Com explicava en l'anterior post, a partir de l'article pulicat avui dijous a la secció Vivir de La Vanguardia, la tendència de recuperar varietats ancestrals és força destacada. També la DO Montsant hi està treballant amb l'Incavi:
Recuperació de varietats de raïm minoritàries
La DO Montsant, per mitjà de la seva tècnica ADV, recolza l’Institut Català de la Vinya i el Vi en un estudi que pretén localitzar i identificar varietats de raïm autòctones i minoritàries. L’objectiu de l’INCAVI és evitar que aquestes varietats desapareguin, a causa del que es coneix com a “erosió genètica” i que es produeix per factors naturals, com la introducció de la fil·loxera, o socioeconòmics, com l’estandardització de varietats en el mercat, les polítiques que afavoreixen la destrucció de vinyes velles o els canvis en les preferències dels consumidors.
En els treballs de camp realitzats a la DO Montsant s’han obtingut 37 mostres entrades amb diferents denominacions (tripó de gat, brunet, picapoll negre, picapoll blanc, planta, punxó fort, salzenc, trepat blanc, queixal de llop, cartoixà, albana…), que seran sotmeses a anàlisis moleculars i descripcions ampeleogràfiques que en permetin la identificació definitiva. En tot aquest procés, cal tenir en compte, però, que la sinonímia (la mateixa varietat coneguda amb noms diferents) i la homonímia (varietats diferents que es coneixen amb el mateix nom) dificulten la caracterització de les varietats, uns dubtes que les anàlisis s’encarregaran d’esvair.
Actualment, ja s’estan descrivint ampeleogràficament a tot Catalunya 35 varietats, entre les quals, brunet, picapoll negre, planta, punxó fort, salzenc, trepat blanc i picapoll blanc han estat localitzades dins l’àmbit geogràfic de la DO Montsant.
A banda de la identificació, l’estudi contempla la vinificació i conservació de les varietats considerades més importants, ja sigui perquè són aptes per a l’elaboració de vi o perquè tenen interès històric. De fet, l’INCAVI disposa d’una plantació experimental en la que hi són presents totes aquestes varietats minoritàries. La finalitat és disposar d’una riquesa genètica, ecològica i agronòmica que permeti fer front a diverses malalties, millorar l’adaptació a condicions edafoclimàtiques o facilitar l’adaptació davant futurs canvis en el mercat.
La DO Montsant, per mitjà de la seva tècnica ADV, recolza l’Institut Català de la Vinya i el Vi en un estudi que pretén localitzar i identificar varietats de raïm autòctones i minoritàries. L’objectiu de l’INCAVI és evitar que aquestes varietats desapareguin, a causa del que es coneix com a “erosió genètica” i que es produeix per factors naturals, com la introducció de la fil·loxera, o socioeconòmics, com l’estandardització de varietats en el mercat, les polítiques que afavoreixen la destrucció de vinyes velles o els canvis en les preferències dels consumidors.
En els treballs de camp realitzats a la DO Montsant s’han obtingut 37 mostres entrades amb diferents denominacions (tripó de gat, brunet, picapoll negre, picapoll blanc, planta, punxó fort, salzenc, trepat blanc, queixal de llop, cartoixà, albana…), que seran sotmeses a anàlisis moleculars i descripcions ampeleogràfiques que en permetin la identificació definitiva. En tot aquest procés, cal tenir en compte, però, que la sinonímia (la mateixa varietat coneguda amb noms diferents) i la homonímia (varietats diferents que es coneixen amb el mateix nom) dificulten la caracterització de les varietats, uns dubtes que les anàlisis s’encarregaran d’esvair.
Actualment, ja s’estan descrivint ampeleogràficament a tot Catalunya 35 varietats, entre les quals, brunet, picapoll negre, planta, punxó fort, salzenc, trepat blanc i picapoll blanc han estat localitzades dins l’àmbit geogràfic de la DO Montsant.
A banda de la identificació, l’estudi contempla la vinificació i conservació de les varietats considerades més importants, ja sigui perquè són aptes per a l’elaboració de vi o perquè tenen interès històric. De fet, l’INCAVI disposa d’una plantació experimental en la que hi són presents totes aquestes varietats minoritàries. La finalitat és disposar d’una riquesa genètica, ecològica i agronòmica que permeti fer front a diverses malalties, millorar l’adaptació a condicions edafoclimàtiques o facilitar l’adaptació davant futurs canvis en el mercat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada