El Garraf, a fons

Aquest divendres, enmig de la polèmica per la creació de subzones singularitzadores dins la DO Penedès, signo un ampli reportatge al Diari de Vilanova sobre el Massís del Garraf. També mostro la satisfacció del president de l'Associació de Viticultors del Garraf, Carles Esteva, sobre els "nous aires" que es respiren al Consell Regulador de la DO Penedès amb l'arribada a la presidència de Josep Maria Albet i Noya. La fotografia que acompanya aquest post, raïm de la varietat xarel·lo, és de Torres:

Garraf, singular qualitat vitícola amb produccions més reduïdes

Un estudi destaca que el xarel·lo, el moscatell i la malvasia són varietats ideals per a la zona

RAMON FRANCÀS

La polèmica zonificació de la Denominació d'Origen Penedès està damunt la taula des de fa anys. Fins i tot es va encarregar un costós mapa de sòls per tal de perfilar les possibles subzones en què  es vol dividir l'àmbit vitivinícola penedesenc. Des d'un primer moment no s'ha posat en dubte que si finalment hi ha subzones singularitzadores el Massís del Garraf en tindrà una. L'arribada l'1 de juliol de l'any passat a la presidència del Consell Regulador de la DO Penedès de Josep Maria Albet i Noya sembla que ha servit per accelerar la creació de les subzones, tot i que és ben conscient que la qüestió continuarà generant polèmica. El primer dia que va arribar a la presidència ja va anunciar la seva ferma voluntat a obrir la porta a crear cinc subzones al Penedès. En funció dels mapes de sòls, aquestes subzones suggerides per Albet serien Garraf, Costers de l'Ordal, Vall Central, Serralada Interior i + 500 metres d'alçada sobre el nivell del mar.
    Ara l'enginyer agrònom especialitzat en viticultura Lluís Xavier Coll, membre de l’Associació Catalana de Tècnics Vitícoles, ha posat damunt la taula una proposta de definició de zones a la DO Penedès en que no es contempla Costers de l'Ordal però sí el Baix Penedès. No hi falta, com en cap altra de les propostes fetes, la subzona Garraf. Segons Coll, el Garraf són les muntanyes que hi ha entre la vall central i el mar. Estan formades per acumulacions calcàries de l'Era Terciària. Ja al Juràssic (l'època dels dinosaures, recorda Coll), el mar va obrir-se de nou i es varen formar les calcàries típiques del Garraf amb gruixos molt importants d'acumulacions calcàries no gaire compactades, on es troben  restes fòssils, que és una de les característiques d’aquests sòls. El subsòl és massiu (és on es troben les pedreres de ciment) format per calcàries no gaire compactades i molt exposades a l’erosió per l'aigua. Aquesta característica fa que  només es puguin desenvolupar els sòls a la superfície. Són sòls molt poc profunds on l’aigua es filtra, escolant-se per les càrcaves i coves que l'aigua ha anat generant al llarg del temps, sense retenir-se en aquest, el que fa que el cep pateixi molt als estius.
    Si es busca  una característica visual que defineixi la zona, explica aquest enginyer agrícola, podria trobar-se a les pedres que formen els seus marges, lloses i còdols  de roques calcàries irregulars, arrencades de la roca mare i totes amb molts signes per l’erosió per l'aigua. Una altra característica de la zona és la influència marina, amb més humitat ambiental i unes temperatures més moderades gràcies a les marinades que cada dia  pentinen les muntanyes. Això li permet suportar aquest estrès hídric i el fan ideal per xarel·los, moscatells, malvasies, així com per d'altres varietats de zones calentes.
    En aquesta zona es poden veure dues subzones diferenciades: El Garraf estricte o muntanyes del Garraf i les planes de Vilanova i Sitges, amb sòls més profunds però provinents de l'erosió del Garraf estricte, per tant fills d'aquest. De totes maneres, segons Lluís Xavier Coll, “la influència marina i les característiques dels sòls fan que conformin una unitat”. Aquests tipus de sòls i clima  fan que el conreu d`aquesta zona hagi de ser “molt més acurat que en les altres, ja que és molt sensible a l’erosió i és una lluita constant conservar el poc sòl que hi ha, requerint llaurades superficials a l'estiu i altres tècniques que a la resta de la denominació no són tant determinants”.  Excepte en alguns fons concrets  al voltant de Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes, i en algunes zones que disposen d'acumulacions de sòls més importants, les produccions són més reduïdes que a la resta de la Denominació d’Origen Penedès, segons Coll.

L'Associació del Massís del Garraf, esperançada

El president de l'Associació de Viticultors del Massís del Garraf, Carles Esteva, es mostra “esperançat” davant la possibilitat que el Garraf pugui disposar pròximament d'una subzona dins la DO Penedès. Carles Esteva es mostra “molt content” que l'arribada de Josep Maria Albet a la presidència del Consell Regulador de la DO Penedès “suposi que canvïin els aires que es respiren i la manera d'enfocar els temes”. Des d'aquesta associació s'afirma que “el Massís del Garraf és una zona ubicada dins la DO Penedès amb unes característiques singulars i diferents a la de la resta del territori de la DO Penedès. S'afegeix que “és un massís de roca, amb sòls calcaris, molt pobres, plens de fòssils, i una vegetació formada per el típic sotabosc mediterrani, que caracteritzen els seus vins i els diferencien imprimint-los un caràcter únic”. Desde l’Associació de Viticultors del Massís del Garraf treballen per crear una subzona dins de la DO Penedès, que agrupi els vins que s’elaboren en aquesta zona “tan particular”. L'Associació de Viticultors del Massís del Garraf, però, ha anat perdent l'embranzida inicial i ara ja fa temps que no organitza cap activitat. També va perdre un dels seus membres: Can Ramon Viticultors del Montgròs. Actualment l'integren els cellers Can Ràfols dels Caus, Finca Viladellops, Finca Valldosera, Montau de Sadurní, Torre del Veguer, Vall Dolina i Vega de Ribes. De tots ells, només dos tenen el celler a la comarca del Garraf.