Mas La Plana 09, Cosmic C.F. 07 i la gamma alta de Vilarnau, amb Pere Rovira, Damià Deàs i Jordi Segura

Aquest matí he esmorzat a un dels santuaris dels esmorzars de forquilla i ganivet de Catalunya, Cal Pau Xic de Guardiola de Font-rubí, amb bons vins i en molt bona companyia: Pere Rovira (Mas d’en Gil i Mas Pujó), Damià Deàs (Vilarnau) i Jordi Segura (Euroselecció / Riedel).  Ha estat, certament, una matinal memorable que s'ha allargat fins a la una del migdia. Com és costum en aquest grup de tast, cada comensal porta un vi que és tastat a cegues. Jo he portat el Mas La Plana del 2009 de Torres, que s’acaba de presentar (PVP de 48,95 euros). És un vi superb. Li ha costat obrir-se però ha acabat mostrant notes florals (rosa) i de fruites vermelles i negres. En boca és força fruitós i concentrat, però exhibint molta elegància. La fusta (de bona qualitat) està molt ben posada. És un pèl especiat i mostra amb nitidesa la característica nota a regalèssia. És hedonista, balsàmic i estructurat, i també complex, però encara es mostra una mica dur, una mica tànic. És un cabernet que no mostra pirazines. El pas per ampolla el millorarà molt notablement.

            El segon vi (que ha aportat a la taula Jordi Segura) ha estat tota una sorpresa, el cabernet franc Cosmic 2007 (de Cosmic Vinyaters), de la Serra del Montmell (Baix Penedès). És un projecte de vinyes d’alçada al Penedès (500 metres sobre el nivell del mar). Aquest vi de Salvador Batlle (uns 13,50 euros) mostra notes verdes i a la vegada una fruita sobremadurada envoltada d’una acidesa un pèl punxant. És fruit de l’agricultura ecològica i dels paràmetres biodinàmics. La fermentació té lloc part en barriques de roure francès i part en dipòsits d'acer inoxidable. Posteriorment, la criança del 50% del volum del vi es realitza en bótes de roure francès i hongarès durant 14 mesos, 20% en àmfores d'argila i 30% envelleix en ampolla durant 5 anys. La producció és força limitada: de 2.215 ampolles.

            El tast l’hem tancat amb dos grans caves (gentilesa de Damià Deàs). Primer ha desfilat per les copes l’Albert de Vilarnau Pinot Noir-Chardonnay 2008 , un cava molt fruitós (préssec madur i orellanes procedents de l’evolució de la chardonnay) que no ha tocat la fusta. És un Brut Nature però no ho sembla per la seva golositat. La pinot noir el fa més vinós i refresca un cava per evitar que sigui embafador. És un cava que sempre m’h agradat molt (l’anyada 2001 la tinc mitificada). El darrer cava ha estat l’Albert Vilanau  2007 (chardonnay fermentat en bóta, macabeu  i parellada). És més recte i sec que el que no ha tocat la fusta. La fusta es marca en nas però és fi i elegant.