Obituari a La Vanguardia dedicat al fundador de Marqués de Cáceres

Avui dijous publico a les pàgines d'esquel·les de La Vanguardia un obituari dedicat a un dels grans empresaris del vi espanyol. Enrique Forner va convertir Marqués de Cáceres en una de les marques espanyoles amb més renom, i tot plegat sense ser proopietari ni d'un sol cep.

Visionari de La Rioja de la modernitat 

Enrique Forner
(Sagunto 1925 - Pamplona 2011)
Cellerer

RAMON FRANCÀS
Barcelona

El món del vi plora des del 21 de juliol a un dels principals refundadors de la Rioja. Enrique Forner, el fundador i propietari de Bodegas Marqués de Càceres, va ser un dels principals pioners de la Rioja de la modernitat apostant per vins que al seu dia van anar contracorrent. Forner va traslladar a la Rioja els gustos de tall francès aportant la seva experiència a Bordeus amb l'ajuda del seu amic Émile Peynaud. La seva família es va exiliar a França amb la guerra civil i va ser propietària de diversos cellers, fins i tot del Château Camensac (Grand Cru Classé) de Bordeus. Els seus vins de La Rioja s'allunyaven d'aquells vells vins molt marcats per la criança en roure de la Rioja més tradicional per centrar-se en l'expressió de la fruita. Sense una sola hectàrea de vinya en propietat, encara que controlant prop de 2.000 hectàrees amb contractes firmats amb viticultors de confiança, Forner va construir una de les marques més sòlides, junt amb Torres, del vi espanyol. Les dues marques de renom són les més exportades d'Espanya, distribuïdes a més de 120 països de tot l'orbe. Després d'un primer funeral diumenge a Castelló, a les sis de la tarda de dimarts es va fer un segon funeral a la barroca concatedral de Santa María de la Redonda de Logronyo.
Inconformista, lluitador, una mica distant, seriós i sobretot molt discret -encara avui a Marquès de Càceres són reticents a comunicar xifres de producció i facturació- Forner, nascut a Sagunto el 1925, va morir dijous passat a Pamplona als 86 anys. La seva filla Cristina el va rellevar a la presidència el 2007. Els qui han treballat amb ell al celler de Cenicero el recordaven ahir com un "visionari" i com un "apassionat del vi". El prescriptor Andrés Proensa destaca que els seus vins tenen un perfil que "encara avui pot ser considerat de modernitat", mentre que el també prescriptor José Peñín diu que "possiblement ningú no ha venut tanta quantitat d'ampolles a preus tan elevats".

Falset Marçà vol recuperar velles anyades

La Cooperativa Falset Marçà fa una crida per recuperar vins d’anyades velles

Les ampolles més emblemàtiques formaran part d’una exposició i després es tornaran als propietaris

La mostra s’organitzarà l’any que ve amb motiu de la celebració del centenari del celler

La Cooperativa Falset Marçà fa una crida per recuperar vins del celler d’anyades antigues, amb la intenció d’organitzar una exposició coincidint l’any que ve amb la celebració del centenari del celler. La iniciativa pretén que els socis cedeixin les ampolles temporalment i, a canvi, entraran en un sorteig per participar en un tast dels vins més vells que guarda la cooperativa, entre els quals hi ha un Castell de Falset, un Ètim Syrah i un Ètim garnatxa embotellats fa més de 14 anys.

El celler vol que la commemoració dels 100 anys d’història el 2012 destaqui per les  activitats participatives i col·laboratives i, per això, busca la complicitat dels seus socis i dels veïns del Priorat i voltants que vulguin reunir ampolles velles. La mostra resultant servirà per visualitzar la trajectòria centenària de la Cooperativa Falset Marçà i alhora permetrà ensenyar a les noves generacions l’evolució en la producció dels vins i com han canviat aspectes essencials com les etiquetes o els envasos.

El termini per participar s’obre avui i finalitzarà el 31 d’octubre. Les ampolles es poden lliurar al celler cooperatiu de Falset (Avda. Catalunya, s/n) o a les oficines (Carrer Miquel Barceló, 31). Finalitzat el procés de recollida, l’enòleg i la junta avaluaran els vins dipositats i en faran la selecció per l’exposició d’acord amb criteris tècnics. Celebrada l’activitat, es tornaran als seus propietaris.

La col·lecció del celler

La Cooperativa Falset Marçà guarda vins emblemàtics, com el que va servir per commemorar el 75è aniversari. Es tracta d’una ampolla de disseny elegant, que es va distribuir lacrada amb un llaç i en estoigs individuals de fusta i que ara serveix per envasar el vermut negre especial. En una sala contigua a la de bótes, també s’emmagatzemen vins criança d’anyades especials com el Castell de Falset de 1995, o d’altres posteriors a 1998 com el Castell de Falset, l’Ètim Syrah i l’Ètim garnatxa. A partir d’aquesta data, hi ha disponibles anyades idònies per tastar com l’Ètim 2001, 2004 i 2005, l’Ètim Syrah 1998, 1999 i 2000 i el Castell de Falset 1998, 2000 i 2004.

Montonega + 500 s'alia amb 10 Sentits

Com ja havia avançat en un anterior post, el col·lectiu d'enòlegs catalans 10 Sentits, que prefereix mantenir la identitat dels seus membres en l'anonimat, aposta aquesta pròxima verema per la montònega de + de 500 metres sobre vel nivell del mar. El projecte, que suma sinèrgies, sembla molt interessantLa següent és la seva nota de premsa:

Els col·lectius +500 RAÏM D’ALÇADA (www.plademanlleu.com) i 10 SENTITS (www.10sentits.cat) han decidit aquest any sumar esforços i aprofitar sinergies en un projecte conjunt que tindrà a la varietat Montonega com a protagonista.
Sensibilitzats per potenciar i promocionar els vins elaborats a casa nostra, convençuts de que el primer pas de la qualitat es produeix a la vinya, i buscant potenciar la figura de l’enòleg com a artífex intel·lectual dels nostres vins, ambdós col·lectius hem arribat a un acord de col·laboració per intentar elaborar un vi de la varietat Montonega i produïda en vinyes situades a més de 500 metres d’alçada. El compromís comença per la producció d’un raïm de qualitat amb unes determinades exigències analítiques i sanitàries, que permetin posteriorment fer una elaboració especial, mirant d’extreure el màxim potencial possible d’aquesta varietat tant arrelada al nostre territori.
Des dels seus inicis fundacionals, ambdós col·lectius hem promogut l’estima pel nostre territori, pel nostre paisatge, per la recuperació de varietats en desús i potenciació de les autòctones, per la recerca i innovació en nous sistemes de producció, però també dels tradicionals, i en definitiva per tot allò que faci posicionar els nostres vins en el segment de mercat dels vins de qualitat que realment es mereixen, prestigiant-los des del seu concepte productiu fins a la seva comercialització a preus dignes i honestos.
Esperem que aquesta decidida aposta sigui recollida pel amants del vi i pel sector comercialitzador de casa nostra, i us adrecem a les nostres respectives webs per fer el seguiment del seu desenvolupament.

Vins i caves en un sopar amb estrelles

Els vins i caves, principalment penedesencs (Celler Gramona, Caves Parés Baltà, Ruben Parera, vins ecològics i biodinàmics, Caves Marià Casanovas, Vins Nico James, Cellers Heretat Mont-Rubi i Caves Mas Bertran), compartiran protagonisme en un sopar ben estrellat- Serà el dijous 11 d'agost, a partir de dos quarts de deu de la nit, a Corbera de Llobregat:

Amics de Corbera i Corbera Sabors presenten La Nit dels Estels (G)Astronòmica, amb la col·laboració de l’Observatòri Astronòmic de Corbera i amb la participació de 3’14 Jazz Quintet.

Es tracta d’un sopar a peu dret acompanyat amb música jazz i amb espais habilitats per poder observar la pluja d’estels pròpia de la nit de les llàgrimes de Sant Llorenç.

La trobada es desenvoluparà a l’espai de La Penya del Corb, que és l’escenari natural on se celebra cada hivern en Pessebre Vivent de Corbera, i tindrà lloc de 21.30 a les 02.30 hores.

Corbera Sabors, que aplega sis establiments gastronòmics del poble, se n’encarregarà del sopar; l’Observatori Astronòmic de Corbera hi donarà suport astronòmic, amb sis telescopis i professionals que faràn explicacions sobre la pluja d’estels, i l’associació Amics de Corbera hi posarà l’escenari natural del Pessebre Vivent. D’altra banda, hi haurà música de jazz en directe a càrrec de 3’14 Jazz Quintet i vins i caves dels cellers de la zona. Per més informació: http://lanitdelsestelsgastronomica.wordpress.com/

La primera fase del Centre d'Interpretació del Cava s'obrirà al públic pel Cavatast

Coincidint amb la pròxima edició del Cavatast, l'exalcalde de Sant Sadurní d'Anoia, Joan Amat, veurà feta realitat la primera fase del seu gran somni: el Centre d'Interpretació del Cava:

Enllestida la primera fase del Centre d’Interpretació del Cava que s’obrirà al públic coincidint amb el Cavatast

El cap de setmana del 7 al 9 d’octubre, coincidint amb la 15a edició del Cavatast, l’Ajuntament de Sant Sadurní obrirà al públic el Centre d’Interpretació del Cava, ubicat en el cèntric edifici de la Fassina de can Guineu. L’obertura parcial d’aquest anhelat equipament cultural i turístic serà possible perquè el passat 30 de juny l’empresa Molinare SAU va completar l’execució de la primera fase de la museografia, la que correspon a la planta del carrer de l’Hospital, i durant aquest mes de juliol s’han anat introduint millores i polint alguns detalls. Després del Cavatast, el Centre d’Interpretació del Cava ja serà una oferta més que tindran a la seva disposició els visitants que s’apropin a la capital del cava amb ganes de conèixer a fons la vila i el seu producte més emblemàtic. Tot i així, quedarà encara pendent una segona fase de la museografia, la que correspon al Celler Gran i la cava, que s’abordarà quan s’obtingui la notificació d’una nova subvenció del Ministeri de Cultura, i que es confia tenir enllestida al llarg del 2012.

Projeccions i imatges en tres dimensions

Amb aquesta obertura parcial del Centre d’Interpretació del Cava, el visitant podrà fer un recorregut d’una durada que pot oscil·lar entre trenta minuts i una hora, en funció de l’interès que tingui en aprofundir en els continguts proposats. L’entrada serà per l’Oficina de Turisme de Sant Sadurní i s’haurà de pagar un preu que fixarà aquesta setmana el ple de l’Ajuntament. El conjunt de la decoració escollida està pensada pel lluïment i la contemplació dels elements arquitectònics d’aquest singular edifici. Precisament, la pròpia Fassina de can Guineu és un dels temes en els quals pot aprofundir el visitant. Els altres són: la vila de Sant Sadurní d’Anoia, ara convertida en la capital mundial del cava; la plaga de la fil·loxera i la Festa de la Fil·loxera, i el cava.  A banda de textos, en les pantalles tàctils es podran visionar imatges suggerents i petits vídeos, a través d’una tecnologia sofisticada, però d’utilització simple per al visitant. Hi ha també un sorprenent element lúdic relacionat amb la fil·loxera, a banda de vídeos sobre el cava –amb l’atractiu incorporat de la tecnologia 3D– i la Festa de la Fil·loxera. Com ja es va poder veure en la jornada de portes obertes del passat 10 de juny, la visita acaba en companyia dels elements reals de la Festa de la Fil·loxera i l’esclat de joia i alegria que cada 8 de setembre acompanya aquesta celebració.

A destacar que el dissabte 16 de juliol va tenir lloc una prova de càrrega a la Fassina de can Guineu, que era un dels compromisos que tenia l’empresa adjudicatària de la museografia del Centre d’Interpretació del Cava amb l’Ajuntament. Aquell dia, 35 persones de perfils molt diferents, a nivell d’edat, procedència i llegua, van fer un recorregut de prova pel nou equipament i la seva valoració i els seus comentaris han estat de molta utilitat per poder corregit algunes deficiències i tenir elements objectius a l’hora de preparar la campanya de difusió de la Fassina de can Guineu. També els membres del Patronat de Turisme de Sant Sadurní i els del consistori de la vila han fet aquests darrers dies una visita per veure de prop com està agafant forma el Centre d’Interpretació del Cava.

Único del 91 amb escórpora

El món del vi depara moments inesborrables. Un d'aquests el vaig viure aquest dilluns al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, que serveix alguns dels millors peixos del Mediterrani i que atresora un celler certament impressionant. La vetllada la vaig compartir amb el propietari d'Euroselecció, Jordi Segura, i amb el copropietari del Marejol, Jose Gallego. És una llàstima que Vilanova, que fou un referent gastronòmic català, estigui com està, tot i que queden encesos alguns llums que conviden a l'esperança. Els grans protagonistes del sopar del dilluns van ser una escórpora acabada de pescar al Garraf i un impressionant Vega-Sicilia Único del 1991, un vinàs que 20 anys després es presenta sorprenentment fruitós i fresc (amb destacades notes mentolades). Elegant, senyorial, de tanins ben polimeritzats i encara amb recorregut a l'ampolla és aquesta anyada que també presenta notes de tinta xinesa o tabac. Tot un luxe de vi que es va vendre (es va comercialitzar el 2004) per uns 250 euros. Ja diuen que amor i vi, a alguns fa viure i a altres morir.  

A continuació us adjunto la fitxa tècnica i la nota de tast de l'Único del 91 realitzada per Vega-Sicilia.

VEGA SICILIA UNICO 1991

Tipo: Vino Tinto
Zona: D.O. Ribera del Duero, España
Localización: Valbuena de Duero, Valladolid
Variedad/es: Tinto Fino, Cabernet Sauvignon, Merlot
Capacidad: 75 Cl.

Comentarios:
Color rojo cereza picota con ribetes púrpura. En nariz es amplio y opulento. Al igual que otros únicos notas mentoladas, cacao y tabaco ingles. Complejo. En boca el ataque es envolvente con tanino terciopelo de gran sutilidad. Notas torrefactos y café.

Viníferas

TINTO FINO: 85%
CABERNET SAUVIGNON : 13%
MERLOT: 2%

Comercialización

Este vino se comercializará en formato de 75 cl. durante 2004.

Historial

Acabado el proceso de fermentación, permaneció 24 meses en tino de madera, 20 meses en barrica nueva, dos años en barrica envinada y 36 meses en tino de madera de gran capacidad. Resto botella hasta su comercialización.

Producción

	98.250 botellas bordelesas, 2.224 Magnum y 132 Doble-Magnum

Vi municipal, un bon negoci?

Sempre he pensat que això que els ajuntaments es posin a fer vi és un mal negoci, i que és millor que els sabaters es dediquin a fer sabates. Opino que els ajuntaments haurien d'estar per d'altres coses. El cas més conegut és el de la polèmica vinya de Can Calopa de Barcelona, a Collserola, del qual s'obté vi emparat per la DO Catalunya. L'alcalde de Sitges, per la seva part, és el president de la fundació que regeix l'històric Hospital de Sant Joan Baptista, on en el seu centenari celler s'elabora la mítica malvasia de Sitges. El municipi de Sitges, però, mai ha donat un veritable impuls a aquesta formidable joia de la vitivinicultura europea. El seu celler és tot un museu viu. Ara ha estat l'Ajuntament de Sabadell qui s'ha sumat a la iniciativa de fer vi. Encara bo que tan a Sabadell com a Barcelona han apostat per un projecte social com el de la Cooperativa L'Olivera, de Vallbona de les Monges. Què en penseu de tot plegat?

El primer vi del Parc Agrari de Sabadell ja és una realitat

El primer vi produït al Parc Agrari, a la finca de Can Gambús de Sabadell està llest per consumir. En total s'han produït 500 ampolles de vi negre fruit de la coupage de les varietats de merlot, monastrell i garnatxa negre; i 250 ampolles de blanc, de les varietats de Xarel·lo i Chardonnay. Les ampolles porten un tap de suro i denominació d'origen Catalunya a l'etiqueta dissenyada per Debora Garcia, alumna de l'Escola Illa. Amb aquesta producció, es vol recuperar un conreu típicament mediterrani i molt abundós a la comarca anys enrere. A la presentació d'aquest matí el regidor de Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes, Ricard Estrada, ha assenyalat la import+ancia d'aquesta primera verema, "ja que comporta tornar als nostres orígens de Sabadell, quan el vi era un dels productes tòpics de conreu. A més, tot i que sigui una primera producció a petita escala, és un exemple de model de gestió d'una finca com el Parc Agrari i d'una manera de fer". A l'acte també ha assistit el tinent d'alcalde de l'Àrea d'Urbanisme i Espai Públic, Joan Manau, el president de la Cooperativa L'Olivera, Carles de Ahumada, i el comissionat de participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Agustí, entre d'altres persones. L'objectiu del projecte del Parc Agrari és posar en valor el paisatge natural amb clau econòmica i, consegüentment, ambiental. és per això que conté una vessant educativa que pretén ensenyar i veure un conreu tòpic que s'ha recuperat i una altra, paisatgística i productiva. En aquest sentit, el més destacable és el valor afegit que aporta un vi conreat a un espai agroforestal de referència com és el Parc Agrari de Sabadell, que aporta proximitat, qualitat i marca d'origen. Als terrenys del Parc Agrari es cultiven productes amb dues finalitats fonamentals: promoure el desenvolupament econòmic periurbà i la producció d'aliments de quilòmetre 0. Per totes aquestes raons, la primera anyada de la plantació de vinyes del Parc Agrari -van plantar 3.700 ceps- ha produït 750 ampolles; una quantitat que té una destinació únicament institucional i de representació. Detalls de producció A l'hectàrea i mitja de vinya, es van plantar cinc varietats de raïm el 2008. En concret, hi creixerà raïm de dues varietats blanques: chardonay i xarel·lo i tres varietats negres: merlot, garnatxa negra i monastrell. Aquesta darrera varietat negra, la monastrell, té una particularitat important: és més pròpia de la zona sud de l'Estat, està adaptada a un clima més calorós i s'ha plantat al Parc Agrari, de forma experimental, per comprovar com s'adapta i preveient que, en els propers anys, les temperatures augmentaran com a conseqüència del canvi climàtic. D'aquesta manera, s'impulsa la recerca adaptada als nous temps. La vinya és un dels pocs conreus que es manté verd durant l'estiu i gràcies a això i a la distribució de parcel·les amb formes geomètriques, s'ha aconseguit un paisatge harmoniós també a l'època estival. Finalment, la producció de vi que s'obtingui del raïm conreat donarà una major viabilitat econòmica a la finca de Can Gambús. La collita s'ha fet amb la col·laboració de la Cooperativa l'Olivera, que gestiona també la finca de l'Ajuntament de Barcelona, a Collserola. Per aquesta raó el vi s'ha elaborat al celler de la finca de Can Calopa a través d'aquesta cooperativa. El Parc Agrari de Sabadell El Parc Agrari té una superfície de 587 hectàrees. Situat a l'oest del terme municipal, limita l'espai urbanitzat de Can Gambús, Castellarnau i Ca n'Oriac. El sól del Parc Agrari és en un 78% de propietat privada i en un 22% de propietat pública i es gestiona de forma conjunta entre pagesos, ramaders, empreses cooperatives i l'Ajuntament de Sabadell. En els darrers anys, la seva gestió s'ha consolidat i s'ha demostrat amb escreix el seu valor i viabilitat. Actualment, s'hi conreen diferents productes, com ara cereals i hortalisses, que es complementen amb l'activitat ramadera que s'hi desenvolupa. El blat que es conrea al Parc Agrari després s'empra per elaborar el pa de Sant Julià, un producte de qualitat com ho són també les mongetes del ganxet, amb el segell de qualitat com és el de la Denominació d'Origen Protegida (DOP). Dins el Parc Agrari, l'Ajuntament gestiona, juntament amb la Cooperativa Agrària de Sabadell i Comarca (COAGSA), la finca municipal de Can Gambús, que té 42 hectàrees de les quals 9,65 són forestals, 24,77 són agrícoles i la resta es dediquen a altres usos. En el marc de la col·laboraci entre l'administració municipal i COAGSA també es desenvolupen activitats formatives i d'assessorament als productors, com també accions de suport a la comercialització. A més, ja fa 4 anys que el Parc Agrari és un espai emblemàtic pels ciutadans i ciutadanes, on es fan activitats de lleure com passejades i esport, sempre de forma compatible amb l'activitat productiva i el respecte a la natura. També en el marc del parc, es promou la recerca i l'educació ambiental a través de la fundació Miquel Agustí.

Gir imprescindible a la Mostra de Vins i Caves de Catalunya

També aquest dijous, a les pàgines del Viure de La Vanguardia, signo una noticia en primícia, el necessari gir que se li havia de donar a la decadent Mostra de Vins i Caves de Catalunya. Cal destacar la voluntat del conseller Pelegrí de no finiquitar aquesta iniciativa i de donar-li un nou impuls centrat en la qualitat, en la diversitat i en les DO's catalanes:

Nou impuls a la Mostra de Vins

RAMON FRANCÀS
Barcelona

El departament d'Agricultura de la Generalitat ha volgut donar un notable gir a la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que torna del 23 al 25 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona coincidint amb les festes de la Mercè. Bona part del sector vitivinícola català s'havia mostrat reticent a continuar amb una mostra que oferia "poca satisfacció tant als consumidors finals com a les denominacions d'origen o a les pròpies marques", com assegura el conseller Josep Maria Pelegrí. El titular d'Agricultura, d'acord amb el sector, que ha aportat diversos suggeriments, ha dissenyat una celebració centrada en "donar a conèixer i promocionar a la capital catalana la diversitat i la qualitat" dels vins i caves catalans a través de les 12 DO 's. També s'oferiran degustacions, tastos i maridatges amb productes agroalimentaris catalans amb indicació geogràfica protegida en una edició que pretén recuperar "prestigi i qualitat".L'organització ha reduït en un 28% el cost dels estands, la qual cosa s'ha traduït en doblar, pràcticament, la presència a la Mostra. Els 54 estands inscrits aquest any tancaran més aviat que en anteriors edicions, a les vuit del vespre. Segons el conseller d'Agricultura, amb aquesta mesura es pretén que la Mostra "sigui una plataforma per donar a conèixer la qualitat dels nostres vins i no una mera activitat de consum". Fins i tot s'ha volgut apostar per la qualitat en les copes en què es degustaran els vins i els caves, de la prestigiosa marca Riedel. Fins ara les degustacions es realitzaven en inapropiades copes del tipus tastavins.El 2010 la Mostra arribo a la seva XXX edició amb 32 estands que van rebre fins a 200.000 visitants, un 20% més que el 2009. En aquesta última edició es van servir fins a 250 vins i caves diferents i es van realitzar fins a 120.000 degustacions. Els organitzadors van destacar de l'última edició la creixent presència de visitants dels creuers que recalen al port barceloní, així com d'un públic més jove que en anteriors celebracions.La Mostra dedicarà especial interès a les 11 DOs catalanes més el cava, que explicaran les seves singularitats i donaran a conèixer les seves rutes enoturístiques. El director general de l'Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat, Jordi Bort, assegura que s'ha limitat l'horari de la Mostra, fent-lo més "adequat", per "fomentar un consum moderat". Bort afegeix que es pretén oferir un millor servei al sector amb un menor cost per participar, així com remarca la continuïtat de la celebració al Moll de la Fusta, un espai que suma els turistes a la ciutadania de Barcelona., en plena festa major.

Aloers, de Recaredo

Aquest dijous publico a la secció Viure de La Vanguardia una novetat, el primer vi biodinàmic de la DO Penedès:

Aloers, primer vi biodinàmic del Penedès

Amb Aloers, un fresc i cítric vi blanc sense excessives pretensions, Recaredo s'ha convertit en el primer celler de la DO Penedès a llançar un vi d'agricultura biodinàmica certificat per Demeter. És de la collita 2010 i ha estat elaborat amb les tres varietats blanques tradicionals del Penedès amb una petita criança sobre les seves mares. S'ofereix per 11,50 euros. R. Francàs

Ton Mata, de Recaredo, explica que Aloers "És un vi blanc de la collita del 2010, elaborat amb Xarel·lo, Macabeu i una mica de Parellada". Afegeix que "volíem fer un vi amb una graduació moderada i molt fresc, amb una acidesa notable i que tingués recorregut en ampolla". Mata apunta també que "creiem que tenim l’experiència i el coneixement de fer vins base Cava, que han de ser molt vius i frescos, amb acideses altes, però sempre cítriques i no verdes. Així doncs tota aquesta experiència ens ha servit per elaborar aquest nou vi tranquil que ara presentem i al que donem una petita criança sobre les seves “mares”".

Plou i fa Sol 2010: l'elegància és la força continguda

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de tastar la tercera anyada del Plou i fa Sol del celler vilafranquí Alemany i Corrio, la de l'anyada 2010. Aquest vi del Garraf, de caràcter mediterrani però també mineral, ja va sorprendre quan es va estrenar l'any 2008, quan van fer una limitadíssima producció de 500 ampolles que només es van poder degustar en comptats restaurants catalans de nivell.  La nova anyada és, ara per ara, menys expressiva en nas, menys terpènica, que les dues anteriors. El vi, però, es mostra més elegant, fi i sensual, amb un tractament de la criança en fusta veritablement respectuós amb la fruita. En boca és greixós i voluminós, sense perdre ni frescura ni una característica mineralitat que el fan especialment interessant. Ja va dir José Martínez Ruiz (Azorín) que l'elegància és la força continguda. El treball amb la fusta i les mares donen una estructura notable a un vi de poc més de 12º. L'Irene Alemany i el Laurent Corrio han fet una molt bona feina. Plou i fa Sol s’elabora a partir de les varietats autòctones xarel·lo, que s’ha criat en bótes de roure durant vuit mesos, i amb malvasia de Sitges procedent de la històrica vinya del sector de l’Aiguadolç de la Blanca Subur. Aquestes varietats estan plantades al protegit Parc del Garraf, en un preciós amfiteatre guanyat a la muntanya d’encarament nord (el que mostren les fotografies que acompanyen aquest post). Aquest és un vi obtingut a partir d'un premsat directe amb premsa vertical, desfangat d’unes 48 hores i fermentació alcohòlica en bótes de roure francès de 300 litres amb torrat de formació (és a dir, gairebé sense torrar). No s’utilitzen ni llevats seleccionats ni nutrients. Utilitzen, doncs, els llevats autòctons El vi no s’ha acidificat. S'han elaborat poc més de 1.000 ampolles que s'ofereixen a només 14 euros.

Lamentable Laporta

Unes fotografies de Laporta de vacances bebent xampany dolent (Moët) en un iot a Formentera i amb una panxa considerable han tornat a encendre els comentaris incendiaris pel fet que un independentista català prefereixi les bombolles gales a les penedesenques. Larazon.es ha arribat a titular:" El expresidente del Barça no entra por 'Laporta'". Vanitatis.com ha preferit titular de la següent manera: "Joan Laporta: mujeres, champán y puros en la isla de Formentera". Lavozlibre.com tampoc s'ha mossegat la llengua: "Joan Laporta prefiere Moët &Chandon al cava catalán". Si almenys bebés un Dom Ruinart, un Dom Pérignon o un Sourire de Reims Millésime d'Henri Abelé (un memorable xampany d'una empresa catalana que s'anuncia com le parfait champagne de dégustation pour les amateurs de vins complexes)! És clar que millor que Laporta no begui cava ja que un personatge així desprestigiaria el nostre vi d'estrelles. Però, i si aquest any el fem 'reina' del cava? És trist que un diputat del Parlament català i regidor de la capital catalana no mostri una altra imatge, no?

La bona marxa de Bodegas Bilbaínas, que estrena un molt bon vi

Fa uns dies signava a les pàgines de la secció d'Economia de La Vanguardia una informació sobre la bona marxa de Bodegas Bilbaínas. En la mateixa informació recollia la sortida al mercat d'un nou vi d'aquest celler del barri de l'Estació d'Haro. Es tracta d'un molt interessant vi d'edició limitada i numerada que us recomano. És una selecció de seleccions que es presenta sota el nom de Viña Pomal Alto de la Caseta 2007.

Codorníu inverteix 27 milions en el seu celler i vinyes de La Rioja

RAMON FRANCÀS

Barcelona

El Grup Codorníu ha anunciat que des que van adquirir el 1988 una de les firmes més rellevants de la Denominació d’Origen Qualificada Rioja, Bodegas Bilbaínas, han realitzat inversions en aquest centenari celler del barri de l'Estació d'Haro i en les seves 260 hectàrees de vinyes pròpies per valor de 27 milions d'euros. Malgrat l'adversa situació econòmica, Bodegas Bilbaínas ha presentat un balanç positiu. S'espera tancar l'últim exercici fiscal (2010/2011) amb un increment en el resultat net del 5% respecte a l'exercici anterior, que va tancar amb uns beneficis de 2,27 milions d'euros. La facturació ascendeix a 12,9 milions d'euros i el seu parc de bótes a 17.000 unitats. Al mateix ritme del 5% creix el resultat operatiu de la companyia, que va assolir en 2009/2010 la xifra de 3,17 milions d'euros. Es manté així, segons Codorníu, "la línia de creixement que ha experimentat Bodegas Bilbaínas en els últims anys". La companyia continua sense endeutament i amb uns recursos financers alliberats que aquest any s'incrementaran en un milió d'euros, amb la qual cosa passarà de 6 milions a l'exercici 2009/10 a 7 milions en el 2010/11. L'exportació s'està convertint en el principal pilar de la bona marxa de les vendes.

            El director general de Codorníu, Xavier Pagès, assegura que "lluny de caure en el parany dels preus baixos, hem volgut apostar per marques de valor i qualitat". De fet, un dels seus vins negres més destacats, La Vicalanda, ha vist incrementar les vendes un 55% l'últim any, mentre que la seva marca més sòlida al mercat, Viña Pomal, ha experimentat un creixement de facturació del 21%. Paral·lelament, acaben de llançar el vi negre més car de la història d'aquest celler fundat el 1859. Es tracta del Viña Pomal Alto de la Caseta, que s'ofereix amb una limitada producció (unes 2.000 ampolles) a un PVP de 60 euros. També acaben de presentar un vi ecològic certificat sota la marca Zaco, a 9 euros.

A continuació us adjunto la detallada fitxa tècnica del Viña Pomal Alto de la Caseta 2007:

 

El suelo 

Los suelos son laderas pobres y cascajosas de estructura suelta y pedregosa, donde las raíces penetran con más facilidad y se obtienen bayas equilibradas en su composición biológica. 

Las cepas 

Cepas de tempranillo plantadas hace más de 35 años. La profundidad de sus raíces y el volumen de suelo explorado aportan mayor complejidad a la uva. 

El cultivo 

Sistema en vaso que permite una mejor exposición solar durante todo el día, consiguiendo una planta más equilibrada. Las operaciones culturales sobre el viñedo se realizan sólo por personal de la casa con alta experiencia y de forma tradicional.

Practicamos una viticultura sostenible e integrada, sin empleo de pesticidas, insecticidas y herbicidas residuales. Manejamos las técnicas de confusión sexual, evitamos la degradación de los suelos, escorrentías de aguas y gestionamos eficazmente los recursos del suelo. 

El vino

D.O.C. Rioja Alta (Haro) - 100% Tempranillo

Enólogo: Diego Pinilla 

La vendimia 

Vendimiamos el día 8 de octubre de 2007, de forma manual y en cajas. La primera selección se hizo en el viñedo, descartando aquellas cepas poco equilibradas. 

El proceso de elaboración 

En bodega, la uva pasó por una mesa manual de selección, se despalilló suavemente y se volvió a seleccionar, eliminando las partes verdes o bayas pasificadas. Encubado manual en pequeños depósitos abiertos, consiguiendo llegar al tanque con bayas completamente íntegras lo que permitió hacer una maceración en frío durante 2 días. Remontados manuales, “delestages” y bazuqueos hasta terminar la FAL y una maceración que duró 28 días. El 5 de noviembre lo prensamos, utilizando sólo el vino de lágrima. 

La crianza 

Se llenaron once barricas, de roble francés, nuevas, de tostado medio y fondo sin tostar. La FML se realiza en las barricas y la crianza se alarga hasta mediados de julio 2009. Finalmente sólo siete barricas se seleccionan para este vino.

La selección 

Empieza en el viñedo, con la elección de la parcela, la zona y las cepas. En la bodega se separan las bayas, los depósitos y las barricas sólo propias para este gran vino.

De los 7.500Kg de tempranillo potencial que llegaron a la bodega en 2007, únicamente se embotellaron 2.100 botellas. Se seleccionó sólo lo mejor.

Pime Cava es desmarca del conveni col·lectiu

La patronal Pime Cava, que ha vist perdre membres rellevants com ara Llopart, Recaredo, Vins el Cep-L'Alzinar i molt possiblement Gramona, s'ha desmarcat del conveni col·lectiu del cava. Les següents són les seves raons:

PIMECAVA decideix no signar el conveni col·lectiu perquè considera que no respecta els interessos de les petites i mitjanes empreses del sector.

Després d’un llarg procés negociador, PIMECAVA ha decidit finalment no signar l’acord al que han arribat CC.OO. i la patronal Institut del Cava.

Aquest acord contempla un increment salarial del 2% per l’any 2010 i el mateix increment pel 2011, a canvi de la supressió de la gratificació per permanència i de la possibilitat de introduir en el calendari laboral anual una bossa d’hores – hores que es deixen de fer en èpoques de baixa càrrega de treball que es recuperen quan la feina incrementa- sense modificar el salari mensual.

PIMECAVA considera que l’acord que ha signat el Institut del Cava no és un bon acord per les petites i mitjanes empreses. Per una banda, perquè la situació econòmica actual no permet assumir aquests increments salarials, i per l’altra, perquè tampoc no s’aconsegueix la veritable flexibilitat que necessiten les empreses d’acord amb les càrregues de treball estacionals pròpies del sector.

PIMECAVA està d’acord amb la proposta feta pels sindicats sobre la Bossa d’hores a excepció de que per implantar-la no n’hi ha prou en que les necessitats productives ho justifiquin, sinó que cal arribar a un pacte amb els treballadors. De fet, es bo recordar que aquesta pràctica es prou habitual des de fa anys en moltes empreses ja que, en major o menor grau, sempre ha estat marcat per la estacionalitat.

El Conveni del Cava és un bon conveni, amb salaris per sobre de la mitjana de la resta de convenis col·lectius de Catalunya, i des de PIMECAVA n’estan molt orgullosos. Amb l’actual crisi econòmica PIMECAVA considera que el manteniment dels llocs de treball ja és un objectiu prou ambiciós, i per tant, no és un bon moment per parlar d’increments salarials, però en canvi, sí que cal defensar un marc de relacions laborals que permeti a les empreses continuar sent competitives, malgrat la difícil situació econòmica a la que s’enfronten.

El sector del Cava resisteix, però per mantenir-se i créixer necessita un marc laboral més orientat a la productivitat i que incentivi i retorni la il·lusió a aquells empleats i empreses que més s’esforcen. Cal modernitzar i adaptar el Conveni Col·lectiu del Cava a les necessitats actuals del sector. Si no es fa, PIMECAVA creu que el sector del Cava desaprofitarà una oportunitat per consolidar-se i créixer que difícilment es repetirà.

Qualificació "bona" per a la collita del cava del 2010

El Consell Regulador del Cava, tot i no haver-ho fet públic, ha qualificat com a "bona" la collita del 2010. Això no passava des del 2004. La del 2005 va ser "molt bona" i les del 2006, 2007, 2008 "excel·lents" . La del 2009 va ser "molt bona".

QUALIFICACIÓ DE LES COLLITES PER ANYADES DEL CAVA

                                                                                 

ANY	QUALIFICACIÓ
70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02 03 04 05 06 07 08	B B B MB B MB MB R EX R MB B MB EX MB B B MB MB B B MB B MB B B MB B MB MB EX MB MB B B MB EX EX EX

   

  

1,7 milions d'euros en ajuts per l'abandonament de la vinya

El Departament d'Agricultura farà efectiu el pagament de més d'1,7 milions d'euros al sector vitivinícola català

160 viticultors es beneficiaran d'aquest ajut

 

Avui divendres 15 de juliol el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha fet efectiu un pagament d’1,7 milions d’euros al sector de la vinya i el vi català.

En concret, es farà un pagament a un total de 160 viticultors corresponent a l’ajut a l’abandonament de la vinya per a la campanya 2010/2011 per un import d’1.700.534 milions d’euros i una superfície elegible d’arrencada de 345,41 hectàrees.

Igual que en la campanya anterior, el pagament d’aquest ajut s’ha avançat tres mesos respecte al termini previst per la normativa, i s’ha concedit un percentatge del 66% de les sol·licituds tramitades a Catalunya, d’acord amb la disponibilitat pressupostària.

Els imports i superfícies elegibles per comarca són els següents:

COMARCA	EXP. CONCEDITS	SUPERFÍCIE ELEGIBLE (ha.)	IMPORT (€)
ALT CAMP	25	76,91	424.385,00 €
ALT EMPORDÀ	1	0,94	3.196,00 €
ALT PENEDÈS	6	8,58	49.519,00 €
ANOIA	1	0,74	3.404,00 €
BAIX CAMP	1	0,83	5.229,00 €
BAIX PENEDÈS	11	27,49	159.143,50 €
CONCA DE BARBERÀ	35	51,97	258.107,50 €
GARRAF	1	2,75	17.325,00 €
LES GARRIGUES	12	19,66	65.941,50 €
PRIORAT	2	1,37	7.424,00 €
RIBERA D'EBRE	7	23,4	140.174,00 €
SEGARRA	2	2,62	13.606,00 €
TARRAGONÈS	4	7,83	45.374,00 €
TERRA ALTA	42	100,81	413.537,00 €
URGELL	10	19,51	94.168,50 €
TOTAL	160	345,41	1.700.534,00 €

El règim d’abandonament de la vinya ha estat establert per la Comissió Europea per a tres campanyes de les quals la 2011-2012 és la darrera.

L’objectiu d’aquest ajut és contribuir a l’ordenació de la vinya i a la millora de la competitivitat dels vins, fomentant l’abandonament del sector dels agricultors menys competitius i la creació d’una prima per arrencada que subvencioni aquest abandonament.

Quan els productors considerin que les condicions existents a determinades zones no afavoreixen una producció viable se’ls ha de donar l’oportunitat de reduir els seus costos i retirar permanentment aquestes zones de la producció vitivinícola, permetent-los realitzar activitats alternatives a les zones en qüestió o retirar-se totalment de la producció agrícola.

Medalles al Sommelier Wine Awards per Tomàs Cusiné

MEDALLES DELS SOMMELIER WINE AWARDS PER A VINS TOMÀS CUSINÉ

Els vins Auzells, Vilosell i Geol del celler lleidatà Tomàs Cusiné han estat guardonats en el prestigiós concurs anglès Sommelier Wine Awards, un dels pocs certàmens d’àmbit internacional orientat exclusivament a vins disponibles en el canal de l’hostaleria anglesa.

El vi negre Vilosell de la collita de l’any 2008 ha guanyat medalla de plata, mentre que el blanc Auzells i el també negre Geol han aconseguit medalles de bronze per a les anyades 2010 i 2007, respectivament.

El jurat ha destacat en el Vilosell 2008 un sabor que recorda completament a cireres, amb aromes sucosos; un vi molt fruitós i de bona elaboració.

Pel que fa a l’Auzells, el considera cremós i floral al nas, amb mostra de complexos minerals amb frescor, de fruita madura i de llarga persistència.

Finalment, quant al Geol, defineix vainilla i maduixa en el caràcter, una estructura jove amb molt potencial, tannins amables i una arribada mineral. El crític James Hocking va manifestar: "Amb la seva opulència, poder i bona longitud, no hi ha dubte que està molt ben fet".

Un blanc de raïm negre i un negre de raïm blanc

Aquest dijous publicava a la secció Viure de La Vanguardia l'interessant nou projecte de 10 Sentits. Aquest col·lectiu de coneguts enòlogs ja ha anunciat que la pròxima experiència la desenvolupoaran a partir de la varietat montònega amb raïms d'aquesta propera verema.  Els seus protagonistes afirmen que "aquest projecte tant engrescador i apassionant, que vam batejar amb “El joc de les Garnatxes”, arriba al seu punt àlgid i per fi el traiem al mercat amb unes presentacions molt peculiars, i bategem els dos vins resultants com a “UN BE NEGRE AMB POTES ROSES” i “UN BE ROS AMB POTES NEGRES”, per al negre i blanc respectivament. Aquestes mencions no deixen de ser un reflex del que realment són: un raïm blanc d’origen que ens ha donat un vi negre, i a l’inrevés, un raïm negre que en copa es mostra com a blanc. És a dir, un Blanc de Negre, i un Negre de Blanc (seguint el mateix criteri).

Un blanc de raïm negre i un negre de raïm blanc

10 Sentits, un col.lectiu de coneguts enòlegs catalans que prefereix mantenir-se en l'anonimat, acaba de llançar un negre de raïm blanc de la Terra Alta (Un be ros amb pots negres!) I un blanc de raïm negre de l'Empordà (Un be negre amb pots Rosses !!!). Els dos vins s'han elaborat amb la varietat garnatxa i s'ofereixen per 23 euros les dues ampolles a través de la seva pàgina web (www.10sentits.cat) amb l'objectiu de finançar el projecte que desenvoluparan a partir de la propera verema. R. Francàs

En la elaboració d’aquest vi hi han intervingut dos partides de raïm, una de
GARNATXA BLANCA procedent de la localitat de de Bot (coordenades geogràfiques
41º2’3.63"N / 0º22’46.07"E), i l’altra, una GARNATXA NEGRA procedent de la
localitat de Garriguella (coordenades geogràfiques 42º19’54.43"N / 3º3’1.79"E). La
garnatxa blanca s’ha premsat en fred a molt baixa pressió i molta suavitat, i el most
obtingut s’ha posat a macerar sobre les pells de la garnatxa negra que s’ha premsat
prèviament seguint el mateix procediment. La maceració-fermentació ha tingut lloc
en dipòsit d’acer inoxidable a temperatura controlada, remuntats programats, i
sangrat una vegada el vi va quedar sec, controlant en tot moment el grau d’extracció
de color, d’aromes i sobre tot de compostos fenòlics. Fermentació Malolàctica en
dipòsit d’inoxidable. Estabilització tartàrica per fred en cambra frigorífica. Filtració
suau per eliminar cristalls de tartrà potàssic i embotellada final el 26 d’abril de 2011.
El taponat s’ha fet amb tap de suro natural sense blanquejar ni colmatar, amb suro
procedent de Catalunya, concretament de la localitat d’Arbúcies , finca El Mataró i
coordenades geogràfiques 41º 51’ 23" N / 02º 26’ 12" E.
La producció total ha estat de 1.567 ampolles de 75 cl.

Les exportacions de vins i caves generen 136,7 milions d'euros

No us descobriré res si us dic que les exportacions estan tirant del carro al sector del vi a casa nostra. Segons la Generalitat, el sector dels vins i caves ha ha generat més de 136,7 milions d’euros per vendes a l’exterior.

Les exportacions agroalimentàries augmenten un 21,5%

La indústria càrnia manté el lideratge amb un valor d'exportació els primers quatre mesos de l'any de 637 milions d'euros

El sector agroalimentari català viu un bon comportament respecte l’activitat exportadora, tal i com indiquen les dades de l’Institut Català d’Estadística. Així, el primer trimestre d’enguany es va tancar amb un increment de les exportacions del 21,5% respecte del mateix període de l’any passat.

Per subsectors, la indústria càrnia manté el lideratge, i va exportar per un valor superior als 637 milions d’euros durant el primers quatre mesos de l’any, amb un increment percentual del 18,61% respecte del mateix període de 2010. Pel que fa a la fruita, sobresurten els increments interanuals referits al primer quadrimestre en exportació de pomes -increment de 114,8%- i peres – increment del 75%. L’altre gran subsector exportador, dins l’agroindústria, el de vins i caves, ha incrementat també les vendes a l’exterior, i ha generat més de 136,7 milions d’euros per vendes a l’exterior.

D’altra banda, tot i que la zona euro continua essent el principal mercat, destaquen també els augments de les vendes a d’altres mercats durant els primers quatre mesos d’enguany. Així, destaquen Rússia, mercat tercer consolidat i en creixement, i els països del Golf Pèrsic com a noves destinacions de les expedicions de fruita, principalment la Unió d’Emirats Àrabs. Quant als productes carnis, Rússia – increment del 32,53% -, Hong Kong – increment del 42,72% - i Corea del Sud -155,04% - han experimentat un augment de la demanda de produccions catalanes, fora de la Unió Europea. Pel que fa als vins i caves, Estats Units és el mercat tercer on s’aprecien increments de vendes significatives (20%) i un volum exportat important, tot i que també cal tenir en compte el mercats de Xina - augment de 172,7% - i Brasil – augment de 103,2% pel seu potencial. Pel que fa a l’oli d’oliva, Estats Units és el mercat tercer més important en compres, i destaquen els comportaments a l’alça d’Austràlia, Regne Unit i Brasil que han incrementat per sobre del 50% les compres a Catalunya d’aquest producte.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural defineix la internacionalització del sector agroalimentari com un dels eixos estratègics, i per això, a través de l’empresa pública Prodeca, ofereix a l’agroindústria catalana serveis de suport a la promoció comercial exterior.