Apoteòsic Jean León Gran Reserva de 1982

Dijous passat penjava en aquest bloc un post recollint l'entrevista que signo en el número de febrer de la revista Planeta Vino. El protagonista de l'entrevista és Jaume Rovira, enòleg històric de Jean León que revela quines són, al seu parer, les millors anyades d'aquest vi convertit en icona. Dels vins que aconsella avui n'he tastat uns quants a Jean León en companyia del wine lover Lluís Ariza, en el seu primer dia de l'estrenada jubilació; de la primera executiva del celler, Mireia Torres, i del seu actual enòleg, Xavier Rubires.També ens ha acompanyat, com tantes altres vegades, la sempre atenta  Maria Antònia Rovira, la responsable de premsa de Jean León. El tast ha estat un veritable luxe que ha demostrat com Jaume Rovira no va gens desencaminat en els seus consells. S'ha iniciat amb un gran descobriment per mi,  un sorprenent chardonnay Viña Gigi de 1997 d'espectacular pervivència. Oferia una molt bona acidesa, notes a herbes aromàtiques en infusió, a mel, a ametlla torrada i a toffée. Després ha vingut el Viña Gigi que està a punt de sortir al mercat, el del 2009, una molt bona anyada signada per Rubires que es mostra molt fruitós, amb notes a plàtan i sobretot a pinya tropical, amb una acidesa que el fa llarg. Els negres, tots gran reserva, s'han iniciat amb una anyada del tot històrica, la de 1975, la que es va ser escollida per Ronald Reagan per celebrar l'inici del seu mandat com a president dels EUA l'any 1980. Ens ha ofert notes de fruites negres en confitura, a nous i a curry a mesura que anava evolucionant a la copa, però en boca ja es mostrava un pèl caigut. En canvi, el vi següent, s'ha mostrat sublim, estratosfèric. Ha estat el de l'anyada del 1982 (30 anys de vinàs!) on la cabernet s'expressava amb total nitidesa entre notes de pebrot escalivat i fenòliques. Fruita i cuir s'han mantingut en un vi d'inequívoc estil bordelès que encara es mostra viu, rodó i esplèndid. Qui diu que els vins del Penedès no poden envellir i enamorar tants anys després de ser elaborats? Després ha vingut el del 1988, tancat inicialment però que s'ha anat obrint poquet a poquet. Aquesta anyada presentava també una molt bona acidesa. D'aquí hem fet un salt als anys 90 amb el de 1994, una anyada fresca (900 litres per m2 de pluviometria al Penedès aquell any) que prometia maduresa en nas però que oferia elegància i finura en boca. A continuació ha vingut el del 1996. És també una molt bona anyada però amb certes astringències tot i que amb un nas espectacular.  Destacava per les notes a herbes aromàtiques mediterrànies. Els darrers grans reserves han estat les anyades del 2000 (bon balsàmic mentolat però encara amb recorregut per trobar el seu millor moment) i del 2001 (un vi que podria estar en el seu millor moment i que és absolutament rodó i amb tanins molt ben polimeritzats). Després, dinant, han vingut el Jean León Petit Chardonnay 2010 (un vi més que correcte centrat en l'expressió de fruita amb una petita pinzellada de fusta), el Jean León Cabernet Sauvignon 2005 i el buc insígnia pel que fa a preu (100 euros) de Jean León, l'hedonista Zemis 2007. O sigui, tot plegat ha estat un luxe memorable.