Pelegrí: "La nova PAC posa en risc l'activitat agrària i agroalimentària a Catalunya i a Espanya"
“La necessitat de produir aliments i garantir el proveïment de 500 milions de persones a la UE és un dels objectius de la PAC al qual no podem renunciar”, senya el conseller d’Agricultura.
 |
Pelegrí al Parlament europeu |
·
· Pelegrí considera inacceptable el nou enfocament de la PAC i demana una moratòria en l’aplicació de la nova PAC fins que s’hagin fet els estudis d’impacte dels Estats membres i avaluat i quantificat l’impacte real per al sector de les noves propostes legislatives. “Hi ha d’haver una PAC per tothom, però adaptada a les condicions i característiques diferenciades del territori de la UE, però que no és el mateix l’agricultura dels països del nord qu ela mediterrània”, ha senyalat.
· El conseller d’Agricultura reclama que la PAC incorpori mesures que garanteixin la lliure competència del mercat però en condicions d’igualtat per a totes les parts de la cadena alimentària, i demanda a les autoritats de la competència que regulin i autoritzin aquestes mesures imprescindibles per evitar la volatilitat de preus que va en contra dels més febles.
· Reclama una aplicació progressiva del nou sistema de pagament directe uniformitzat i reitera la necessitat d’aplicar el principi de subsidiarietat per assegurar la viabilitat de la ramaderia intensiva
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, s’ha desplaçat a Brussel·les per seguir de prop la presentació de les propostes legislatives de la Política Agrícola al Parlament Europeu i ha mantingut trobades amb representants de les institucions presents com el director general d’Agricultura i Pesca del Consell de Ministres de la UE, Àngel Boixareu, el secretari d’Estat d’Agricultura del Ministeri d’Agricultura, Medi Rural i Medi Marí, Josep Puxeu, el preseident del Comité especial d’agricultura del consell d’Agricultura i Pesca , Gerorges Babuchowski.
En una trobada amb els mitjans de comunicació, el conseller Pelegrí a mostrar léxtrema preocupació del Govern per la nova orientació que sembla que tindrà la PAC, ja que podria tenir un gran impacte sobre el sector productiu agrícola i ramader. Per aquest motiu, Pelegrí ha demana a l’Estat que realitzi quan abans els estudis d’impacte necessaris per conèixer l’impacte d’aquesta nova PAC i de les mesures legislatives que incorpori sobre el conjunt del sector, ja que les primeres estimacions poden suposar pèrdues que en alguns casos poden posar en risc la viabilitat de les explotacions. “La nova PAC no ha de comportar una disminució o abandonament de la superfície agrícola , ni de láctivitat agrària”.
Pelegrí ha senyalat que el marc financer de la nova PAC és manifestament insuficient, especialment si es confirma la pèrdua nominal del 12% del pressupost que planteja la Comissió, i considera “inacceptable que es demani incrementar la taxa de confinançament dels Estats”.
Aplicació progressiva del nou sistema de pagament directe uniformitzat
El canvi de criteris cap a un pagament uniformitzat sobre base territorial per hectàrees discriminen, entre d’altres, les produccions intensives (que tenen un gran pes a Catalunya en el sector ramader i que també es troben molt afectades per la volatilitat de preus de les matèries primeres). “No estem d’acord amb la tarifa plana que es planteja i menys si no te en compte els drets especials de les activitats ramaderes sense base territorial.
Per aquest motiu, el conseller Pelegrí ha demanat que es defineixi exactament què es consideren hectàrees per al càlcul i què no, que juntament amb els drets històrics s’incloguin dins el nou sistema de càlcul d’ajuts del primer pilar per hectàrees els reconeguts com a drets especials, precisament per tenir en compte les activitats ramaderes sense base territorial, i que el canvi de criteri s’apliqui de manera progressiva.
Regionalització, essencial per a Catalunya
Un dels aspectes de la reforma de la Política Agrícola Comuna que es defensa des de Catalunya és la regionalització de drets. Pelegrí ha explicat que des de Catalunya es defensa aquesta autonomia de gestió per diversos motius. Per una banda, la regionalització permetria aplicar el programa de pagament bàsic a nivell de les regions i prendre determinades decisions sobre el sistemes de capes, adaptant el sistema d’ajuts directes a les necessitats i particularitats del sector agrari català. D’altra banda, permetria simplificar i desburocratitzar la gestió i els Organismes Pagadors tindrien un paper més destacat del que tenen actualment com a simples gestors.
Competitivitat
Pel conseller Pelegrí la nova PAC ha de ser el motor de la innovació i la competitivitat en el sector agrari, un instrument necessari per garantir el relleu generacional i la incorporació de joves, ha de tenir instruments de gestió del mercat que minimitzin la volativilitat dels preus agraris, i ha de tenir una visió prioritàriament alimentària i donar suport al model agrícola comunitari.
Greening
D’altra banda, Pelegrí ha explicat que “és excessiu que es plantegi destinar un 30% del pressupost de la PAC a polítiques verdes i que bona part d’aquestes es traslladin al primer pilar sense fer un estudi previ del què s’està fent ja en compliment de les directives ambientals i tenint en compte que l’agricultura ha contribuït i contribueix en el temps a la conservació del territori i dels seus valors ambientals i de la biodiversitat”.
El responsable del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha reiterat que s’apliqui el principi de subsidiarietat, ja que cal tenir en compte que a Catalunya el sector ramader té un pes destacat que no sempre està associat a hectàrees de conreu. En cas que aquest sigui un requisit per accedir a les ajudes, la ramaderia intensiva, que suposa més del 30% de l’activitat agrària a Catalunya, pot veure compromesa la seva viabilitat en el futur. D’altra banda, el responsable de l’Administració agrària catalana ha fet una crida a la responsabilitat i ha demanat que no es polititzi el debat de la PAC. Segons Pelegrí “la politització que alguns partits polítics estan fent d’aquest tema no farà més que provocar que es deixi de defensar la importància per al sector d’aquest instrument comunitari”.
Finalment, el responsable de l’Administració agrària catalana ha fet una crida a la responsabilitat i ha demanat que no es polititzi el debat de la PAC. Segons Pelegrí “la politització que alguns partits polítics estan fent d’aquest tema no farà més que provocar que es deixi de defensar la importància per al sector d’aquest instrument comunitari”.
El conseller ha senyalat que demanarà una compareixença davant del parlament de Catalunya i farà una crida a la unitat de les forces polítiques i del sector per reclamar al Govern de l’Estat actual i al que surti de les properes eleccions la màxima contundència en la defensa d’uns plantejaments que responguin a les necessitats del sector a Catalunya i a Espanya.
Annex:
FITXA TÈCNICA SECTOR AGROALIMENTARI DE CATALUNYA
- Catalunya, amb una superfície de 32.107 km quadrats (any 2010) és una petita fracció d’Europa UE 27 (0,73%), si bé compta amb un alt nivell d’urbanització, de tal manera que els seus 7.535.251 habitants (dades provisionals 2011) representen un 1,5% de la població europea i el seu PIB, per sobre de la mitjana europea, representa l’1,71% del PIB europeu /(UE 27).
- Les dues terceres parts del territori català són àrea forestal (60,0%) (any 2009) i una tercera part de la superfície (985.640 hectàrees) (any 2010) està qualificada com espai protegit.
- La superfície catalana es distribueix de la següent manera: bosc (39%), bosquines (20%), altra vegetació (5%), àrees sense vegetació (3%), conreus (27%) i territori urbanitzat i infraestructures (6%).
- La Producció Final Agrària es divideix de la següent manera: produccions ramaderes (58,5%), produccions agrícoles (38,4%) i altres produccions (3,1%) (any 2010).
- L’agricultura catalana és clarament mediterrània. El sector hortofructícola (fruita, horta, flor i planta ornamental) aporta el 66,5% de la Producció Final Agrícola (any 2010).
- Catalunya té una destacada especialització ramadera. Aquest sector representa el 58,5%% de la Producció Final Agraria, mentre que l’aportació de la ramaderia a Europa és del 39,7% i a l’Estat espanyol del 32,5%. Aquesta ha estat una aposta estratègica important del sector agrari català (any 2010).
- La superfície agrícola utilitzada a Catalunya representa el 4,8% de la d’Espanya. La meitat de les explotacions agràries es concentren a Ponent i a les Terres de l’Ebre.
- Segons el cens agrari de 2009, el darrer oficial, a Catalunya hi ha 60.839 explotacions agràries i 1.147.532 hectàrees de superfície agrícola utilitzada (SAU, que inclou cultius, pastures i guarets) que ocupen el 36% del territori català. Segons l’Idescat, l’any 2009 les explotacions agràries catalanes representaven el 6,1% del conjunt de l’Estat espanyol i el 4,8% de la SAU. La dimensió mitjana resultant de les explotacions amb SAU era de 19,5 ha.
- El 70,9% de les terres llaurades de Catalunya, 792.425 hectàrees, són de secà i el 29,1% són de regadiu. Els conreus predominants són els cereals per a gra (370.803 ha), seguits de l’olivera (101.236 ha), els conreus farratgers (90.387 ha),la vinya (61.391 ha), la fruita seca (53.353 ha) i la fruita fresca (46.871 ha).
- A les explotacions amb ramaderia, els principals sectors són el porcí i l’aviram. L’any 2009 hi havia 6.742.638 caps de porcí i 43.890.563 caps d’aviram, xifres que situen Catalunya com la comunitat autònoma amb major nombre de caps d’aquests sectors.
- Les comarques de Ponent i les Terres de l’Ebre agrupen el 51% de les explotacions del sector agrari català. En l’àmbit comarcal, el Segrià és la comarca amb un major nombre d’explotacions agràries, amb 5.974, seguida del Baix Ebre i el Montsià.
- Com a resultat de les opcions estratègiques adoptades, avui Catalunya és una de les primeres regions europees en indústria alimentària, indústria que té la seva base en un sector agrari competitiu.
- El sector agroalimentari català és un dels tres clústers agroalimentaris més importants d’Europa (els altres dos són Andalusia i Baixa Saxònia).
- La indústria alimentària es posiciona com a primer sector del teixit industrial català, per davant de l’energètic, l’aigua i la indústria química, per exemple. L’any 2009 va assolir un volum de negoci de 21.930 milions d’euros, que representen un 18,8% del total de la indústria catalana, i va donar feina a 76.834 treballadors, ocupats en els 2.795 establiments del sector repartits per tota la geografia catalana.
- El subsector de la indústria alimentària amb major pes és la indústria càrnia, amb un volum de negoci l’any 2009 de 6.654 milions d’euros i un pes del 30,3% sobre el total de la indústria alimentària.
- En el conjunt d’Espanya, el sector agroalimentari català és la primera comunitat autònoma tant pel que fa a vendes, amb un 23,1% del global, com en relació al nombre de treballadors, amb un 21,1% del total.
- El sector agroalimentari català ha donat mostres de poder resistir la crisi econòmica i ha evidenciat una gran capacitat d’adaptar-se al mercat mundial, afavorint així la seva capacitat exportadora.
- Es tracta d’un sector modern i competitiu que des de l’any 2000 ha incrementat la seva taxa de cobertura (exportacions/importacions) en 20 punts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada