"A Espanya no es menja tan bé com la gent pensa, s’està perdent la dieta mediterrània que hem heretat dels nostres pares i avis"

L'estudi Predimed ha constatat científicament els beneficis saludables de la dieta mediterrània, reduint el risc d'infart i ictus. El vi forma part dels aliments fonamentals de la piràmide de la dieta mediterrània, que al costat de l'oli, el peix i els fruits secs la diferencien d'altres tipus de dietes. L'estudi ha estat coordinat pel doctor Ramon Estruch, de l'hospital Clínic de Barcelona i coordinador científic de la Fundació per a la Investigación del Vi i la Nutrició (FIVIN), i el doctor Miguel Angel Martínez-González, de la Universitat de Navarra. FIVIN ha difós una entrevista feta a Ramon Estruch sobre aquest estudi, que us adjunto a continuació. Què en penseu?

1.- Quines són les conclusions principals d'aquest estudi?

La principal conclusió és que el seguiment d'una dieta mediterrània tradicional, suplementada amb oli d'oliva verge extra o fruits secs (nous, avellanes i ametlles) redueix en un 30% el risc de patir un infart de miocardi, un ictus o de morir per causa cardiovascular, comparat amb una dieta baixa en tot tipus de greix (animal i vegetal).

2.- Quines novetats aporta en relació a estudis anteriors?

Fins ara se sabia que la dieta mediterrània era saludable i que ajudava a protegir contra moltes malalties, incloses les cardiovasculars, però el grau d'evidència dels estudis era solament intermedi. Se sabia també que ajuda a controlar els factors de risc, com la pressió arterial o els trastorns dels lípids, o fins i tot que té efectes antioxidants i anti-inflamatoris, però fins ara cap estudi amb un disseny que permet obtenir el major grau d'evidència científica havia demostrat que protegeix enfront de l'aparició de nous casos d'infart de miocardi, ictus o mort per causa cardiovascular. És un estudi molt ampli, gairebé 7.500 participants, seguits una mitjana de 5 anys, als quals se'ls va assignar de forma aleatòria a una dieta mediterrània suplementada amb oli d'oliva verge extra o fruits secs, o una dieta baixa en tot tipus de grassa animal o vegetal. Eren persones amb risc vascular però que no havien sofert cap complicació cardiovascular quan van entrar. Als 5 anys va caldre suspendre l'estudi perquè les diferències a favor de la dieta mediterrània eren tan evidents que seguir amb una dieta baixa en greix suposava un risc per a la seva salut. 

3.- Segueix sent el vi un dels aliments fonamentals de la dieta mediterrània?

La dieta mediterrània inclou un alt consum de cereals (millor integrals), fruita, verdura, oli d'oliva (millor verge extra) i fruits secs, un consum moderat alt de llegums i peix, i un consum baix de carn (especialment carn vermella), processats de la carn, ous, i productes làctics (especialment els sencers). Així mateix s'aconsella un consum moderat de vi, però sempre amb els menjars. Dins d'aquest patró, els aliments que més diferencien a la dieta mediterrània d'altres dietes és l'oli d'oliva, els fruits secs, el peix i el vi.

4.- Quines línies de recerca, quant a vi i salut, poden realitzar-se en un futur proper?

Com el vi conté alcohol no es permet la realització d'estudis aleatoritzats, que són els que permeten obtenir el major grau d'evidència científica. Particularment crec que ja es disposa de suficients evidències que el consum moderat de vi juntament amb els menjars no és perjudicial, crec, doncs, que ja és l'hora de començar un estudi aleatoritzat d'intervenció amb vi que permeti avaluar els seus efectes en la prevenció de la malaltia cardiovascular com hem realitzat amb la dieta mediterrània. 

5.- És necessari sensibilitzar i conscienciar a la població dels beneficis de la dieta mediterrània i el consum moderat de vi?

En el nostre estudi hem comprovat que a Espanya no es menja “tan bé” com la gent pensa. Estem observant que s’està perdent la dieta mediterrània que hem heretat dels nostres pares i avis, d'aquí la importància de sensibilitzar als joves de les bondats de la dieta mediterrània (inclòs el consum moderat de vi amb els menjars) en la prevenció de moltes malalties, i entre elles les cardiovasculars que són les més freqüents a tot el món. En aquesta tasca hauríem d'implicar-nos tots, els metges i nutricionistes, les administracions i sobretot els mitjans de comunicació.