diumenge, 12 de maig de 2013

Les bondats de la Guía Peñín i els vins espanyols ben poc freqüents, a Monvínic



José Peñín i Carlos González van explicar dilluns passat a Monvínic les bondats de la Guía Peñín i els criteris d’”objectivitat” que hi apliquen, reconeixent, això sí, que no són “robots”. Carlos González va arribar a afirmar que “tastem sense components d’emoció”. José Peñín i Carlos González van ser els encarregats de dirigir el tast ‘Tresors per Descobrir: una Nova Visió dels Vins Espanyols’, una sessió que va comptar amb la col·laboració de la gran sumiller Isabelle Brunet però que no va ser res de l’altre món. Van presentar a un Monvínic ple de gom a gom vins espanyols ben poc freqüents però que, segons afirmen, “mereixen ser descoberts”.
            Van desfilar les escasses varietats albarín, merseguera, albillo, parraleta, trepat, brancellao, merenzao, maturana tinta, sumoll i garnatxa tintorera. Els vins que es van tastar van ser: Gatzara Conca de Barberà Gatzara 2011; Bernabé Navarro Alicante La Viña de Simón 2011; Marañones Madrid Picarana 2011; Dominio do Bibei Ribera Sacra Brancellao 2008;  Algueira Ribera Sacra Merenzao 2010;  Pago los Balancines Ribera del Guadiana Salitre 2009; Dominio del Urogallo Asturias Cangas Pésico 2011; Puiggròs Catalunya Signes 2010;  Juan-Carlos Sancha Rioja Ad Libitum 2011 i Sers Somontano Sèrs Singular 2010.
            Em va agradar força el trepat d’Anton Castellà, un trepat de llibre tot i ser fruit d’una anyada càlida. Mostrava nítidament les varietals notes de rosa i pebre. El vi que més em va interessar va ser Algueira, un molt interessant proposta de la Ribira Sacra que es mostrava fruitós, fresc i cítric. És un vi amb gran potencial d’envelliment.Va sorprendre força, també, la garnatxa tintorera de Pago los Balancines. Destacava per la concentració i per les notes a fruita (cassís i melmelada de gerds), xocolata i terra humida. És rodó però considero que li manca frescor i elegància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada