El drama del viticultor i el preu del raïm

A l'agost entrevistava per La Vanguardia el màxim responsable d'Unió de Pagesos a l'Alt Penedès, Josep Marrugat. La seva història està penjada en aquest blog. En Marrugat explicava que per cinc quilos de raïm li paguen el que li costa un cafè. Avui dijous, a la contra de El Periódico, publiquen una entrevista a un pagès de Sant Martí Sarroca que s'expressa en termes similars. 

GENT CORRENT

Viticultor del Penedès. La seva família cultiva el mateix tros de terra a Sant Martí Sarroca des del 1840. Però són mals temps per a la vinya.

Josep Tort: "Em paguen el quilo de raïm a 25 cèntims i me'n costa 40"

Dijous, 30 de setembre del 2010 NÚRIA NAVARRO

És la sisena generació d'una família que cultiva la mateixa vinya al Penedès. Josep Tort (Sant Martí Sarroca, 1950) ha vist el pas de les mules al tractor, i de l'orgull pagès a la impotència. En plena verema -les seves 23 hectàrees produeixen uns 57.500 ceps-, li dol que el raïm que cultiva vagi a parar a cases com Codorníu i Torres per un preu que no li sembla just.

-Tinc documents de propietat de la masia des del 1840. L'amor a la terra s'ha anat transmetent de pares a fills. Jo em recordo veremant des dels 6 anys, junt amb la família i els temporers que venien del Maestrat i de Terol. Llavors era una festa. Ara és una immensa preocupació.

-¿Què el preocupa?

-Em paguen les varietats tradicionals per al cava a 25 cèntims el quilo. I les negres -que havien arribat als 60 cèntims- estan per sota dels 25.

-¿Un mal negoci?

-¡El preu de cost ronda els 40 cèntims el quilo! Darrere d'aquests 40 cèntims hi ha el manteniment de la maquinària, els fungicides, l'adob, la mà d'obra. Estic obligat a recórrer a les reserves. Però hi ha més coses…

-Vostè dirà.

-Amb la baixada de la demanda interior de vins tranquils, no solament paguen una misèria, sinó que arribes amb 20.000 quilos de merlot ja recol·lectat i et diuen que no el volen.

-¿I què fa amb tant de raïm?

-Vendre'l a un celler de vi a granel a una tercera part del preu. El mercat català està en mans de tres grans grups, que no han deixat de créixer. Venen, per exemple, una marca blanca de cava a la Gran Bretanya a un euro i mig. Si descompta el vidre i els marges comercials, ¿què hi guanyem els productors?


-Una vida de resistent, la seva.

-No he conegut mai un altre ofici. M'agrada adequar la vida al cicle vegetatiu: plantar, mimar les vinyes, veure aparèixer els ceps, observar la seva frondositat... I amb l'entrada del tractor en l'explotació i, més tard, de la veremadora mecànica, tot resulta menys dur. Però sempre estàs sotmès a coses que no pots controlar. Sobretot el clima. Jo he arribat a recollir el raïm descalç com en un arrossar.

-El clima també va a la seva, sí.

-Ara mateix estem recollint una varietat tardana, la parellada, que se'ns podreix. Hem fet totes les bones pràctiques vitícoles, però a finals d'agost va ploure. Massa humitat... I vénen els enòlegs, que des del seu laboratori creuen que dos i dos són quatre, i plantegen les seves exigències. Però a la vinya no hi ha res exacte.

-Escolti, ¿vostè no s'ha qüestionat mai el seu destí?

-Als 18 anys era un expert en maquinària agrícola. ¡El número u de la meva promoció! Vaig rebre mitja dotzena d'ofertes de treball. Però jo pertanyo a la terra. Li vaig dir al meu pare que si mecanitzàvem el camp m'hi quedava. Ho va acceptar i he estat el primer de la saga a vendre la producció als elaboradors de vi.

-Abans d'això, ¿què feien?

-Abans cada explotació tenia un celler rudimentari. Una vegada elaborat, descansat i abrillantat el vi, per Nadal podíem oferir una partida de 3.000 litres al millor postor. Hi havia un munt d'agents comercials recorrent el Penedès. Però ara els vins més joves i afruitats necessiten unes instal·lacions serioses, amb controls de temperatura i fermentació, que costen molts diners.

-Total, que la glòria del seu raïm se l'emporten uns altres.

-Quan bec un Torres tinc un punt d'orgull. Alguna goteta té alguna cosa de mi. La ràbia és que siguin tan egoistes amb els seus comptes de resultats. La continuïtat de les explotacions familiars perilla.

-¿El seu fill seguirà escrivint la història de la vinya?

-El 2000 li vaig plantejar si volia quedar-se amb l'explotació. Però ell havia respirat des de petit les incerteses: pedregades, sequeres, cases que menyspreen el raïm perquè dóna poca graduació o perquè n'hi ha massa producció. Li va sortir l'oportunitat de treballar fora de casa i la va aprofitar.

-Una decepció, m'imagino.

-En aquell moment em va doldre, però el comprenc. Jo m'he acostumat a viure entre la incertesa i la gratitud. Però això s'acaba...

-La terra seguirà sent-hi.

-Doncs s'haurà d'arrencar la vinya i fer cultius extensius, o llogar funcionaris perquè cuidin el territori. Ens omplim la boca amb el comerç just i potser hauríem de fixar-nos més en el que està passant al costat de casa.