El pregó de les Fires de Sant Sadurní

L'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia ha facilitat a la premsa l'històric pregó que aquest dilluns va pronunciar el president d'honor de Freixenet, Josep Ferrer, per obrir les Fires 2010. Ferrer, com s'afirma des de l'Ajuntament, cva saber posar-se el públic a la butxaca. Va fer un cant a l'optimisme:

SANT SADURNI D’ANOIA
PREGÓ DE FIRES 2010

Sadurninencs i sadurninenques, amigues i amics, bona tarda a tothom ! .

Sento una veritable il·lusió en adreçar-me a tots vosaltres per primera vegada en aquest pregó de les Fires i Festes de la nostre vila .

He d’agrair a l’Ajuntament que m’hagi fet l’honor immerescut de fer aquesta obertura de les Fires de 2010, el pòrtic que ens obra uns dies d’alegria, de festa i de retrobament entre familiars i amics.
Un agraïment a l’alcalde Joan Amat i a tots els membres del Consistori que varen decidir honorar-me en ser el pregoner d’enguany.
Com a persona d’un llarg recorregut vital he viscut els esdeveniments contradictoris del passat i del present, uns de bons i d’altres no tan bons. Des de la meva experiència m’agradaria rememorar una història, que molts de vosaltres ja coneixeu perquè n’heu estat actors principals i que en aquests moments penso que val la pena recordar.

Al 1887 la nostra vila i comarca van patir una gran crisi, causada per la fil·loxera que va destruir totalment les nostres vinyes, ja fa més d’un segle. La gent de Sant Sadurní va fer front a aquella catàstrofe natural amb la millor de les respostes: de la desgràcia en van fer un repte i convertiren una crisi en una oportunitat de futur que va ser el CAVA.
Tal com varen fer els nostres avantpassats ens enfrontarem a la crisi. Lluitarem i vencerem, doncs tenim la mateixa arma: el CAVA.

He rebut distincions i homenatges de diverses institucions catalanes, espanyoles i internacionals, i particularment, les últimes atorgades als Estats Units d’Amèrica, de totes, cap m’havia produït tanta satisfacció com la de ser el Pregoner de les Fires i Festes de San Sadurní.

Sóc plenament conscient de que tots aquests guardons que he rebut han estat concedits també a tots vosaltres, son vostres i del CAVA.

La meva vida ha estat sempre vinculada a aquesta vila, d’aquí son les meves arrels, doncs vaig néixer aquí, aquí ha viscut sempre la meva família.

És en aquesta vila on hi tinc els meus amics de la infància, els meus companys d’escola, a tots els que avui recordo amb emoció, malgrat que, dissortadament, alguns d’ells ja no són entre nosaltres.

És també motiu del meu agraïment la col·laboració dels amics del Patronat del col·legi Sant Josep, que treballen amb esforç per l’educació, tan vital pel nostre futur, juntament amb el col·legi del Carme, l’escola Intermunicipal i les escoles publiques, totes elles tenen un elevat nivell que honra Sant Sadurní .

Gràcies al CAVA, Sant Sadurní és avui una vila coneguda arreu del món i gosaria dir que abans dels Jocs Olímpics de 1992 em trobava pel món més gent coneixedora de Sant Sadurní d’Anoia que de Barcelona. Quan em preguntaven on era Barcelona, jo els responia que “al costat de Sant Sadurní”. Llavors tot quedava clar. Avui tenim el Barça.

Sortosament ara ja no és així doncs Barcelona és tot un símbol com a capital vigorosa de Catalunya.

Jo m’he esforçat en propagar arreu del món el nostre producte que és el CAVA, i en moments d’eufòria em sentia el seu ambaixador honorari.
Avui tenim a Sant Sadurní molts cavistes que senten i segueixen com jo aquesta inquietud, cavistes molt ben preparats que elaboren un bon cava.

La internacionalització del CAVA és absolutament necessària per vèncer aquesta crisi, la globalització no és un problema sinó una oportunitat. Hem de promoure un esperit innovador que es concreta en la comercialització, el màrqueting i la tecnologia del procés a les caves, sense oblidar ni perdre mai de vista els principis que ens han fet grans. Em refereixo al mètode de DOM PERIGNON.

El meu besavi, Francesc Sala , ja exportava vins , i jo recordo que quan a Freixenet varem considerar que el nostre mercat no era només Barcelona, ni Catalunya, ni Espanya , sinó tot el món, va començar una expansió internacional que fa que el CAVA sigui present avui a molts països de tots els continents.

Penseu que fa 40 anys, al 1970, les vendes d’ampolles de champagne eren el doble que les de cava, en ampolles.

Actualment, al 2009 la distancia s’ha reduït i el champagne nomes supera al cava en un terç.

Si parlem del mercat de l’exportació, avui el Cava supera al champagne en un 15 % en nombre d’ampolles exportades !!!

Vull fer esment al que em deia un gran amic cavista, una excel·lent persona, quan em retreia que “a tu i a la Glòria us agrada molt viatjar i ho feu amb l’excusa de vendre cava, però d’ampolla no en vendreu ni una”.

Sortosament no ha estat així !! . En aquells moments em semblava una utopia, però no una quimera.

Estic segur que l’expansió del nostre CAVA continuarà per molts anys, malgrat els temps difícils derivats de la crisi mundial.

Farem front als entrebancs i els vencerem amb seny i amb la feina ben feta, amb treball i esforç, amb tenacitat, i fent possible que el CAVA mantingui la seva qualitat i considerat arreu del món com un producte ben elaborat i de prestigi.

En les vostres mans, joves, està la possibilitat i vendre i exportar CAVA per tal de construir un món més just, més solidari i més responsable entre tots nosaltres.

Qui havia de dir que la profecia del meu pare, Pere Ferrer Bosch, que digué que Sant Sadurní seria pròsper quan a cada casa hi hagués un mall, fos avui una realitat.

Ell entenia que la competència és un factor de creixement i d’expansió, perquè beneficia la proximitat dels proveïdors, facilita la logística i dona força al cava a l’haver-hi varietat d’ofertes que suposa major pressió al mercat .

Tinc records inoblidables de Sant Sadurní, de quan tenint jo dotze anys la meva mare em portava a fer el tast dels vins a peu de bota per fer el cupatge, que desprès embotellaríem i convertiríem en CAVA.
A cada tast, a cada glop m’explicava les qualitats del vi, del seu aroma, de la seva acidesa , de si tenia algun defecte que fes que l’haguéssim de rebutjar,.....

D’ella ho vaig aprendre tot, i d’ella vaig aprendre a estimar la nostra terra, i la nostra feina. Em portava al laboratori i m’ensenyava les diferencies analítiques dels vins i, tot seguit, em portava a la foscor de les caves i allà m’ensenyava els secrets d’aquelles ampolles que dormien en el silenci per guanyar la qualitat que calia per fer del CAVA un vi campió del mon.

Així doncs, varen passar els anys , estàvem al 1984, vàrem inaugurar les nostres caves de Califòrnia en presència del President, Jordi Pujol, ell ens esperonà amb les seves paraules d’ànims i suport, també la presència de l’extraordinari tenor Plácido Domingo, el millor tenor del món, ens va fer gaudir d’una gran vetllada .


Amb els anys aquest fet d’inaugurar altres caves i bodegues s’ha repetit en diferents països i en diferents continents, en presencia de diferents personalitats però sempre hi havia un fil conductor comú,
que és la meva família, els Ferrer Sala de Freixenet, i en tots moments, sens dubte, hi havia l’esperit del Cava, i la il·lusió en aquelles terres llunyanes del record de Sant Sadurní d’Anoia.

El meu avi, Joan Sala, va ocupar durant dotze anys càrrecs públics a Sant Sadurní. Va servir al poble a la seva manera, i va contribuir a la fundació de Freixenet donant suport a la seva filla Dolors i al seu gendre Pere, els meus recordats i estimats pares.

L’èxit que hem pogut assolir l’he d’atribuir en part a la meva família, concretament a les meves tres germanes que en tot moment em varen recolzar, i que sempre han estat disposades a sacrificar-se pel bé de la Casa.

Vull fer esment també de la inapreciable i entusiasta col·laboració dels meus fills i nebots.

Avui les rendes de Freixenet continuadora de l’antiga CASA SALA són ja en mans de la cinquena generació.

Vull agrair també a totes aquelles persones que han col·laborat en l’expansió del Grup d’empreses Freixenet. Em refereixo a tots, absolutament a tots, des del treballador de caves fins al directiu. Malauradament, alguns ja ens han deixat. Els enyoro i els trobo a faltar.

També agraeixo a tot el personal que avui treballen al Grup d’empreses Freixenet amb dedicació, entusiasme i amb una excel·lent preparació tècnica .

Ens toca ara seguir endavant.

Siguem optimistes i treballem amb il·lusió perquè la nostra vila ens necessita i vosaltres sou ara el seu motor.

Endavant amb alegria i optimisme. Tots nosaltres, tots junts, mantindrem el CAVA al cim dels vins de qualitat i Sant Sadurní en la capital del CAVA.

Reitero les gràcies a totes les autoritaris aquí presents i a tots vosaltres i us convido a gaudir un any més de les Fires i Festes de la nostra vila , i amb una copa de Cava brindem plegats per la prosperitat de tots.

Visca el Cava i Visca Sant Sadurní !!!

Sant Sadurní d’Anoia, 6 de setembre de 2010