El Penedès debat sobre les potencialitats de l'enoturisme i la necessitat de preservar el paisatge, però sense concrecions

Fotografia de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

Debat i més debat, però sense cap concreció. Aquest podria ser el resum de la trobada d’alcaldes de l’àmbit Penedès per debatre, ahir dimarts al modèlic espai Entrevinyes del celler Avgvstvs de Sant Vicenç de Calders, sobre si el turisme és nexe del terrirori penedesenc. Es pretenia buscar la manera de trobar estratègies conjuntes de promoció turística al Penedès, però tot va quedar en paraules i més paraules. No hi va haver tampoc cap anunci concret, més enllà dels projectes ja coneguts com la de l’arribada de petits creuers de luxe al port vilanoví. Això sí, es van destacar les possibilitats enoturístiques del territori, la necessitat de preservar el paisatge i els viticultors, la necessitat d'una col·laboració público-privada i les dificultats a l'hora de fer accions conjuntes per les barreres territorials: quatre comarques, dues províncies, dues diputacions i dues marques turístiques (Costa Daurada i Costa de Barcelona).

La jornada, a més, va comptar amb significatives absències, com la de l’alcalde d’Igualada o la del president del Consell Comarcal del Garraf. Del Garraf només hi van assistir els alcaldes de Vilanova i la Geltrú i Sitges. Entre el públic sí hi havia, però, representants de les patronals ADEG i UEP, la Unió Empresarial de l'Anoia, l’agència NODE Garraf o l’Estació Nàutica de Vilanova. També hi van assistir representants del Congrés d’Art i Paisatge Vitivinícola; el president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat; o el president de la patronal Institut del Cava, Joan Amat, així com a empresaris de cellers com ara Avgvstvs, Jané Ventura, Guilera o Barthomeus. A darrera hora va excusar la seva assistència la directora general de Turisme de la Generalitat, Marian Muro, que va ser substituïda per la subdirectora general, Carme Rubió. La trobada, adreçada als professionals del sector turístic i agroturístic, va ser organitzada per l’Ajuntament del Vendrell i la Fundació Pro Penedès.

El debat el van liderar els alcaldes del Vendrell, Vilafranca i Vilanova. L’alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras, va voler felicitar aquesta iniciativa donat que és bàsic buscar llocs de trobada. Lloveras va destacar la necessitat de tenir un producte diferenciat i va advocar per a una imprescindible col·laboració entre el sector privat i el públic, així com per la vertebració del territori. També va dir que Vilanova ha canviat "de manera de pensar" respecte el turisme i l’obertura de la ciutat al mar. L’alcaldessa vilanovina va acabar preguntant: Gran Penedès? I la resposta va ser: perquè no? Va recordar que els territoris penedesencs tenen moltes coses en comú, tot i que tots no podem fer de tot, hem de buscar cadascun de nosaltres les nostres singularitats ja que tenim una oportunitat que no podem deixar passar.

L’alcalde vendrellenc, Benet Jané, va dir que les possibilitats que té aquest espai penedesenc “són enormes en la mesura que siguem capaços de saber-nos adaptar al nostre potencial”. També va destacar l’àmplia oferta de les quatre comarques penedesenques adreçades tant al turisme d’oci i platja com al turisme termal, el rural, l’enoturístic o el cultural. Jané veu factible aconseguir que el Penedès sigui una destinació “en la ment de tots”.

 L’alcalde vilafranquí, Pere Regull, va recordar que “sense pagesos no hi haurà aquest paisatge”. El primer regidor de la capital de l’Alt Penedès va ser el que es va mostrar més incisiu. Va recordar que de les 11.000 places hoteleres del Penedès, només 1.000 són pròpiament d’enoturisme (560 a l’Alt Penedès). Va afegir que “això de la unitat possible del Penedès ens ho hem de creure”, i va encoratjar la societat civil a pressionar. Regull també va defensar un cop més la marca Penedès davant la marca Barcelona, i va dir que “hem d’aprendre de França” pel que fa a l’ordenació del territori i evitar així que el Penedès acabi sent “un magatzem de Barcelona”.

La subdirectora de Turisme de laa Generalitat es va limitar a enumerar algunes de les accions de la seva administració, va defensar la taxa turística i va dir que el turisme és transversal i que les comarques creixen en part per la internacionalització dels seus productes turístics. També va destacar les possibilitats d’un enoturisme que creu que cal vendre de forma unitària als mercats internacionals,  la qual cosa va topar amb la desaprovació pública de l’alcalde vilafranquí.