'Principia Mathematica': autenticitat i entusiasme

Alemany i Corrio, el primer celler de garatge de prestigi català, els elaboradors del meravellós Sot Lefriec, van presentar aquest dilluns amb un concert a la Sala Monasterio de Barcelona el seu nou vi blanc, un xarel·lo de gran mineralitat amb una etiqueta amb l'obra de l'artista Evru 'Principia Mathematica', la mateixa que il·lustra la darrera producció discogràfica d'Àlex Torio. En la festa hi va col·laborar Vila Viniteca i es van servir entrepans de Fastvínic. Àlex Torio també va tocar algunes de les peces de la seva excel·lent discografia (qui no la conegui us la recomano molt i molt) mentre s'anava tastant el nou xarel·lo, obtingut de vinyes d'una trentena d'anys de Sant Pere Molanta. El vi, que és realment interessant, també es diu 'Principia Mathematica'. Els elaboradors són una vilafranquina i un francès que es van conéixer estudiant a la Borgonya i que es van enamorar.  És, doncs, una prolífica i romàntica història d'amor. La gran novetat d'aquest vi és que no s'ha elaborat com si fos un xarel·lo sinó com un chardonnay de la Borgonya. És sedós, complex i amb certa densitat. També presenta una molt bona acidesa, un dels pilars que pot donar-li un bon envelliment. Està criat durant 6 mesos en grans bótes de roure francès nou que només tenen el torrat de formació. L'Irene Alemany el defineix com "un xarel·lo per casualitat", com "un vi de terroir".  La festa de presentació i l'ambient van ser fantàstics. S'hi van aribar a veure fins a dos exdirectors generals de l'Incavi (Domingo Valiente i Oriol Guevara) i qui ocupa el càrrec actualment, Jordi Bort. També hi era el secretari general de la FEV, Pau Roca, i una bona colla de sumillers i restauradors, així com la bona amiga Empar Moliner o la nutricionista Magda Carlas. 'Principia Mathematica' és un vi per tornar a creure en l'autenticitat del món del vi, en la força del terroir, en la il·lusió i en la feina entusiasta i ben feta d'una parella que mereix tots els elogis.

PRINCIPIA MATHEMATICA 2010

                           Grau alch.:  12,5 % alc. By vol.

                           pH: 3,21

                           sucre residuals: 0,24 g/l

                           Edat de la vinya: 30 anys

Fermentació alcohòlica en barriques/bótes de 228 l i de 700 l, totes  100% de fusta nova francesa, exactament de Tronçais, Allier i Nevers.

Criança de 6 mesos, 2/3 del vi en fusta i 1/3 en dipòsit inoxidable sobre mares fines.

Bâtonage en moments concrets només en el vi que està en barriques /bótes.

Producció total de 3.800 ampolles.

Noves activitats enoturístiques al Penedès

CAP DE SETMANA DE NORDIC WALKING I PRESENTACIÓ DE LES NOVES RUTES SENDERISTES I CICLOTURISTES

 

Els propers dies 18 i 19 de juny, es durà a terme la primera edició del Nordic Walking Alt Penedès entre vinyes, que constarà de 2 sortides d’aquesta modalitat esportiva; una el dissabte per la tarda, i l’altre el diumenge al matí.

El Nordic Walking, o marxa nòrdica, és una activitat física apte per a tothom, consistent a caminar amb l’ajuda d’uns bastons especials, que permeten a la vegada que caminem, activar la part superior del tronc i els seus grups musculars, convertint aquesta acció de caminar amb molt més eficient i saludable.

La sortida de dissabte dia 18 serà a les 17h des de l’Auditori de Vilafranca, i constarà d’un recorregut apte per a tothom pels voltants de la muntanya de Sant Pau, amb una distància total de 7 kms.

El diumenge 19, la sortida serà des de les Caves Nadal, a les 8:45h, i es durà a terme sobre una distància de 17,5 kms pels voltants del Pla del Penedès.

Els assistents a aquestes 2 activitats, podran conèixer en primícia el nou mapa camins del vi i del cava i la resta d'oferta de senders i cicloturisme de la comarca., que estarà disponible per a tothom a partir d’aquestes dates.

Les places a aquestes 2 activitats són limitades a 50 persones pel dissabte i a 125 persones pel diumenge. La inscripció és gratuita, i s’ha de formalitzar a través del web www.enoturismepenedes.cat, on podeu trobar a més tota la informació corresponent a aquestes activitats i tot un ventall de propostes i promocions per als participants.

Contraetiqueta neix amb força suports

El Palau Robert de Barcelona es va quedar petit ahir a la tarda per acollir la presentació de Contraetiqueta, una nova entyitat que aplega una seixantena de botigues però que neix amb alguna polèmica i absència. L'acte de presentació, tot i que molt sobri, va reunir significats representants del sector. Hi havia presidents de DO's com Carles Andreu de Domingo (Conca de Barberà), Priorat (Sal·lustià Álvarez), Empordà (Josep Blanch), Costers del Segre (Magí Raventós) o Catalunya (Xavier Pié). També hi havia el secretari  de la DO Terra Alta, Jaume Martí, bona part de la junta capitolar de la Confraria del Cava Sant Sadurní, o representants d'empreses del sector com ara Llopart, Nadal, Vinyes Domènech, Juvé & Camps, Freixenet, Blancher, Recaredo, Vilarnau, Loxarel... A continuació us adjunto la nota de premsa del Departament d'Agricultura. El conseller Pelegrí va advocar especialment per vincular Catalunya com la gran capital d'un patrimoni immaterial de la humanitat, la Dieta Mediterrània:

Pelegrí valora positivament el naixement de "Contraetiqueta", una associació d'enoteques catalanes

Segons el conseller, la creació de la nova entitat demostra la unitat del sector vitivinícola català i contribueix a la seva fortalesa

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), Jordi Bort, ha presidit aquesta tarda, al Palau Robert de Barcelona, la presentació de “Contraetiqueta”, Enoteques Associades de Catalunya. Es tracta d’una associació que neix amb l’objectiu principal de facilitar el diàleg entre les botigues de vins i el propi sector, així com per dinamitzar i professionalitzar els punts de venda.

Un moment de la intervenció del conseller Pelegrí

 

Durant la presentació hi han intervingut, a més del conseller, el president de “Contraetiqueta”, Àlex Illa; el secretari general de la Federació Espanyola del Vi, Pau Roca; el  secretari general de FIVIN, Domingo Valiente,  i el director general de l’INCAVI.

El conseller Pelegrí ha valorat positivament la posada en marxa de “Contraetiqueta”, perquè ha considerat que la nova associació, que gaudeix d’una àmplia representació en el territori català, contribueix perfectament a augmentar la unitat del sector vitivinícola català, la qual cosa incrementa la seva fortalesa i és beneficiós per a tothom.

El màxim responsable de l’Administració agrària catalana ha dit també que la creació de “Contraetiqueta” té l’objectiu de vendre més, “la qual cosa és legítima i necessària en aquests moments”. Amb això és reforça el sector i es dóna un valor afegit al consumidor, que té a l’abast un producte d’una excel·lent qualitat.

Pelegrí ha subratllat que el vi i el cava de Catalunya tenen un valor social innegable i que amb “Contraetiqueta” es vol posar a l’abast del consumidor tota la informació sobre el producte, la qual cosa és molt important per generar confiança entre el venedor i el client.

El conseller ha manifestat també que els productes vitivinícoles catalans constitueixen un gran riquesa per al nostre país, i que el vi i el cava són elements destacats de la Dieta Mediterrània, patrimoni immaterial de la humanitat.

Finalment, Pelegrí ha afirmat que és necessari actuar en dos línies concretes: el patriotisme alimentari, amb el consum de productes propis, i la internacionalització de la nostra producció, per tal de poder exportar més.

“Contraetiqueta”, amb prop d’unes 65 botigues de vi adherides, pertanyents a unes trenta empreses, és una associació sense ànim de lucre que neix per agrupar el comerç especialitzat de vins. El seu objectiu és facilitar la interlocució de les botigues amb el propi sector vinícola i fer possible que elaboradors, administració, patronals, associacions i també gremis externs al sector puguin establir taules de diàleg per tirar endavant projectes comuns..

L’associació neix oberta a l’adhesió de totes aquelles botigues que compleixin amb els requisits establerts als seus estatuts, és a dir, que siguin establiments dedicats majoritàriament a vendre vins de manera professional, que siguin multimarca i que tinguin un mínim de referències totals i un mínim de catalanes.

El full de ruta de “Contraetiqueta” preveu sis accions anuals que ajudin a promocionar els seus establiments, de manera que els punts de venda esdevinguin més dinàmics i professionals, i per tant es defensin millor davant la competència i facin front als nous formats i models de negoci.

La nova xarxa també donarà cobertura legal i jurídica als seus associats a través de la Confederació Catalana de Comerç (CCC). Un altre dels eixos fonamentals serà un programa de formació anual, tant amb l’organització de cursos i jornades pròpies com amb el servei de formació de la CCC.

D’altra banda, durant la presentació de “Contraetiqueta” ha tingut lloc la signatura del conveni europeu “Wine in Moderation” amb la Fundació per a la Investigació del Vi i la Nutrició (FIVIN).

Jaume Codorníu, a La Vanguardia

Aquest divendres publicava a La Vanguardia una columna del que és, molt probablement, el millor producte de la família Raventós:

JAUME CODORNÍU

Sabrosa crianza

RAMON FRANCÀS

Barcelona

Corpulento pero elegante, untuoso, de fina e integrada burbuja, sabroso, persistente y con notas a frutas maduras como el melocotón, a miel, a frutos secos o a pan tostado es el cava de mayor prestigio y crianza de Codorníu. Sus 36 meses de crianza en la penumbra de las cavas confieren a este brut presentado en botella especial una especial grandilocuencia. Como asegura el responsable enológico de los cavas de Codorníu, Bruno Colomer, se trata de un cava gastronómico más que un producto de aperitivo fresco, joven y explosivo. Le gusta definirlo como “un cava de tertulia y sobremesa”. Es ideal para pescados guisados o mariscos pero también para maridar con aves, setas, foie e incluso platos de carne. Actualmente se encuentra en el mercado la añada correspondiente a la cosecha del 2007, centrada en las variedades internacionales pinot noir y chardonnay y redondeada con una pincelada de dos de las tres variedades autóctonas y tradicionales del cava: macabeo y parellada. A partir de la añada del 2008 Jaume Codorníu ya se comercializará elaborado solo con pinot noir y chardonnay, nobles bayas que proceden de viñedos con influencia del clima continental, en las zonas de Costers del Segre y la Conca de Barberà. Las uvas son especialmente seleccionadas buscando preservar notas frutales y, sobretodo, una marcada acidez con la que afrontar con las máximas garantías el largo período de crianza. La chardonnay le aporta elegancia y cremosidad y la pinot noir reflejos rosáceos, frescura, espumosidad y persistencia. Jaume Codorníu es un dorado e intenso cava cuyo carbónico forma un rosario continuo y una persistente corona. Desde Codorníu aseguran que con este producto han querido rendir homenaje al origen, al terruño. Con él quieren rememorar la herencia de una tradición iniciada hace más de 450 años por Jaume Codorníu. Lo definen como “solemne y distinguido” y lo dedican a “quienes disfrutan y aman profundamente el cava”. El PVP de este señorial cava para paladares exigentes se sitúa en 25 euros.

Creixen les exportacions dels vins amb DOP, els vins a doll i els escumosos i caves

Segons el darrer informe de la fundació privada Observatorio Español del Mercado del Vino, durant el primer trimestre d'aquest any han crescut especialment les exportacions, tan en volum com en valor, dels vins espanyols amb DOP envasats, els vins a doll i els dels escumosos:

Primer trimestre de 2011: Els vins espanyols es fan forts al mercat exterior

Gràcies principalment a l'augment de la demanda de vins amb denominació d'origen i de vins sense denominació d'origen a doll, s'han exportat gairebé 125 milions de litres més i 82 milions d'euros més que en el primer trimestre de 2010.

Informe realitzat per l'OeMv, que mostra les exportacions espanyoles de vi, actualitzades a març de 2011.

Segons aquestes dades, les exportacions espanyoles d'aquest producte van créixer en volum, durant el primer trimestre de 2011, un 32,7%, fins a aconseguir els 505,9 milions de litres, enfront dels 381 milions obtinguts en el primer trimestre de 2010. En termes de valor, el creixement és del 20,7%, fins als 482,7 milions d'euros, la qual cosa suposa que s'han facturat gairebé 83 milions d'euros més que en el primer trimestre de 2010. El preu mitjà cau un 9% fins als 95 cèntims d'euro per litre. Per productes, destaca durant el primer trimestre de 2011 l'augment dels vins amb denominació d'origen protegida (DOP) envasats i dels vins sense DOP a doll. Els primers augmenten un 28,6% en valor, fins als 212,3 milions d'euros i un 28,7% en volum, fins als 70,8 milions de litres, mantenint el seu preu mitjà en els 3 euros per litre. Els segons pugen un 63,8% en valor, fins als 85 milions d'euros i un 69,3% en volum, fins als 271,6 milions de litres, amb pèrdua d'un cèntim en el seu preu. També augmenten els escumosos i caves: +19% en volum i +7,1% en valor. En el costat negatiu, cal destacar les pèrdues registrades pels vins sense DOP envasats, tant en volum (-8,4%) com en valor (-4,6%), tenint en compte que la seva evolució era positiva l'any passat. També cauen els vins aromatizats, els de licor i els de agulla.

Temps de flors, novetat de Sumarroca

Sumarroca va presentar ahir a la tarda al restaurant Moments de Barcelona el seu darrer vi, un vi amb base moscatell de gra menut al qual s'ha volgut donar cos amb una pinzellada de xarel·lo i aromes florals amb gewürztraminer. Destaquen les aromes florals per damunt de les fruitoses. És un vi que connecta amb els nous gustos. La següent és la nota de premsa de Sumarroca:

Temps de flors és la nova proposta de Sumarroca per aquesta temporada. Les sensacions florals i de fruits d’estiu són les protagonistes en aquest nou vi blanc. En aroma, les fruites madures d’estiu com el préssec, la pera, el litxi i l’albercoc i les notes més florals com el gessamí, la rosa, el taronger o l’azalea evoquen al consumidor a una tarda agradable d’estiu, de temperatures suaus i tranquil·litat. En boca, Temps de flors es presenta com un vi opulent, cremós i equilibrat, un vi excel·lent per acompanyar a tota mena d’àpats lleugers com entrants frescos, amanides, formatges, carns blanques, verdures a la planxa, marisc o peix. L’evolució que experimenta el propi vi permet percebre, segons el moment en que es tasta, algun tret diferencial d’alguna varietat per sobre d’un altre. Per tal de gaudir del vi en les seves millors condicions, es recomana el seu consum entre els 6 i els 8 graus. 

Les propostes gastronòmiques del xef

Raül Balam Ruscalleda, xef del restaurant Moments, ha creat especialment per a la ocasió set propostes culinàries que combinen a la perfecció amb la profunditat aromàtica de Temps de Flors: Vellut de maduixa i tomàquet amb llagostins; pèsols del Maresme amb botifarra; lluç de palangre amb salsa verda; suquet d’escórpora; arròs de gambes; maduixes i flors; bunyols d’acàcia. 

Cura pel disseny, sempre present a Sumarroca 

Les flors, també protagonistes del disseny que vesteix l’ampolla, estan inspirades en el camí que dona la benvinguda a la finca Sumarroca de Sant Sadurní d’Anoia. Temps de flors és la millor oportunitat per acompanyar els àpats d’estiu d’aquesta temporada o, simplement, per gaudir del plaer de prendre una copa de vi.

Sobre Sumarroca

Sumarroca condensa tota l’essència de l’activitat vitivinícola: la combinació entre tradició i capacitat innovadora, la convivència entre passió per la terra i recerca constant de l’excel·lència. Present al Penedès des de fa més de dues dècades, avui Sumarroca és un celler dinàmic i amb un model de negoci i de creixement basat en la qualitat dels vins i caves, en un servei personalitzat i en un esforç continuat en investigació, desenvolupament i innovació.

Petit Merlot, novetat de Jean León

Aquest dijous em faig ressò a La Vanguardia de la interessant darrera novetat del celler Jean León, on ja es comença a notar la mà de Mireia Torres a la direcció:

Redonda novedad de Jean León

Redondo, graso, alcohólico, potente, de recuerdo persistente y con una destacada carga frutal (frutos negros y rojos maduros que rozan la confitura) es Petit Merlot 2010 de Jean León, una novedad fruto de la incorporación de Mireia Torres a la dirección de esta prestigiosa bodega del Penedès. Es un tinto gastronómicamente versátil criado durante cinco meses en roble francés. Su PVP : 11,50 euros. R. Francàs

Novetats enoturístiques al Penedès

Al Penedès, que continua sent la principal destinació enoturística espanyola, no deixen de presentar-se noves propostes. Ja fa temps que es treballa en un projecte de miradors, que sembla que es va concretant:

Miravinya, miradors del Penedès

Un projecte global per a la construcció de 5 miradors singulars a la comarca

 

Amb el nom de Miravinya, el Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, ha presentat en el marc del Consell Comarcal, el projecte global per a la construcció de 5 miradors singulars a la comarca, que aporten al visitant una visió de la varietat paisatgística del Penedès.

Aquests miradors, a més, esdevenen fites en el paisatge que, distribuïdes pel territori, relaten aspectes característics del paisatge que s’hi contempla, i a la vegada incentiven la mobilitat dels turistes, permetent-los descobrir i conèixer més aspectes del territori.

Com a novetat singular, i per tal que aquests miradors permetin fer viure el paisatge que es contempla i comprendre’l, coneixent a la vegada el territori, cada un d’aquests 5 punts tindran una personalitat pròpia, gràcies als projectes tècnics inèdits desenvolupats en conveni amb la Universitat Politècnica de Catalunya, i gràcies a la col•laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Reus (Universitat Rovira i Virgili), i la Facultat de Belles Arts (Universitat de Barcelona).

Després de l’anàlisi i la prospecció de 21 ubicacions possibles a la comarca, els 5 punts elegits han estat:

1-Puig de la Mireta a les Gunyoles (Avinyonet del Penedès)
2-Nucli de Font-Rubí (Font-Rubí)
3-Castell de Subirats (Subirats)
4-Camí de la Malgranada (Torrelavit)
5-Muntanya de Sant Pau (Vilafranca del Penedès)

En una primera fase compresa entre els mesos de juliol i desembre d’aquest any, es desenvoluparan els 3 primers miradors: el Puig de la Mireta, Castell de Subirats i Muntanya de Sant Pau; quedant la construcció dels 2 miradors restants posposada a una segona fase.

El projecte Miravinya, segons el Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, representa un element bàsic per donar a conèixer el Penedès i els seus recursos culturals, paisatgístics i turístics, però també les caves i cellers, els restaurants, les rutes i la resta d’oferta enoturística, ja que aquests miradors esdevindran centres d’atracció, gràcies a la seva singularitat.

Fruit de la col•laboració amb el Congrés d’art i Paisatge Vitivinícola, que es celebrarà els propers dies 1 i 2 de juny, el projecte Miravinya es presentarà en detall en una de les ponències del congrés.

Reflexions sobre els productes ecològics

Sempre he pensat que no per ser ecològic un vi ja ha de ser bo (mai ningú parla dels contaminants atmosfèrics que afecten les vinyes ecològiques). Tampoc ha de ser bo un xampany per ser de la Champagne o un priorat per ser del Priorat. A la Champagne i al Priorat hi ha vins mediocres i d'altres que fan plorar d'emoció. Hi ha de tot a la vinya del Senyor.  El consum de productes ecològics, però, es manté tot i la crisi, segons un baròmetre fet públic avui per la Generalitat:

El consum de productes ecològics es manté malgrat la conjuntura econòmica actual

Més de la meitat de la població catalana ha consumit alguna vegada aliments ecològics

El conseller durant la presentació

 

El preu i la dificultat a l’hora de trobar aquests productes continuen sent els principals obstacles per al seu consum

 

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, i el director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries, Domènec Vila,  ha presidit la presentació dels resultats del Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2010, realitzat pel Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), a través de l’empresa TNS Demoscopia. L’objectiu del baròmetre és quantificar i qualificar el coneixement i els hàbits de consum d’aliments ecològics dels consumidors catalans.

 

El conseller Pelegrí ha manifestat que el consum de productes ecològics es manté i va creixent progressivament malgrat l’actual conjuntura econòmica. A través d’aquest estudi s’ha pogut constatar que més de la meitat de la població catalana, un 51,2%, ha consumit alguna vegada aliments ecològics, el 35% amb freqüència mensual i un 20% de forma setmanal.

 

Segons Pelegrí “el consum de productes ecològics té un públic fidel que no ha deixat de consumir-los tot i ser una mica més cars”. “Aquest fet ens referma que ens trobem davant un mercat estable amb una important projecció de futur, ja que el 21,6% dels consumidors han afirmat que tenen la intenció d’augmentar el consum d’aquests aliments en els propers mesos, sobretot fruita, verdura i llegum”, ha explicat el conseller.

 

Els resultats del baròmetre també indiquen que un alt percentatge de la població entrevistada, un 93,8%, manifesta que ha sentit a parlar dels aliments ecològics i un 84,6% de la població té una noció correcta del que aquests signifiquen. Una amplia majoria dels que manifesta haver sentit parlar dels aliments ecològics en projecta una visió positiva (83,6%) amb definicions com ara “aliments sans”, “naturals” o “sense additius químics”. Al mateix temps però, un 22,6% apunta identificacions de tipus negatius com ara “preu excessiu”.

 

D’altra banda, la gran majoria dels entrevistats que coneixen els aliments ecològics confia en què el producte certificat com a ecològic realment ho és (84,2%) davant una minoria (13,4%) que discrepa del segell de garantia. Tot i així, hi ha poc coneixement dels segells oficials existents (menys del 50%). Segons el conseller, “el coneixement dels processos i el sistema de producció dels aliments ecològics pot ajudar a comprendre el preu d’aquests productes, alhora que convé publicitar més el procés de certificació per tal d’atreure millor i abans al consumidor”.

 

Gairebé la meitat dels compradors d’aliments ecològics enquestats (48,4%) esmenta que, en algunes ocasions, ha adquirit productes convencionals per no trobar-ne d’ecològics, sobretot la carn. Tot i així, un 57,9% afirma que en el darrer any ha percebut que la presència d’aliments ecològics en els establiments ha augmentat.

 

De fet, tal i com ha explicat el conseller, la dificultat a l’hora de trobar productes ecològics fora de les botigues especialitzades i el preu són els principals obstacles per al consum d’aquest tipus de producte. En aquest sentit, Pelegrí ha explicat que cal fer un esforç en la distribució d’aquests aliments per augmentar-ne l’accessibilitat, el consum i la freqüència. “Hem de treballar en aquests dos aspectes” ha dit el conseller, “ja que a l’estudi es constata clarament que entre els motius que incentivarien la compra de productes ecològics hi destaca un preu més assequible i una presència més gran en els llocs de compra habituals”.

 

El Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2010 també constata que el 64,7% dels no consumidors d’aliments ecològics estarien interessats en consumir aquest tipus d’aliment. Malgrat això, només un 44% estaria disposat a pagar un sobrepreu per adquirir aliments ecològics, que serien en especial verdures, llegums i fruites.

 

Un altra aspecte que s’analitza en aquest baròmetre és la presència d’aliments ecològics a les escoles. En aquest sentit, el 26,7% dels entrevistats que han sentit a parlar dels aliments ecològics té fills en edat escolar. D’aquests, un 34,1% ha sentit a parlar als seus fills sobre els aliments ecològics arran d’alguna activitat desenvolupada a l’escola. En línies generals, existeix una actitud favorable a la utilització de productes ecològics als menjadors escolars, tot i que ha disminuït l’interès per pagar més per aquest servei. En aquest sentit, el conseller ha afirmat que “és molt important que a les escoles s’expliqui què són els productes ecològics, ja que d’aquesta manera els alumnes comencen a prendre consciència d’aquest tipus de producció”.

 

La verdura, la fruita i els lactis són els aliments ecològics més consumits, seguits en importància pels ous, el pa, la pasta i els cereals ecològics. D’altra banda, el vi i els menjars preparats són aliments ecològics de demanda minoritària.

 

L’estudi, que es realitza per tercer any consecutiu, s’ha portat a terme en dues fases. En primer lloc, s’han realitzat 1.200 entrevistes a població general resident a Catalunya. En una segona fase, s’han realitzat 400 entrevistes a compradors exclusius de la llar amb la finalitat de tenir mostra suficient d’aquest target i extreure’n resultats concloents.

 

Podeu consultar el Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics 2010 al web del Departament:http://www.gencat.cat/daam

 

L'Espai Priorat

Fa molt, més d'un any, que la DOQ Priorat treballa per donar un nou impuls al prestigi d'aquesta petita regió vitivinícola. Ho han batejat com a Espai Priorat i s'ha fet aquest dilluns i dimarts passats. S'han superat diverses adversitats, com alguns desencontres amb qui ho ha coordinat, Carlos Delgado, que inicialment s'havia mostrat contrari al fet de convidar-hi premsa catalana o espanyola. Els organitzadors, encapçalats per Sal·lustià Álvarez, han comés errors de comunicació. Jo finalment he optat per no participar-hi, tot i que hi havia un rètol anunciant una presència que mai vaig confirmar.  Tampoc s'hi ha vist prescriptors com José Peñín, Andrés Proensa o Bartolomé Sánchez. Sembla que els periodistes, però, superaven en nombre als compradors internacionals. A verema.com (http://www.verema.com/foros/foro-vino/temas/818427-sucesos-paranormales) també s'ha generat polèmica sobre l'Espai Priorat. La gran premsa, excepte alguna excepció com TVE i El Periódico, tampoc hi va assistir. A continuació us adjunto l'anunci de l'acte (www.espaipriorat.com) i dues de les repercusions mediàtiques de l'acte, la de www.reusdigital.cat i la de www.cupatges.cat.

Trobada amb la terra del Priorat

La primera mostra internacional dels grans vins de Priorat ja està en marxa. Un esdeveniment únic que aplegarà més de 150 vins d’una de les zones vitivinícoles més prestigioses del món.
Envoltada per un escarpat cercle de muntanyes que davallen fins al mar, el Priorat batega amb força al cor de les comarques tarragonines. La barreja singular d’elements històrics, geològics, orogràfics i climàtics fan de la zona un dels millors llocs del món per a la producció de vins.

 
El cultiu de la vinya al Priorat comença al segle XII (1194) quan els monjos cartoixansde l’orde de Sant Bru van fundar, als peus de la serra de Montsant, la Cartoixa d’Scala Dei. Van ser els primers a aprofitar les qualitats del territori per al cultiu de la vinya i van aconseguir que es conegués la regió per les seves excel•lents elaboracions. Entre els anys 1731 i 1815 al Priorat les vinyes van arribar a representar el 93% dels conreus.
Pocs anys després va aparèixer la plaga de la fil•loxera arreu de les vinyes d’Europa, però el Priorat va romandre intacte durant 25 anys, època en què les exportacions de vins catalans van assolir l’apogeu. Als anys 1930 es va redactar un primer Estatut del Vi per a la zona del Priorat, i el 1954 es va aprovar el primer reglament de la Denominació d’Origen Priorat, cosa que va impulsar el ressorgiment vitivinícola d’aquesta zona. A finals dels anys 1980, un grup d’experts viticultors i cellerers, convençuts de les possibilitats immenses d’aquestes terres, i aplicant les tècniques enològiques més modernes, van aconseguir en deu anys posicionar el vi del Priorat entre les llistes dels millors del món.
Van recuperar i revaloritzar les terrasses abandonades, van replantar vinyes i van completar les varietats locals tradicionals (Garnatxa, Carinyena, Ull de llebre) amb Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah. Com a culminació de l’èxit assolit, la denominació d’origen va aconseguir l’any 2000 el reconeixement a la qualitat i l’especificitat dels seus vins i va passar a ser Denominació d’Origen Qualificada. Juntament amb Rioja, són les dues úniques denominacions que tenen aquest distintiu a l’Estat espanyol.

Més de 60 compradors i periodistes de mercats emergents s'apleguen a la DOQ Priorat

L'Espai Priorat busca generar volum de negoci per als cellers

Redacció 23 de maig de  2011

Un total de 40 compradors i 22 periodistes especialitzats de diferents països de fora de la Unió Europea es troben aquest dillums i dimarts a la DOQ Priorat per a copsar sobre el terreny les característiques dels vins d'aquesta denominació d'origen. El president de la DOQ Priorat, Sal·lustià Àlvarez, ha donat la benvinguda a la comitiva, a l'edifici històric i noble de Cal Compte (Torroja del Priorat), per donar el tret de sortida a l'Espai Priorat 2011.

Tast de vins d'aquest dilluns 

Es tracta d'una experiència insòlita de negoci que busca seduir els principals importadors i cronistes del món del vi de països com els Estats Units, la Xina, l'Índia, el Japó, Taiwan o Suïssa, per tal d'augmentar el volum de vendes. Un total de 21 cellers han participat al tast de vins d'aques dilluns a Cal Compte, mentre que aquest dimarts s'hi afegiran 23 cellers més en un altre tast que es durà a terme davant les restes de la Cartoixa d'Scala Dei.
Espai Priorat compta amb el suport d'un pla de comercialització a tercers països amb fons de la Unió Europea, vehiculat a través de l7Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi).

El Priorat sedueix nous mercats

La mostra internacional Espai Priorat ha apropat durant dos dies el valor dels vins d'aquesta DOQ catalana a 61 compradors i periodistes de mercats estratègics

La mostra internacional Espai Priorat ha viscut avui la seva segona i última jornada a Scala Dei, on 23 cellers s'han afegit als 21 que ahir ja es van donar a conèixer als més de 40 compradors i 22 periodistes internacionals. Desde les 10 del matí, els visitants han pogut ampliar els contactes iniciats ahir i tastar més vins.  Per Sal·lustià Alvarez, president de la DOQ Priorat, Espai Priorat ha estat important  "per apropar els petits cellers a mercats que els costaria més prospectar per si sols", enfatitzant particularment l'accés als mercats asiàtics. Molts dels celler participants han corroborat aquest especial interès per accedir a compradors provinents de països com la Xina, el Japó, Vietnam o Malàisia. Per Joan Sangenís (Cal Pla), "és molt positiu per acostar-nos a uns mercats als que de vegades ens és difícil arribar. Aquí els visitants estaven més ubicats que en una fira més tradicional". Tot i axí, Sal·lustià Alvarez ha destacat també la importància de la nombrosa presència americana, ja que "els mitjans i el mercat americans tenen un efecte aparador que repercuteix en d'altres zones del món". Per Mireia Tetas (Mas Blanc-Pinord), "les jornades han estat molt ben organitzades, i les sensacions són positives, tot i que fins el darrer moment no saps ben bé quin serà el resultat", en el que també ha coincidit Isabel Fortuny (Ferrer Bobet): "cal veure com evolucionaran els contactes, però de moment estem satisfets". Jaume Josa, secretari de la DOQ Priorat, ha manifestat també la satisfacció pel desenvolupament de la mostra un cop aquesta ha finalitzat.


Projecció estratègica
El director general de l'INCAVI, Jordi Bort, ha visitat la mostra i ha destacat la rellevància d'aquest tipus d'accions: "Aquestes iniciatives afavoreixen la comercialització, i incideixen directament en un sector productiu en el que el país s'hi juga molt", alhora que troba "sorprenent la dificultat que aquestes notícies arribin a la secció d'economia dels mitjans, si es té en compte la quantitat i la importància dels agents implicats". Andrew Holden és un dels compradors de Hong-Kong desplaçats a Espai Priorat, representant a la companyia Watson's Wine. Per ell, "la ubicació d'aquest esdeveniment ha estat el millor, jo ja coneixia alguns vins però una visita com aquesta t'ajuda a comprendre millor la gent que hi ha darrera dels cellers, i la seva relació amb aquest territori. I descobreixes altres vins, és clar". Conscient que molts ulls estan posats en els denominats mercats emergents, Holden afirma que "els vins d'Espanya en conjunt tenen una bona oportunitat en mercat asiàtic. Però cal incidir en fer arribar al consumidor final el valor i l'especificitat de cada proposta, com s'ha fet aquí. A la Xina, el gran públic només coneix el vi espanyol d'una manera genèrica, i aixó només és millorable amb informació i educació per part dels productors i les empreses".

Gràcies, moltes gràcies

No sé ni per on començar. Només vull fer-vos partíceps del meu agraïment més profund pel seguiment que ha tingut aquest bloc que ara llegiu. En pocs dies arribaré a les 50.000 visites. Des de l'agost de l'any passat, www.vi-franc.blogspot.com ha rebut 40.000 visites. És una xifra que mai hauria arribat ni a imaginar. No deixa de sorprendre'm que aquest bloc pugui interessar a tanta gent. Molt ha plogut des que el 12 de maig del 2009 vaig tornar a la blogosfera a causa d'un virus que em va inocular Gemma Urgell. Gràcies, moltes gràcies a tots vosaltres, anònims lectors.

La crisi econòmica ha fet replantejar i reajustar moltes coses, des de les economies domèstiques als recursos públics. Al Priorat, on sembla que fa uns anys enrera tothom s'havia apuntat a una cursa boja de preus sense que no sempre aquests preus alts es veiessin justificats a l'interior de l'ampolla, també ha arribar el reajustament. Avui diumenge signo un reportatge al suplement Dinero de La Vanguardia. Què en penseu?

El Priorat es reajusta

RAMON FRANCÀS

La caiguda de vendes dels vins més cars amb la irrupció de la crisi, que a Espanya s'ha fet especialment perceptible en aquells que superen un PVP de 15 euros, i la demanda de vins de preu més ajustat, moderns, afruitats i fàcils que han servit per donar sortida a productes fruit de les noves plantacions estan dibuixant un nou escenari al Priorat. El mateix president del Consell Regulador de la DOQ Priorat, Sal·lustià Álvarez, entén que "s'està produint una regulació just després d'uns anys de bonança econòmica". Afegeix que la crisi ha servit per "posar ordre" sense que els grans vins deixin de tenir "el seu espai". Álvarez reconeix que "ara cal justificar davant el consumidor els preus alts en funció d'un elevat cost de producció, d'una marcada personalitat i qualitat i d'una producció limitada". La nova dinàmica, malgrat que hi ha algun celler que es troba a la venda, arriba a un Priorat en el qual no deixen de crear-se nous cellers. Actualment existeixen 92 cellers, tres més que l'any passat, mentre que el Consell Regulador té sobre la taula dues noves sol·licituds, una d'elles concretada en una inversió que ronda el milió d'euros.

            GR-174 (Grup Perelada), Camins del Priorat (Álvaro Palacios), el negre jove d’Scala Dei i Mas de Subirà / Costers del Prior (elaborats, respectivament, per cellers participats pels grups Codorníu i Freixenet), Barranc dels Closos (Mas Igneus, d'Albet i Noya i Josep Maria Pujol-Busquets), Ònix Clàssic, Gotes (Portal del Priorat), Les Cousins l'Incoscient, Rotllan Torra Reserva, Nita (Mertitxell Pallejà) o De Muller Legítim són sol alguns dels priorat que han irromput al mercat amb preus de celler situats per sota dels 10 euros. També hi ha elaboradors, com René Barbier (Clos Mogador), que assegura que no pensa "treure un vi barat, ni un segon vi ni fer cap pas enrere". Afegeix, fins i tot, que "malgrat això, espero sobreviure". Ara per ara continua venent tota la seva selecta producció, encara que reconeix que ha hagut d'obrir nous mercats per contrarestar les dificultats que es presenten amb la crisi. Barbier considera que el fet que "les coses es posin al seu lloc al Priorat no ens fa mal". La gerent del celler del Lloar de Torres, Mireia Torres, reconeix que l'any passat van estudiar la possibilitat de llançar un vi de preu més ajustat però que van acabar desestimant el projecte per considerar que "anava en contra de la nostra filosofia". Altres cellers, com és el cas de Cellers Ripoll Sans o de Viticultors Mas d'En Gil, que acaba de presentar el seu Vi de Vila Bellmunt 08, asseguren que els seus vins de preu més ajustat responen exclusivament a la necessitat de donar sortida a les noves plantacions i no a la conjuntura econòmica. Marc Ripoll, viticultor i elaborador de Ripoll Sans, recorda que els costos de producció de les noves plantacions són més assequibles i que la dinàmica que s'està donant al Priorat és fruit d'"una evolució normal".

            Mentre des de Freixenet asseguren que els seus priorat més econòmics responen a “donar resposta a les demandes dels mercats”, el director de màrqueting de Castillo Perelada, Eugeni Llos, assegura que el seu GR-174 "és un clar exemple d'adaptació a una nova realitat" amb la qual "provar d'aprofitar un forat de mercat". Del primer any del GR-174, la del 2008, van llançar 80.000 ampolles. Del 2009 van elaborar unes 100.000 i ara comencen a comercialitzar la del 2010, que ascendeix a unes 120.000 ampolles. Amb aquests volums i amb la relació qualitat-preu "hem pogut accedir a canals i clients que fa ben poc eren fora de l'abast dels vins del Priorat", puntualitza Llos. El distribuïdor Quim Vila (Vila Viniteca) assegura que la nova dinàmica al Priorat, que també s'està donant en altres regions de prestigi com Bordeus o la Rioja, respon a la necessitat de "fer front a la situació econòmica" i suposa "una nova oportunitat". Tot això, segons Quin Vila, no menyscaba el prestigi del Priorat. De fet, continuen venent des de Vila Viniteca a l'avançada totes les seves quotes de vins de renom com L'Ermita de Álvaro Palacios, a uns 500 euros l'ampolla. Álvaro Palacios certifica que els vins del Priorat continuen comptant-se entre "els més prestigiosos del món" i que no deixen de despertar un gran interès entre els consumidors de tot l'orbe.

            El delegat de Pimec al Priorat, Enric Calvo, tampoc no veu que la irrupció de vins més barats suposi un problema per al Priorat "sempre que es mantinguin els estàndards de qualitat". Calvo opina, a més, que aquests productes suposen una "oportunitat" per corregir a l'alça la seva presència a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Malgrat això, Victor Mallet ja publicava al Financial Times el maig de l'any passat que "el Priorat no ha escapat als efectes de la crisi global i la recessió econòmica".

Antonio Miró vesteix la gamma més alta de Vilarnau

Com ja vaig avançar el Nadal passat a La Vanguardia, el dissenyador Antonio Miró ha vestit la gamma més alta dels caves de Vilarnau. La presentació, que va aixecar força interès, es va fer dimecres al vespre a Barcelona:

ALBERT DE VILARNAU BY ANTONIO MIRÓ

La gama “Albert de Vilarnau” renueva su imagen de la mano del diseñador Antonio Miró, que ha sabido plasmar la esencia y delicadeza de estos cavas.

Sant Sadurní d’Anoia, mayo de 2011.- Vilarnau, la pequeña cava artesanal del corazón del Penedés, ha renovado la imagen de sus cavas más especiales: “Albert de Vilarnau Brut Nature” y “Albert de Vilarnau Fermentado en Barrica”. Ayer se presentaron en el Salón Miró de Rambla Cataluña, el primer espacio urbano de Barcelona.

La vinculación entre Vilarnau y Antonio Miró se remonta a 2001, fecha en la que el afamado interiorista diseñó una espectacular cava donde supo combinar sabiamente vanguardia, exclusividad y tradición artesana. Desde entonces, la relación entre Vilarnau, a través de su enólogo Damiá Deàs, y Antonio Miró se ha ido intensificando.

Antonio Miró ha sabido captar la esencia de estos cavas de autor, que representan una sabia combinación de enología, vanguardia y tradición. Elaborados de forma artesanal, estos gran reserva cuentan con más de 30 meses de crianza y una limitadísima producción, que se transmite en una extraordinaria personalidad marcada por la elegancia y sutileza.

Estos detalles se han plasmado en unos diseños exclusivos donde destacan unos sensuales labios femeninos que invitan a degustar el cava como si de un mágico ritual se tratara. El nuevo eslogan, “Glop en silenci”, que acompaña las etiquetas, invita a saborearlos en una atmósfera íntima, silenciosa y muy personal en el que el universo de las sensaciones sensoriales superan a la realidad.

“Albert de Vilarnau Chardonnay- Pinot Noir” y “Albert de Vilarnau Fermentado en Barrrica” son el resultado de la filosofía enológica de Damiá Deàs, basada en la búsqueda de la expresión natural del terroir y el respecto por el medio ambiente aplicando la viticultura de precisión. Sin duda, una perfecta simbiosis entre arte y naturaleza.

* * * *

Vilarnau es una pequeña y vanguardista cava artesanal, donde la magia de la tradición y la modernidad se unen en perfecta armonía. Diseñada por Luis González y decorada por el prestigioso interiorista Antonio Miró en 1982, su nombre hace referencia al antiguo DOMVS (casa románica fortificada de los Vila Arnau). Esta cava se abastece de viñedos plantados en el mismo lugar en el que los primeros propietarios del Domvs cultivaban sus vides en el siglo XII. Vilarnau, que elabora una gama clásica de cavas y otra de autor, ofrece limitadísimas producciones de una alta calidad, avalada por premios y reconocimientos nacionales e internacionales.

Gramona deixa Pime Cava

Segurament, la noticia més polèmica del dia és la que signo avui dijous a La Vanguardia (Economia) referent a Pime Cava. De fet, ja hi ha hagut qui m'ha trucat, com Agustí Torelló Sibill, per fer-me saber el seu malestar i per que sàpiga que els he fet "una putada". No entraré a valorar aquí ni el caràcter ni les maneres de fer d'Agustí Torelló però sí continuaré defensant la llibertat d'expressió i la meva professió: 'ladran, luego cabalgamos'.

Gramona abandona la patronal Pime Cava

RAMON FRANCÀS
Sant Sadurní d'Anoia

El president de Caves Gramona, Jaume Gramona, ha comunicat a la junta de Pime Cava que la seva empresa abandonarà la patronal després de finalitzar el primer semestre d'aquest any. La notícia ha transcendit després de conèixer-se la no participació de Gramona dilluns a Madrid en un acte organitzat per Pime Cava conjuntament amb la Denominació d'Origen Protegida Pernil de Huelva. La presidenta de Pime Cava, Mercè Rossell, que lamenta la marxa de Gramona, ha explicat que el president d'aquest celler ha esgrimit arguments de rendibilitat empresarial per justificar el fet de no continuar pertanyent a les dues patronals del sector del cava. La notícia ha causat sorpresa al sector ja que Gramona va donar suport a la creació de Pime Cava, que es va constituir el 8 de febrer del 2006 impulsada també pels empresaris Xavier Nadal, Agustí Torelló, Xavier Freixedas i Rodrigo Ferret. D'aquesta forma es consumava l'escissió de la fins llavors única patronal, l'Institut del Cava. Malgrat això, el vicepresident de Gramona, Xavier Gramona, va explicar ahir que la decisió d'abandonar Pime Cava pot "canviar" si la junta de la patronal recondueix una gestió "poc adequada". El primer president de Pime Cava, Xavi Nadal, respecta la decisió de Gramona però creu que no hauria d'abandonar aquesta patronal "per bé del sector".
 

La cigonya fa el niu als nous vins de Castell Perelada

També avui dijous, a la secció d'Economia de La Vanguardia, signo la darrera novetat de Castell Peralada. Cada cop m´des els vins busquen nous arguments per fer-se un forat en el mercat. Què en penseu?

Castell de Perelada inverteix en la protecció d’unes aus a les quals dedica els seus nous vins

La cigonya fa el niu als nous vins de Castell Peralada

RAMON FRANCÀS
Barcelona

La mitologia situa a la cigonya, una au a la qual es creia enviada dels déus i que es venerava com a ocell sagrat, com a protectora de la dona, el matrimoni, l'infantament i els nounats. Les cigonyes, protagonistes de rondalles com la que explica que porten als nadons en un farcell, s'ha convertit també en el gran símbol de Castillo Perelada. De fet, aquest mes de maig llancen al mercat dos nous vins, el negre i el blanc Cigonyes, l'etiqueta dels quals protagonitzen les cigonyes que poblen els jardins del castell i el celler. L’any 1988 va fer niu amb èxit per primera vegada una parella de cigonyes en un dels arbres dels jardins. D'aquesta forma començava a donar fruit un projecte de la família propietària, Suqué Mateu, iniciat el 1995 seguint el mateix sistema de reintroducció realitzat en el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. L'any passat ja hi havia 23 parelles en els jardins del castell de Perelada mentre que a tot Catalunya la xifra de cigonyes fent niu va pujar a unes 370 parelles. Inicialment, la família Suqué Mateu va invertir 40.000 euros per instal·lar les plataformes en les quals les cigonyes fan niu. Des de llavors vénen invertint al voltant de 8.000 euros anuals en la seva protecció. L'elecció d'aquests animals per a les etiquetes dels nous vins també ha tingut en compte, segons el director de màrqueting de Castillo Perelada, Eugeni Llos, un estudi fet a Estats Units per AC Nielsen que assenyala que “un 18% dels vins llançats en els últims anys porten una il·lustració d'algun animal”. L'estudi revela que “els nous vins amb etiquetes d'animals generen el doble de vendes que les dels nous vins amb etiquetes sense animals. El seu èxit resideix en què faciliten recordar els vins, transmeten accessibilitat i proximitat i “reconcilien el món del vi amb el que és divertit”. També s’apunta que hi ha un segment significatiu de consumidors que no vol prendre’s el món del vi amb massa “seriositat”.
    Castillo Perelada forma part del holding empresarial familiar Grup Peralada, el qual inverteix a través de la seva fundació aproximadament 1,5 milions d'euros anuals en actuacions de responsabilitat social corporativa, entre les quals destaquen les de mecenatge cultural. Una part molt important d'aquest pressupost es destina a sufragar el dèficit del Festival Castell de Peralada, que aquest any arriba a la seva XXV edició, encara que també destaca, entre altres, les aportacions realitzades a la Fundació Gran Teatre del Liceu, a la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, a la Fundació del Patronat de l'Institut Químic de Sarrià, a la Fundació Catalana de la Síndrome de Down, a la Fundació Privada d'Estudis i Investigació Oncològica, a la Fundació La Marató de TV3, a la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull i als menjadors socials i al Casal d'Avis de Ciutat Vella de Barcelona.

Tast històric de Torres

Dilluns passat a Barcelona, a un recarregat Hotel Palace, i dilluns que ve a Madrid, Torres fa un tast històric amb alguna de les seves principals icones de les DO Pènedès i Conca de Barberà. No hi havia les millors anyades d'aquests vins però sí una mostra per veure els canvis d'estils i modes en alguns dels seus vins de terrer més destacats. A l'acte fet a Barcelona no hi va assistir cap membre de la família Torres. Avui dijous signo la noticia a La Vanguardia:

Cata histórica de Torres en el Palace

Torres llenó el lunes el hotel Palace de Barcelona en una macrocata histórica a la que asistieron 170 invitados. El director general de la firma, el enólogo Raül Bobet, dirigió una cata que mostró “pasión y oficio” y que recaló, en un viaje a los viñedos y paisajes a través de la copa, en vinos memorables como el Milmanda 2003 y el Grans Muralles 1996 (DO Conca de Barberà) o los Penedès Reserva Real 1998 y Gran Coronas Etiqueta Negra 1976.  R. Francàs

Navarra torna a Barcelona

 

 

Els vins navarresos han tornat a aterrar a Barcelona. És indubtable que l'enòloga Pilar García Granero ha aportat un destacat gir i renovades energies a aquesta DO. Avui dijous signo la noticia a La Vanguardia:

Navarra recala en Barcelona

Los vinos de la DO Navarra regresaron el lunes a Barcelona con un show room en el Hotel Majestic que contó con la presencia de 18 bodegas y con productos de Reyno Gourmet. Barcelona y su área metropolitana es el tercer feudo en cuanto a ventas para unos diversos vinos navarreses que vuelven a apostar por los rosados. La presidenta del consejo regulador, Pilar García Granero, que quiere fomentar el consumo entre los jóvenes, anhela que los rosados “salgan del armario”. R. Francàs

Luis de Javier Esteban, consultor de Torres, i Ángel Germade

Com ja vaig informar en un anterior post, els moviments a Torres han estat molt accelerats en l'últim any. Una de les desvinculacions professionals més sonades, des del passat 1 de gener, va ser la de l'advocat madrileny Luis de Javier Esteban. Diverses fonts properes a la companyia asseguren que l'exdirector de l'àrea Legal de Torres continua vinculat al celler amb seu a Vilafranca com a consultor, cobrant més de 100.000 euros anuals, que se sumen a la seva actual dedicació professional principal.  Luis de Javier es mostra agraït amb Torres en aquesta entrevista penjada a YouTube. D'altra banda, l'exdirector de Torres a Xile i de Torres Import, el gallec Ángel Germade, s'ha incorporat fa un parell de setmanes com a nou gerent del celler del dissenyador Roberto Verino: Terra do Gargalo. Tot plegat mentre continua la tensió familiar i a la cupula directiva d'una companyia que està en ple procès successori. La tensió actual ha recordat, i molt, la viscuda entre l'actual president de la companyia i el seu pare, que va voler manar fins al darrer dia.

Lavinia tanca a Barcelona

Una de les noticies bomba del dia és que Lavinia tanca la botiga de la Diagonal de Barcelona. No es descarta que reobrin si troben un local amb bones condicions. No obstant això, Barcelona i Catalunya perden, per ara, un important referent. A continuació us adjunto la carta que avui mateix ha enviat el director general de Lavinia per comunicar el tancament i a la qual he tingut accés:

Buenos días,

El próximo 31 de mayo de 2011 se cumplirán 10 años de nuestra andadura en la tienda de Diagonal 605 de Barcelona.

En este periodo, LAVINIA ha realizado importantes inversiones en términos económicos, recursos humanos, producto, marketing… para desarrollar nuestro concepto en esta ciudad. En este sentido, me gustaría remarcar que la colaboración que tenemos con bodegas, proveedores en general e instituciones de todo tipo dentro del mundo del vino, los destilados y accesorios está siendo fundamental para LAVINIA.

El concepto LAVINIA ha evolucionado durante los más de 11 años que llevamos en el mercado. Esta experiencia nos ha enseñado la necesidad de desarrollar nuestro concepto en tiendas activas, dinámicas, situadas en localizaciones estratégicas de primer nivel capaces de mostrar el atractivo del mundo del vino.

En estas fechas finaliza nuestro contrato de alquiler en esta ubicación, donde nos es imposible dar continuidad a la tarea desarrollada en estos últimos años y, consecuentemente, a partir de hoy cesamos nuestra actividad en la tienda.

Esta medida no implica, por supuesto, una salida total de Barcelona. LAVINIA mantendrá gran parte de su plantilla formando un equipo comercial profesional y capacitado para atender a todos los clientes de Horeca y Empresas. Además, hemos puesto en marcha un dispositivo para que nuestros clientes particulares de Barcelona puedan comprar a través de nuestra web, nuestro call-center y nuestro equipo que va a  quedar en esta ciudad.

Desde el año 1999, un trabajo considerable y exitoso se ha realizado para convertir LAVINIA en una referencia para el mercado, no solo en España, sino a nivel internacional. Recientemente hemos inaugurado una nueva tienda en París, ubicada en el corazón financiero de la ciudad, y me gustaría comunicarte que tenemos otros proyectos a corto plazo, que están en curso, sobre los cuales iremos informando.

Aprovecho la ocasión para enviarte un cordial saludo y quedo a tu disposición para cualquier información que puedas precisar.

Andrés Ardid

Director General LAVINIA

Chardonnay ecològic aromàticament enamoradís

Si us voleu deixar estar d'esrereoptips i falsos convenciments, us recomano que tasteu el Terra Raimat, un chyardonnay sense fustya de la collita deol 2010 amb el qual han fet un bon molt treball d'expressivitat aromàtica. És un vi més que correcte a preu força ajustat. Ahir a Barcelona (supermercats Veritas( el vaig trobar a 6,90 euros. Ahir mateix, també, signava un article sobre aquest vi a La Vanguardia.

 

RAIMAT TERRA

Aromático y ecológico

RAMON FRANCÀS

Barcelona

Fruto del trabajo coral del equipo del enólogo de Raimat, Mark Naim, y el del director del departamento de viticultura, Xavier Farré, es la última novedad de esta pionera bodega de Costers del Segre: Raimat Terra 2010. Es un chardonnay franco, joven y fresco de notable carga aromática. El trabajo en el viñedo y en la bodega persiguió, como principal objetivo, preservar al máximo los aromas primarios de la variedad blanca chardonnay. De color brillante y reflejos verdosos, destaca por sus nítidos aromas a frutas exóticas maduras, como el maracuyá, así como las que recuerdan al melocotón, la piña e incluso la lima. Exhibe una mayor intensidad en nariz que en boca, donde deja sensaciones dulzonas. Sus creadores afirman que “responde a un concepto integral de sostenibilidad que respeta el medio ambiente desde la viña”. De hecho, además de ser un producto fruto de la viticultura ecológica, incorpora una botella más ligera, una cápsula de estaño totalmente reciclable, corcho natural y orgánico recubierto de cera de abeja y una etiqueta de papel reciclado con tintas solubles al agua. También se trabaja con cubiertas vegetales en las viñas, se evitan técnicas agresivas, se aplica una viticultura de precisión, se utiliza el método de confusión sexual para el control de plagas, se gestionan los residuos o se contribuye a la preservación de la fauna local. Trabajan con la convicción de que “las prácticas agrícolas sostenibles son la mejor garantía del respeto y la conservación del medio natural sin menoscabo del desarrollo de una actividad agrícola productiva y eficaz”. Añaden que “para conseguirlo, la naturaleza es siempre la mejor aliada”. La práctica de una viticultura sostenible ofrece “poder elaborar vinos de una calidad superior, naturalmente excelente, sin forzar ni alterar el equilibrio del medio ambiente en el que nacen”. También en la bodega se ha puesto el mayor empeño. La etiqueta incorpora código QR y a través de la web www.raimatterra.com impulsan un proyecto a favor de la sostenibilidad. Su precio se sitúa en 7.95 euros.

Un vi 'inconscient'

Aquest diumenge, a casa d'una destacada professional del sector, vaig tornar a tastar Les Cousins l'Inconscient, un DOQ Priorat fluix elaborat per Adrià Pérez (fill de Josep Lluís Pérez) i el seu cosí Marc al celler Cims de Porrera. Fruit de vinyes de Porrera, el cupatge inclou les varietats garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon i, en menor proporció, syrah i merlot. És vinós i poc estructurat. Amb la crisi econòmica estan proliferant vins econòmics al Priorat (al voltant dels 10 euros). Alguns, però, com el Gotes (Portal del Priorat d'Alfredo Arribas), ofereixen una millor qualitat.

 

Perelada Comercial ensenya novetats i muscle

Perelada Comercial va mostrar muscle i novetats aquest dilluns a Barcelona. Hi va haver novetats pròpies com els vins Cigonyes en una companyia que, tot i la crisi, continua crteixent. La següent és la nota de premsa que hjan enviat als mitjans de comunicació:

1.200 persones a la presentació de
Perelada Comercial a Barcelona

Unes 1.200 persones van acudir ahir dilluns 9 de maig a la presentació de Perelada Comercial a l’edifici històric de la Llotja de Mar de Barcelona. Allà van poder tastar les darreres novetats i els productes més representatius de les 42 marques que aquesta empresa distribueix a Catalunya.

Present en un total de 47 països, Perelada Comercial, S.A. és la distribuïdora de tots els vins del Grup Peralada, així com d’altres prestigioses marques de vins, destil·lats, aigües i productes d’alimentació Premium. 

Pel que fa als cellers propis del grup, van poder tastar-se tots els vins de Castell Peralada, Pescador/Cresta, Casa Gran del Siurana i Cims de Porrera. Van destacar com a novetat els nous Cigonyes Negre i Blanc de Castell Peralada, uns vins basats en varietats autòctones típiques de l’Empordà que reten homenatge a la important colònia de cigonya blanca que nia als jardins del castell.

D’altres Denominacions d’Origen es van poder provar els vins de Rioja de Barón de Ley i Cune; els Ribera del Duero de Félix Callejo, PradoRey, Valtravieso i Matarromera; els “albariños” de les Rías Baixas Pedralonga i Gran Bazán; i vins d’altres àrees vitivinícoles com Ses Nines (Binissalem-Mallorca) o F. Lurton (Toro i Rueda).

En l’apartat de vins internacionals es van poder tastar alguns dels més prestigiosos vins francesos: Domaine Weinbach (Alsàcia), E. Guigal (Ròdan), La Chablisienne (Borgonya) i Pommery (Champagne). També van tenir la seva pròpia taula els vins d’Oporto Rozès i representants emblemàtics del Nou Món com Penfolds (Austràlia), Robert Mondavi (Califòrnia), els vins de Xile i Argentina de F. Lurton o el celler neozelandès Te Mata Estate.

En quant als whiskies, es van presentar els escocesos d’Auchentoshan, Bowmore i Glen Garioch, però els assistents també van poder conèixer els principals representants de la nova potència del whisky: els japonesos Hibiki, Yamazaki i Hakushu, lloats per la crítica a nivell mundial.

També van ser-hi la gamma de cognacs de Courvoisier i el tradicional patxaran navarrès de Baines.

Algunes de les novetats van ser el licor de meló japonès Midori, les ginebres estatunidenques Nº209 i Blue Coat, el vodka Cape North Co. i la cervesa txeca Pilsner Urquell.

A més a més va haver-hi un espai per a les aigües de gamma Premium amb la presentació de les italianes S. Pellegrino i Acqua Panna, i per als millors embotits ibèrics de la mà dels pernils Dehesa Barón de Ley i Montsánchez.

De drogues i vi

En el número d'aquest mes de maig de la revista Vinos y Restaurantes abordo la polèmicva aixecada per comparar el vi amb una droga i de suggerir un consum zero entre joves. Quina opinió us mereix aquesta opinió tan poc assenyada:

El vino ¿una droga?

RAMON FRANCÀS

El senador socialista Juan Cardona abrió la caja de los truenos el pasado mes de marzo. Cardona aseguró que "el vino tiene alcohol y el alcohol es una droga que, aunque es legal como el tabaco, genera muchísimos problemas". También subrayó que el consumo "responsable" de bebidas alcohólicas entre jóvenes debe ser "cero". El senador socialista realizó estas reflexiones en la Comisión Mixta Congreso-Senado para el Problema de las Drogas, en la que representantes de los productores de vino, cerveza y bebidas alcohólicas han defendido el consumo responsable de este tipo de bebidas y han detallado sus actividades para prevenir y combatir el problema del abuso del alcohol. Curiosamente la defensa del vino llegó desde las filas populares. El diputado del Grupo Popular Teófilo de Luis respondió al senador socialista que el vino es una parte de la tradición, de la cultura y de la dieta alimentaria de España, de la mediterránea, y  aseguró que ni él ni su grupo conciben el vino como una droga. No deja de ser chocante que coincidiendo con esta polémica Ángel Espadas, exconcejal del Partido Popular en Santiago de Compostela, fuera condenado a diez meses de privación del permiso de conducir vehículos a motor y una multa de 1.200 euros —a razón de diez euros diarios durante cuatro meses— por un delito de conducción bajo los efectos del alcohol. Espadas fue detenido después de quedarse dormido al volante tras detener su vehículo ante un semáforo. En una primera prueba de alcoholemia, arrojó un resultado de 0,79 miligramos de alcohol por litro de aire espirado, el triple de lo permitido. Durante la comparecencia en la Comisión Mixta Congreso-Senado, el director ejecutivo de la Federación Española de Bebidas Espirituosas (FEBE), Bosco Torremocha, ha pedido la implicación de todos los agentes económicos y sociales y del resto de sectores en una política social para erradicar el abuso y mal uso de las bebidas con alcohol.

Muchos crecimos con el porrón encima de la mesa. El vino siempre ha sido para nosotros algo natural. Hemos llegado a la edad adulta educados en un consumo moderado y responsable, concienciados de que el vino es un alimento de la dieta mediterránea. La “tolerancia cero” que preconiza Cardona es un contrasentido.  ¿No es más adecuado un consumo responsable que la abstinencia hasta los 18 años para iniciar la barra libre al segundo de alcanzarse la mayoría de edad? El vino debería diferenciarse de los grandes alcoholes. No es lo mismo disfrutar de un delicado pinot noir o de un corpulento Priorat que engullir un cubata de litro, o más de uno, en el aparcamiento de una discoteca. No es lo mismo vibrar con la elegancia de un buen cava que ponerse ciego de vodka. ¿Cuántos de nuestros jóvenes se alcoholizan con vino? ¿En qué país vive el senador Cardona? Todos los excesos son malos, incluso de agua. ¿Porqué el senador Cardona sólo se acuerda del vino y elude explicar, por ejemplo, que beber demasiada agua, como aseguran los expertos, puede causar inflamación en el cerebro, evitando así que éste regule funciones vitales como la respiración, lo que causa la muerte? Con la ingesta excesiva de agua, los riñones no son capaces de funcionar lo suficientemente rápido, provocando una dilución de los niveles de componentes como el sodio, el potasio y el cloro. De hecho, una californiana falleció en 2007 tras participar en un concurso de ingesta del líquido elemento para ganar una consola de videojuegos. Claro que, puestos a exagerar, hay quien se ha preguntado en televisión qué es peor, si las radiaciones de la central nuclear japonesa de Fukushima o el consumo excesivo de vino.

Per aportar més dades us recomano la lectura d'aquest text:

	El vi: un aliment, una droga o potser un medicament? per Miguel A. Asensi Miralles, Departament de Fisiologia. Universitat de València. Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments. CSIC
	Wine: food, drug or medicine perhaps? In this article the author looks at the many beneficial effects of moderate wine consumption, which have been described in recent years. These effects are due to polyphenolic compounds that are present in wine and which act as antioxidants and cardiovascular protectors. El vi forma part de la nostra cultura des de fa aproximadament uns 6.000 anys, fonamentalment en la franja mediterrània. Probablement el vi és, al costat de l’aigua i la llet, una de les begudes més antigues que es coneixen. Això no obstant, la consideració social del vi ha canviat al llarg de la història, però sobretot en les darreres dècades. Fins als anys seixanta, el vi era considerat com un aliment més, molt arrelat en la cultura mediterrània. S’ha estimat que fins el 10% de les calories totals que ingeria l’ésser humà adult, més l’home que la dona, es prenien en forma de vi. A partir dels anys seixanta, va començar a reduir-se el consum de vi, que va ser substituït per altres begudes amb alcohol o sense. Aquest canvi el provocà l’aparició de potents empreses multinacionals que fabricaven aquestes altres begudes i que amb noves tècniques de mercat van aconseguir desplaçar el vi del seu lloc natural. A més a més, a partir dels anys vuitanta, es va produir una associació directa entre vi i droga. Com a exemple podem esmentar les campanyes publicitàries de la Direcció General de Trànsit en què es mostrava que la suma de tres copes de vi i un cotxe era igual a una ambulància. El vi va passar a ser considerat una droga i el seu consum es va reduir encara més. Això no obstant, a mitjan dècada dels noranta es va començar a parlar dels efectes beneficiosos sobre la salut de consumir moderadament vi. Aquests efectes beneficiosos són el resultat de les conclusions de l’estudi Monica, que va donar lloc a allò que avui coneixem com a “paradoxa francesa”. El projecte Monica (Multinacional Monitoring of Trends and Determinants in Cardiovascular Disease) va ser un projecte coordinat per l’Organització Mundial de la Salut que es va realitzar entre els anys 1985 i 1991 i en el qual participaren un total de trenta centres pertanyents a setze països d’Europa. Aquest projecte tractava d’establir les possibles fluctuacions geogràfiques tant en la morbilitat com en la mortalitat per patologia cardiovascular, fonamentalment patologia coronària. Els resultats d’aquest projecte fins cert punt van ser sorprenents, ja que a França la mortalitat per patologia coronària era la tercera part de la mitjana de tots els països participants en l’estudi, a pesar de no existir variacions en altres factors de risc com ara el consum de greixos saturats, nivells de colesterol en la sang o tabaquisme. La incidència més alta es va produir en els països nòrdics, on va assolir una mortalitat per patologia coronària de quasi 600 casos per cada 100.000 habitants. Aquest fet es coneix com la paradoxa francesa. L’explicació d’aquesta paradoxa es va buscar en la dieta dels francesos, que fonamentalment és una dieta de tipus mediterrani. Aquesta dieta es caracteritza per la presència de quantitats elevades de fruites, verdures i oli d’oliva com a aportació de greixos i per un consum moderat i fins i tot alt de vi. És més, quan s’analitzen els resultats dels tres centres francesos que participaren en el projecte Monica, es va observar que la mortalitat per patologia coronària a Tolosa era notablement inferior a la dels altres dos centres (Taula 1). En realitzar les enquestes nutricionals, es va observar que, encara que no existien diferències significatives en el consum total d’alcohol entre els habitants de les tres zones (al voltant de 36 grams per dia i persona), a Lille i a Estrasburg la ingesta d’alcohol la dividien a parts iguals entre vi i cervesa, mentre que a Tolosa pràcticament tot l’alcohol es prenia en forma de vi. Diversos estudis epidemiològics han demostrat que el consum moderat d’alcohol disminueix el risc de patologia cardiovascular. Aquests estudis s’han realitzat comparant bevedors moderats d’alcohol (entre 15 i 40 grams per dia, que equival a entre un i tres gots de vi cada dia); alcohòlics (més de 70 grams cada dia); i no bevedors. La incidència més baixa de mort per patologia cardiovascular es produeix en els bevedors moderats d’alcohol. A més, aquests estudis també han posat de manifest que en els consumidors de grans quantitats d’alcohol es produeix un augment del risc de morir per causes no relacionades amb l’aparell cardiovascular. Això no obstant, com es pot desprendre del projecte Monica, el vi, a més de l’efecte de l’alcohol per se, exerceix una protecció addicional. Aquest efecte protector addicional del vi sembla relacionat amb el seu alt contingut en compostos polifenòlics (Taula 2). El grup de polifenols el formen una gran varietat de compostos d’origen vegetal que es caracteritzen per la presència d’almenys un grup fenol en la seua estructura (Figura 1). Són productes essencials per a la fisiologia vegetal. S’ha estimat que hi ha més de 8.000 polifenols diferents. Estructuralment van des d’estructures simples com els àcids fenòlics a polímers d’alt pes molecular com els tanins (Taula 3). La ingesta total de polifenols en l’ésser humà és difícil de calcular, però es pensa que és molt alta, perquè pot superar el gram per dia en algunes poblacions. Això no obstant, fins fa molt poc de temps, l’interès nutricional d’aquests compostos estava en els efectes adversos que produeixen. Aquests efectes són deguts al fet que alguns polifenols, com ara els tanins, precipiten proteïnes presents en els aliments i també formen complexos insolubles amb alguns oligoelements i per tant disminueixen el valor nutricional dels aliments. A més inactiven alguns enzims gastrointestinals, amb la qual cosa disminueix la seua digestibilitat. Malgrat això, des de fa una dècada s’estan descrivint els efectes beneficiosos de la ingesta de compostos polifenòlics. Aquests efectes són producte del fet que la majoria d’aquests compostos actuen com a antioxidants i, per tant, podrien tenir efectes beneficiosos sobre malalties en què l’oxidació representa un paper important, com ara les malalties cardiovasculars, algunes malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer o el Parkinson, el procés d’envelliment o el càncer. En la darrera dècada els compostos polifenòlics han despertat un gran interès en la comunitat científica. A hores d’ara, molts s’investiguen en profunditat per determinar si resulten útils com a anticancerígens i en el tractament d’altres malalties de gran transcendència social. Un aspecte interessant és si aquest efecte protector l’exerceixen per igual tots els tipus de vi. Si ens referim a la quantitat total de polifenols no hi ha dubte que el vi negre en té molts més que el blanc (Taula 2), mentre que els vins rosats es troben en una posició intermèdia. A més s’han realitzat diversos estudis que demostren que el vi negre presta major protecció cardiovascular que no el vi blanc. D’altra banda, una beguda molt habitual com la cervesa té una quantitat relativament petita de polifenols, mentre que el te conté una concentració alta (Taula 2). Per acabar, no hauríem d’oblidar que el vi conté alcohol i que el consum excessiu d’alcohol és perjudicial per a la salut, perquè causa danys importants en molts òrgans, especialment en el fetge, i augmenta la incidència de determinats tipus de càncer, com el d’esòfag o el d’estómac, entre altres. A més el consum de petites quantitats d’alcohol produeix una disminució en els reflexos i en l’atenció, amb què augmenta el risc d’accidents. També cal destacar que l’alcohol produeix dependència psicofísica i addicció. Tot això a pesar que normalment el consum de vi no és de tipus compulsiu com el d’altres begudes de major graduació.