Vadevi (http://www.naciodigital.cat/vadevi/noticia/4303/fora/vingueren/casa/tragueren) acaba de publicar un article d'opinió arran la celebració dels Premis Vinari. Què en penseu?
Ramon Francàs
De fora vingueren que de casa ens tragueren
Tot i que el món del vi està de plena moda,
el consum recula com els crancs. El canvi d'hàbits alimentaris,
l’enquistada crisi econòmica i els preus de vegades massa cars dels
vins, el fet que la promoció i la publicitat no hagi estat la més
adequada, la manca d’educació o la intensificació dels controls
d’alcoholèmia han provocat que la caiguda del consum de vi hagi estat
imparable. Així, si el 1998 cada persona bevia, de mitjana, més de 36
litres l'any, aquest volum de vi consumit per persona ha anat baixant
fins a caure per sota els 21 litres per persona i any. La Federación
Española del Vino (FEV) calcula que el consum espanyol de vi ronda els
10 milions d'hectolitres, xifra que dividida entre el conjunt dels
habitants que resideixen a Espanya suposa que cada individu consumeix
20,92 litres per any. En un informe econòmic, la FEV apunta que,
independentment de les tendències de consum de vi a Espanya per canals,
la variació general es preveu "clarament a la baixa", encara que recorda
que estimar el consum per càpita de vi és una empresa "difícil". Hi ha
qui troba curiós que això passi quan els cursos i tastos de vins o
l’enoturisme van a més.
Al descens del consum de vi a Catalunya es suma el fet que es consumeix més vi forani que no pas de casa. A casa nostra, el principal feu històric per als vins de la DOQ Rioja, la riojitis es manté, tot i que, poc a poc, es va invertint una tendència que fa massa que dura. Set de cada deu ampolles de vi amb criança que es venen a l'hostaleria espanyola són de Rioja. Sovint s’ha cregut que el millor és el que ve de fora i, és clar, al final de fora vingueren que de casa ens tragueren. Tampoc la premsa del vi catalana (la majoria de revistes, guies i professionals de la comunicació del vi estan a Madrid) ha tingut gaire força ni capacitat d’influència. El que passa a Catalunya amb el consum de vins és una anomalia que no passa en d’altres regions productores. A Xile és estrany trobar vins argentins, i a la Champagne no hi ha ni rastre de caves. A l’aeroport de Florència està ple de vins de la Toscana, mentre que al del Prat s’hi poden trobar vins d’arreu. Al gran Carrefour de Mérignac, la ciutat que allotja l’aeroport de Bordeus, la presència catalana es limita a un sol cava.
Fa temps que es parla d’impulsar un concurs de vins catalans però, per diferents motius, no ha estat fins ara que finalment es tira endavant. Els Premis Vinari són una mostra més de la maduresa i sobretot de la normalitat del sector vitivinícola català. Aplaudeixo que per fi la prescripció dels vins locals es faci des de casa nostra i no des de fora a través d’un concurs que vol transcendir i tenir difusió. És difícil jutjar un vi sense saber què i qui hi ha al darrera. Sabent qui fa el vi i com el fa se sap molt del vi. Els tastos a cegues sempre són molt cruels, però són la millor manera de ser equitatius i justos. Gent de casa, entre cels quals hi ha grans professionals, tastarà per a Vinari vins catalans a cegues. I això és una gran noticia per al vi català.
Al descens del consum de vi a Catalunya es suma el fet que es consumeix més vi forani que no pas de casa. A casa nostra, el principal feu històric per als vins de la DOQ Rioja, la riojitis es manté, tot i que, poc a poc, es va invertint una tendència que fa massa que dura. Set de cada deu ampolles de vi amb criança que es venen a l'hostaleria espanyola són de Rioja. Sovint s’ha cregut que el millor és el que ve de fora i, és clar, al final de fora vingueren que de casa ens tragueren. Tampoc la premsa del vi catalana (la majoria de revistes, guies i professionals de la comunicació del vi estan a Madrid) ha tingut gaire força ni capacitat d’influència. El que passa a Catalunya amb el consum de vins és una anomalia que no passa en d’altres regions productores. A Xile és estrany trobar vins argentins, i a la Champagne no hi ha ni rastre de caves. A l’aeroport de Florència està ple de vins de la Toscana, mentre que al del Prat s’hi poden trobar vins d’arreu. Al gran Carrefour de Mérignac, la ciutat que allotja l’aeroport de Bordeus, la presència catalana es limita a un sol cava.
Fa temps que es parla d’impulsar un concurs de vins catalans però, per diferents motius, no ha estat fins ara que finalment es tira endavant. Els Premis Vinari són una mostra més de la maduresa i sobretot de la normalitat del sector vitivinícola català. Aplaudeixo que per fi la prescripció dels vins locals es faci des de casa nostra i no des de fora a través d’un concurs que vol transcendir i tenir difusió. És difícil jutjar un vi sense saber què i qui hi ha al darrera. Sabent qui fa el vi i com el fa se sap molt del vi. Els tastos a cegues sempre són molt cruels, però són la millor manera de ser equitatius i justos. Gent de casa, entre cels quals hi ha grans professionals, tastarà per a Vinari vins catalans a cegues. I això és una gran noticia per al vi català.
Bon dia Ramon,
ResponEliminaTens molta raó que tenim motius per estar preocupats per la situació del nostre vi, des del punt de vista del consum. Només et voldria fer un petit apunt. Jo diria que, si bé és cert que el mercat es fa petit, que la preponderància del vi de fora és escandalosa i que la situació del vi a l'hoteleria és una vergonya, també succeeix que l'histograma dels consumidors s'ha ampliat molt. Vull dir que els valors mitjans són dolents, però ha anat creixent una certa zona superior de gent que realment té una cultura del vi i uns estàndards de consum que eren impensables fa uns anys. Per posar un exemple, a la meva botiga de confiança en confirmen que la venda absolutament majoritària que fan és de vi català. (textual: "fa anys que no venen una ampolla de Rioja")
Fent una comparació econòmica, sabem que pot passar que la renda per càpita sigui baixa, però que hi hagi una classe alta molt potent, que estigui en creixement. Evidentment, fóra millor que el desplaçament cap el vi propi i cap a una millor cultura del vi fos global i ràpid, però que el vi català va guanyant public dia a dia és evident.
Salut!
Jaume
vinsdecatalunya.org
Jaume, estic molt d'acord amb el que exposes. De fet, ja apunto a l'article que afortunadament s'està invertint la tendència de consum de vi català a casa nostra, tot i que poc a poc. Gràcies Jaume per la teva aportació al debat.
Elimina