Sot Lefriec: un tast de luxe

Irene Alemany i Laurent Corrio van delectar diumenge passat, en el marc del Vijazz de Vilafranca del Penedès, els assistents a un tast que va ser tot un luxe. L'acte va ser organitzat per la nova Associació de Sumillers del Penedès i el Garraf. Els sumillers de El Bulli, David Seijas i Ferran Centelles, van voler acompanyar amb els seus comentaris el tast.

El tast es va iniciar amb la segona anyada (2009) del seu escàs Plou i fa sol, de la qual n'han elaborat 1.000 ampolles. És fruit d'una espectacular vinya del massís del Garraf plantada el 2004. És de cos mitjà i més terpènic que el del 2008 tot i no modificar-se la proporció de la varietat malvasia de Sitges. Destaca també per notes varietals com l'anís estrellat i l'ametlla. Ha estat criat durant 9 mesos en fusta (una bóta nova i una de tres anys). Es va fer fermentar entre 20 i 22º amb la voluntat expressa de dotar-lo de greix, volum i un major potencial.

El segon vi presentat, que es va estrenar en públic divendres passat en el marc del vuitè aniversari del restaurant El Cigró d'Or de Gelida, va ser el seu primer negre del Garraf: La lluna i la pruna 2008. S'han elaborat 1.000 ampolles d'un vi centrat en la varietat monastrell (90%) que es completa amb carinyena. S'ha buscat un vi elegant i de fàcil pas per boca sense voler deixar de ser seriós. De capa de color poc intensa, es podria assegurar que és un vi que s'allunya diametralment de l'estil marcat a Sot Lefriec i Pas Curtei. Els seus elaboradors han volgut mostrar la seva capacitat per endinsdar-se en nous vins i nous estils. És fresc, tot i mantenir encara una certa astringència que segujramnent el pas per l'ampolla afinarà. Com afirma Laurent Corrio, és un negre que és més fàcuil de beure que no pas de tastar.

El tercer vi del tast va ser el Pas Curtei 2007 (60% merlot, 20% cabernet sauvignon i 20% carinyena). És un vi madur fruit d'una criança de 12 mesos. Es podria assegurar que és el més estil Sot Lefriec de tots els Pas Curtei (una mica també s'ha seguit la mateixa línia al Pas Curtei 2008, que s'ha venut pràcticament en la seva integritat en el mercat britànic). S'ha buscat la maduresa fenòlica total sense presses. És llaminer sense ser pesat.

Arribats a aquest punt va arribar un tast vertical del prodigiós Sot Lefriec. Es van tastar totes les anyades des del 1999 excepte la del 2005. Alemany i Corrio mai havien ofert fins ara un tast tan exhaustiu:

Sot Lefriec 1999: Està sorprenentment espectacular 11 anys després. Manté encara una fruita molt integrada en la fusta. És un vi (50% merlot, 38% cabernet sauvignon i 12% carinyena) de clara influència de Bordeus, amb certes notes fenòliques. Té 24 mesos de criança.

Sot Lefriec 2000: Es va tastar un pèl tancat. Es tracta d'un molt bon vi que tampoc presenta encara símptomes de fatiga. Segurament no és tan complexe com el del 1999. No obstant això, és el pfreferit d'Irene Alemany. Queda marcada una major influència de la carinyena (al voltant d'un 20%). El 50% és merlot i la resta cabernet sauvignon.

Sot Lefriec 2001: Esplèndid, amb una fruita madura espectacular que arriba a la comfitura. Té 23 mesos de criança. Continua l'aposta per la carinyena (25%), per la merlot (50%) i per la cabernet sauvignon (25%).

Sot Lefriec 2002: Irene Alemany i Laurent Corrio, descontents amb l'anyada, van estar a punt de no elaborar-lo. Ara s'ha vist que hauria estat un error no treure'l. No obstant això, van enviar 2.000 litres a l'alcoholera. Les dificultats de l'anyada els van portar a fer una criança més curta del que és habitual: 17 mesos. Les bótes noves van ser menys del 50%. La carinyena va disminuir (1o%) compensada per la cabernet sauvignon (40%). Es va mantenir el 50% de merlot.

Sot Lefriec 2003: La intensa calor va marcar poderosament aquesta anyada. Destaca la fruita madura i l'alcohol, sense perdre excessivament la frescura ni la fragància. 50% merlot, 30% cabernet sauvignon i 20% carinyena.

Sot Lefriec 2004: Molt bon any. M'encanta. La frescura sobresurt d'entre la fruita madura en un vi on queden ben marcades les notes làctiques. El raïm va ser veremat en el seu punt òptim. La carinyena, clarament, va servir per refrescar aquest vinàs.

Sot Lefriec 2006: Es tracta d'una anyada que encara trigarà molt a sortir al mercat. Es nota la mancança de criança a l'ampolla.

Sot Lefriec 2007: Molta fruita i provist d'interessants notes minerals. És un vi golós, una petita bomba que promet una gran evolució.

Sot Lefriec 2008: Complicat. Difícil d'entendre. Destaca, això sí, per les seves notes làctiques. És un vi que encara està a la bóta.