dimecres, 8 de maig de 2013

El meu examen als Nous Penedès



En plena acceleració de la zonificació de la DO Penedès (ara el Consell Regulador que presideix Josep Maria Albet busca la complicitat de la premsa), uns 300 vins i escumosos de 39 cellers d’aquesta denominació van desfilar dilluns a la tarda en un multitudinari showroom a l’Hotel Majèstic de Barcelona que va reunir a 1.478 persones. Es van presentar novetats destacades, com l’escumós rosat de merlot amb el qual Mas Comtal festeja el seu vintè aniversari, i es va evidenciar el salt de qualitat que està donant el Penedès, especialment amb els vins elaborats amb la varietat xarel·lo.
            Dit això, també és de justícia remarcar que la gran afluència de persones va convertir l’acte en una sessió sorollosa, calorosa i un pèl caòtica. A més, les copes serigrafiades que va obsequiar la DO Penedès no eren les millors possibles (només se’n podia fer servir una per tastador) i que costava trobar escopideres buides. El president de la DO destaca que hi havia “molta gent”, però reconeix que l’espai on es va fer era “un pèl just”. De cara a properes edicions afirma que “caldrà optimitzar millor l’espai”. També admet que es mirarà d’ampliar les taules on s’ofereixen els vins (massa justes per poder treballar en condicions). Ara bé, Josep Maria Albet diu que “en general, la cosa va anar molt bé”.  No obstant això, en l’edició de dilluns a Barcelona hi havia notables absències (tant de cellers penedesencs de prestigi com de professionals, donada la coincidència amb el Tast de Professionals de la divuitena edició de la Fira del Vi de Falset). També lamento que molts dels vins es van servir excessivament freds. S’imposa una revisió de l’acte en una DO Penedès que diu que vol majors quotes de prestigi. A continuació us adjunto el meu examen a una bona part dels vins que vaig tastar:
Molts són els qui van voler tastar el xarel·lo amb el qual Covides es va endur ara fa una setmana la medalla de platí, amb la més alta puntuació, del polèmic darrer Concurs de Qualitat de laDO Penedès. El vi no sembla que només s’hagi elaborat amb xarel·lo. El Xarel·lo Duc de Foix de Covides 2012 és exuberant i tropical. A cegues més d’un (m’hi incloc) diria que s’hi ha afegit sauvignon blanc o moscatell. A més, es fa molt palès el sucre residual (és un caramel de vi blanc). Tot plegat, és un vi que mostra una cara de la xarel·lo poc hedonista però sí molt comercial. No és el meu estil de xarel·lo (el trobo exagerat).
També sorprenentment aromàtic i tropical vaig trobar el 3 Macabeus 2012 d’Albet i Noya. Sembla més sauvignon blanc que no pas macabeu del Penedès. D’aquest celler de Sant Pau d’Ordal també vaig tastar el xarel·lo amb el qual Albet i Noya va guanyar el polèmic darrer concurs organitzat per l’Aula de la Vinya i el Vi de Sant Pere Molanta: el Fanio 2012. És un xarel·lo de perfil aromàtic contingut que presenta almívar de préssec i flors blanques, així com notes cítriques. D’Albet i Noya, que va desembarcar al Majèstic amb fins a 17 vins, també vaig tastar el Belat 2008 (varietat autòctona no autoritzada pel Consell Regulador que presideix Albet). És un vi que pinoteja tot mostrant cuirs, fruita i tabac. També vaig tastar el Finca La Milana 2007 (un pèl reduït però amb bona fruita).
D’Avgvstvs la principal novetat és el Chardonnay 2012: primer atac de poma al forn i viva acidesa. L’enòleg Enric Roca, el director tècnic, diu que “és més gran vi que anyades anteriors, i té més vida per endavant”. És glicèric, un pèl alcohòlic i d’excel·lent acidesa. Només porta un parell de mesos en ampolla.
De Castellroig vaig tastar el tropical Xarel·lo 2012 i un xarel·lo que no s’elabora pas en totes les anyades, el Terroja de Sabaté i Coca 2011. Com des dels seus inicis, aquest vi continua semblant que hagi tocat la fusta. És madur i no gaire aromàtic. Em va agradar força L’Essència de Xarel·lo 2012 de Castell d’Age. És molt varietal, fresc i floral. També m’ha agradat la seva textura. El Xarel·lo 2012 d’1+1=3, que només porta un mes en ampolla, l’he trobat un pèl tancat, però amb bona textura en boca. El Xarel·lo 2012 de Torre del Veguer és la millor versió que he tastat d’aquest celler de Sant Pere de Ribes, la direcció tècnica del qual està en mans de  Marta Estany. És molt varietal (fonoll en nas) i té bona textura i acidesa.
D’Eudald Massana i Noya vaig anar directe a l’Avi Ton 2011. Aquest xarel·lo 100% ha anat domant, collita rere collita, la fusta. Mostra fruita madura (la calidesa de l’anyada) però més acidesa que en anteriors edicions, així com unes notes làctiques procedents dels llevats. És viu i llarg. Potser el millor Avi Ton que he tastat tot i que presentava dilluns notes en nas desconcertants. De Mas Tinell vaig tastar  el Chardonnay 2011 (tancat, no em va dir res de l’altre món. És cítric i viu) i el Gisele 2011 (xarel·lo també tancat i marcat per la fusta). No em van agradar gaire cap dels dos.
D’Heretat Mont Rubí vaig començar pel White 2012 (tropical vi que recorda la sauvignon blanc però que trobo un pèl curt) i pel Black 2012 (fruiteta i gominoles del tipus palote –maduixa amb nata- que no va amb el meu estil però que reconec que és prou comercial).  El sumoll Gaintus 2007 d’HMR:  franc, varietal i amb bona expressió de fruita, em va agradar molt més, tot i la seva rusticitat, duresa i tanicitat. El Durona 2007 d’HMR el vaig trobar també força aconseguit: estil més clàssic, amb fruita madura més confitada i notes a cuirs. El Clos dels Fòssils 2012 de Llopart es presentava tancat (acaba de ser embotellat). En boca mostra fruita madura però també vivacitat i sedositat.
Jean Leon va presentar la seva nova gamma 3055 (el número de la placa de taxi del cèlebre fundador d’aquest celler de Torrelavit). Com ja he comentat amb anterioritat, el rosat no el trobo gaire interessant, però sí (i molt per la seva relació qualitat-preu-satisfacció) el Merlot-Petit Verdot 2011 (bona concentració de fruita i rodonesa). El Joan Sardà Chardonnay 2012, celler que està fent bones passes pel que fa al cava, el vaig trobar bastant voluptuós: fruita madura (plàtan) amb bon greix i amb un fons marcat per la fusta. De Mas Rodó vaig anar directe al seu vi que més m’agrada, el Macabeo 2011: franc i rodonet amb marcades notes a poma. De Vilarnau (González Byass) ja vaig poder tastar el Cabernet Sauvignon 2012, que encara no està al mercat. És molt fruitós, seguint la línia de la molt reeixida anyada del 2011, però, ara per ara, massa tànic.
Aplaudeixo especialment l’Electio 2010 de Parés Baltà, un xarel·lo elegant i senyorial, amb tot molt ben posat. Mostra herbes aromàtiques en infusió, una fusta molt ben integrada, fruita madura i bon equilibri. Molt i molt bo! També m’ha agradat el Marta de Baltà 2006 (un syrah madur, rodó i fruitós) i el clàssic Absis 2005 (potent, concentrat i encara tànic). Les novetats de Torelló, que crec que tenen marge per poder millorar notablement, ja les havia comentat anteriorment en aquest bloc: els dos nous vins blancs d’aquest celler familiar de Gelida són el Malvarel·lo 2012, de les varietats malvasia i xarel·lo (55%), i el Gran Crisalys 2011, de chardonnay i xarel·lo (50%) criats tots dos en bóta de roure. El Malvarel·lo és fresc, cítric i molt aromàtic (fruites tropicals, préssec d'aigua, flor d'ametller i litxi). No és el meu estil de vi però sí que entenc que és una proposta moderna i comercial, un vi fàcil de beure i d'entendre. El Gran Crisalys és potent, greixós i un pèl licorós. En un primer atac mostra una fusta molt marcada, potser un pèl excessiva.
Les Cerveres 2011 d’Oriol Rossell estava tancat, amb una fusta marcada en boca (la utilització de la fusta ha anat millorant). És un xarel·lo que es mostra amb fruita madura i acidesa continguda. La principal novetat de Juvé y Camps és un blanc molt aromàtic i fàcil, el Gregal d’Espiells 2012. Elaborat amb raïms de les varietats muscat (79%), gewürztraminer i malvasia, destaca pel seu caràcter aromàtic, la seva frescor i la seva joventut. Mostra notes de flors (roses) i d'herbes aromàtiques que es combinen amb un fons cítric (llimona). No és, ni molt menys, el meu estil de vi. Dels tres blancs d’Agustí Torelló Mata (és el primer cop que me’ls ofereixen) el que em va semblar més interessant és l’Aptià 2012. És un bon macabeu amb una aconseguida integració de la fusta, amb fruita franca un pèl madura i amb una bona textura sedosa. Els altres dos els vaig trobar ben poc interessants. El Xarel·lo 2012 és prim, amb notes a préssec en almívar. El XII Subirat Parent el vaig trobar tancat i també prim, tot i que delicat i amb molta acidesa.
De Pardas vaig tastar el Xarel·lo 2009 (notes làctiques procedents dels llevats en un vi que no ha fet malo i que presenta fruita madura (albercoc) i molt bona acidesa. És un molt bon vi. També vaig tastar el seu Collita Roja 2009 (un sumoll de raça, molt varietal i amb fruita madura però tancat i súper tànic). La principal novetat de Nadal és el seu Xarel·lo 2012. És varietal,  aromàticament contingut però amb més greix i volum. Destaca, sobretot, per les seves notes a fruites carnoses de pinyol molt madures (préssec) i a mel. També mostra notes a poma i subtils notes a fonoll. La bona acidesa l'allarga en boca i no té l’exuberància de l’anyada 2011. De Mas Comtal he tastat el seu escumós rosat de merlot amb el qual festegen el seu 20è aniversari, rodonet i amb carbònic viu sense grans complexitats. També he tastat el seu interessant incrocio manzone del 2011 (varietat no autoritzada al Penedès que també utilitzen des de fa anys cellers com Can Ràfols dels Caus), el seu Petrea Blanc 2008 (chardonnay madur, amb notes a plàtan i fusta marcada) i el Petrea Negre 2005 (merlot d’estil clàssic i sensacions astringents).
De Jané Ventura el que més em va agradar va ser el seu Sumoll 2010. És, probablement, el millor sumoll que he tastat dels fets fins ara per Gerard Jané. Mostra força fruita (móres) i és molt tànic i un pèl alcohòlic (15º). De Can Feixes vaig tastar el Blanc Selecció 2012 (rodonet en boca i cítric) i un Chardonnay 2007 que vaig trobar excessivament marcat per la fusta. Els vins de Parató estan fent bones passes endavant. El Xarel·lo XXV Dolç Natural 2010 és molt elegant, fi i poc embafador (ideal per a foies i formatges blaus). El Xarel·lo 2012 és també prou interessant. De les novetats de Sumarroca em quedo amb un xarel·lo inusualment aromàtic. És un xarel·lo del 2012 sense criança en fusta. S’han elaborat 18.000 ampolles d’aquest vi que mostra encara carbònic residual i notes a préssec d’aigua i fruites tropicals, així com fonoll. És fresc i viu, força comercial, sense grans complexitats. L’enòleg Òscar Llombart ha fet una bona feina.
En el meu examen no hi són tots els cellers, i encara menys tots els vins. De les novetats d’altres cellers (com ara Can Credo o Vallformosa) en parlaré en propers post. Pel que fa a Mont Marçal ja he comentat les seves principals novetats en ampolla de litre tipus gasosa en un post anterior.

1 comentari:

  1. Hola Ramon!

    Llàstima que no et vaig veure, doncs m'hauria agradat saludar-te. Tu si que ens vas veure, som la parella que va de vermell al mig de la foto.
    En general estic d'acord amb el teu comentari, però comparant l'espai d'aquest any amb el de l'any passat de la Casa Batlló i que aquest any a les 4 ja hi érem, estava molt millor el d'aquest any, si que és veritat que les taules dels expositors eren molt petites i incòmodes.

    Pel que fa als vins vam trobar-ne de prou interessants, coincidim amb tu amb força d'ells, d'Albet i Noya el 3 macabeus, el Fanio, un que ens va sorprendre el Blanc XXV (Viognier, Vidal i Marina Rion) i també el Dolç Adrià, (boníssim). Castellroig , el xarel.lo i el Terroja. Heretat Mont Rubí, a nosaltres si que ens va agradar el Black, el Durona i el Gainturs de sumoll que vam poder comparar, al estar al costat, amb el sumoll de Jané Ventura, tots dos excel.lents. De Jean Leon coincidim amb el Merlot- Petit verdot. De Llopart ens va agradar el Vitis (Xarel.lo - Subirat Parent i Muscat), és que a nosaltres els vins aromàtics, en general, ens agraden. Vam trobar força aconseguit el Gregal de Juvé Camps, si, molt aromàtic, però no empalagós. El Malvarel.lo, també correcte, i el rosat Petjades. De Torre del Veguer el Muscat i el fermentat en bota. Els de can Descregut amb el Vinomi-xarel.lo vermell, molt bo i l'X 100 xarel.lo, també molt bo, fins i tot el rosat de Merlot, molt correcte. De Loxarel un xarel.lo fermentat en àmfores, el vi A Pel xarel.lo vi natural ( sense sulfits) i el rosat Gran Arnau, fantàstic. D'en Jané Ventuira, el Malvasia de Sitges, el Finca Els Camps Macabeu i el rosat i també com he dit abans el sumoll, esplèncid. De grata sorpresa, tal com esmentes, l'escumós rosat de merlot de Mas Comtal. De Pardas el rosat de Sumoll i el Collita Roja. De l'Oriol Rosell correcte el Virolet i de Nadal els dos dolços molt bons el Verema tardana i el Botrytis ( ja em van sorprende l'any passat),
    Els del Celler Credo, també una agradable sorpresa, des del Miranius, L'Aloers i Can Credo blanc, tots a un gran nivell. I Parés Baltà , l'Indigena i l'Electio blancs el Marta de Baltà i també ens agrada l'Hisenda Miret.
    No m'estenc més, i encara m'en deixo algun, la veritat es que va ser una tarda aprofitada i amb la sensació de que, encara que el Penedès és una DO, complexe, cada cop hi ha vins de més qualitat i es va treballant millor.
    Salut i bons vins ( i perdona si ens hem passat de llarg).

    ResponElimina