Plou i fa Sol 2010: l'elegància és la força continguda

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de tastar la tercera anyada del Plou i fa Sol del celler vilafranquí Alemany i Corrio, la de l'anyada 2010. Aquest vi del Garraf, de caràcter mediterrani però també mineral, ja va sorprendre quan es va estrenar l'any 2008, quan van fer una limitadíssima producció de 500 ampolles que només es van poder degustar en comptats restaurants catalans de nivell.  La nova anyada és, ara per ara, menys expressiva en nas, menys terpènica, que les dues anteriors. El vi, però, es mostra més elegant, fi i sensual, amb un tractament de la criança en fusta veritablement respectuós amb la fruita. En boca és greixós i voluminós, sense perdre ni frescura ni una característica mineralitat que el fan especialment interessant. Ja va dir José Martínez Ruiz (Azorín) que l'elegància és la força continguda. El treball amb la fusta i les mares donen una estructura notable a un vi de poc més de 12º. L'Irene Alemany i el Laurent Corrio han fet una molt bona feina. Plou i fa Sol s’elabora a partir de les varietats autòctones xarel·lo, que s’ha criat en bótes de roure durant vuit mesos, i amb malvasia de Sitges procedent de la històrica vinya del sector de l’Aiguadolç de la Blanca Subur. Aquestes varietats estan plantades al protegit Parc del Garraf, en un preciós amfiteatre guanyat a la muntanya d’encarament nord (el que mostren les fotografies que acompanyen aquest post). Aquest és un vi obtingut a partir d'un premsat directe amb premsa vertical, desfangat d’unes 48 hores i fermentació alcohòlica en bótes de roure francès de 300 litres amb torrat de formació (és a dir, gairebé sense torrar). No s’utilitzen ni llevats seleccionats ni nutrients. Utilitzen, doncs, els llevats autòctons El vi no s’ha acidificat. S'han elaborat poc més de 1.000 ampolles que s'ofereixen a només 14 euros.