Fèlix Sàbat, la comunicació a Torres i la fi de les jornades de vins i bolets

Com ja he anat exposant en anteriors post, moltes coses estan canviant a Bodegas Miguel Torres. Les desvinculacions de peces claus a l'empresa s'han anat succeïnt a un ritme vertiginós,  moltes d'elles des que l'enòleg Raül Bobet va arribar a la direcció general adjunta a la presidència. Les darreres novetats passen per la prejubilació d'un gran enòleg que gaudeix de gran prestigi i reconeixement en el sector. Es tracta de Fèlix Sàbat (a la dreta de la imatge que acompanya aquest post). És, sens dubte, una decissió que costa d'entendre donada la vàlua d'aquest professional que havia fet un bon tàndem amb l'exdirectora tècnica, Mireia Torres Maczassek. L'altra gran desvinculació és la de Vinyet Almirall,  una gran professional amb molts anys a la casa que  havia substituït a Albert Puig, quan va marxar a Caixa Penedès, com  a responsable de comunicació i relacions públiques de la companyia. Tot i haver-se deixat la pell en les seves noves responsabilitats, Almirall ha retornat a les tasques de relacions públiques mentre s'ha nomenat l'holandès Christoph Kammüller com a responsable de comunicació i de relacions amb la premsa. Ja fa dies que aquest holandès s'ha incorporat al càrrec però no s'ha informat oficialment del nomenament ni ha iniciat encara cap ronda per donar-se a conéixer davant els representants dels mitjans de comunicació. La tissorada al departament de comunicació, que fa temps que ja havia perdut a Albert Puig i posteriorment a Fina Soler, ha estat profunda. Fins i tot s'ha acomiadat l'Elena Olesa, una atenta i diligent peça del departament que anteriorment havia estat secretària de Miquel Torres Maczassek a Jean Leon, o la Cristina Coral, també una molt bona professional.  A Torres, com he dit abans, tot canvia a gran velocitat. Fins i tot enguany s'han carregat, després de més dues dècades organitzant-se de forma ininterrompuda, les jornades de vins i bolets que feien al Berguedà a l'octubre. Massa han canviat les coses, fins al punt que ja no començo a reconèixer la senyorial companyia que vaig començar a tractar ara fa dues dècades.