Llena valora el debat monogràfic al Parlament

Llena: "El debat ha marcat un camí de futur del sector, més enllà de les ideologies polítiques"

El conseller Llena i el Secretari General durant la roda de premsa

El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, acompanyat del secretari general del DAR, Xavier Castella, ha realitzat aquest matí una roda de premsa de valoració del debat monogràfic sobre el món agrari celebrat ahir al Parlament de Catalunya. Segons Llena, “el debat ha marcat un camí de futur més enllà de les ideologies polítiques i de les formacions polítiques, i es evidenciar que no és un camí fàcil sinó ple de reptes a entomar per part de tots”. Llena s’ha mostrat satisfet del “consens alt” aconseguit, de l’aprovació de més de 100 mesures a favor del sector agrari, així com del grau de seguiment dels mitjans de comunicació, fet que permet posar en valor el sector agroalimentari i evidenciar el seu paper estratègic.

 

Per la seva part, el secretari general Xavier Castella ha afegit que el pla de xoc, aprovat recentment pel Govern, permet afrontar a curt termini les necessitats del sector, mentre que el centenar de mesures aprovades ahir al vespre són la eina per encarar el mig i llarg termini. Una d’aquestes mesures a llarg termini és el Pla Nacional Pla Estratègic Nacional de Suport a l’Agricultura i l’Alimentació (PENSAA, de caire interdepartamental i d’una durada de 8 anys, amb l’objectiu d’impulsar la competitivitat, la formació, la innovació, la internacionalització, la comercialització i la conscienciació dels ciutadans.

 

En relació a altres mesures acordades pels grups parlamentaris, el conseller Llena ha profunditzat en la resolució, que cita textualment “l’establiment d’un acord marc amb els productors i les seves organitzacions i amb les administracions locals i supralocals de Catalunya que faci factible i viable la implantació d’una xarxa territorial estable de comerços de productes catalans de proximitat i propostes viables de centrals de distribució territorials d’aquests”. Pel conseller, es tracta “d’aprofitar les nombroses oportunitats que ens ofereix el turisme, el dinamisme de les grans ciutats intermèdies catalanes, la potencialitat dels nostres productes, mirar on es poden crear mercats de proximitat...cal veure què podem fer, fer un diagnòstic de les potencialitats i ajudar així a la venda directa del productor”. Segons Llena, “a França, a les places de la vil·la hi ha mercats de productes i això a Catalunya s’ha perdut. Això és una cosa que ara es demanda per part dels ciutadans i també dels turistes que volen conèixer aquests productes. Hi ha un potencial i s’ha de desenvolupar”, una tasca que s’ha de dur a terme amb la col·laboració dels diferents departaments de la Generalitat, el sector turístic, les dues principals agrupacions de municipis i el sector productor.

 

 

Una altra mesura que s’ha abordat durant la roda de premsa d’avui és la necessitat de millorar els controls del productes que venen de fora. En aquest sentit, el conseller ha explicat que la Unió Europa ja ha entomat aquest debat, i s’ha abordat aquesta qüestió en els darrers consells de ministres d’agricultura. Segons Llena, “cal exigir als productes de tercers països el mateix nivell d’exigència que apliquem als nostres productes” i aquesta supervisió comença als controls duaners dels països membres. S’han d’optimitzar les inspeccions, racionalitzar-les i impulsar la seva realització. De fet, una de les mesures aprovades diu: “treballar per assegurar la justícia i equitat en el comerç i la distribució dels productes agroalimentaris, garantint els recursos humans i materials suficients per dur a terme de forma coordinada i sinèrgica una tasca sostinguda en el temps i d’ample abast d’inspecció, control i, si s’escau, sanció (competència, comerç, consum, sanitat i fraus alimentaris) per assegurar el compliment de les normes que regulen el mercat, la competència i el comerç agroalimentaris”.

 

Resultat del debat d’ahir, hi ha altres acords en benefici del sector com “treballar per a que el sistema d’assegurances agràries esdevingui una veritable eina de consolidació de la viabilitat de les explotacions agràries. En aquest sentit cal treballar amb l’objectiu d’apropar-nos a una assegurança global o única d’explotació, que garanteixi una renta mínima i que en formi part del que ja s’anomenen xarxes de seguretat. Segons ha manifestat el conseller Llena, és necessari comptar amb la voluntat del sector per impulsar aquesta mesura, com de la principal asseguradora, AGROSEGURO. Tot i ser un procés complexa, s’hauria de passar de les actuals assegurances per tipus de conreu a una assegurança única pel conjunt de l’explotació o per assegurar un mínim de renda, al marge del resultat empresarial de l’explotació.

 

Per la seva part, el secretari general ha incidit en una de les iniciatives aprovades vinculada al cèntim sanitari. En concret, el text de la mesura sosté: “compensar el gravamen autonòmic de l’impost sobre les vendes minoristes de determinats hidrocarburs per agricultors i ramaders. Dins del 2010, pel període anterior a l’1 de gener de 2010, es pagarà a compte les quantitats acordades a la Taula de Foment i Modernització Agrària i Rural del dia 22 de setembre de 2008. A partir d’aquesta data la devolució es farà per aplicació i desplegament de la norma”. Xavier Castella ha especificat que el sector rebrà els diners corresponents a aquest deute de dues formes diferents. Els diners que es deuen amb anterioritat al 2010 (1,5 milions d’euros) es percebran de forma conjunta per tot el sector, en forma de cursos de formació en riscos laborals, segons s’ha acordat amb els propis implicats. A partir de l’1 de gener de 2010, els diners que es deuen seran dirigits a cada pagès, el que representa la xifra total d’uns 7 milions d’euros.

 

Finalment, s’ha posat l’accent en altres iniciatives a impulsar a partir d’ara com: la posada en marxa d’un centre de recerca de regadius a Tàrrega; l’impuls d’un llei d’espais agraris i d’una de Desenvolupament Rural catalana; així com un Pla de Regadius 2008-2020, entre moltes d’altres.