dissabte, 4 de maig de 2013

1.400 persones, a una Nit de les Garnatxes de Capçanes més musical


La Nit de les Garnatxes de Capçanes, que ahir va arribar a la seva setena edició coincidint amb la Fira del Vi de Falset dsprés de l'edició de transició de l'any passat, va tornar a ser un acte amb encant, organitzat amb il·lusió i bona afluència. Enguany, però, va reunir menys representants del món del vi però va aplegar una molt notable participació de públic jove. Van agradar especialment els concerts oferts. Tot i que lluny de les xifres rècord d’assistència d’anys pastas, aquest celler cooperatiu va reunir unes 1.400 persones, superant-se les previsions inicials, en un esdeveniment molt reeixit que va veure acabar la majoria de vins i on només l'apartat sòlid -el menjar- va ser fluix. Segons els responsables del Celler de Capçanes, la Nit de les Garnatxes és “una ocasió única” per a tastar les garnatxes de Capçanes maridades amb delicadeses, “en un ambient immillorable” amenitzat amb música de cambra, exposicions de fotografia, escultura, pintura... i amb la participació dels cellers convidats Jané Ventura (DO Penedès i DO Cava) que va representar Gerard Jané i Tomàs Cusiné (DO Costers del Segre), amb Tomàs Cusiné i la seva esposa al capdavant presentant novetats com ara el Finca Comabarra 2009 (50% cabernet sauvignon, 25% syrah i 25% garnatxa). Ahir també van ser protagonistes la fotografia de Senén Escoda Sanahujes, natural de Capçanes; l’art de Tsugumi Ota i de Miquel Lligadas Pujadas, nascut a Sitges i resident a Capçanes, i la música de Marta Cardona, Albert Carbonell, Miquel Córdoba i Jaume Fraga.
Pel que fa a les quatre garnatxes del 2012 servides en ampolla màgnum (vins que formaran part del Cabrida) em quedo, sens dubte, amb la de calissa per la seva sedositat, rodonesa, mineralitat i elegància. Des del celler se'l defineix com a "fresc i subtil". També em va semblar interessant la de llicorella, també mineral, vertical i molt bona acidesa. La garnatxa de panal, que defineixen com a "fàcil de beure i entendre", em va semblar amb bona acidesa però a no gaire alçada, i amb notes astringents. La d'argila va ser la que menys em va emocionar. Els aromes a sota-bosc i xampinyons no deixaven veure amb nitidesa la fruita. Des del celler que tècnicament dirigeix Àngel Teixidó se'l defineix com una garnatxe "salvatge". També voldria destacar el Pansal del 2006, un vi entre ranci i dolç que sempre he considerat a un molt alt nivell. Les notes a panses es fonen amb les de fruits secs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada