El col·lectiu de coneguts enòlegs catalans 10 Sentits, que prefereixen mantenir la seva identitat en l’anonimat, han apostat enguany per un novedós escumós de sumoll blanc (Escumoi). La idea del Projecte Escumoi va néixer a l’any 2009 quan després de veremar un raïm de la varietat sumoll blanc que van destinar al primer projecte de 10 Sentits, es van adonar de “les possibilitats i potencial" d’aquesta varietat autòctona escassíssima. L’any següent, el 2010, van tornar a collir raïm de la mateixa finca d’origen, però en aquesta ocasió amb la intenció d’elaborar un vi base per posteriorment fer una segona fermentació en ampolla com es fa amb el cava. Així, el gener del 2011 es van decidir per fer un tiratge d’unes 2.600 ampolles que ara ja tenen dos anys de criança, i que han considerat que es troben en “un punt òptim per ser consumides”. L'escumós té un PVP d'uns 15 euros.
Així com el primer projecte que va
abordar 10 Sentits em va semblar molt interessant i força ben resolt, ni Quin
Sidral (montònega) ni els Bé Negre amb Potes Roses o el Bé Ros amb Potes Negres
(garnatxes) em van dir res de l’altre món. A més, els seus preus eren certament elevats. Aquest
divendres passat, sopant gambes vermelles de Vilanova i gall de Sant Pere al
restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, vaig tastar una de les mostres de l’Escumoi,
que es va començar a distribuir un dia abans. De carbònic viu, és un cava amb
poca estructura. Aquest Brut Nature (no pot ser emparat ni per la DO Cava ni
per la DO Penedès donat que la varietat autòctona sumoll blanc no està
autoritzada en cap d’aquestes do’s) és poc aromàtic, poc estructurat i poc
intens, però de viva acidesa. Això sí, és net i fàcil de beure. Elaborat seguint el mètode tradicional, el trobo de
carbònic punxant i poc emocionant. En valoro la tasca investigadora, però no m’ha
aconseguit apassionar. Trobo que és poca cosa. Vaig endevinar a cegues que es
tractava de l’Escumoi en un dia fruita. Potser li hauré de donar una segona oportunitat tot esperant poder lleguir alguna altra nota de tast o comentari. Fins ara les publicacions especialitzades només s'han limitat a difondre la noticia d'aquest nou projecte de 10 Sentits.
Doncs jo dimecres passat vaig comprar una ampolla a la botiga Xerigots de Vilafranca i el vaig tastar aquest cap de setmana en una trobada familiar. No és la primera vegada que discrepo en les teves valoracions, i sentint-ho molt ens hi tornem a trobar en el mateix cas. A mi em va sortir un cava ple de fruita amb un fons molt net de llevats i fins i tot unes notes cremoses molt agradables. Sí que té una acidesa molt viva, però molt ben integrada i refrescant, i un final bastant llarg i persistent. Però clar, jo sóc un simple aficionat i vós un entès. I tornant enrere, en el cas de les garnatxes que aquesta gent van fer, que dius que tampoc les vas trobar res de l’altre món, és estrany que els de la Guia de Vins de Catalunya els valoressin amb unes puntuacions molt altes, inclús un d’ells amb la màxima de la seva categoria. Suposo que són qüestions subjectives, i com bé dius, hem de veure que comenta la xarxa i com es valora la feina per part de no només “entesos”, si no també de degustadors de carrer.
ResponEliminaJoan M. Santacana