Empar Moliner i L'Avui d'avui

Aquest matí he fet el cafè al vilanoví bar Rosell (on si no?) i he rigut d'allò més amb l'article de la contra del diari Avui de la meva amiga Empar Moliner. Parla de vins i de varietats forànies adaptades als nostres terrers. Té més raó que un sant. És per això que us vull fer partíceps d'aquest excel·lent article per contestar els qui massa sovint critiquen la cabronet a la lleugera. Posats a buscar els tres peus al gat podriem apuntar pel que fa a l'article de l'Empar que el Sot Lefriec no només inclou cabernet. També s'elabora amb una varietat autòctona (carinyena) i amb merlot (50%). Per la seva banda, l'Ecamp (així apareix en l'article de l'Empar) del Raül Bobet, en realitat, es diu Ekam. Així mateix, el Finca Garbet s'elaborava amb cabernet (fins la darrera anyada que està al mercat, la del 2004) però ara, la nova anyada que apareixerà, la del 2005, ja només té syrah. (La imatge que acompanya aquest post correspon a la impressionant Finca Garbet de l'Empordà, que aquest any ha patit en excès el flagell d'una tramontanada acompanyada de pluja que va fuetejar els ceps).

dos negroni

Perdoni que hi torni, senyor Vilanova

23/09/10 02:00 - Empar Moliner

Si la cabernet és immigrant perquè no va néixer aquí, el tomàquet també ho hauria de ser

Elogiàvem l'altre dia una carta al director d'aquest noble diari escrita pel senyor Vilanova, que es queixava que en un prestigiós restaurant de Barcelona s'havia trobat amb la famosa malaltia de molts sommeliers catalans: la riojitis i la riberitis. Consisteix, dèiem, a tenir una carta curulla de vins d'aquestes dues DO (és igual si són del conegut celler Viña Úlcera) i no tenir vins de DO catalanes, o molt pocs. Jo deia, en aquella ocasió, que és imperdonable que hi hagi cartes que tinguin Vega Sicilia però no Finca Garbet o Sot Lefriec, dos vins catalans de categoria estratosfèrica. El cas és que he rebut diverses cartes (i he seguit amb passió el debat que s'ha muntat al web de Vadevi.cat) a propòsit de la qüestió. No pocs consumidors de vi m'han dit que el Sot Lefriec i el Finca Garbet estan fets amb cabernet, “que no és una varietat autòctona nostra”.

Els gustos vinícoles, com els sexuals, són molt personals. T'excita el que t'excita. Per mi el Sot Lefriec i el Finca Garbet expliquen el tros, el terroir on han estat fets, i expliquen qui els ha fet. I, en canvi, hi ha vins catalans fets amb varietats no considerades “immigrants” que per mi no l'expliquen i em sembla que podrien haver estat fets en qualsevol lloc. D'altra banda, hi ha qui fa servir varietats “considerades” autòctones, i, al mateix temps, fa servir llevats d'ultramar.

Em pregunto fins quan serà considerada la cabernet una varietat immigrant. Perquè si la cabernet és immigrant, jo també ho sóc. Quan prescriurà la immigrantor d'aquests ceps? Vivim al país del pa amb tomàquet. Si la cabernet és immigrant perquè no va néixer aquí, el tomàquet també ho hauria de ser. Va venir d'Amèrica. No podríem donar als ceps que creixen a Catalunya el certificat d'empadronament? Serà la cabernet menys catalana que tots els empadronats de Vic? És català qui viu i fermenta a Catalunya. I el Sot Lefriec i el finca Garbet o l'Ecamp (fet amb albarinyo i Risling!) són catalans. Com els llibres de Josep Pla que no estan ambientats a la Barceloneta, sinó a Nova York.