Cavatast, quo vadis?

Hi ha una frase que diu que 'l'èxit moltes vegades condueix a la fama i la fama a la desgràcia'. Això és el que opino que li pot passar a un Cavatast que aquest any, després del canvi de govern a l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia, ha estrenat força novetats. El Cavatast, de seguir per aquest camí, pot morir d'èxit. Demà dilluns l'Ajuntament farà una valoració de l'edició d'enguany davant la premsa. Jo m'hi voldria avançar avui afirmant que durant els dos primers dies del Cavatast s'han vist grans aglomeracions de gent a causa de la disposició encarada dels estands i la seva concentració en un tram de carrer relativament curt. L'afluència de visitants era tan alta que fins i tot es posava en perill la seguretat. A quarts de set de la tarda de dissabte (mitja hora després de l'hora oficial en que havien de reobrir els estands) un visitant s'exclamava, amb raó, afirmant: "Això ho haurien de fer en un lloc més ample". Les grans aglomeracions durant tota la tarda de dissabte continuaven passades les deu de la nit. Es feia gairebé impossible caminar o creuar d'un cantó a l'altre.  Només faltaven els timbalers per acabar d'exasperar més d'un. Hi ha cavistes, però, com és el cas de Toni de la Rosa Torelló, que troben positiva la nova disposició dels estands d'enguany ja que ha fet que hi hagi "més caliu". El Cavatast ha volgut fer enguany un pas endavant que s'ha mostrat encara insuficient. Tot i que hi ha sadurninencs que han arribat a comprar fins a 200 unitats de les noves copes del Cavatast (on l'anagrama és exageradament gran i no inclou l'edició d'enguany, la qual cosa ha fastiguejat els qui venien col·leccionant les copes any rera any) el cert és que aquesta copa és inapropiada per a gaudir plenament dels grans caves. És una mala jugada servir en aquestes noves copes productes com el Brut de Brut de Recaredo (94 punts Parker per l'anyada del 2003) o el Reserva Real de Freixenet. En canvi trobo que és tot un encert demanar tres tiquets per poder gaudir d'aquests caves més selectes. El Cavatast només té sentit si contribueix a millorar el prestigi del cava. Una mostra massiva on no es pot gaudir del tast de cava la trobo absolutament forasenyada. El cava hauria de formar part de l'aristocràcia del vi. Poc prestigi guanyem amb caves a poc més d'un euro o amb fires massives on la gent està més preocupada de veure molt que no pas de gaudir d'aquest efervescent vi de qualitat que, en realitat, és dues vegades vi. Sembla, però, que algunes cases han reduït enguany el nombre de consumicions oferies respecte els últims anys. D'altra banda, en moments puntuals la neteja de l'espai on es concentrava el Cavatast ha estat del tot insuficient. Les poques bótes disposades per servir de taules oferien en molts moments un deplorable aspecte, plenes de restes de menjar. Molts també han criticat que de quatre a sis de la tarda tanquessin els estands. De fet, força cases van decidir no respectar l'horari i mantenir oberts els seus estands com a deferència als molts visitants que es van desplaçar a Sant Sadurní d'Anoia i que van omplir de gom a gom comerços, bars i restaurants. Tot i que inicialment els cavistes s'havien negat a vendre caves durant les primeres edicions del Cavatast, ara molts valoren la iniciativa de la botiga. Alguns valoren  com un encert que la botiga serveixi d'aparador del que es pot tastar. En els aspectes més positius em quedo amb la posada en marxa del Centre d'Interpretació del Cava de la Fassina de Can Guineu, tot i que a partir de les set de la tarda de dissabte era tancat i barrat tot i la gran presència de visitants que omplien la vila en aquell moment. Tot plegat em porta a preguntar-me cap a on va el Cavatast. Què en penseu vosaltres? La fotografia que acompanya aquest post correspon a la roda de premsa de presentació d'una edició del Cavatast en la qual també s'han comès errors de comunicació i d'atenció als mitjans de comunicació.