divendres, 17 de maig de 2013

Oriol Guevara: “un bon vi és aquell que plau el públic dels meus clients, i que aconsegueix que els consumidors repeteixin”



Vilanova i la Geltrú, una ciutat amb grans arrels vitivinícoles, fins al punt que hi ha qui defensa que a la capital del Garraf es van elaborar les primeres ampolles de cava, ha anat veient com de forma inexorable el creixement periurbà, les vies públiques i la proliferació de polígons anava esborrant del paisatge les ancestrals vinyes. Ara la vinya és  força residual. La ciutat, però, ha donat destacats enòlegs, com ara Marta Casas (Parés Baltà), Jaume Pujol (Torrents Carbó), Jaume Amell (Arç Blanc) o Albert Puig (actualment director d’una agència de comunicació). L’enòleg amb més projecció, però, és Oriol Guevara Sendra (nascut al Palmerar geltrunenc el 1967). En l’edició d’aquest divendres del Diari de Vilanova signo una entrevista a Oriol Guevara.
És un dels flying winemaker més destacats. Actualment, amb la seva empresa, es dedica a l’assessorament integral, col·laborant amb projectes com el penedesenc Sant Joannes de Sant Joan Samora (Sant Llorenç d’Hortons), La Capuchina a Málaga o l’empordanès celler Hugas de Batlle (Colera). Guevara, que va ser president de l’Associació Catalana d’Enòlegs, ha retornat a l’enologia després d’haver ocupat el càrrec de director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de la Generalitat de Catalunya a la darrera etapa del tripartit al Govern de la Generalitat. Cada cop viatja més, especialment als Estats Units i a la Xina, però també a Canadà i als grans mercats europeus del vi responent a les necessitats dels cellers de reorientar les vendes cap als mercats internacionals.
Oriol Guevara va iniciar la seva formació cursant estudis d’Enginyeria Agrícola a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona i la va continuar a Dijon, a la Universitat de la Borgonya. També fa fer els cursos de la universitat californiana de Davis i va treballar al celler de Codorníu a Napa Valley i a Sonoma, concretament a Chalk Hill Winery. Va retornar a  Vilanova amb l’esperança que “seria més fàcil trobar feina”, però “no va ser així”. No obstant això, va iniciar un periple treballant per Raimat (Grup Codorníu a Costers del Segre), va fer una verema a la cooperativa Covides i va col·laborar també amb Vega de Ribes abans de tornar a marxar, amb destinació a Austràlia, tot just després d’haver estat a punt de tornar als EUA, a Washington. A les antípodes va treballar a Houghton. Quan era a Austràlia el van avisar que el Diari de Vilanova publicava un anunci de Torres buscant enòleg. Es va posar en contacte amb el cap d’enologia de Torres, el gran enòleg Fèlix Sàbat, qui li va dir que quan acabés la feina a Austràlia que els anés a veure. Finalment va acabar entrant a Torres, a l’equip de vins blancs, on s’hi va estar set anys.
Posteriorment va estar tres anys al celler de prestigi empordanès Clos d’Agon (va ser el mateix Peter Peter Sisseck, el creador del vi més car d’Espanya -Pingus- qui el va entrevistar). Entre d’altres cellers, també ha col·laborat amb el penedesenc projecte de Vins el Cep, amb el bagenc Jaumandreu  o amb l’empordanès  Roig Parals.
La seva feina l’ha fet viatjar molt, per tot el planeta. Havia arribat a fer més de 70.000 quilòmetres a l’any amb cotxe (ara en fa uns 50.000). Diu que he viscut molts anys fora de Vilanova, però “sempre he tornat.”. Afirma que “sempre que marxava sabia que tornaria”, però recorda que en retornar de la primera etapa fora de casa va trobar la ciutat canviada. No té dubtes que “el vilanovisme és una cosa que es mama des de petit, ho portes dins”. Oriol Guevara és una persona ben integrada a Vilanova i la Geltrú al seu cicle festiu, tocant el tenoret als Ministrers de la Vilanova. Actualment viu a tocar de la seva Geltrú, al carrer de Santa Madrona, i té una sala de tastos privada a la plaça Llarga.
Veu tant la professió d’enòleg com el sector del vitivinícola “fotuts”. No obstant això, apunta que “la ciència de l’enologia està millor que mai”, tot i que sempre ha reclamat més visibilitat i reconeixement social per als enòlegs. Recorda que a molts cellers del Penedès a l’enòleg encara se li diu “el químic”. Quan se li pregunta pels reptes pendents apunta que més que reptes té un desig: que les seves feines no siguin tan volàtils. Voldria que els seus projectes arribessin fins al final convençut que un projecte no acaba fent un sol vi.
Oriol Guevara considera que “un bon vi és aquell que plau el públic dels meus clients, i que aconsegueix que els consumidors repeteixin”. També opina que un bon vi també ha de ser hedonista, i que “en el cas de Catalunya ha d’anar lligat, de forma indissociable, amb un lloc, amb una història”. Recorda que l’elaboració dels vins segueix modes i que ara els negres es van suavitzant i fent més fins, reduint la potència i la fusta i fugint, en definitiva, de les característiques més agressives. En els negres es busquen característiques intrínseques dels blancs, com ara la finesa, l’elegància o la frescor. I pel que fa als blancs, afegeix, ara es busquen vins amb caràcter i personalitat, i amb riquesa de matisos.
Oriol Guevara va dirigir aquest dimecres al restaurant Marejol un tast amb vins del massís del Garraf emmarcat en la presentació de la segona edició de la fira vinícola Temps de Vi de Vilanova. Segons Guevara, “els vins del Garraf encara tenen molt de recorregut i grans possibilitats”. Pensa, però, que “haurien d’arribar més lluny”.  Pel que fa a Temps de Vi, aquest enòleg vilanoví opina que “vist des de la perspectiva de Vilanova està bé que la ciutat tingui una fira xula”.  De fet, aquest enòleg vilanoví  presentarà a l’edició d’enguany de la fira els vins dels cellers Sant Joannes i Hugas de Batlle.
Recorda l’important passat vitivinícola de la ciutat “encara que ara no ho sembla per la proliferació de carreteres, autopistes, polígons i urbanitzacions que han reduït molt la superfície de conreu de la vinya”. Afegeix que fins i tot l’advocació a la mare de Déu de les Neus, que protegeix les vinyes locals de les pedregades a principis d’agost, té vinculació directa amb el món del vi. També recorda que a diverses cases velles de la Geltrú i la Vilanova vella “hi ha un munt de senyals” de la mare de Déu de les Neus, i també d’antics cups i trulls d’elaboració de vi.


1 comentari:

  1. Es una sort que Vilanova tingui al Oriol i el Ramon. Per cert a la presentaciò de la Fira Temps de vi hem gaudir con a boixos amb els vostres comentaris i saber fer
    Les imatges de tots cuatre a la presidencia u diuen tot,
    Felicitats per la vostra trajectoria i molts anims a aquesta gent de Temps de vi Carles, Oscar, Fran, Nacho,Jot ect.

    ResponElimina