Aquest dissabte he gaudit molt de la cuina del xef penedesenc Oriol Llavina, que regenta els fogons del restaurant El cigró d’or de Vilafranca del Penedès (http://www.elcigrodor.com/), situat al Mercat de la Carn (plaça de l'Oli). Llavina aspira a tot. Vol aixecar el nivell i aspirar a assolir la primera estrella Michelin al cor del principal celler de Catalunya. A tot l’àmbit de la DO Penedès no hi ha ni una sola estrella. Fa anys, fa ja massa anys, n’havien tingut els restaurants Ca l’Anna de Sant Martí Sarroca, El mirador de les caves dels Casots (Subirats) amb Fermí Puig i el ja inexistent Llicorella de Cubelles.
Salmó marinat amb iogurt i plàtan
fregit; crema de nyàmeres, carxofes i parmesà; una molt bona tonyina només
marcada amb crema d’espinacs; un original escamarlà amb calçot sobre un llit de
salsa salvitxada; una massa poc valorada moixina amb crema de cigró i romaní; un
aconseguidíssim bacallà amb col-i-flor al dente i musclos (adornat amb
esferificacions de color blau cel fetes amb el suc de coure els musclos); un ànec
amb dauets de cansalada on es jugava amb el dolç i el salat i una aranja amb gelatina
d’oli i una infusió (te de fruits vermells) han desfilat en un menú degustación
de força alçada.
Tot plegat ha estat regat amb el
Rupestris 2012 de Pardas (xarel·lo, xarel·lo vermell, malvasia de Sitges i
macabeu). És un vi penedesenc jove però amb cos i certa densitat, amb clares
notes varietals anisades (fonoll) i de fruites (préssec d’aigua). Aquest blanc
de Pardas (PVP de 7,95 euros) també presenta una nota a ametlla amarga i es
mostra amb una bona acidesa i un pèl licorós (13º).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada