dimecres, 3 d’agost del 2011

Reaccions al reportatge 'Repensar el Penedès'

La publicació del reportatge 'Repensar el Penedès' publicat avui a La Vanguardia està provocant diversos comentaris a la pàgina web del diari, alguns de francament interessants:

  1. penedesenca
    03/08/2011 | 14:30h

    Tothom parla d'enoturisme, paissatge,polígons industrials,pobles dormitori,etc. No hi ha ningú que parli del pagès que estima la terra i que vol viure de la vinya. Estem tips de lluitar contra urbanitzacions, polígons ind., abocadors... Fa anys que lluitem contra aquests Goliats i n'estem farts de que es vulgui convertir el Penedès en un jardí per a qui vulgui sortir a passejar. SOM PAGESOS, VOLEM TREBALLAR LA TERRA I VIURE DEL SEU FRUIT. ESTIMEM EL PENEDÈS.
  2. Fèlix Olivella Ruiz
    03/08/2011 | 13:00h

    El Penedès, si corregeix els seus problemes, és una comarca amb grans potencialitats turístiques, però per assolir-les cal –entre d’altres- trencar la divisió administrativa existent. No pot ser que actualment estigui dividit en tres comarques diferents, i que no existeixi cap organisme turístic coordinador, ni la voluntat política de crear-lo. La DO tampoc no coincideixi amb cap divisió administrativa. Degut a la situació geogràfica, i a la manca de plans de protecció paisatgística, s’han construït trens, autopistes, línees elèctriques sense cap respecte pel paisatge. Tot plegat ha estat agreujat, en els darrers anys, per la pèrdua d’identitat ja que molts pobles – impulsats pels seus ajuntaments- han esdevingut localitats dormitori dels habitants que abans residien a l’Àrea Metropolitana. Creixement que ha comportat la introducció del virus de la corrupció (cas “presumpte” de l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos). Possiblement la crisi salvarà el Penedès d’esdevenir el barri marginal de Barcelona que els socialistes li tenien assignat, i amb politiques decidides li retornarà el protagonisme eno-turístic que mereix.
  3. decreixement sostenible
    03/08/2011 | 12:13h

    CAP CREIXEMENT ÉS SOSTENIBLE. La falàcia del "creixement sostenible" és això, una falàcia.
  4. belin
    03/08/2011 | 11:10h

    El Alt Penedes es una comarca rica en paisage con rincones exquisitos, eso si siempre y cuando no lo hayan descubierto los cuatro entendidos que suele haber en urbanismo del Ayuntamiento correspondiente, acercaros si podeis a la iglesia se Santa Maria en Guardiola de Fontrubi, antes era un rincon peculiar su iglesia su placita cuatro casas rodeado de viñas y una carreterita con platanos centenarios ( cada vez quedan menos, el metodo que utilizan para matar los arboles centenarios es quemar rastrojos en la base del arbol y asi poco a poco, se murio!! Ohh!) bueno ahora hay una hilera de casas adosadas delante de la iglesia, de una vulgaridad exagerada y logicamente sin vender, quien las va a comprar !. Eso es lo que entienden por consevar y cuidar el territorio, luego viajan a Francia y vuelven emocionadaos de lo que han visto, en Francia pintan las fachadas siegan los margenes y sobre todo cuidan y miman su orografia restauran su patrimonio sea arquitectonico, vegetal cultural etc he de reconocer que cuando viajo por la Francia rural me siento una ignorante y me da pena no haber sabido cuidar nuestra tierra. ¡ La ignorancia es muy atrevida!
  5. Josep Roig
    03/08/2011 | 10:36h

    El problema del Penedes es que a tots ens agrada disfrutar del paisatge, primer van començar a colonitzar la gent de clase mitja-alta de Barcelona, compra de masies per part d'empresaris, gent de prestigi, economistes, advocats, metges, publicistes i varen comprar, finques i finques als pagesos per cuatro duros, i van disfrutar del paisatge una temporarda, la seguent generació, va fer vi, va invertir en aplanar muntanyes, tapar rieres, destruir boscos i plantar vinya, gran abocament de diner negre, alguns fins i tot van aprofitar per fer abocadors encoberts de residus urbans e industrials i la tercera generació, donat que es va fer més competitiu la venda de cava i vi, i per rentabilitzar l'inversió inicial, van especular amb part dels terrenys , es van fer els poligons i urbanitzacions, tot amb la complicitat dels alcaldes, regidors i secretaris dels municipIs, amb tractes de favor, maletins, etc. Aquesta es la triste realitat del Penedes. Abans hi havia les vinyes amb les seves oliveres al voltant, existia humanitat, ara es pot dir que son grans latifundis, quedem quatre amb el record d'aquells temps de que la vinya passava de pare al fill i s'anava el diumenge amb la familia.
  6. wert
    03/08/2011 | 10:06h

    Entre otras muchas cosas, se debe hacer un plan de protección del paisaje. Estuve en una masía degustando un vino excelente, pero a la vista estaba una gran nave industrial (creo que es un almacen del CI), ¿Por que esa altura? ...
  7. joan2006
    03/08/2011 | 10:02h

    Hablan de crecer? Crecer para que? lo que esta demostrado es que tenemos que reducir, reducir en todo incluso en poblecion, todos los paises que intentan crecer, fracasan y tambien esta demostrado que en Europa los paises que tienen menos problemas son los mas pequeños; Ya seria la tercera vez que cometemos el mismo error, se cometio con toda la inmigracion ejpanyola en a partir de los 50, la segunda con la inmigracion del 2000, ahora toca absolutamente lo contrario, hay que buscar formulas para reducir incrementando productividades y margenes.
  8. 03/08/2011 | 09:43h

    El Penedès, como gran parte de este país, ha sido tristemente degradado para el beneficio de muy pocos sobre todo a causa de la profunda ignorancia y falta de miras tanto de los ciudadanos como de los que nos representan. Sinceramente, en este aspecto, Catalunya está más cerca de Marruecos que de Francia.
  9. Noox
    03/08/2011 | 09:42h

    Perder su identidad...Identidad? La de exportar vinos y cavas a 1.40 €? Dentro de la infinidad de elaboradores del Penedès solamente unos pocos elaboradores apuestan por hacer un producto de calidad y de valor añadido
  10. Le Or
    03/08/2011 | 09:35h

    Una vez más, seguimos sin aprender. Venga a seguir las modas, a producir masivamente y a ser en muchos casos el Lloret de Mar del vino. No hay criterio, no hay ganas de hacer las cosas bien, el rendimiento debe ser inmediato, no hay amor por el territorio ni paciencia para irlo construyendo poco a poco. Nuestra chabacana sensibilidad, esta brutalidad ibérica que lo contamina todo, el problema eterno de los españoles, vuelve a mostrarse aquí. Siento repugnancia.

Bona verema, encara que a preus "ruïnosos"


Les condicions climatològiques han fet que la verema ja estigui a tocar. A Raimat, de fet, ja la van iniciar ahir més pendents d'aconseguir ressò mediàtic. Avui a La Vanguardia, a la secció Viure, publico un repàs per totes les DO's catalanes més la del Cava per conèixer quina és la situació a cada zona. Malauradament, la polèmica pel preu del raïm continua sent la gran noticia:

Bona verema, encara que a preus "ruïnosos"

RAMON FRANCÀS
Barcelona

La Catalunya vitivinícola creua els dits a les portes de la verema esperant que la pluja no faci malbé les bones expectatives que ha aixecat una anyada en la que els viticultors continuen parlant de preus del raïm "ruïnosos". Les pluges abundants de la primavera i les suaus temperatures de l'hivern i la primavera van propiciar un avenç tant de la brotació com de la floració. Les vinyes han arribat al mes d'agost amb abundant vegetació, bon vigor i bones reserves hídriques. També el verol s'ha avançat en una any amb un calorós inici de l'estiu. En alguns punts de la geografia vitivinícola catalana, especialment en varietats com la garnatxa, hi han hagut problemes de quallat de la flor. Les pluges en vinyes no tractades, tanmateix, han causat importants afectacions per fongs, especialment míldiu i oïdi. Les temperatures més fresques de la segona quinzena de juliol han reajustat la maduració, la qual cosa permetrà obtenir raïms més aromàtics. Abans del descens de les temperatures de la segona quinzena de juliol el cicle vegetatiu portava un avenç d'entre 8 dies i les dues setmanes. Com es recorda des de Castell de Sajazarra (DO Alella), la verema primerenca sol ser sempre de pitjor qualitat, mancada d'acidesa, amb mala maduresa polifenòlica i, a més, es corre el risc de què el raïm entre molt calent al celler. Si plou més a partir d'ara, tanmateix, la situació pot ser "dramàtica" per la podridura dels raïms, com adverteix Joan Santó, el responsable del sector de la vinya i el vi del principal sindicat agrari, Unió de Pagesos. Santó tem una verema "complicada" pels condicionants climatològics, encara que el que més els preocupa són els baixos preus que els paguen pel raïm. Diu que la situació és "fatal" ja que es mantenen o fins i tot es rebaixen els "ruïnosos" preus de l'any passat. En definitiva, si la climatologia no juga cap mala passada, ens trobem davant una "bona verema" amb produccions similars a les de l'any passat, com afirma el director general de l'Institut Català de la Vinya i vel Vi de la Generalitat, Jordi Bort. El president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Josep Pere Colat, manifesta que la qualitat del raïm és "excel·lent", i que si no plou "tindrem una gran collita".
    A les deu del matí d'ahir mateix es va donar per iniciada la verema a Raimat, celler de Costers del Segre del Grup Codorníu. A Raimat, des d'on s'assegura que han inaugurat les veremes a Europa, s'apunta que les expectatives són les d'aconseguir una collita "excel·lent", el preludi de "grans vins". També apunten que aquesta verema és la més "sostenible" a Raimat, ja que doblen les hectàrees de vinyes ecològiques en producció El Grup Freixenet espera iniciar la verema al Penedès entre el 8 i el 10 d'agost. El director de comunicació de Freixenet, Pere Bonet, aposta per la unitat del sector per assolir acords de preus que permetin valorar més el producte, de la vinya al celler, i que obrin la porta a solucions "a llarg termini".
    A la DO Cava, on aquesta verema entren en vigor noves reglamentacions encaminades a aconseguir més qualitat, com rebaixar de 800 mil·ligrams per litre a 600 el màxim permès d'àcid glucònic (podridura), esperen una "molt bona qualitat" ja que "el raïm madura de forma lenta per les diferències de temperatura entre el dia i la nit". A la DO Cava la verema es presenta "abundant, possiblement com la del 2010", encara que no s’escapen de la polèmica ja que a la problemàtica dels baixíssims preus del raïm se suma l'entrada en vigor d'un control exhaustiu per impedir que els rendiments per hectàrea supurin els 12.000 quilos de raïm. D'entrada, a la DO Catalunya esperen "una bona producció". La de la DO Catalunya "podria ser una bona collita quant a la quantitat i, de moment, el raïm també presenta un estat sanitari bastant bo". A la DO Penedès esperen aconseguir entre un 5 i un 6% menys que l'any passat, encara que la mida dels grans de raïm pot fer que la producció no disminueixi respecte a l'última verema. El consell regulador de la DO Penedès assegura que "s'estan controlant molt bé" les afectacions per fongs. A l'Empordà esperen iniciar la verema en les mateixes dates que l'any passat amb l'expectativa d'aconseguir entre un 10 i un 15% més de raïm que el 2010. El president de la DO Empordà, Josep Blanch, confia a aconseguir una anyada de "molt bona o excel·lent qualitat". Si no hi ha contratemps, a la DOQ Priorat, on els ceps presenten un port "magnífic" i raïm abundant però no molt apinyat, s'espera aconseguir una collita excel·lent. A la DO Montsant es mostren convençuts de superar la producció del 2010, que va ser inferior a la mitjana, malgrat les malalties per fongs que estan sent controlades per la tècnica agrícola del consell regulador. A la DO Terra Alta, on esperen una producció moderada després de superar un mes de juliol sense estrès hídric, la verema també podria avançar-se. A Alella pronostiquen des de cellers com a Alta Alella una producció igual o lleugerament inferior a la del 2010, obtenint-se raïm amb acideses altes i moderada graduació. A Parxet creuen que obtindran més quilos de les varietats chardonnay, pinot noir i macabeu però una producció de pansa blanca similar a la de l'any passat. A la DO Pla del Bages, com a la resta de zones productores, també viuen pendents de la climatologia. Si el temps ho permet, esperen incrementar per sobre del 10% la producció de l'any passat. Avui, l'estat sanitari del raïm és "excel·lent". A Costers del Segre preveuen una anyada "excel·lent" i passar dels 13,2 milions de quilos de raïm de l'any passat als prop de 14 milions. L'increment de producció a la DO Tarragona es calcula entre un 5 i un 8%. La collita s'anuncia "molt bona tirant a excel·lent".

Repensar el Penedès, a La Vanguardia


Avui dimecres un gran reportatge sobre el futur del Penedès vitivinícola obre les pàgines de la secció Viure de La Vanguardia. Hi desfilen comentaris molt interessants, tot i que no coincidents. Què en penseu? Jo opino que el fet que el Consell Comarcal del Penedès no va colaborar en el darrer congrès d'art i paisatge impulsat per Pere Guilera ja parla per si sol del Penedès que tenim:


Repensar el Penedès

Enoturismo para preservar los viñedos del Penedès

RAMON FRANCÀS
Vilafranca del Penedès

Hace ya más de una década que la presión metropolitana y la gran proliferación de polígonos industriales por doquier, así como el elevado número de infraestructuras energéticas, viarias y ferroviarias que cruzan y trocean el corazón vitivinícola de Catalunya, están levantando una gran preocupación. Se teme que todo ello ponga en jaque el ancestral paisaje de viñedos y la economía de la zona. Hace mucho que cavistas como Ton Mata, de la firma Recaredo de Sant Sadurní d’Anoia, piden que deje de hacerse urbanismo en el Penedès para pasar a realizarse “ruralismo”. Para preservar este patrimonio vitícola, un reciente congreso sobre arte, paisaje vitivinícola y enoturismo ha concluido que se debe “potenciar el valor cultural, social, identitario y económico del paisaje vitivinícola”, así como reconocer a nivel metropolitano la singularidad del paisaje del Penedès en el diseño de las infraestructuras y espacios que afecten a la zona, reduciendo sus impactos, dimensiones y número al mínimo, “priorizando siempre la identidad vitivinícola”.
    El principal instrumento que se ha apuntado para revertir la situación actual es el de la “valoración” del enoturismo, con el que se estima que pueden llegarse a crear hasta 1.000 puestos de trabajo calificado en el horizonte del 2020. De hecho, con 459.400 visitantes, el Penedès continuó siendo la región enoturística más visitada de España en el 2010. El congreso, que coordina el cavista de Subirats Pere Guilera, ha puesto sobre la mesa la propuesta de poner en marcha a partir de septiembre una agencia que trabaje con independencia y que vele por preservar el paisaje vitivinícola del Penedès. Guilera afirma que “se debe apostar por la cooperación con Barcelona y entender que el paisaje de calidad es la materia prima del enoturismo”. Francesc Olivella, presidente de un Consell Comarcal del Alt Penedès que no colaboró en la última edición del congreso, aplaude ahora la creación de la agencia y anuncia que la promoción territorial y turística serán objetivos prioritarios de su gestión. Olivella, que también es el director del Consejo Regulador de la DO Penedès, quiere ampliar a todo el ámbito de la DO Penedès, o sea, a las comarcas del Garraf, el Baix Penedès y Anoia, además de al Alt Penedès, el trabajo conjunto para continuar potenciando el enoturismo.
    El joven enólogo y bodeguero Laurent Corrio (Alemany i Corrio) cree que la DO Penedès, que acaba de celebrar su 50 aniversario sumando 3.800 viticultores y 162 bodegas, “debería apostar por las pequeñas y medianas bodegas, y no solo por las más grandes”. También opina que no es adecuado centrar toda la promoción en la variedad de uva xarel·lo ya que, de lo contrario, “nos estrellaremos todos”. El también joven enólogo y bodeguero Ramon Jané (Mas Candí) no ve un futuro nada fácil para el Penedès. Considera que se debe apostar por las variedades autóctonas de uva para ganar “personalidad e identidad”, y abandonar la línea de un Penedès que “siempre ha ido siguiendo modas y tendencias sin criterio propio”. Además de apostar por las variedades autóctonas, la gerente de la bodega Vins el Cep, Maite Esteve, señala que solo hay un camino: “hacer las cosas bien apostando por la calidad y por valorizar más las uvas, asegurando así que los viticultores se puedan ganar bien la vida y mantengan sus viñedos”. El propietario del relativamente joven proyecto de Mas Rodó, Oriol Sala, cree ciegamente en el enoturismo y en las posibilidades que ofrecería crear subzonas singulares en la DO Penedès. No considera, sin embargo, que deban promocionarse solo las variedades autóctonas en un Penedès que se caracteriza por su “diversidad”. Para el enólogo histórico de Jean León, Jaume Rovira, jubilado hace tres años, el Penedès no es hoy aquella región vitivinícola de gran prestigio que hubiera querido. Lo atribuye a la disparidad de plantación de variedades de uvas en zonas no adecuadas. No entiende, pues, que “todo el mundo ha hecho lo que ha querido y donde ha querido”.


Elevar el prestigio del Penedès

Elevar el prestigio y seguir en la línea de dar mayor personalidad a la DO Penedès apostando por la variedad autóctona xarel·lo, potenciar la comunicación, destinar más presupuesto a promoción en todos los medios de comunicación, impulsar maridajes de ostras del Delta del Ebro con xarel·los y "reducir burocracia" son los principales objetivos que se ha marcado el nuevo presidente del Consejo Regulador, el bodeguero Josep Maria Albet i Noya. También ha anunciado que abrirá la puerta a crear cinco subzonas singulares: Garraf, Costers de l’Ordal, Valle Central, Cordillera Interior y + 500 metros.

dimarts, 2 d’agost del 2011

Enoturisme Penedès s'obre a més empreses

 
S’obren les inscripcions per a la incorporació de noves empreses al club enoturismePENEDÈS
 
Amb 156 empreses de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, el club enoturismePENEDÈS, vol seguir creixent per consolidar-se com a club aglutinador de l’ oferta enoturística del Penedès.
 
Fins al proper 30 d’Agost, el Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, obre de nou  el termini per a la incorporació de noves empreses al club enoturismePENEDÈS, amb l’objectiu de poder seguir ampliant la oferta disponible, i a la vegada seguir essent un referent dins el panorama enoturístic actual.

Actualment enoturismePENEDÈS, està format per 74 caves i cellers, 28 restaurants, 30 allotjaments, 3 comerços especialitzats, 4 agències de viatges, 5 empreses especialitzades en oci temàtic, 1 museu, 3 oficines de turisme, 2 enoteques, 1 guia turístic, 1 curs de tast i 3 empreses de transport del territori del Penedès (Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf).

Segons els responsables del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, el creixement en nombre d’empreses membres del club, és un clar reflex del pes creixent de l’enoturisme en el nostre territori, i de la importància que va prenent aquesta activitat dins els resultats anuals de les empreses del Penedès.

A destacar que enguany, enoturismePENEDÈS, ha rebut dos importants reconeixements, en primer lloc, com a Ruta del Vi més visitada de tot l’estat espanyol, per segón any consectiu, i en segón terme com a millor inciativa enoturística, segons Rutas del Vino de España

Totes aquelles empreses interessades en formar part de enoturismePENEDÈS, poden fer arribar un mail a info@enoturismepenedes.cat, o trucar al telèfon 93 817 01 60.

Doble torn a Codorníu

 
Aquest dimarts publico a la secció Viure de La Vanguardia com afronta Codorníu les conseqüències de l'incendi de la matinada de dissabte passat:
 
Doble torn a Codorníu per poder servir totes les comandes 
 
A les caves Codorníu van iniciar ahir dilluns doble torn per no deixar de servir cap de les seves comandes després del devastador incendi que va afectar la matinada de dissabte passat un magatzem logístic de 5.500 m2. El foc va fer malbé milers d'ampolles paletizadas destinades principalment als mercats d'exportació, especialment Alemanya i el Japó. El director general de Codorníu, Xavier Pagès, assegura que encara no han estat quantificats els importants danys que van causar les flames però va voler agrair ahir les nombroses mostres de solidaritat i suport que han rebut, "fins i tot de la nostra competència". També ha destacat que part de la plantilla hagi decidit posar punt i final a les seves vacances per incorporar-se al seu lloc de treball i col·laborar en no deixar de servir cap comanda. El mateix president de la Generalitat, Artur Mas, es va posar en contacte amb la presidenta de Codorníu, Maria del Mar Raventós, per interessar-se pel contratemps. R. Francàs

Falset Marcà, un celler que 'dansa'

El patrimoni vitivinícola català és molt destacable. Falset Marçà participa en un projecte molt interessant per valoritzar el seu celler a través de la dansa:



L’edifici modernista de la Cooperativa Falset Marçà participa en el projecte “Cellers que dansen” per reinterpretar el patrimoni a través de l’art

Els artistes Àlex Font, Èlia López i Joan Bagés crearan una producció de dansa específica per al celler que es podrà veure a Tarragona a partir de finals d’octubre 


El celler modernista de la Cooperativa Falset Marçà ha estat un dels espais escollits per participar en el projecte audiovisual “Cellers que dansen”, que impulsen els Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tarragona amb l’objectiu de reinterpretar el patrimoni a través de la creació artística. Aquesta activitat és el resultat de la convocatòria Patrimoni i Creació Contemporània de 2011, una iniciativa realitzada en el marc de la plataforma de creadors Territoris Creatius (www.territoriscreatius.cat), i té per objectiu divulgar el patrimoni de Tarragona i incentivar projectes artístics multidisciplinars.
Els artistes Àlex Font, Èlia López i Joan Bagés realitzaran un projecte de videocreació, dansa i música específic per al celler de la Cooperativa Falset Marçà, un edifici d’estil modernista obra de l’arquitecte Cèsar Martinell – deixeble de Gaudí. L’arquitecte es va inspirar en les formes medievals per a la seva elaboració, motiu pel qual la façana principal presenta elements que rememoren el passat de Falset, com les torres de planta quadrada i les pesades dovelles de l’arc de mig punt que conforma l’entrada. El celler cooperatiu de Falset Marçà està considerada una de les anomenades “Catedrals del Vi”. 

Font, López i Bagés són un dels 6 equips participants en la iniciativa que impulsa Cultura, que també es durà a terme, en paral·lel, a un total de 5 altres cellers del territori; els 6 cellers escollits estan inclosos dins el programa de restauració i millora dels cellers cooperatius, que la Generalitat du a terme juntament amb l’Obra Social “la Caixa”. La gravació tindrà lloc el proper mes de setembre després que els artistes hagin conegut l’espai i dissenyat a través de la seva mirada artística un projecte ad hoc, amb la qual cosa l’obra resultant serà elaborada expressament per al celler de la Cooperativa Falset Marçà, que l’any vinent commemorarà el centenari.


Els creadors

Àlex Font (Barcelona, 1983) és realitzador, director de fotografia i fotògraf. Actualment resideix al Vendrell. Més informació a http://www.alexfont.net i http://alexandrefont.wordpress.com. Entre la seva obra publicada/ editada té un projecte de videodansa: Sarau! http://vimeo.com14700155 i un llibre per als mundials d’snowboard de La Molina 2011.

Joan Bagés (Flix, 1977) és músic i viu actualment a París. El seu treball contempla tant la creació sonora instrumental com l’electroacústica, la creació acusmàtica i les instal·lacions sonores. Més informació a http://www.joanbages.com.

Èlia López (Barcelona, 1985) és ballarina i actualment resideix a Roda de Barà. Ha realitzat gires nacionals i internacionals amb les companyies L’anònima Imperial Gelabert- Azzopardi Companyia de Dansa, La Veronal, Plan B d’Arantxa Sagardoy, Els Comediants i Proyecto Titoyaya. Va cursar els seus estudis de dansa contemporània a l’Institut del Teatre de Barcelona compaginant-los amb diferents workshops amb professors internacionals. Més informació a http://www.youtube.com/watch?v=fpi56m85oow,http://www.youtube.com/watch?v=0rn9sMrCoss, http://www.youtube.com/watch?v=RixCaBF-ObU&feature=related.


La videodansa es mostrarà del 27 d’octubre al 9 de desembre a la Casa de la Generalitat (Carrer Major, 14, Tarragona) i també en una exposició virtual permanentment consultable. Per a la Cooperativa de Falset Marçà el fet de poder participar en la iniciativa cultural és una ocasió més per promocionar el ric patrimoni del celler i enfortir el coneixement de l’espai i dels seus vins de la DO Montsant dins i fora de la comarca.

dilluns, 1 d’agost del 2011

Incendi a Codorníu



Aquest diumenge publicava a les pàgines de la secció Viure de La Vanguardia la noticia de l'incendi que ha afectat un magatzem logístic de Codorníu, a Sant Sadurní d'Anoia:

Incendi en una nau de les històriques caves de Codorníu

RAMON FRANCÀS
Sant Sadurní d'Anoia

Un incendi ha causat importants danys materials a les instal·lacions de les històriques caves Codorníu, de Sant Sadurní d'Anoia. El foc, que es va declarar durant la matinada d'ahir, a les 2.30, va ser controlat a prop de les 5 sense registrar-se cap ferit. Fins a primera hora de la tarda els Bombers de la Generalitat, que van treballar amb fins a 16 dotacions, encara estaven sufocant calius.  Durant el matí van treballar fins a 12 dotacions "refrescant" i supervisant la zona cremada. Les flames han afectat un total de 5.500 metres quadrats d'una de les naus, on s'emmagatzemaven ampolles de cava paletitzades destinades als mercats d'exportació. La zona afectada suposa una quarta part de la superfície destinada a emmagatzematge. A falta de l'informe oficial de Bombers, el foc, segons fonts de Codorníu, hauria pogut iniciar-se a causa d'un curtcircuit en una cambra, de 50 per 20 metres quadrats, on es guarda maquinària, com els carretons elevadors. Les flames s'haurien propagat al magatzem logístic contigu. El foc va provocar l'enfonsament del sostre de la nau, que va quedar molt debilitada. La possibilitat que es produïssin més col·lapses a l'interior del magatzem va obligar els bombers a treballar des de l'exterior. Segons Codorníu, encara és prematur per quantificar els importants danys causats pel foc.
L'incident no afectarà l'inici de la verema, que el Grupo Codorníu estrenarà al seu celler Raimat dimarts vinent. Per interessar-se pel succeït, es van traslladar ahir a Codorníu l'alcalde de Sant Sadurní d'Anoia, Josep Maria Ribas, i el director general de l'Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat, Jordi Bort. Les flames no van afectar ni les zones productives, ni les quilomètriques caves subterrànies ni les edificacions més nobles de la firma cavista de la família Raventós. Ni tan sols no es van suspendre ahir les visites, encara que es van realitzar sense el tradicional trenet que recorre les instal·lacions. Les caves Codorníu continuen sent el celler més visitat de Catalunya. L'últim any les caves van ser visitades per unes 100.000 persones. De fet, el Penedès és la ruta enoturística més visitada d'Espanya. El disseny i construcció de Can Codorníu va ser encarregat a l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Les caves es van construir entre finals del segle XIX i començaments del XX (1895-1915). Des del 1976 són Monument Històric Artístic i constitueixen, segons Codorníu, "un dels més impressionants exemples d'arquitectura civil dedicada a l'elaboració i criança de caves". Simbolitza "la fructífera aliança entre la naturalesa i la tasca humana", i actualment "no només són un impressionant conjunt arquitectònic, sinó que continuen sent el centre neuràlgic, i també el símbol, de la història i dels valors de Codorníu".

dijous, 28 de juliol del 2011

Obituari a La Vanguardia dedicat al fundador de Marqués de Cáceres



Avui dijous publico a les pàgines d'esquel·les de La Vanguardia un obituari dedicat a un dels grans empresaris del vi espanyol. Enrique Forner va convertir Marqués de Cáceres en una de les marques espanyoles amb més renom, i tot plegat sense ser proopietari ni d'un sol cep.

Visionari de La Rioja de la modernitat 

Enrique Forner
(Sagunto 1925 - Pamplona 2011)
Cellerer

RAMON FRANCÀS
Barcelona

El món del vi plora des del 21 de juliol a un dels principals refundadors de la Rioja. Enrique Forner, el fundador i propietari de Bodegas Marqués de Càceres, va ser un dels principals pioners de la Rioja de la modernitat apostant per vins que al seu dia van anar contracorrent. Forner va traslladar a la Rioja els gustos de tall francès aportant la seva experiència a Bordeus amb l'ajuda del seu amic Émile Peynaud. La seva família es va exiliar a França amb la guerra civil i va ser propietària de diversos cellers, fins i tot del Château Camensac (Grand Cru Classé) de Bordeus. Els seus vins de La Rioja s'allunyaven d'aquells vells vins molt marcats per la criança en roure de la Rioja més tradicional per centrar-se en l'expressió de la fruita. Sense una sola hectàrea de vinya en propietat, encara que controlant prop de 2.000 hectàrees amb contractes firmats amb viticultors de confiança, Forner va construir una de les marques més sòlides, junt amb Torres, del vi espanyol. Les dues marques de renom són les més exportades d'Espanya, distribuïdes a més de 120 països de tot l'orbe. Després d'un primer funeral diumenge a Castelló, a les sis de la tarda de dimarts es va fer un segon funeral a la barroca concatedral de Santa María de la Redonda de Logronyo.
Inconformista, lluitador, una mica distant, seriós i sobretot molt discret -encara avui a Marquès de Càceres són reticents a comunicar xifres de producció i facturació- Forner, nascut a Sagunto el 1925, va morir dijous passat a Pamplona als 86 anys. La seva filla Cristina el va rellevar a la presidència el 2007. Els qui han treballat amb ell al celler de Cenicero el recordaven ahir com un "visionari" i com un "apassionat del vi". El prescriptor Andrés Proensa destaca que els seus vins tenen un perfil que "encara avui pot ser considerat de modernitat", mentre que el també prescriptor José Peñín diu que "possiblement ningú no ha venut tanta quantitat d'ampolles a preus tan elevats".


dimecres, 27 de juliol del 2011

Falset Marçà vol recuperar velles anyades




La Cooperativa Falset Marçà fa una crida per recuperar vins d’anyades velles

Les ampolles més emblemàtiques formaran part d’una exposició i després es tornaran als propietaris
La mostra s’organitzarà l’any que ve amb motiu de la celebració del centenari del celler

La Cooperativa Falset Marçà fa una crida per recuperar vins del celler d’anyades antigues, amb la intenció d’organitzar una exposició coincidint l’any que ve amb la celebració del centenari del celler. La iniciativa pretén que els socis cedeixin les ampolles temporalment i, a canvi, entraran en un sorteig per participar en un tast dels vins més vells que guarda la cooperativa, entre els quals hi ha un Castell de Falset, un Ètim Syrah i un Ètim garnatxa embotellats fa més de 14 anys.
El celler vol que la commemoració dels 100 anys d’història el 2012 destaqui per les  activitats participatives i col·laboratives i, per això, busca la complicitat dels seus socis i dels veïns del Priorat i voltants que vulguin reunir ampolles velles. La mostra resultant servirà per visualitzar la trajectòria centenària de la Cooperativa Falset Marçà i alhora permetrà ensenyar a les noves generacions l’evolució en la producció dels vins i com han canviat aspectes essencials com les etiquetes o els envasos.
El termini per participar s’obre avui i finalitzarà el 31 d’octubre. Les ampolles es poden lliurar al celler cooperatiu de Falset (Avda. Catalunya, s/n) o a les oficines (Carrer Miquel Barceló, 31). Finalitzat el procés de recollida, l’enòleg i la junta avaluaran els vins dipositats i en faran la selecció per l’exposició d’acord amb criteris tècnics. Celebrada l’activitat, es tornaran als seus propietaris.

La col·lecció del celler
La Cooperativa Falset Marçà guarda vins emblemàtics, com el que va servir per commemorar el 75è aniversari. Es tracta d’una ampolla de disseny elegant, que es va distribuir lacrada amb un llaç i en estoigs individuals de fusta i que ara serveix per envasar el vermut negre especial. En una sala contigua a la de bótes, també s’emmagatzemen vins criança d’anyades especials com el Castell de Falset de 1995, o d’altres posteriors a 1998 com el Castell de Falset, l’Ètim Syrah i l’Ètim garnatxa. A partir d’aquesta data, hi ha disponibles anyades idònies per tastar com l’Ètim 2001, 2004 i 2005, l’Ètim Syrah 1998, 1999 i 2000 i el Castell de Falset 1998, 2000 i 2004.

dimarts, 26 de juliol del 2011

Montonega + 500 s'alia amb 10 Sentits


Com ja havia avançat en un anterior post, el col·lectiu d'enòlegs catalans 10 Sentits, que prefereix mantenir la identitat dels seus membres en l'anonimat, aposta aquesta pròxima verema per la montònega de + de 500 metres sobre vel nivell del mar. El projecte, que suma sinèrgies, sembla molt interessantLa següent és la seva nota de premsa:

Els col·lectius +500 RAÏM D’ALÇADA (www.plademanlleu.com) i 10 SENTITS (www.10sentits.cat) han decidit aquest any sumar esforços i aprofitar sinergies en un projecte conjunt que tindrà a la varietat Montonega com a protagonista.
Sensibilitzats per potenciar i promocionar els vins elaborats a casa nostra, convençuts de que el primer pas de la qualitat es produeix a la vinya, i buscant potenciar la figura de l’enòleg com a artífex intel·lectual dels nostres vins, ambdós col·lectius hem arribat a un acord de col·laboració per intentar elaborar un vi de la varietat Montonega i produïda en vinyes situades a més de 500 metres d’alçada. El compromís comença per la producció d’un raïm de qualitat amb unes determinades exigències analítiques i sanitàries, que permetin posteriorment fer una elaboració especial, mirant d’extreure el màxim potencial possible d’aquesta varietat tant arrelada al nostre territori.
Des dels seus inicis fundacionals, ambdós col·lectius hem promogut l’estima pel nostre territori, pel nostre paisatge, per la recuperació de varietats en desús i potenciació de les autòctones, per la recerca i innovació en nous sistemes de producció, però també dels tradicionals, i en definitiva per tot allò que faci posicionar els nostres vins en el segment de mercat dels vins de qualitat que realment es mereixen, prestigiant-los des del seu concepte productiu fins a la seva comercialització a preus dignes i honestos.
Esperem que aquesta decidida aposta sigui recollida pel amants del vi i pel sector comercialitzador de casa nostra, i us adrecem a les nostres respectives webs per fer el seguiment del seu desenvolupament.

Vins i caves en un sopar amb estrelles


Els vins i caves, principalment penedesencs (Celler Gramona, Caves Parés Baltà, Ruben Parera, vins ecològics i biodinàmics, Caves Marià Casanovas, Vins Nico James, Cellers Heretat Mont-Rubi i Caves Mas Bertran), compartiran protagonisme en un sopar ben estrellat- Serà el dijous 11 d'agost, a partir de dos quarts de deu de la nit, a Corbera de Llobregat:

Amics de Corbera i Corbera Sabors presenten La Nit dels Estels (G)Astronòmica, amb la col·laboració de l’Observatòri Astronòmic de Corbera i amb la participació de 3’14 Jazz Quintet.
Es tracta d’un sopar a peu dret acompanyat amb música jazz i amb espais habilitats per poder observar la pluja d’estels pròpia de la nit de les llàgrimes de Sant Llorenç.
La trobada es desenvoluparà a l’espai de La Penya del Corb, que és l’escenari natural on se celebra cada hivern en Pessebre Vivent de Corbera, i tindrà lloc de 21.30 a les 02.30 hores.
Corbera Sabors, que aplega sis establiments gastronòmics del poble, se n’encarregarà del sopar; l’Observatori Astronòmic de Corbera hi donarà suport astronòmic, amb sis telescopis i professionals que faràn explicacions sobre la pluja d’estels, i l’associació Amics de Corbera hi posarà l’escenari natural del Pessebre Vivent. D’altra banda, hi haurà música de jazz en directe a càrrec de 3’14 Jazz Quintet i vins i caves dels cellers de la zona. Per més informació: http://lanitdelsestelsgastronomica.wordpress.com/

La primera fase del Centre d'Interpretació del Cava s'obrirà al públic pel Cavatast




Coincidint amb la pròxima edició del Cavatast, l'exalcalde de Sant Sadurní d'Anoia, Joan Amat, veurà feta realitat la primera fase del seu gran somni: el Centre d'Interpretació del Cava:


Enllestida la primera fase del Centre d’Interpretació del Cava que s’obrirà al públic coincidint amb el Cavatast

El cap de setmana del 7 al 9 d’octubre, coincidint amb la 15a edició del Cavatast, l’Ajuntament de Sant Sadurní obrirà al públic el Centre d’Interpretació del Cava, ubicat en el cèntric edifici de la Fassina de can Guineu. L’obertura parcial d’aquest anhelat equipament cultural i turístic serà possible perquè el passat 30 de juny l’empresa Molinare SAU va completar l’execució de la primera fase de la museografia, la que correspon a la planta del carrer de l’Hospital, i durant aquest mes de juliol s’han anat introduint millores i polint alguns detalls. Després del Cavatast, el Centre d’Interpretació del Cava ja serà una oferta més que tindran a la seva disposició els visitants que s’apropin a la capital del cava amb ganes de conèixer a fons la vila i el seu producte més emblemàtic. Tot i així, quedarà encara pendent una segona fase de la museografia, la que correspon al Celler Gran i la cava, que s’abordarà quan s’obtingui la notificació d’una nova subvenció del Ministeri de Cultura, i que es confia tenir enllestida al llarg del 2012.

Projeccions i imatges en tres dimensions

Amb aquesta obertura parcial del Centre d’Interpretació del Cava, el visitant podrà fer un recorregut d’una durada que pot oscil·lar entre trenta minuts i una hora, en funció de l’interès que tingui en aprofundir en els continguts proposats. L’entrada serà per l’Oficina de Turisme de Sant Sadurní i s’haurà de pagar un preu que fixarà aquesta setmana el ple de l’Ajuntament. El conjunt de la decoració escollida està pensada pel lluïment i la contemplació dels elements arquitectònics d’aquest singular edifici. Precisament, la pròpia Fassina de can Guineu és un dels temes en els quals pot aprofundir el visitant. Els altres són: la vila de Sant Sadurní d’Anoia, ara convertida en la capital mundial del cava; la plaga de la fil·loxera i la Festa de la Fil·loxera, i el cava.  A banda de textos, en les pantalles tàctils es podran visionar imatges suggerents i petits vídeos, a través d’una tecnologia sofisticada, però d’utilització simple per al visitant. Hi ha també un sorprenent element lúdic relacionat amb la fil·loxera, a banda de vídeos sobre el cava –amb l’atractiu incorporat de la tecnologia 3D– i la Festa de la Fil·loxera. Com ja es va poder veure en la jornada de portes obertes del passat 10 de juny, la visita acaba en companyia dels elements reals de la Festa de la Fil·loxera i l’esclat de joia i alegria que cada 8 de setembre acompanya aquesta celebració.
A destacar que el dissabte 16 de juliol va tenir lloc una prova de càrrega a la Fassina de can Guineu, que era un dels compromisos que tenia l’empresa adjudicatària de la museografia del Centre d’Interpretació del Cava amb l’Ajuntament. Aquell dia, 35 persones de perfils molt diferents, a nivell d’edat, procedència i llegua, van fer un recorregut de prova pel nou equipament i la seva valoració i els seus comentaris han estat de molta utilitat per poder corregit algunes deficiències i tenir elements objectius a l’hora de preparar la campanya de difusió de la Fassina de can Guineu. També els membres del Patronat de Turisme de Sant Sadurní i els del consistori de la vila han fet aquests darrers dies una visita per veure de prop com està agafant forma el Centre d’Interpretació del Cava.

Único del 91 amb escórpora



El món del vi depara moments inesborrables. Un d'aquests el vaig viure aquest dilluns al restaurant Marejol de Vilanova i la Geltrú, que serveix alguns dels millors peixos del Mediterrani i que atresora un celler certament impressionant. La vetllada la vaig compartir amb el propietari d'Euroselecció, Jordi Segura, i amb el copropietari del Marejol, Jose Gallego. És una llàstima que Vilanova, que fou un referent gastronòmic català, estigui com està, tot i que queden encesos alguns llums que conviden a l'esperança. Els grans protagonistes del sopar del dilluns van ser una escórpora acabada de pescar al Garraf i un impressionant Vega-Sicilia Único del 1991, un vinàs que 20 anys després es presenta sorprenentment fruitós i fresc (amb destacades notes mentolades). Elegant, senyorial, de tanins ben polimeritzats i encara amb recorregut a l'ampolla és aquesta anyada que també presenta notes de tinta xinesa o tabac. Tot un luxe de vi que es va vendre (es va comercialitzar el 2004) per uns 250 euros. Ja diuen que amor i vi, a alguns fa viure i a altres morir.  
A continuació us adjunto la fitxa tècnica i la nota de tast de l'Único del 91 realitzada per Vega-Sicilia.

VEGA SICILIA UNICO 1991

Tipo: Vino Tinto
Zona: D.O. Ribera del Duero, España
Localización: Valbuena de Duero, Valladolid
Variedad/es: Tinto Fino, Cabernet Sauvignon, Merlot
Capacidad: 75 Cl.

Comentarios:
Color rojo cereza picota con ribetes púrpura. En nariz es amplio y opulento. Al igual que otros únicos notas mentoladas, cacao y tabaco ingles. Complejo. En boca el ataque es envolvente con tanino terciopelo de gran sutilidad. Notas torrefactos y café.

Viníferas

TINTO FINO: 85%
CABERNET SAUVIGNON : 13%
MERLOT: 2%

Comercialización
Este vino se comercializará en formato de 75 cl. durante 2004.

Historial

Acabado el proceso de fermentación, permaneció 24 meses en tino de madera, 20 meses en barrica nueva, dos años en barrica envinada y 36 meses en tino de madera de gran capacidad. Resto botella hasta su comercialización.

Producción

98.250 botellas bordelesas, 2.224 Magnum y 132 Doble-Magnum






diumenge, 24 de juliol del 2011

Vi municipal, un bon negoci?


Sempre he pensat que això que els ajuntaments es posin a fer vi és un mal negoci, i que és millor que els sabaters es dediquin a fer sabates. Opino que els ajuntaments haurien d'estar per d'altres coses. El cas més conegut és el de la polèmica vinya de Can Calopa de Barcelona, a Collserola, del qual s'obté vi emparat per la DO Catalunya. L'alcalde de Sitges, per la seva part, és el president de la fundació que regeix l'històric Hospital de Sant Joan Baptista, on en el seu centenari celler s'elabora la mítica malvasia de Sitges. El municipi de Sitges, però, mai ha donat un veritable impuls a aquesta formidable joia de la vitivinicultura europea. El seu celler és tot un museu viu. Ara ha estat l'Ajuntament de Sabadell qui s'ha sumat a la iniciativa de fer vi. Encara bo que tan a Sabadell com a Barcelona han apostat per un projecte social com el de la Cooperativa L'Olivera, de Vallbona de les Monges. Què en penseu de tot plegat?

El primer vi del Parc Agrari de Sabadell ja és una realitat


El primer vi produït al Parc Agrari, a la finca de Can Gambús de Sabadell està llest per consumir. En total s'han produït 500 ampolles de vi negre fruit de la coupage de les varietats de merlot, monastrell i garnatxa negre; i 250 ampolles de blanc, de les varietats de Xarel·lo i Chardonnay. Les ampolles porten un tap de suro i denominació d'origen Catalunya a l'etiqueta dissenyada per Debora Garcia, alumna de l'Escola Illa. Amb aquesta producció, es vol recuperar un conreu típicament mediterrani i molt abundós a la comarca anys enrere. A la presentació d'aquest matí el regidor de Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes, Ricard Estrada, ha assenyalat la import+ancia d'aquesta primera verema, "ja que comporta tornar als nostres orígens de Sabadell, quan el vi era un dels productes tòpics de conreu. A més, tot i que sigui una primera producció a petita escala, és un exemple de model de gestió d'una finca com el Parc Agrari i d'una manera de fer".
A l'acte també ha assistit el tinent d'alcalde de l'Àrea d'Urbanisme i Espai Públic, Joan Manau, el president de la Cooperativa L'Olivera, Carles de Ahumada, i el comissionat de participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, Carles Agustí, entre d'altres persones.
L'objectiu del projecte del Parc Agrari és posar en valor el paisatge natural amb clau econòmica i, consegüentment, ambiental. és per això que conté una vessant educativa que pretén ensenyar i veure un conreu tòpic que s'ha recuperat i una altra, paisatgística i productiva. En aquest sentit, el més destacable és el valor afegit que aporta un vi conreat a un espai agroforestal de referència com és el Parc Agrari de Sabadell, que aporta proximitat, qualitat i marca d'origen.
Als terrenys del Parc Agrari es cultiven productes amb dues finalitats fonamentals: promoure el desenvolupament econòmic periurbà i la producció d'aliments de quilòmetre 0.
Per totes aquestes raons, la primera anyada de la plantació de vinyes del Parc Agrari -van plantar 3.700 ceps- ha produït 750 ampolles; una quantitat que té una destinació únicament institucional i de representació.

Detalls de producció
A l'hectàrea i mitja de vinya, es van plantar cinc varietats de raïm el 2008. En concret, hi creixerà raïm de dues varietats blanques: chardonay i xarel·lo i tres varietats negres: merlot, garnatxa negra i monastrell. Aquesta darrera varietat negra, la monastrell, té una particularitat important: és més pròpia de la zona sud de l'Estat, està adaptada a un clima més calorós i s'ha plantat al Parc Agrari, de forma experimental, per comprovar com s'adapta i preveient que, en els propers anys, les temperatures augmentaran com a conseqüència del canvi climàtic. D'aquesta manera, s'impulsa la recerca adaptada als nous temps.
La vinya és un dels pocs conreus que es manté verd durant l'estiu i gràcies a això i a la distribució de parcel·les amb formes geomètriques, s'ha aconseguit un paisatge harmoniós també a l'època estival. Finalment, la producció de vi que s'obtingui del raïm conreat donarà una major viabilitat econòmica a la finca de Can Gambús.
La collita s'ha fet amb la col·laboració de la Cooperativa l'Olivera, que gestiona també la finca de l'Ajuntament de Barcelona, a Collserola. Per aquesta raó el vi s'ha elaborat al celler de la finca de Can Calopa a través d'aquesta cooperativa.

El Parc Agrari de Sabadell
El Parc Agrari té una superfície de 587 hectàrees. Situat a l'oest del terme municipal, limita l'espai urbanitzat de Can Gambús, Castellarnau i Ca n'Oriac. El sól del Parc Agrari és en un 78% de propietat privada i en un 22% de propietat pública i es gestiona de forma conjunta entre pagesos, ramaders, empreses cooperatives i l'Ajuntament de Sabadell. En els darrers anys, la seva gestió s'ha consolidat i s'ha demostrat amb escreix el seu valor i viabilitat.
Actualment, s'hi conreen diferents productes, com ara cereals i hortalisses, que es complementen amb l'activitat ramadera que s'hi desenvolupa. El blat que es conrea al Parc Agrari després s'empra per elaborar el pa de Sant Julià, un producte de qualitat com ho són també les mongetes del ganxet, amb el segell de qualitat com és el de la Denominació d'Origen Protegida (DOP).
Dins el Parc Agrari, l'Ajuntament gestiona, juntament amb la Cooperativa Agrària de Sabadell i Comarca (COAGSA), la finca municipal de Can Gambús, que té 42 hectàrees de les quals 9,65 són forestals, 24,77 són agrícoles i la resta es dediquen a altres usos. En el marc de la col·laboraci entre l'administració municipal i COAGSA també es desenvolupen activitats formatives i d'assessorament als productors, com també accions de suport a la comercialització.
A més, ja fa 4 anys que el Parc Agrari és un espai emblemàtic pels ciutadans i ciutadanes, on es fan activitats de lleure com passejades i esport, sempre de forma compatible amb l'activitat productiva i el respecte a la natura. També en el marc del parc, es promou la recerca i l'educació ambiental a través de la fundació Miquel Agustí.

dijous, 21 de juliol del 2011

Gir imprescindible a la Mostra de Vins i Caves de Catalunya


També aquest dijous, a les pàgines del Viure de La Vanguardia, signo una noticia en primícia, el necessari gir que se li havia de donar a la decadent Mostra de Vins i Caves de Catalunya. Cal destacar la voluntat del conseller Pelegrí de no finiquitar aquesta iniciativa i de donar-li un nou impuls centrat en la qualitat, en la diversitat i en les DO's catalanes:

Nou impuls a la Mostra de Vins

RAMON FRANCÀS
Barcelona

El departament d'Agricultura de la Generalitat ha volgut donar un notable gir a la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, que torna del 23 al 25 de setembre al Moll de la Fusta de Barcelona coincidint amb les festes de la Mercè. Bona part del sector vitivinícola català s'havia mostrat reticent a continuar amb una mostra que oferia "poca satisfacció tant als consumidors finals com a les denominacions d'origen o a les pròpies marques", com assegura el conseller Josep Maria Pelegrí. El titular d'Agricultura, d'acord amb el sector, que ha aportat diversos suggeriments, ha dissenyat una celebració centrada en "donar a conèixer i promocionar a la capital catalana la diversitat i la qualitat" dels vins i caves catalans a través de les 12 DO 's. També s'oferiran degustacions, tastos i maridatges amb productes agroalimentaris catalans amb indicació geogràfica protegida en una edició que pretén recuperar "prestigi i qualitat".L'organització ha reduït en un 28% el cost dels estands, la qual cosa s'ha traduït en doblar, pràcticament, la presència a la Mostra. Els 54 estands inscrits aquest any tancaran més aviat que en anteriors edicions, a les vuit del vespre. Segons el conseller d'Agricultura, amb aquesta mesura es pretén que la Mostra "sigui una plataforma per donar a conèixer la qualitat dels nostres vins i no una mera activitat de consum". Fins i tot s'ha volgut apostar per la qualitat en les copes en què es degustaran els vins i els caves, de la prestigiosa marca Riedel. Fins ara les degustacions es realitzaven en inapropiades copes del tipus tastavins.El 2010 la Mostra arribo a la seva XXX edició amb 32 estands que van rebre fins a 200.000 visitants, un 20% més que el 2009. En aquesta última edició es van servir fins a 250 vins i caves diferents i es van realitzar fins a 120.000 degustacions. Els organitzadors van destacar de l'última edició la creixent presència de visitants dels creuers que recalen al port barceloní, així com d'un públic més jove que en anteriors celebracions.La Mostra dedicarà especial interès a les 11 DOs catalanes més el cava, que explicaran les seves singularitats i donaran a conèixer les seves rutes enoturístiques. El director general de l'Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat, Jordi Bort, assegura que s'ha limitat l'horari de la Mostra, fent-lo més "adequat", per "fomentar un consum moderat". Bort afegeix que es pretén oferir un millor servei al sector amb un menor cost per participar, així com remarca la continuïtat de la celebració al Moll de la Fusta, un espai que suma els turistes a la ciutadania de Barcelona., en plena festa major.

Aloers, de Recaredo



Aquest dijous publico a la secció Viure de La Vanguardia una novetat, el primer vi biodinàmic de la DO Penedès:

Aloers, primer vi biodinàmic del Penedès

Amb Aloers, un fresc i cítric vi blanc sense excessives pretensions, Recaredo s'ha convertit en el primer celler de la DO Penedès a llançar un vi d'agricultura biodinàmica certificat per Demeter. És de la collita 2010 i ha estat elaborat amb les tres varietats blanques tradicionals del Penedès amb una petita criança sobre les seves mares. S'ofereix per 11,50 euros. R. Francàs


Ton Mata, de Recaredo, explica que Aloers "És un vi blanc de la collita del 2010, elaborat amb Xarel·lo, Macabeu i una mica de Parellada". Afegeix que "volíem fer un vi amb una graduació moderada i molt fresc, amb una acidesa notable i que tingués recorregut en ampolla". Mata apunta també que "creiem que tenim l’experiència i el coneixement de fer vins base Cava, que han de ser molt vius i frescos, amb acideses altes, però sempre cítriques i no verdes. Així doncs tota aquesta experiència ens ha servit per elaborar aquest nou vi tranquil que ara presentem i al que donem una petita criança sobre les seves “mares”".

dimecres, 20 de juliol del 2011

Plou i fa Sol 2010: l'elegància és la força continguda





Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de tastar la tercera anyada del Plou i fa Sol del celler vilafranquí Alemany i Corrio, la de l'anyada 2010. Aquest vi del Garraf, de caràcter mediterrani però també mineral, ja va sorprendre quan es va estrenar l'any 2008, quan van fer una limitadíssima producció de 500 ampolles que només es van poder degustar en comptats restaurants catalans de nivell.  La nova anyada és, ara per ara, menys expressiva en nas, menys terpènica, que les dues anteriors. El vi, però, es mostra més elegant, fi i sensual, amb un tractament de la criança en fusta veritablement respectuós amb la fruita. En boca és greixós i voluminós, sense perdre ni frescura ni una característica mineralitat que el fan especialment interessant. Ja va dir José Martínez Ruiz (Azorín) que l'elegància és la força continguda. El treball amb la fusta i les mares donen una estructura notable a un vi de poc més de 12º. L'Irene Alemany i el Laurent Corrio han fet una molt bona feina. Plou i fa Sol s’elabora a partir de les varietats autòctones xarel·lo, que s’ha criat en bótes de roure durant vuit mesos, i amb malvasia de Sitges procedent de la històrica vinya del sector de l’Aiguadolç de la Blanca Subur. Aquestes varietats estan plantades al protegit Parc del Garraf, en un preciós amfiteatre guanyat a la muntanya d’encarament nord (el que mostren les fotografies que acompanyen aquest post). Aquest és un vi obtingut a partir d'un premsat directe amb premsa vertical, desfangat d’unes 48 hores i fermentació alcohòlica en bótes de roure francès de 300 litres amb torrat de formació (és a dir, gairebé sense torrar). No s’utilitzen ni llevats seleccionats ni nutrients. Utilitzen, doncs, els llevats autòctons El vi no s’ha acidificat. S'han elaborat poc més de 1.000 ampolles que s'ofereixen a només 14 euros.

dilluns, 18 de juliol del 2011

Lamentable Laporta



Unes fotografies de Laporta de vacances bebent xampany dolent (Moët) en un iot a Formentera i amb una panxa considerable han tornat a encendre els comentaris incendiaris pel fet que un independentista català prefereixi les bombolles gales a les penedesenques. Larazon.es ha arribat a titular:" El expresidente del Barça no entra por 'Laporta'". Vanitatis.com ha preferit titular de la següent manera: "Joan Laporta: mujeres, champán y puros en la isla de Formentera". Lavozlibre.com tampoc s'ha mossegat la llengua: "Joan Laporta prefiere Moët &Chandon al cava catalán". Si almenys bebés un Dom Ruinart, un Dom Pérignon o un Sourire de Reims Millésime d'Henri Abelé (un memorable xampany d'una empresa catalana que s'anuncia com le parfait champagne de dégustation pour les amateurs de vins complexes)! És clar que millor que Laporta no begui cava ja que un personatge així desprestigiaria el nostre vi d'estrelles. Però, i si aquest any el fem 'reina' del cava? És trist que un diputat del Parlament català i regidor de la capital catalana no mostri una altra imatge, no?

diumenge, 17 de juliol del 2011

La bona marxa de Bodegas Bilbaínas, que estrena un molt bon vi



Fa uns dies signava a les pàgines de la secció d'Economia de La Vanguardia una informació sobre la bona marxa de Bodegas Bilbaínas. En la mateixa informació recollia la sortida al mercat d'un nou vi d'aquest celler del barri de l'Estació d'Haro. Es tracta d'un molt interessant vi d'edició limitada i numerada que us recomano. És una selecció de seleccions que es presenta sota el nom de Viña Pomal Alto de la Caseta 2007.


Codorníu inverteix 27 milions en el seu celler i vinyes de La Rioja


RAMON FRANCÀS
Barcelona

El Grup Codorníu ha anunciat que des que van adquirir el 1988 una de les firmes més rellevants de la Denominació d’Origen Qualificada Rioja, Bodegas Bilbaínas, han realitzat inversions en aquest centenari celler del barri de l'Estació d'Haro i en les seves 260 hectàrees de vinyes pròpies per valor de 27 milions d'euros. Malgrat l'adversa situació econòmica, Bodegas Bilbaínas ha presentat un balanç positiu. S'espera tancar l'últim exercici fiscal (2010/2011) amb un increment en el resultat net del 5% respecte a l'exercici anterior, que va tancar amb uns beneficis de 2,27 milions d'euros. La facturació ascendeix a 12,9 milions d'euros i el seu parc de bótes a 17.000 unitats. Al mateix ritme del 5% creix el resultat operatiu de la companyia, que va assolir en 2009/2010 la xifra de 3,17 milions d'euros. Es manté així, segons Codorníu, "la línia de creixement que ha experimentat Bodegas Bilbaínas en els últims anys". La companyia continua sense endeutament i amb uns recursos financers alliberats que aquest any s'incrementaran en un milió d'euros, amb la qual cosa passarà de 6 milions a l'exercici 2009/10 a 7 milions en el 2010/11. L'exportació s'està convertint en el principal pilar de la bona marxa de les vendes.
            El director general de Codorníu, Xavier Pagès, assegura que "lluny de caure en el parany dels preus baixos, hem volgut apostar per marques de valor i qualitat". De fet, un dels seus vins negres més destacats, La Vicalanda, ha vist incrementar les vendes un 55% l'últim any, mentre que la seva marca més sòlida al mercat, Viña Pomal, ha experimentat un creixement de facturació del 21%. Paral·lelament, acaben de llançar el vi negre més car de la història d'aquest celler fundat el 1859. Es tracta del Viña Pomal Alto de la Caseta, que s'ofereix amb una limitada producció (unes 2.000 ampolles) a un PVP de 60 euros. També acaben de presentar un vi ecològic certificat sota la marca Zaco, a 9 euros.

A continuació us adjunto la detallada fitxa tècnica del Viña Pomal Alto de la Caseta 2007:


 



El suelo 

Los suelos son laderas pobres y cascajosas de estructura suelta y pedregosa, donde las raíces penetran con más facilidad y se obtienen bayas equilibradas en su composición biológica. 

Las cepas 

Cepas de tempranillo plantadas hace más de 35 años. La profundidad de sus raíces y el volumen de suelo explorado aportan mayor complejidad a la uva. 

El cultivo 

Sistema en vaso que permite una mejor exposición solar durante todo el día, consiguiendo una planta más equilibrada. Las operaciones culturales sobre el viñedo se realizan sólo por personal de la casa con alta experiencia y de forma tradicional.
Practicamos una viticultura sostenible e integrada, sin empleo de pesticidas, insecticidas y herbicidas residuales. Manejamos las técnicas de confusión sexual, evitamos la degradación de los suelos, escorrentías de aguas y gestionamos eficazmente los recursos del suelo. 

El vino

D.O.C. Rioja Alta (Haro) - 100% Tempranillo
Enólogo: Diego Pinilla 

La vendimia 

Vendimiamos el día 8 de octubre de 2007, de forma manual y en cajas. La primera selección se hizo en el viñedo, descartando aquellas cepas poco equilibradas. 

El proceso de elaboración 

En bodega, la uva pasó por una mesa manual de selección, se despalilló suavemente y se volvió a seleccionar, eliminando las partes verdes o bayas pasificadas. Encubado manual en pequeños depósitos abiertos, consiguiendo llegar al tanque con bayas completamente íntegras lo que permitió hacer una maceración en frío durante 2 días. Remontados manuales, “delestages” y bazuqueos hasta terminar la FAL y una maceración que duró 28 días. El 5 de noviembre lo prensamos, utilizando sólo el vino de lágrima. 

La crianza 

Se llenaron once barricas, de roble francés, nuevas, de tostado medio y fondo sin tostar. La FML se realiza en las barricas y la crianza se alarga hasta mediados de julio 2009. Finalmente sólo siete barricas se seleccionan para este vino.

La selección 

Empieza en el viñedo, con la elección de la parcela, la zona y las cepas. En la bodega se separan las bayas, los depósitos y las barricas sólo propias para este gran vino.
De los 7.500Kg de tempranillo potencial que llegaron a la bodega en 2007, únicamente se embotellaron 2.100 botellas. Se seleccionó sólo lo mejor.