dilluns, 4 juliol de 2011

Tast vertical històric de Caus Lubis


Diumenge a la nit, en el marc de Vijazz i en un espai i amb unes copes inadequades, vaig tenir la sensació de ser un privilegiat. Vaig participar al Centre Agrícola de Vilafranca del Penedès en un tast vertical de Caus Lubis convidat per Can Ràfols dels Caus. Tot un luxe pel qual només es va cobrar 5 euros per participar-hi. Carles Esteva, el propietari d'aquest celler del massís calcari del Garraf, va començar el tast explicant el seu primer contacte amb el vi a Menorca i la seva passió per Bordeus, la regió que el va inspirar més, així com la col·laboració que va tenir de Joan Milà, un creador de vins que també va apostar de forma pionera per la varietat merlot al Penedès. Carles Esteva, amb cert apassionament, va explicar la filosofia dels seus vins, marcada per la mínima intervenció possible. De fet, la filosofia de Can Ràfols dels Caus, un celler que en l'últim any ha patit destacables canvis pel que fa al departament d'enologia, amb l'acomiadament de Jordi Cantí i la marxa de la sitgetana Anna Baqués, persegueix "la satisfacció de les coses ben fetes". Treballen amb el convenciment que "els vins bons surten de bons raïms, de vinyes equilibrades, on la producció és idònia i on els raïms poden madurar correctament". Afegeixen que aporten el seu esforç "per deixar que la natura faci la seva feina". 

En el tast es van tastar, per aquest ordre, les anyades del 2003, el 2001, el 2000, el 1998, el 1997 i el 1996. Haig de confessar que el tast em va confirmar en el meu convenciment personal que els Caus Lubis del 1998 i del 2001 són els que trobo més interessants, tot i el rotund caràcter de l'anyada del 1996, que ens pot traslladar mentalment, tot i les òbvies distàncies, al Bordeus del merlot de Pétrus. L'anyada del 2003 (un any de bóta, i la resta una llarga criança en ampolla) encara no ha sortit al mercat. Es nota que és un vi d'una anyada massa càlida. No té la vivesa, ni la frescura ni les notes a plantes aromàtiques (farigola i romaní principalment) que fan immensos al Caus Lubis, la mostra  fefaent que el Penedès pot tenir uns més alts horitzons. 



La bona anyada del 2001, en canvi, és tot el contrari, tot és expressió i concentració. Com ja vaig escriure a La Vanguardia l'abril passat: Rodonesa, carnositat, profunditat, gran expressió fruiter ben integrada en una criança de 18 mesos en bótes de roure francès de gra fi, elegant mineralitat i una gran extracció de color per expressar amb sorprenent frescor la varietat merlot s'uneixen en Caus Lubis 2001, de Can Ràfols dels Caus. Probablement ens trobem davant el millor negre elaborat fins ara amb raïms del calcari massís del Garraf. Aquest hedonista vi de Carles Esteva s'ofereix a 45 euros.

El Caus Lubis del 2000 l'he trobat massa tancat i amb una fruita massa matisada per les notes de  la fusta. L'anyada del 1998 continua sent la meva preferida. La maduresa se sustenta en una sorprenent elegància i frescura. L'acidesa és molt notable encara i els tanins es presenten molt ben polimeritzats. Per primera vegada es va reconéixer diumenge passat el que alguns ja teníem coll avall: que aquest vi presenta tocs de cabernet sauvignon i cabernet franc.L'anyada del 1997 no la vaig trobar especialment interessant a causa de presentar una fruita massa compotada. En canvi, la del 1996 vem va trasladar a Bordeus, amb certa tanicitat i amb notes a tinta xina, plantes aromàtiques i una acidesa encara ben marcada. Llarga vida a Caus Lubis!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada