Passió i entusiasme a Mas d'en Gil

Fa molts anys que segueixo el projecte vitivinícola de la família Rovira Carbonell al Priorat (Viticultors Mas d'en Gil) i no deixa de meravellar-me la passió i l'entusiasme que hi posen amb l'objectiu de trascendir al Priorat amb grans vins. Aquest divendres he tingut l'ocasió d'acompanyar els propietaris de Mas Candí (DO Penedès) en una llarguíssima visita a la meravellosa finca, a la seva vinagreria (on estan elaborant un projecte d'altíssima qualitat que es situarà entre els millors vinagres del món tot i que només podran oferir una producció de 6 litres anuals) i al seu celler. La visita, que ha ofert el seu propietari, Pere Rovira, ha finalitzat amb un il·lustratiu tast dels seus vins, capaços de trascendir amb una molt bona relació qualitat-preu. El tast (realitzat en un dia fruita) s'ha iniciat amb el blanc Coma Alta 2010 (garnatxa i viognier amb un toc de fusta): Es tracta d'un vi que ofereix notes franques a préssec d'aigua, fonoll i cacau (provinent de la bóta). En boca mostra ametlla amarga i una bona acidesa. És un vi que anyada rera anyada aprofundeix en la fruita i va reduint fusta. No sembla que tingui 15º. El tast ha continuat amb el Coma Vella del 2008 (una anyada difícil que, d'entrada, no em diu gran  cosa). Aquest Coma Vella, però, és madur, rodó, amb notes a fruites vermelles producte de la garnatxa i amb marcades notes a eucaliptus. En el tercer vi, el Clos Fontà del 2007, hem pujat molt amunt el llistó. És extraordinària la seva profunditat, força tànica i increïble frescura mentolada. És molt llarg i enamoradís. Destaca per l'elegància i per notes de pell de taronja confitada i d'olives negres (60% carinyena i la resta garnatxa). El repàs a la producció de Mas d'en Gil s'ha acabat amb el gran Nus 2009, un dolç natural que en nas es mostra com un vi tranquil però que en boca presenta una dolçor gens empalegosa. Ens l'hem imaginat amb un formatge blau o amb xocolata amarga. Els seus 18 grams de sucre per litre s'integren en un vi memorable. Una nota dolça, doncs, per concloure un dolç capvespre prioratí.