Tast especial a Can Ràfols dels Caus

Aquest matí a Can Ràfols dels Caus, el celler abanderat dels vins del Garraf,  ha reeditat el seu tast d’anyades i vins especials. S'han tastat anyades actuals i antigures que normalment no estan a la venda. S'ha pogut tastar diferents anyades de Caus Lubis, la nova anyada del Gran Caus Blanc i vins de de la reserva personal del propietari del celler, Carlos Esteva. Els assistents, entre els quals hi havia força gent jove i experts, han tingut l'oportunit de comprar alguns d’aquests vins o lots especials. Deixant de banda el debat sobre la utilització de diverses varietats de raïm no autoritzades per la DO Penedès, com l'incrocio manzoni, o el no voler explicar que al Caus Lubis 2001 hi ha més que merlot, en el tast d'avui s'ha pogut comprovar el gran abast i recorregut dels vins de Carles Esteva. Són vins, en bona part dels casos, seriosos, importants, estructurats, minerals, corpulents, alcohòlics, hedonistes, per gaudir sense reserves. El celler ha mostrat avui el seu gran potencial després d'haver travessat uns anys amb massa alts i baixos, com l'irregular camí no asfaltat  franquejat per oliveres i ametllers que condueix al celler. 

Dels tastos que he realitzat aquest matí voldria comenatar el licorós, corpulent, alcohòlic (13º es diu a l'etiqueta), llarg, profund i mineral Rocallís del 2007, que havia estat decantat prèviament. És un blanc amb mentalitat i estructura de negre. D'altra banda, m'ha agradat més el Xarel·lo Pairal del 2007 que el del 2005, a diferència d'altres tastadors. El del 2007  se m'ha ofert greixós, voluminós, mineral, amb les notes de criança en fusta encara massa persistents i amb una varietal nota d'ametlla amarga. El del 2005 l'he trobat més evolucionat i ajegut i amb notes marcades a fruits secs. Pel que fa als rosats he tastat el Gran Caus del 2010, un merlot 100% amb clares notes a melmelada de maduixes i gerds i amb gairegé 13º. La propera anyada, la de la darrera collita, s'espera que surti al mercat el pròxim mes de febrer. El tast de negres l'he començat amb un Sumoll 2009 amb molt baixa capa de color, prim, subtil, delicat, amb notes a maduixetes i verdes i amb un record fresc, lleugerament mentolat. L'Ad Fines del 2004 (el final de la muralla) l'he trobat força interessant tot i que mai m'han semblat extraordinaris els pinot noir penedesencs. Aquest pinot de la vinya vde Pere Pau l'he trobat força varietal, amb claríssimes notes xocolatoses. El trobo prim i elegant. M'he endinsat en el Terraprima 2007 trobant-hi fruites negres madures i mineralitat. És un vi del Garraf  que juga amb la cabernet franc, la garnatxa i la syrah. La principal decepció l'he trobat en el Gran Caus del 2004. És un merlot amb cabernet sauvignon i cabernet franc amb notes a estable, cuirs i un pèl alcohòlic. No l'he trobat amb tanins ben polimeritzats (és un pèl punxagut). En canvi, el Gran Caus del 2002 m'ha semblat d'un estil molt diferent, mirant més cap a Bordeus. El vi amb què Carles Esteva va voler commemorar el 30è aniversari del seu celler, un cabernet franc, m'ha semblat força expressiu i rodó. Per rodó, però, em quedo una vegada més amb l'hedonista Caus Lubis del 2001, un merlot amb alguna cosa més que ja no mira tan com els primers Caus Lubis cap a Bordeus. Ara la concentració, la polimerització d'uns tanins madurs i el volum guanyen la partida. El tast l'he acabat a la sala dels caves. No m'ha entusiasmat el Reserva rosat, un pinot noir color pell de ceba un pèl punxagut i amb un carbònic viu que condueix aromes de fruitetes vermelles. El Gran Reserva rosat ja és una altra cosa. Tot i que en nas no és tan expressiu, els més de 30 mesos de criança li donen un volum i una profunditat molt interessants. Dels caves blancs no m'ha entusiasmat ni el Reserva ni el Gran eserva del 2005, tot i que són molt bons productes sense licor d'expedició (com la resta d'escumosos de la casa). En canvi, el Parisad del 2003 m'ha semblat sublim. Amb un 80% de xarel·lo fermentat en bóta de castanyer i la resta de chardonnay, aquest cava és fantàstic. He marxat de Can Ràfols amb el gust ben present d'aquest cava amb estructura. Les bombolles són molt fines. El carbònic està molt ben integrat. L'evolució de la chardonnay ens deixa notes de pastisseria i pa torrat. La xarel·lo li aporta estructura. És complex i mineral. Si em voleu fer cas, no us el perdeu.