Pere Rovira i Rovira va festejar de forma entranyable aquest diumenge, a Mas Pujó, el seu 70è aniversari en companyia d'amics i familiars. Vam tastar gairebé tots els seus vins prioratins, destacant el col·losal Gran Buig del 1998, una anyada perfecta. 70 anys és molt o és poc, segons com es miri. Els anys no volen dir res. Tot plegat és un estat mental. La joventut o la vellesa res tenen a veure amb l'edat, i menys en el cas que ens ocupa. 70 anys tan ben portats en un home tan vital com en Pere Rovira i Rovira no són res. Ja diuen que avorrir-se i envellir és el pitjor que et pot succeir. També expliquen que arribar a vells volem veure-ho, però sense ser-ho. Repetidament m'ha explicat que els homes que tenen filles (ell en té el doble que jo) tenen una bona vellesa. Ell em confirma que això pot ser ben bé cert. Aquest elaborador és com els seus hedonistes vins, uns joves Priorats que acaben de fer deu anyets però que són plens de maduresa i elegància. Ja diuen que a cabells blancs honrats no hi ha panys tancats. De fet, Mas d'en Gil és un fidel reflex de la personalitat d'aquest vitivinicultor de llarga experiència, de reeixit recorregut i d'entusiasta vocació. Amb cada copa de Mas d'en Gil ens bevem el seu paisatge però també bona part de l'ànima del seu màxim impulsor. Aquesta és la bellesa de Pere Rovira i Rovira. Les seves filles el defineixen com un home inquiet, sensible i visionari. També diuen, ben encertadament, que porta la terra als gens.
Quan penso en ell em recordo d'un bon refrany català: "A gran senyor, doble honor. I és que em considero afortunat d'haver-lo conegut, de poder parlar setmanalment amb ell, d'esmorzar amb ell i amb el Joan Roca a la Llesqueria de la Font Vella de Falset o al bar del Mercat de Vilanova i la Geltrú, de compartir els canelons de la Teresa Picollà a Can Quel, de recórrer mil i un cops Mas d'en Gil i de tastar-ne els seus vins. Sóc un home afortunat perquè ser que em queda molt de temps per endavant per aprendre'n d'un dels homes claus del món de vi al Penedès, al Priorat, a Catalunya i a Espanya. Per molts anys Pere, per moltes hores de tertúlia que ens queden pendents. Gràcies, de tot cor. Com tu diries, "a la vida s'han de tenir somnis i s'hi ha de creure".
Quan penso en ell em recordo d'un bon refrany català: "A gran senyor, doble honor. I és que em considero afortunat d'haver-lo conegut, de poder parlar setmanalment amb ell, d'esmorzar amb ell i amb el Joan Roca a la Llesqueria de la Font Vella de Falset o al bar del Mercat de Vilanova i la Geltrú, de compartir els canelons de la Teresa Picollà a Can Quel, de recórrer mil i un cops Mas d'en Gil i de tastar-ne els seus vins. Sóc un home afortunat perquè ser que em queda molt de temps per endavant per aprendre'n d'un dels homes claus del món de vi al Penedès, al Priorat, a Catalunya i a Espanya. Per molts anys Pere, per moltes hores de tertúlia que ens queden pendents. Gràcies, de tot cor. Com tu diries, "a la vida s'han de tenir somnis i s'hi ha de creure".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada