diumenge, 5 de maig de 2013

La calidesa de Bellmunt es mostra al Museu de les Mines



Un dels costers "imposibles" de carinyena de Bartolomé Vernet


El Museu de Les Mines de Bellmunt del Priorat ha acollit aquest matí un 5è Tast de Les Mines que ha anat guanyant públic a mesura que avançava la jornada. S’han mostrat les anyades més recents, 2012 i 2011, i també l’anyada al mercat de cadascun de la quinzena de cellers participants. Les anyades càlides s’han mostrat molt nítidament, amb punts de soobremaduració evidents. També s’ha mostrat aquest matí un notable esforç per mostrar fruita i certa frescor, tot i les dificultats climatològiques. No en tots els casos s’ha aconseguit, però, domar la potència i la tanicitat. Els vins amb merlot i cabernet són els que he trobat menys interessants. Alguns dels cellers, a més, han ensenyat vins que no estaven a l’alçada esperada.
            He començat per Clos Galena, amb una anyada del 2011 elaborada amb un 40% de garnatxa completada amb un 20% de carinyena, syrah i cabernet sauvignon. Es veu que és d’un any càlid, amb sobremaduracions i certes vainilles (un 15% és roure americà). El Clos Galena del 2008 és de concepció clàssica, mostra cuirs i tons fenòlics. Ara bé, el taní no era del tot rodó i presentava matisos verds.
            He continuat pel Clos Fontà de Mas d’en Gl, un gran vi expressió de la justa mesura, de l’equilibri entre fruita i fusta. El del 2012 és una explosió de fruites (maduixes i móres) i gominoles. És un pèl astringent i té alguna nota verda, potser conseqüència del fet que van anticipar lleugerament la collita preveient mals pitjors. Potser serà una anyada que costarà més d’afinar-se. El del 2011 (criat en foudre de 1.500 litres i bóta de 225) mostra una fruita més confitada però amb molt bona acidesa i verticalitat. El del 2008, també un any difícil amb un final d’agost de temperatures extremes, mostra cuirs, tons animals i poca fruita. Necessitarà un llarg viatge en ampolla.
            El tast el vaig continuar amb el Vinyes Josep 2008 (60% garnatxa i 40% carinyena criat durant 11 mesos en bótes de roure francès de gra fi). Maduresa i astringència es mostren en un vi que està al mercat.
            La següent taula era la de Bartalomé Vernet, un celler amb vinyes que són tot un patrimoni centenari. Per a mi aquest projecte és un interessant descobriment. Potser ha arribat l’hora que destinin plena dedicació al projecte. Tenen garnatxa d’abans de la plaga de la fil·loxera (110 anys), i carinyena de 80 a 90 anys. El seu Primitiu del 2005 (meitat garnatxa i meitat carinyena) estava un pèl tancat i astringent, però és prou elegant i complex. El Primitiu 2011 (un cupatge extret de les bótes avui mateix)  m’ha agradat especialment. Ha sabut vèncer la calidesa de l’anyada mostrant fruites vermelles i negres i, amb certa exuberància, notes a préssec de vinya. És llarg i potent, i també molt tànic. El Primitiu del 2012 (encara no ha entrat a les bótes) mostra una gran concentració de fruitetes. Diuen des d’aquest celler del carrer Major de Bellmunt del Priorat que “passió i voluntat es fonen i es confonen amb lleialtat i devoció a un terroir excepcional i a les seves centenàries vinyes. Simplement, elaborar vins per ser fidels a si mateixos”.
He continuat amb el Clos Cypres (carinyena 100% de Costers del Priorat amb exigent taula de selecció). És un vi que va creixent anyada rere anyada. Són dels primers en collir, buscant més frescor. El del 2012 s’ha vinificat completament en bótes de 500 litres. Mostra molta fruita. El del 2011 estava un pèl tancat i mostra fruita i més fruita amb un interessant fons d’herbes aromàtiques en infusió i notes a cedre. El del 2010 m’ha semblat força bo, i força viu.
            De Costers del Priorat he saltat a Casa Gran del Siurana (Castell de Perelada). He començat amb el Gran Cruor (100% syrah) del 2012: potent, dur i astringent però sense súper concentració. El del 2011 encara l’he trobat més astringent. En canvi, el que tenen al mercat, el del 2008, el trobo molt bé. M’ha agradat força tenint en compte que també és fruit d’una anyada complicada.
            He continuat el tast pel Morlanda (50% de Freixenet) del 2011, que mostra de forma exuberant móres i xocolata, i també bona acidesa. Hi ha molta fruita. En canvi, el del 2012 mostra desagradables aromes de reducció.
            El tast l’he prosseguit amb el Perpetual (un 90% de carinyena amb un toc de garnatxa de Torres Priorat). El del 2010 és molt i molt interessant. L’equip de Mireia Torres pot estar ben satisfet d’aquest vi especiat, fresc, vibrant, amb tensió i mineral tot i una certa concentració. És un gran any per al Perpetual, tot i que el pas pel vidre ha de domar l’astringència que presenta actualment. El del 2011, que està en bóta, mostra que és fill d’una anyada molt càlida. No obstant això, hi ha molta fruita rodoneta i la carinyena s’expressa sense subterfugis.
            Tot seguit he saltat a la taula dels Somni de Portal del Priorat (60% syrah completat amb carinyena i garnatxa amb tres quartes parts de roure nou de torrat mig plus). El del 2011 l’he trobat amb una fruita molt madura però amb certa elegància, especiat i aromàtic, tot i que li falta l’ampolla). El del 2010 m’ha agradat per la seva acidesa i la seva verticalitat. Porta 9 mesos en ampolla, però li anirà bé més temps en contacte amb el vidre.
            Les Pusses de De Müller no m’han agradat (syrah i merlot) L’anyada del 2011 mostra cuirs i forces notes verdes i astringències, tot i que certa frescor per la calidesa de l’anyada. El del 2009 també es astringent, i fluix.
            El llarg tast l’he continuat pels Kalos d’Agnès de Cervera, un celler situat a la carretera del Molar a El Lloar. Elaborat amb un 50% de carinyenes de 80 anys i amb syrah (35%) i cabernet sauvignon. És astringent i mostra alguna nota verda. En el cas del 2010 han substituït la cabernet per la garnatxa, i mostra més fruita concentrada. És un vi més golós, més fàcil d’entendre, més comercial.
            Pel final he deixat el Clos les Fites de La Perla del Priorat. El del 2003, un any de sostingudes altes temperatures, és madur i encara presenta una bona acidesa. Aquest vi d’enoteca també m’ha sorprès per les notes a herbes aromàtiques en infusió, tot i que és un pèl dur i encara astringent. El del 2006 és súper tànic i en el del 2009 tornen les herbes aromàtiques. El del 2011 (una anyada amb fermentacions molt complicades) mostra fruita massa confitada i també és tànic.
            Aquest any el tast vertical ha estat maridat molt encertadament amb una sel·lecció de formatges artesanals de proximitat, tots ells amb un denominador comú: ser formatgers artesanals amb ramat propi. S’han pogut degustar els Formatges de Colldejou (cabra) i els Formatges Serra del Tormo (ovella). 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada