El Debat de la Verema al Penedès i deixar-nos de romanços

He seguit amb atenció un any més, tot i que no de forma presencial, el Debat de la Verema del Penedès organitzat per la voluntariosa Acadèmia Tastavins. Diuen que els brams d'ase no pugen al cel. Jo, a més, he trobat a faltar un any més alguns dels representants destacats del sector. No hi era ni  el president ni el vicepresident del Consell Regulador de la DO Cava, Gustau Garcia Guillamet i Pere Albà respectivament. Tampoc hi era cap dels presidents de les dues patronals del sector del cava, ni Jaume Amat ni Mercè Rossell, ni cap representant de les tres grans empreses del sector. On estaven els representants del sector cooperatiu? i els dels brokers? El cert és que he vist un debat on hem tornat a allò del tretze són tretze. S'ha tornar a parlar de preus "miserables" pel raïm al Penedès i cap solució substancial. Bones paraules i clams en el desert. No ens deixem estar de romanços. Els representants dels sindicats agraris els he vist més moderats que anys enrera, potser m'ha donat la sensació que ja han abaixat els braços i que confien ben poc en solucionar un problema que és molt greu. He sentit bones paraules i predisposició al diàleg per part del director general de l'Incavi de la Generalitat, Jordi Bort, però cap proposta concreta ni cap gest per avançar. Treiem pilotes fora un any més assegurant que en una situació de lliure mercat no es poden regular els preus. Al representant de la patronal AVC-UVIPE, el bo del Joan Gil, només l'he vist a la defensiva, un any més, afirmant que el preu mitjà pagat enguany per les 10 principals empreses de la DO Penedès (que suposen el 80% del total de la producció) ha estat de 46 cèntims d'euro per quilo. Les 3.500 hectàrees de la DO Penedès, però, són ben poca cosa en una zona penedesenca clarament marcada per les dinàmiques del cava i els grans elaboradors, unes dinàmiques que encara està distorsionant més l'acció de Jaume Serra (J. García Carrión). S'ha parlat de la targeta vitivinícola i de la limitació dels 12.000 quilos per hectàrea al cava però ningú ha dit que no es pot escanyar més als pagesos quan no es poden guanyar dignament la vida. Perquè no es parla de pagar el que és just per una qualitat concreta? Només parlem i parlem de quilos i de preus indecents? El cava ha de ser un vi de qualitat amb raïm de qualitat pagat com cal. La gerent de la patronal Institut del Cava, Maria del Mar Torres, ha alertat del perill que suposen els escumosos italians per al cava i ha advocat per trobar solucions conjuntes per part de tot el sector. El vicepresident de la patronal Pime Cava, Agustí Torelló Sibill, ha mostrat certa hipocresia defensant que el sector del cava apugi el preu un euro per ampolla en uns moments en els quals tothom ha baixat preus. Creu que el sector del cava vendria el mateix nombre d'ampolles si s'apugés un euro el preu unitari. També ha defensat una idea que ja va sortir en el debat de l'any passat: que es creïn subzones a la DO Cava que permetin singularitzar els productes penedesencs defensant, amb tota la raó del món, que no hi ha cap DO al món que no vagi lligada a una zona concreta, amb unes varietats i un clima específics.  I, òbviament, no és el mateix Almendralejo o Requena que el Penedès o la Conca de Barberà. No diu Torelló Sibill, però, que molts empresaris del Penedès amaguen que els seus vins són de la DO Penedès quan surten a vendre ja que aquesta DO ha perdut massa prestigi pel camí. Jo no crec que la solució del cava del Penedès passi per posar Penedès a l'etiqueta. De fet, ja hi ha força escumosos amb DO Penedès, i alguns de força qualitat i més criança que alguns caves, i no veig que tinguin un èxit de vendes especial.  Això sí, avui hem sabut per boca del president del Consell Regulador de la DO Penedès, Josep Maria Albet, que en els últims 12 mesos les vendes dels vins emparats per la DO Penedès han crescut un 1% (res ha dit, però, de l'evolució del preu mitjà per ampolla). L'empresari Jaume Gramona, que ha intervingut a títol personal, ha defensat les renovacions fetes a l'Incavi i a la DO Penedès i ho ha contraposat amb una DO Cava on fa molts anys que tot continua igual. Les diverses intervencions polítiques del debat m'han semblat, un any més, fluixes i totalment prescindibles. No he sentit cap gran solució. Crec, a més, que fer una pel·lícula centrada al Penedès com 'Entre copas', com s'ha arribat a proposar, no ens treuria de cap mal de ventre. Cal una estratègia i una planificació, més comunicació i millor promoció, així com un enoturisme de més qualitat i abast territorial (el Penedès no és només l'Alt Penedès). S'ha fet una mica d'autocrítica, i això m'ha agradat, ja que des del cofoïsme no es pot avançar massa. Ara bé, potser ja n'hi ha prou de parlar i parlar, de debatre i debatre qüestions estèrils. Potser cal posar fil a l'agulla, fer els debats als llocs on pertoca i arribar a acords no puntuals, sinó amplis i sostinguts en el temps. El president de l'Acadèmia Tastavins, Joan Tarrada, s'ha mostrat convençut que es trobaran solucions i ha manifestat que ha sortit del debat "més il·lusionat" que l'any passat. Jo surto del debat tan desil·lusionat com l'any passat.