Aquesta intensa Fira del Vi de
Falset m’ha portat a les nou del matí d’avui dissabte, a la Vinateria Aguiló de
la capital del Priorat, a conèixer de la mà de l'enòleg Pep Aguilar els nous camins
buscant la singularitat de cada terrer d’un trio que ja no es pot dir Trio
Infernal per culpa d’una impugnació d’una empresa xilena. Ara es diuen L’infernal.
Combier, Fischer i Gerin, però, continuen deu anys després creixent mostrant
ara la cosa més particular, destacant la influència dels vents, de les orientacions
i de les composicions dels sòls, des del gneiss a les llicorelles porpres o brunes.
Es vol mostrar la diversitat en monoterrers dins d’una finca de poc més de 8
hectàrees, dues peces de costers en dos valls de Torroja del Priorat. Tot
plegat resumit en “tres realitats”, segons Pep Aguilar. És un viatge de
coneixement profund que es va iniciar els anys 2009, 2010 i 2011. Ho anomenen
un “canvi de cicle”. Els vins, realment, canvien de perfil i textura amb els
diferents sòls, més enllà de les varietats, mentre Riu es manté com el comú
denominador de la finca. Les “precisions” que ara han fet s’han traduït en
petites cuvées.
El tast del que anomenen La
Col·lecció l’hem començat amb El Casot 2011(100% garnatxa de llicorell bru i
orientació sud criada durant 12 mesos en bótes de 500 litres de segon i tercer
vi). Hi ha buscat frescor i l’han trobat, tot i que amb poc volum amb més
lleugeresa que no pas pes. Mana l’acidesa i la mineralitat mostrant fruitetes
vermelles però també fruites carnoses de primavera amb pinyol, com ara el
préssec de vinya. En nas m’ha desconcertat un pèl inicialment. Hi ha
verticalitat.
El segon vi ha estat el Cara Nord
2011 (100% syrah de sòl gneiss, orientació nord i 12 mesos de criança en bóta).
És un vi desconcertant. M’hauria costat moltíssim a cegues dir que és un 100%
syrah. Hi ha fruita vermella, punta de llapis i fins i tot violetes però
expressa astringències que el pas per vidre podria polir. Pep Aguilar diu que l’astringència
no ve donada pas pel fet que els tanins no estiguin ben polimeritzats sinó per
la marcada influència del gneiss. Des del celler el defineixen com a “vibrant”.
El tercer vi ha estat el Fons
Clar 2011 (100% carinyena de llicorella porpra, orientació oest i 12 mesos de
criança en bóta). És la parcel·la que més pateix per l’assot del vent i la
calor, amb pendents de fins el 85% (Déu ni do!). Fruita, acidesa, mineralitat,
cremositat i profunditat es troben en el vi que més m’ha agradat dels tres amb
els quals he iniciat el tast matinal.
La sessió l’hem tancat amb
Aguilera 2008 (carinyena 100% de llicorell bru i orientació sud est criada en
bóta durant 18 mesos). Comunica amb exactitud un terrer un pateixen els ceps
amb un perfil més clàssic, madur i un pèl fenòlic. Cireres i figues sobresurten
entre notes làctiques. “Torroja en una copa” conclou Pep Aguilar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada