La polèmica per la liberalització de les plantacions de vinya

La liberalització de plantacions de vinya fa anys que aixeca polseguera. Des de les forces sindicals agràries es creu que la mesura amenaça el patrimoni vitícola. Creieu que cal el control o que les normatives haurien de ser més flexibles?

JARC-COAG CONTRÀRIA A LA LIBERALITZACIÓ DE PLANTACIONS DE VINYA

L’organització agrària demana al Govern espanyol i al DAR que es posicionen al respecte com ja ho ha fet Sarkozy a França i Merkel a Alemanya

Si es liberalitzen les plantacions se suprimirà l’únic mecanisme de control i s’amenaça el patrimoni vitícola de 200.000 viticultors espanyols

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC-COAG) ha reclamat al Govern Espanyol, mitjançant la ministra Rosa Aguilar, que es pronunciï en contra de la liberalització de les plantacions de vinya més enllà del 2015, tal i com ja ho han fet els governs francès i alemany. La mesura, que pretén ser efectiva a partir d’aquesta data suposaria la supressió de l’únic mecanisme de control sobre les vinyes i provocaria una deslocalització de la producció que amenaçaria seriosament el patrimoni vitícola català i espanyol del qual en viuen més de 200.000 professionals alhora que trencaria l’equilibri mediambiental de les principals regions productores ja que no hi ha alternatives viables a aquest conreu en els llocs on es troba implantat.

Des de JARC-COAG es considera que en el decurs de les darreres dècades, el sistema de drets de plantació s’ha revelat com un magnífic instrument per a la política de qualitat i per a la gestió del potencial de producció en el si de la Unió Europea, per la qual cosa no té massa sentit carregar-se’l de cop. L’organització considera que és altament paradoxal i incoherent dedicar quantioses partides de diners per a fomentar l’arrencada de la vinya i després fomentar justament el contrari.

Alhora, s’ha demanat a la titular del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí, la millora en l’aplicació i el disseny de la mesura de “verema en verd”, és a dir la verema dels raïms quan s’estan formant per tal de disminuir la producció i millorar la qualitat, ja que suposa una mesura de gestió del mercat més econòmica que la destil·lació de crisi i que repercuteix directament a l’agricultor. En aquest sentit, s’haurien de flexibilitzar els terminis de la posada en marxa de la mesura per tal de millorar el seu seguiment i eficàcia.

Finalment, donada la crisi de preus que travessa el sector, s’ha proposat l’articulació de la negociació dels contractes agraris sobre la base dels costos de producció amb un terminis de pagament del producte que permetin als productors mantenir la seva liquiditat sense haver d’endeutar-se, ja que és la única manera de garantir la rendibilitat i la continuïtat de les explotacions vitícoles.