La publicació del reportatge 'Repensar el Penedès' publicat avui a La Vanguardia està provocant diversos comentaris a la pàgina web del diari, alguns de francament interessants:
- Tothom parla d'enoturisme, paissatge,polígons industrials,pobles dormitori,etc. No hi ha ningú que parli del pagès que estima la terra i que vol viure de la vinya. Estem tips de lluitar contra urbanitzacions, polígons ind., abocadors... Fa anys que lluitem contra aquests Goliats i n'estem farts de que es vulgui convertir el Penedès en un jardí per a qui vulgui sortir a passejar. SOM PAGESOS, VOLEM TREBALLAR LA TERRA I VIURE DEL SEU FRUIT. ESTIMEM EL PENEDÈS.
- El Penedès, si corregeix els seus problemes, és una comarca amb grans potencialitats turístiques, però per assolir-les cal –entre d’altres- trencar la divisió administrativa existent. No pot ser que actualment estigui dividit en tres comarques diferents, i que no existeixi cap organisme turístic coordinador, ni la voluntat política de crear-lo. La DO tampoc no coincideixi amb cap divisió administrativa. Degut a la situació geogràfica, i a la manca de plans de protecció paisatgística, s’han construït trens, autopistes, línees elèctriques sense cap respecte pel paisatge. Tot plegat ha estat agreujat, en els darrers anys, per la pèrdua d’identitat ja que molts pobles – impulsats pels seus ajuntaments- han esdevingut localitats dormitori dels habitants que abans residien a l’Àrea Metropolitana. Creixement que ha comportat la introducció del virus de la corrupció (cas “presumpte” de l’ajuntament de Santa Margarida i els Monjos). Possiblement la crisi salvarà el Penedès d’esdevenir el barri marginal de Barcelona que els socialistes li tenien assignat, i amb politiques decidides li retornarà el protagonisme eno-turístic que mereix.
- CAP CREIXEMENT ÉS SOSTENIBLE. La falàcia del "creixement sostenible" és això, una falàcia.
- El Alt Penedes es una comarca rica en paisage con rincones exquisitos, eso si siempre y cuando no lo hayan descubierto los cuatro entendidos que suele haber en urbanismo del Ayuntamiento correspondiente, acercaros si podeis a la iglesia se Santa Maria en Guardiola de Fontrubi, antes era un rincon peculiar su iglesia su placita cuatro casas rodeado de viñas y una carreterita con platanos centenarios ( cada vez quedan menos, el metodo que utilizan para matar los arboles centenarios es quemar rastrojos en la base del arbol y asi poco a poco, se murio!! Ohh!) bueno ahora hay una hilera de casas adosadas delante de la iglesia, de una vulgaridad exagerada y logicamente sin vender, quien las va a comprar !. Eso es lo que entienden por consevar y cuidar el territorio, luego viajan a Francia y vuelven emocionadaos de lo que han visto, en Francia pintan las fachadas siegan los margenes y sobre todo cuidan y miman su orografia restauran su patrimonio sea arquitectonico, vegetal cultural etc he de reconocer que cuando viajo por la Francia rural me siento una ignorante y me da pena no haber sabido cuidar nuestra tierra. ¡ La ignorancia es muy atrevida!
- El problema del Penedes es que a tots ens agrada disfrutar del paisatge, primer van començar a colonitzar la gent de clase mitja-alta de Barcelona, compra de masies per part d'empresaris, gent de prestigi, economistes, advocats, metges, publicistes i varen comprar, finques i finques als pagesos per cuatro duros, i van disfrutar del paisatge una temporarda, la seguent generació, va fer vi, va invertir en aplanar muntanyes, tapar rieres, destruir boscos i plantar vinya, gran abocament de diner negre, alguns fins i tot van aprofitar per fer abocadors encoberts de residus urbans e industrials i la tercera generació, donat que es va fer més competitiu la venda de cava i vi, i per rentabilitzar l'inversió inicial, van especular amb part dels terrenys , es van fer els poligons i urbanitzacions, tot amb la complicitat dels alcaldes, regidors i secretaris dels municipIs, amb tractes de favor, maletins, etc. Aquesta es la triste realitat del Penedes. Abans hi havia les vinyes amb les seves oliveres al voltant, existia humanitat, ara es pot dir que son grans latifundis, quedem quatre amb el record d'aquells temps de que la vinya passava de pare al fill i s'anava el diumenge amb la familia.
- Entre otras muchas cosas, se debe hacer un plan de protección del paisaje. Estuve en una masía degustando un vino excelente, pero a la vista estaba una gran nave industrial (creo que es un almacen del CI), ¿Por que esa altura? ...
- Hablan de crecer? Crecer para que? lo que esta demostrado es que tenemos que reducir, reducir en todo incluso en poblecion, todos los paises que intentan crecer, fracasan y tambien esta demostrado que en Europa los paises que tienen menos problemas son los mas pequeños; Ya seria la tercera vez que cometemos el mismo error, se cometio con toda la inmigracion ejpanyola en a partir de los 50, la segunda con la inmigracion del 2000, ahora toca absolutamente lo contrario, hay que buscar formulas para reducir incrementando productividades y margenes.
- El Penedès, como gran parte de este país, ha sido tristemente degradado para el beneficio de muy pocos sobre todo a causa de la profunda ignorancia y falta de miras tanto de los ciudadanos como de los que nos representan. Sinceramente, en este aspecto, Catalunya está más cerca de Marruecos que de Francia.
- Perder su identidad...Identidad? La de exportar vinos y cavas a 1.40 €? Dentro de la infinidad de elaboradores del Penedès solamente unos pocos elaboradores apuestan por hacer un producto de calidad y de valor añadido
- Una vez más, seguimos sin aprender. Venga a seguir las modas, a producir masivamente y a ser en muchos casos el Lloret de Mar del vino. No hay criterio, no hay ganas de hacer las cosas bien, el rendimiento debe ser inmediato, no hay amor por el territorio ni paciencia para irlo construyendo poco a poco. Nuestra chabacana sensibilidad, esta brutalidad ibérica que lo contamina todo, el problema eterno de los españoles, vuelve a mostrarse aquí. Siento repugnancia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada