2013

Hospitalària i millorada sisena Nit de Vins a Torroja


El dissabte 24 d’agost Torroja del Priorat va reeditar la seva hospitalària i entranyable Nit de Vins, que enguany ha arribat a la seva sisena edició amb retocs, buscant millorar un model que ha convertit aquesta cita estiuenca del Priorat en imprescindible. La hospitalitat resumeix molt bé que és la Nit de Vins que organitza Torroja amb el seu alcalde, el viticultor i elaborador Jordi Aixalà, i la seva esposa, treballant com uns veïns més. Segons ha informat el Consell Regulador de la DOQ Priorat, unes 400 persones han gaudit aquest dissabte de la sisena edició de la Nit de Vins de Torroja del Priorat, una quantitat d’assistents semblant a la de l’edició passada. Els dotze cellers de la vila presents a la piscina municipal han ofert a tast algunes novetats de la seva producció i han pogut comentar directament amb els tastadors les característiques dels seus vins i del seu procés d’elaboració. La Nit de Vins de Torroja és organitzada per l’Ajuntament i una comissió de voluntaris del poble, “que de nou han fet possible un dels esdeveniments més concorreguts d’aquest municipi pertanyent a la Denominació d’Origen Qualificada Priorat”. Els cellers que han participat en la mostra són Llicorella Vins, Ismael Biosca, Trio Infernal, Terroir al Limit, Mayol Viticultors, Melis, Aixalà i Alcait, Sabaté i Mur Vinaters, Francès Breton, Sabaté i Franquet, Escoda Pallejà i Rotllan Torra.
L’organització afirma que “arribar a celebrar la sisena edició no ha estat un fet casual, si no que estat fruit de la il•lusió que hem posat tots els vilatans de Torroja”. És cert, si m’haig de quedar amb alguna cosa d’aquesta iniciativa és amb la il·lusió de tot un poble, fins i tot els nens fent dibuixos, que s’aboca per fer una amable festa del vi que té moltes ganes d’agradar el visitant, professional o aficionat. També m’atrau molt la idea que la visita a la vinya en vehicles 4x4 centri part del protagonisme. Es mostren vinyes (encara que tinguin cendrosa) però cap celler. Bravo! Enguany es van trepitjar vinyes del celler Melis en una excursió on es van evitar baixades que poguessin deixar esmaperdut. L’enòleg Josep Aguilar, de Trio Infernal, va introduir els participants de manera didàctica en la geologia i climatologia del Priorat i de les particularitats de Torroja.
A les cinc de la tarda de dissabte se’ns va rebre enguany a la Font Vella de Torroja, on van desfilar amb etiqueta descoberta interessants blancs del poble i dels dos cellers convidats (Carles Andreu i Vega Aixalà de la DO Conca de Barberà). Em va agradar molt el blanc del 2011 de Trio Infernal. 12 mesos de bóta de 4 anys ofereixen un bon equilibri i molta fruita (préssec d’aigua i albercoc però també poma i pera), així com notes fumades. Aquest blanc de Trio Infernal es fa amb un 50% de garnatxa i macabeu molt ben elaborats. També m’ha agradat la nova anyada (2011) del Terra de Cuques de Terroir al Límit, més que la del 2010. Presenta un nas delicat i finor, tot i la persistència de la fusta. Per fusta marcada, potència i estructura en excés va destacar el Roser 2011 de Mayol Viticultors. També vaig poder tastar un vi que ara es presenta com a Vi de Pagès i que l’any que ve es comercialitzarà amb DOQ Priorat. Es tracta del Pescallunes 2011 de Torroja. Garnatxa, macabeu i un toc de chenin formen part d’un cupatge amb uns 10 mesos de bóta del qual només s’elaboren unes 500 ampolles. Molt sorprenent (molt més que en passades anyades) La Bauma 2012 de Vega Aixalà. Estrena, a més, una interessant etiqueta: una copa en forma de lluna (treballen seguint el calendari de la lluna) i amb arrels. És un vi aromàtic, amb certa tropicalitat, i bona acidesa. També sorprenent i desconcertant vaig trobar la parellada de Carles Andreu de Domingo (sembla que tingui fusta però afirmen que no en té). Es tracta d’un raïm elaborat amb maceració carbònica pels Andreu i Joan Rabadà. A més, presenta un pujat color (es macera durant cinc dies amb la rapa).
Després de la visita a les vinyes, com cada any, es va fer un tast de negres a cegues a Cal Compte. Es van limitar, molt encertadament, els vins a tastar (vuit) i també el nombre de tastadors. Es continua tastant a peu dret vins massa freds, sense la llum adequada i amb massa xivarri, però no deixa de ser interessant. Tampoc la copa és res de l’altre món, i l’olor de tanta espelma encesa tampoc ajuda massa, tot i que feia molt bonic. Del tast d’enguany em quedo, sobretot, amb la línia general de frescor mentolada i elegància de les carinyenes de Torroja en una anyada, la del 2011, especialment càlida. Haig de reconèixer que aquest fet em va sorprendre molt agradablement. No estaria de més, però, que algun dia ens facilitessin les fitxes completes dels vins que tastem.
Anem a pams. Ordenaré els vins pel número de decantador (tots es van decantar, fins i tot els que els seus elaboradors no decanten mai) de l’1 al vuit. Del Rampell destacaria la fruita (vermella i negra), el bon equilibri i la mineralitat. També la seva bona acidesa i el fet que és llarg i vibrant. El Pelet el vaig trobar fruitós (fruitetes negres i vermelles com la magrana, o de primavera, com el préssec de vinya). Em va agradar moltíssim en nas. En boca presentava astringències (potser conseqüència del fet que ens el van presentar massa fred). El Font Clar ofereix un bon equilibri, amb fruita golosa i mineralitat i frescor. És interessant, tot i que el vaig trobar una mica tancat. El fred, segurament, va potenciar notes verdes i alguna astringència. És, però, gustós i carnós. El Brogit no em va entusiasmar. Mostra panses, rodonesa i una maduresa que ensenya, inequívocament, una anyada molt càlida. El Torroja de Terroir al Límit el vaig trobar alcohòlic però vellutat, vivaç i un pèl especiat. La sisena mostra del tast a cegues, el Coster de l'Alçzina, tot i que mostra notes pansificades, té un final fresc i molt llarg. Deixa una agradable sensació mentolada. M’ha agradat força tot i tastar-lo, també, un pèl fred. El setè vi, el trepat de Carles Andreu de Pira, és fruitós i amb bona acidesa. Presenta bona tensió i més capa de color que en anteriors anyades, i també menys rosa i menys pebre. El final és fresc i mentolat, tot i que no és massa corpulent tenint en compte la bateria de carinyenes tastades. Està clar que es busca, però, la finor més que la corpulència o el greix. Em sap greu però vaig tastar fins a dues mostres del negre de Vega Aixalà Jove i el vaig trobar, en totes dues mostres, reduït. Els arbres no em van deixar veure el bosc. En boca és fruitós i no massa llarg. Tastar en les condicions de dissabte passat, però, no són les millors per tal de poder emetre unes opinions més destacades.
Tot sopant a Cal Compte (el mateix menú que l’any passat) vam poder tastar a pit descobert tres vins més, aquests (curiosament) sense decantar. Es tractava de l’Elix 2007, de Cellers Melis. Vainilles, cedre i fruits secs (nous) assaltaven en nas. També mostra alcohol, carnositat i fruites vermelles i negres. Estava, però, un pèl tancat. El Balandra 2007 mostrava, inconfusiblement, el segell de la seva casa elaboradora, Rotllan Torra. Calidesa, maduresa, panses i rodonesa presenta un vi que també incorpora certa frescor i bona acidesa. També rodó i madur vaig trobar Obrador 2009, elaborat i embotellat per a Foment de Vinyes S.A.
La sisena Nit de Vins va concloure, com cada any, amb un show room de vins al voltant de la piscina municipal de Torroja (cada any trobo que costa més de fer la pujada amb la panxa plena després del sopar de Cal Compte). A primera hora, a les deu de la nit i fins a les onze, hi havia poca concurrència. Enguany venien, fins i tot, originals samarretes a 12 euros. En una d’elles s’ofereix un singular manual d’instruccions, amb pictogrames, sobre Catalunya: “sempre la cara ben alta, tractar amb respecte, no el podreu tòrcer i mantenir fresc i lliure”. Deixant de banda la política, per regla general no hi havia grandíssims vins a la piscina (alguns cellers hi van anar amb la seva gamma introductòria, la qual cosa trobo que és una llàstima), però sí una pinzellada del que proposa cada celler. Alguns dels vins costa de trobar fora d’aquesta nit. A la piscina em va agradar molt La Font dels Aubacs 2009 de Vega Aixalà. És una singular pinot noir de vinya d’encaració nord-oest situada a molta alçada, especiada, mineral, amb fruitetes negres i vermelles, a un preu de 20 euros. No em va agradar tant el Viern (el nom d’un bosc) del 2009 de Vega Aixalà. Elaborat amb cabernet sauvignon, carinyena, garnatxa i un toc de syrah, mostra certa duresa i notes encara verdes (pebrot verd) que segurament llimarà més pas per ampolla. També va destacar a la piscina el Rampell 2010 de Francès Breton de Torroja (70% garnatxa, 25% carinyena i cabernet sauvignon). La seva criança en bótes de quart vi s’allarga per espai de 12 mesos. És fruitós i equilibrat, tot i la seva potència. També vaig poder tastar els De Strankis 2012 (mostra de bóta) i 2011. Aquest darrer era més rodó, tot i que molt madur. Més em va agradar el Pardelasses (garnatxa i carinyena criada en bótes de roure francès de 500 litres). La maduresa també és present a Torroja des de Dins 2009 de Mayol Viticultors. Elaborat amb un 55% de garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon i una pinzellada de syrah i criat en bótes durant vuit mesos, aquest vi s’ofereix per 15,5 euros. Del celler Mas Saura em va agradar més el Gran Nasard 2008 (garnatxa i carinyena amb notes d’evolució) que el més car Mas Saura 2008 (a la garnatxa i carinyena se li afegeix cabernet sauvignon i syrah). Aquest darrer, que s’ofereix per uns 24 euros, mostrava notes més verdes que el Gran Nasard (17 euros). El Torroja de Terroir al Límit es va oferir a la piscina en ampolla màgnum (mostra equilibri i elegància).
Segons el Consell Regulador de la DOQ Priorat, “la vetllada a la piscina s’ha desenvolupat en un ambient fresc i en alguns moments ventós, a diferència de l’ambient calorós i xafogós de l’anterior edició. Els núvols que durant el dia han amenaçat el cel de Torroja finalment s’han esvaït al vespre i el cel ha quedat ben clar i estrellat durant tota la nit”. L’acompanyament musical del tast ha anat a càrrec en aquesta ocasió de la jove formació Dumas Guilford, que ha ofert versions de rock i blues.

2 comentaris:

  1. Bona crónica de la nit. Coincidim en la majoria d'apreciacions dels vins. Nivell mig-alt a la majoria. El Palet d'Escoda Pallejà va ser per mi la confirmació de la sorpresa que vaig tenir l'any passat : magnífic també aquest 2011.

    A la piscina, un descobriment : Dos borratxos (garnatxa 90%, CS 10%) de Celler Sabater i Mur. Esplèndid. Saboròs i a bon preu. La seva carinyena Vertical, excel.lent, impressionant (300 ampolles).

    ResponElimina
  2. em sorpren la crítica del blanc Roser,sobretot per la fusta donat que només està en bóta el 15% del vi i 5 mesos!!! l' anyada no coincideix ja que es va tastar el 2012 i la crònica parla del 2011. Sorpren que un vi amb 10 mesos que hi havia també al tast tingui menys percepció de fusta que un que que només el 15% ha estat en fusta 5 mesos i la resta en inox.
    (no us confoneu no sóc ningú del celler només que m' agraden els blancs del priorat i m' he documentat) salut

    ResponElimina