El conseller d’Agricultura valora
positivament alguns aspectes de la nova PAC, però alerta que cal continuar
negociant la lletra petita abans que s’aprovi definitivament el proper mes de
juny. El Consell, a la seva reunió dels passats 18-19 de març ha arribat
a un acord polític sobre el paquet de la reforma de la PAC, en el marc del
procediment de co-decisió legislativa (Consell-Parlament). Aquest acord
polític permet endegar la discussió entre Consell, Parlament, Comissió, que
haurà de conduir a un acord de posició comuna en el Consell el mes de
juny. L’acord definitiu quedarà condicionat a l’aprovació definitiva de l’acord
del marc financer plurianual (2014 - 2020) que tindrà lloc durant la cimera
europea prevista pel mes de juny. Josep Maria Pelegrí fa una valoració “des
de la prudència, ja que no tenim tot el text, i els redactats concrets son
importants. A partir d’aquí, globalment es pot dir que busca una posició
intermèdia entre les propostes de la Comissió i del Parlament, el que pot
afavorir un acord entre el trílog”. Afegeix que “com acords generals considerem
positius la flexibilització del greening, la substitució de una tarifa plana
per una convergència progressiva, cosa que eliminarà tensions, la
flexibilització de les inversions en regadius, i fins i tot la possibilitat de
nous regadius sota condicions, el manteniment dels drets de plantació de vinya
fins el 2018 i el fet que s’accepta la coexistència de PDRs
nacionals i regionals.”
El conseller ha remarcat també
que en l’àmbit d’Espanya “s’ha aclarit una de les principals incògnites
que era el nombre de hectàrees susceptibles d’acollir-se al pagament únic
i el fet que s’eleva el percentatge destinat als ajuts acoblats”. En aquest
mateix sentit Pelegrí apunta que “Per
a Catalunya, la proposta recull molts dels posicionaments que hem plantejat en
major o menor mesura: Tarifa de convergència, flexibilització del grenning,
pagament acoblats, regadius, no rotació de conreus en plantacions permanents,
declarar superfície ecològica les plantacions no intensives; etc. però la
gran incògnita és –en el supòsit que aquets acords fossin definitius, que no ho
son encara-, com s’aplicarien a Espanya i per tant a Catalunya, ja que tant en
temes de superfícies, com d’ajuts acoblats, com en el marge d’actuació del PDR
podem quedar molt afectats” ha senyalat Pelegrí i ha afegit: “Per això creiem
que caldria seure quan abans a la taula amb Madrid per començar a parlar de
criteris generals de l’aplicació”.
Valoració a Catalunya dels
principals acords assolits, segons la Generalitat:
Pagaments directes:
La superfície potencialment
elegible es limitarà a la declarada el 2011, lo qual suposa una superfície
total elegible per a Espanya de 22,3 milions ha. Aquesta mesura és
satisfactòria per Catalunya, doncs evita un a dilució molt important dels ajuts
per hectàrea
Pel que fa a la convergència dels
ajuts, ha estat eliminada l’obligatorietat d’una “tarifa plana” el 2019. En
canvi, els beneficiaris amb ajuts per sota del 90% de la mitjana dels ajuts de
la seva regió, recuperaran 1/3 de la diferència entre 2014 i 2019, per tal de
pal·liar grans diferències entre beneficiaris, sectors i territoris. Aquesta és
una mesura acceptable doncs elimina la tarifa plana i evita grans diferències
entre sectors.
Mesures sobre el greening
Aquestes mesures seran
obligatòries i afectaran el 30% del import dels ajuts directes. Es clarifica el
ventall de les anomenades “pràctiques equivalents” amb beneficis climàtics i
ambientals; aplicació progressiva de les exigències de diversificació de cultius
i clarificació de les exempcions; aplicació dels mínims aplicables als cultius
permanents en relació amb el total de la superfície agrícola (cultius
permanents extensius, amb menys de 250 arbres per ha, que suposen el 71% de
l’olivar i 60% dels fruits secs, com a superfícies d’interès ecològic;
aplicació progressiva de l’exigència de mantenir una part per cultius ecològics
(5% i posterior increment fins 7% el 2018, desprès d’informe d’avaluació);
permetre que el 50% d’aquesta exigència de cultius ecològics sigui
aplicada a nivell regional o col·lectivament per grups d’agricultors.
Catalunya ha reclamat una
flexibilització d’aquestes mesures que incideixen de manera important (30%)
sobre els ajuts directes. La flexibilització a través de les
pràctiques equivalents permetrà un impacte menor al esperat. Pel que fa al 7%
destinat a mesures de caràcter ecològic que es redueix a un 3% inicial i
amb un augment progressiu si s’escau, desprès d’un informe d’avaluació, es pot
considerar acceptable.
Capping: Pel que fa al capping
(topalls) dels muntants d’ajuts per beneficiari els estats membres poden
establir un topall de 300.000 euros per beneficiari, i distribuir el muntant
restant a la mateixa regió.Catalunya s’havia mostrat favorable a l’aplicació
del topall, tot i que no té incidència important en el sector català.
Flexibilitat entre pilars: es
permet un traspàs de fins el 15% , essent muntants finançats al 100% per la UE.
Catalunya s’havia mostrat favorable només a la transferència del 2on al
1er pilar, però la mesura acordada pel Consell, tot i ser aplicable als dos
pilars comporta l’avantatge d’evitar el co-finançament amb càrrec al pressupost
català. És una bona mesura.
Acoblament voluntari: Els estats
membres podran utilitzar fins a un 12% (13,5% en el cas d’Espanya) del sobre
nacional dels ajuts directes als sectors que surtin particularment perjudicats
en l’estructura de la nova PAC.
La mesura és important per
Catalunya doncs permetrà compensar el sector ramader (vacu, oví-cabrum) que no
disposa de base territorial, fet característic del sector català. Val a dir que
és una mesura aplicable de forma voluntària per part dels estats membres, i que
en el cas de l’estat espanyol hi ha risc de que diversos sectors, com ara el
cotó i al tabac, obtinguin també l’aplicació de la mesura per motius
socioeconòmics.
Petits agricultors: Els estats
membres podran aplicar un règim simplificat per petits agricultors amb
ajuts entre 500 i 1000 euros.
OCM única
Organitzacions de productors
(OP’s)
Es manté un reconeixement
obligatori per les OPs de fruites i hortalisses, vi i llet i voluntari per als
demés sectors. S’elimina el requisit de no posició dominant per al
reconeixement de les OPs. S’introdueix la possibilitat que les associacions de
OPs de fruites i hortalisses puguin presentar directament programes operatius.
Les OPs podran estendre la norma per a aspectes relatius a la sanitat animal,
sanitat vegetal i seguretat alimentària. També s’ha incorporat l’etiquetatge
d’origen país per les fruites i hortalisses.
El paper reforçat de les OPFH ha
estat demanat pel sector català en el document de posicionament i la
presentació directa dels programes operatius ha estat defensat també en el marc
de les actuacions del lobby Areflh.
Sector del vi i la vinya
S’incorporen demandes del grup
d’alt nivell sobre els drets de plantació: es manté el sistema de limitació
fins el 2024 , i entra en vigor un nou sistema de limitació de les produccions
el 2019; els EEMM poden augmentar anualment 1% dels drets de plantació
existents. L’acord coincideix amb la demanda de Catalunya de retardar
l’aplicació de la proposta de la Comissió d’alliberament dels drets de
plantació de vinya.
Mesures de mercat
La Comissió disposarà
d’instruments que li permetran reaccionar de manera més flexible i eficaç
davant les turbulències dels mercats.
La mesura va en el sentit demanat
per Catalunya d’una aplicació de mesures eficaces de reacció immediata a
fluctuacions del mercat. Tot i que serà la Comissió qui tindrà la competència
per aplicar-les, certament cal esperar una més gran eficàcia en les correccions
de turbulències amb un impacte més immediat que en el cas de l’adopció d’aquest
tipus de mesures de mercat per part de l’UE-27.
Desenvolupament rural
PDR: El nou reglament permet que
els estats membres elaborin un programa de desenvolupament rural de caràcter
nacional, compatible amb programes regionals.Tot i que queda pendent de
determinar aspectes relatius a la decisió sobre la distribució dels ajuts per
eixos temàtics, es manté la capacitat d’establir el PDR per Catalunya d’acord
amb les característiques pròpies.
Inversions en regadiu
S’estableix una obligació de
reducció del 10% d’estalvi mínim d’aigua necessari per obtenir finançament del
Feader. També s’incrementa la superfície afectada, en determinades condicions.
Aquesta reducció és ben acollida pel sector.
Ajuts agro-ambientals
Els pagaments greening han estat
exclosos de la “baseline” .Catalunya no havia demanat una modificació d’aquesta
possibilitat
Àrees amb dificultats
específiques
S’introdueix major flexibilitat,
amb un progressiu abandonament de les mesures fins el 2016, adaptat a cada EM.
També s’introdueix més flexibilitat en la delimitació de les àrees. La
mesura es acceptable, en sintonia amb les demandes del sector català.
Tecnologia forestal
S’incrementa la taxa d’inversió
per a tecnologia forestal. Mesura positiva per la tecnologia forestal catalana.
Termini d’execució
S’amplia la regla N+2 a N+3 per a
execució de les mesures de desenvolupament rural. La mesura afavorirà les
gestió dels projectes de desenvolupament rural.
Instruments de gestió de risc
Es garanteix la compatibilitat
dels sistema d’assegurances agràries actual amb el nou mecanisme
d’estabilització de rendes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada