dilluns, 5 de març del 2012

El nou enviat de Parker, Neal Martin, en exclusiva a La Vanguardia


També aquest dilluns signo a La Vanguardia (secció Viure) una entrevista en exclusiva a Neal Martin, el nou enviat de Parker a Espanya. És la primera entrevista que se li fa a Espanya des que va ser nomenat en el lloc que ocupava el destituït Miller. Avui Martin, que mostra alguns apriorismes sobre els vins catalans, torna a Catalunya. Demà l'esperen a Costers del Segre. Un bon amic meu diu de l'entrevista que signo avui a La Vanguardia que "com a article periodístic em sembla molt bé. Ajuda a fer que segueixi la "mística" del tastador gurú intocable i idolatrat... abans un enviat i ara un altre que sembla "estar més a l'alçada". En resum una bona explicació i relat del que passa". Afegeix que "el fons de la qüestió ja no em mereix tan bones paraules. El d'abans visitava les mateixes zones i gairebé cellers que ara; abans parlava de mística sexual i ara de religiosa; abans es devia a uns i ara es deu a uns altres? Más de lo mismo: perpetuació d'un canal, una manera de fer, d'interpretar, de fer que tothom segueixi... només que el Parker ara ens deixa que els Europeus ens entenguem amb un europeu (resultarà més fàcil....???) que és anglosaxó i per tant també més fàcil d'entendre per ell, el gran Parker". La següent entrevista va ser feta a l'Hostal Sport de Falset el 21 de febrer:

“El vino ideal debe recordarte su origen”


El nuevo enviado a España de la guía de vinos más prestigiosa del mundo se estrena catando en el Priorat 

RAMON FRANCÀS
Falset

Cuenta que el vino se le manifestó en 1996 como una epifanía, con una copa de un portentoso burdeos clásico, el Château Montrose de 1982 (Saint-Estèphe). Desde entonces no ha dejado de catar. Es el británico Neal Martin, que vistiendo vaqueros y zapatillas deportivas está catando por primera vez en España para la guía más prestigiosa del planeta: The Wine Advocate del gurú norteamericano Robert Parker. Del 21 al 23 de febrero estuvo recorriendo el Priorat y catando sus vinos. Este lunes regresa para catar in situ en las denominaciones de origen Costers del Segre, Empordà y Penedès. También aprovechará este nuevo viaje para catar vinos del resto de las DO catalanas. En Rioja no se le espera hasta mayo. Su primera visita a España ha sido coordinada por la patronal Associació Vinícola Catalana (AVC) y ha sido él mismo quien ha elegido las bodegas que visita. En el Priorat ha conocido directamente bodegas como Clos Mogador, Mas Martinet, Álvaro Palacios, Ferrer Bobet, Torres o Viticultors Mas d’en Gil.
            Martin tiene previsto escribir un reportaje sobre Catalunya concentrándose en aquellas regiones más conocidas en los Estados Unidos. Sus visitas tienen un cariz estrictamente profesional y, según la patronal AVC, “ha dejado muy clara la condición de que The Wine Advocate pagará por todos sus gastos ocasionados durante los viajes, dado que es una revista independiente”. La aclaración no es baladí ya que Robert Parker cesó el 4 de diciembre pasado al antecesor a Neal Martin en España, el norteamericano Jay Miller, tras destaparse un escándalo. Unos e-mails revelaron que se pedían cifras de entre 20.000 y 40.000 euros para que Miller visitara bodegas de Murcia. Pero Neal Martin dice que la polémica no le afecta y que ni siquiera conoce a Jay Miller ni a quien lo acompañó en sus viajes por España, Pancho Campo. Ambos negaron las acusaciones.
            Sólo el primer día  ya cató 60 vinos tras recorrer ocho bodegas del Priorat. Por la noche, mientras cenaba con agua, recibía a La Vanguardia en el hotel de Falset donde se alojó. Asegura que se han cumplido las expectativas que le habían generado los comentarios de sus amigos sobre los paisajes prioratitos: “son  preciosos”. El día siguiente llegó a catar hasta 145 vinos de un total de 45 bodegas, principalmente tintos, en el Parc Tecnològic del Vi de Falset; y el 23 de febrero cerró su primer contacto con Catalunya catando una docena de vinos de dos bodegas más. O sea, se llevó en su pequeño ordenador portátil comentarios, a menudo trufados de anécdotas, sobre más de 200 vinos. Sus anotaciones se condensarán en 8.000 palabras consciente de que “me resulta más difícil escribir que catar”. “Para mí –asegura- es muy importante venir a conocer las zonas y no hacer crítica sin haber estado aquí”. Dice haber encontrado vinos que van “del suficiente al excelente” en un Priorat que considera aún “una zona muy joven”. Cree que sus vinos mejoran con un buen envejecimiento. De los vinos españoles destaca que “son muy diversos, con estilos muy diferentes”, y sobre la polémica que levantó cuando afirmó hace 5 años que no entendía los vinos españoles, Martin ha querido salir al paso afirmando que “nunca se pueden entender todos los vinos ya que a cada añada son distintos”. En su casa ya ha empezado a catar muchos vinos catalanes, entre los que ha encontrado “grandes productos”. Además, reconoce que prefiere el cava al champán por su gran relación calidad-precio, y asegura también que le motiva especialmente “aprender constantemente” y descubrir zonas que hasta ahora le eran desconocidas, como es el caso del Penedès.
            El vino ideal es para Neal Martin uno que sea capaz de “recordarte su origen” cuando lo catas, de trasladarte a su paisaje y a sus variedades. En este sentido señala que un cabernet sauvignon es “previsible”, mientras que las variedades autóctonas “dan identidad”. Apunta que “también existen vinos que son capaces de emocionarte simplemente, de dejarte mudo, sin palabras, casi como en una experiencia religiosa”. Siempre cata muy concentrado, sin perder la atención “aunque haya un terremoto al lado”. Cata y escribe a renglón seguido todo lo que le viene a la mente. Huele y degusta, y luego reflexiona sobre si lo que ha escrito se ciñe a lo que está catando.
            De 41 años, Neal Martin es serio, de apariencia tranquila y modesto. Reside al sur de Inglaterra, en Guildford, y además de considerarse un “escritor de vinos” se confiesa  amante de la buena música, especialmente de la de conjuntos como la banda inglesa de rock alternativo Radiohead. No acaba de entender el revuelo que causa el trabajo de un catador inglés que trabaja para una publicación norteamericana escribiendo sobre vinos españoles, argentinos y chilenos, aunque dice sentirse “muy responsabilizado”.

Ca N'Estella, el microceller global, a La Vanguardia



Aquest dilluns signo a La Vanguardia l'article més destacat de la recontraportada d'Economia. El text repassa la bona marxa que ha experimentat aquest celler elaborador de vins del Penedès i caves. Ja fa dos anys que van assolir el breck-even. Ara ja inverteixen per créixer amb l'exportació. La fotografia dels membres de la família i l'enòleg del celler, que acompanya aquest post, és de Carles Castro:


La microbodega global 

Finca Ca n'Estella, que facturó un 12% más en el último año, se abre decididamente a Estados Unidos y China 

RAMON FRANCÀS
Sant Esteve Sesrovires

Crecer acompasadamente abriéndose decididamente a la exportación es el objetivo que se ha trazado Finca Ca n'Estella, una bodega familiar rodeada de sus propias viñas (35 hectáreas) en Sant Esteve Sesrovires que elabora cavas y vinos amparados por la DO Penedès. No anhelan, sin embargo, alcanzar grandes volúmenes ni pretenden “disponer de una gran bodega”. Su director general, Efrem Mallol, afirma que “no queremos crecer por crecer ni nos obsesiona alcanzar grandes producciones, ya que en ese segmento siempre habrá alguien que nos ganará. No queremos caer en manos de la gran distribución”. Pese a un primer “fiasco” el año pasado en China, ahora han decidido empezar a exportar de forma decidida y convertirse en una “microbodega global”. Están iniciando una estrategia de crecimiento en los mercados de Estados Unidos y China con el fin de desarrollar una red en hostelería y tiendas especializadas. Sus principales mercados exteriores son Japón, Bélgica, Reino Unido, Alemania, Suiza, Estados Unidos, Venezuela y Canadá. Sus exportaciones ya se acercan al 50% de su producción, aunque no renuncian a continuar creciendo en el mercado catalán y balear y en el norte de España.
Desde que en 1992 Mercè Rabetllat (presidenta) y su esposo Jaume Vidal (consejero delegado) decidieron reemprender la actividad vitivinícola de su finca, la bodega ha ido invirtiendo en distintos frentes con el objetivo de “ir consolidando ordenadamente el crecimiento del proyecto”. El director general no tiene dudas de que “llegar donde estamos en solo diez años ha sido, con toda la modestia, todo un éxito”. De hecho, ya hace dos años que alcanzaron el break-even point. Han realizado inversiones durante el período 2008-2011 de 200.000 euros. Solo en el último año han ampliado en 250.000 litros su capacidad en depósitos y han incrementado la superficie de crianza de sus cavas permitiendo albergar 200.000 botellas más. La inversión prevista para el periodo 2012-2014 es de 200.000 euros más. Sus ventas en el 2011 rozaron los 600.000 euros, después de haber crecido un 12% respecto al 2010 y un 15% respecto al 2009. Abordan buena parte de sus inversiones con recursos propios. Sus ventas se han situado en 237.000 botellas en el 2011, con un aumento del 85% de los vinos y cavas de gama más alta a pesar de la crisis. Un 60% de su producción, que suma 15 referencias, corresponde a vinos. Han previsto que las nuevas inversiones les permitirán consolidar una producción y venta de 450.000 botellas, y conseguir una facturación de 1,3 millones de euros el año 2014 “sin cambiar la ubicación de la bodega ni las instalaciones” situadas junto a una masía de siglo XVIII. Quieren mantener “la esencia de un château francés”. Incluso la dirección vitícola está en manos de una hija de los propietarios, Anna Vidal. El director general asegura que “nos mueve la curiosidad, la experimentación y la pasión por elaborar vinos con una excelente relación calidad-precio sin obsesionarnos por producir más o menos botellas”.

diumenge, 4 de març del 2012

Creences falses sobre el vi?

De vegades alguns prescriptors, més que aconsellar adecuadament, fan afirmacions certament desafortunades. A continuació us adjunto una noticia publicada pel mitjà peruà elcomercio.pe on es recullen sis suposades creences falses sobre el vi. Entre d'altres, s'afirma que els rosats s'han de beure durant l'any de la seva anyada, els blancs com a màxim durant dos anys i que els negres només poden durar un màxim de quatre anys. Déu n'hi do. Què en penseu?

Seis creencias falsas sobre el vino

Alrededor de esta bebida existen innumerables mitos que ahora derrumbaremos
Domingo 04 de marzo de 2012 - 08:55 am 
Vinos
(El Comercio)
El especialista en vinos y también bloguero Tim Elliott desmiente seis creencias populares acerca del vino, que sin duda alguna habrás escuchado más de una vez. Estos mitos fueron publicados por la página web Planeta Joy

EL VINO DEBE RESPIRAR
¿El vino no debe ser descorchado unas horas antes? Falso, los vinos que se benefician con el aire provienen de lugares específicos y se hacen en cantidades pequeñas, por lo que la mayoría de vinos pueden ser servidos directamente de la botella recién abierta.
OLIENDO EL CORCHO
¿La calidad del vino se puede saber oliendo el corcho? La única información que puede proporcionarnos el corcho, aparte de la marca de fabricante y el año de cosecha, es saber si está roto, si tiene moho o si hubo alguna filtración grave. La calidad del vino solo se puede conocer probándolo.
CAVA SÍ O SÍ
¿Es indispensable tener una cava para almacenar el vino? Para almacenar el vino, no es necesario tener una cava especial, basta con un armario o alacena. Solo necesitas asegurarte de que el vino permanezca acostado y ponerlo en posición vertical unas horas antes de abrirlo.
TINTOS AL AMBIENTE
¿Los tintos se sirven a temperatura ambiente? En el siglo XIX, cuando no se conocía la palabra calentamiento global y la temperatura ambiente solo alcanzaba los 17 grados, esto era totalmente cierto. Sin embargo, en la actualidad lo recomendable es enfriar la botella 15 minutos antes de servirla, de lo contrario debido al calor el vino cambiará de aroma y el alcohol se pronunciará en su sabor.
MIENTRAS MÁS AÑEJO EL VINO, MEJOR
No todos los vinos tienen un tiempo de duración muy extenso, por ejemplo los vinos rosados deben ser tomados el mismo año de la vendimia, los blancos solo pueden esperar dos años y los tintos pueden durar solo hasta cuatro años. Los vinos que se benefician con el paso del tiempo son un mínimo dentro de los tintos y cosecha tardía.
¿HAY QUE SER UN CONOCEDOR?
¿Hay que saber sobre vinos para poder apreciarlos? Para conocer un buen vino, no hay más que confiar en tus instintos, al igual que con la comida solo es necesario probarlos y saber si sabe bien.

El president de JARC, Josep Maria Jové, escollit membre de la nova executiva de la COAG


El president de JARC a Catalunya, Josep Maria Jové, va ser escollit ahir dissabte com a membre de la nova executiva de la COAG en el marc de l’assemblea general de que l’organització agrària estatal ha celebrat a Madrid. En el marc d’aquest acte s’ha escollit també el relleu de Miguel López, fins ara secretari general de l’organització, càrrec que a partir d’ara recaurà en Miguel Blanco.

EL PRESIDENT DE JARC, JOSEP MARIA JOVÉ, MEMBRE DE LA NOVA EXECUTIVA DE COAG
L’assemblea General  escull Miguel Blanco com a nou secretari general de l’organització agrària


El president de JARC passa a ser un dels vuit membres que conformen la nova executiva de COAG, després que l’assemblea hagi aprovat la incorporació de membres de ple dret a JARC, al Sindicato Labrego Galego i a  COAG-Comunitat Valenciana. Un equip que estarà capitanejat per l’apicultor de Zamora, Miguel Blanco, que fins ara havia estat el secretari de l’organització agrària estatal.

Fill de Maials (Segrià), Josep Maria Jové i Aresté és agricultor i la seva explotació familiar està basada en el conreu de l’olivera en superintensiu que complementa amb la producció. A més, s’ocupa d’una explotació de fruita dolça al Baix Segre.

Jové ha estat membre de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) des de la seva creació com a organització professional agrària. Procedeix de la Unió de Sindicats Agraris de Catalunya (USAC)-una de les tres organitzacions que va donar origen a JARC- i a la qual pertanyia ja en els anys 70. Des de l’any 2005 és el president de JARC a Catalunya, càrrec al qual va accedir després de conduir l’organització a Lleida durant gairebé deu anys. Ha estat membre del Ple de la Cambra Agrària de Lleida des de les primeres eleccions sindicals fins a l’actualitat. Durant quatre anys (1996-2000) va ser representant de Catalunya en el Patrimonio Comunal Oliverero. Actualment és també membre de la Junta del Canal Segarra-Garrigues a més de representar JARC a altres entitats vinculades a l’activitat sectorial.

Per la seva banda, Miguel Blanco es apicultor  i prové de la localitat zamorana de Perilla de Castro. Forma part de la COAG des de 1982. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat president de COAG a Zamora des de 1982 i coordinador de COAG a Castella-Lleó entre el  2000 i el  2002. Actualment el president de la Cambra Agrària de Zamora, càrrec que ocupa des de 1997 i entre els anys 2003 i 2011 ha estat responsable d’Organització de la Comissió Executiva Nacional.

La Comissió Executiva de COAG ha quedat conformada per Eduardo López, productor de fruites i verdures procedent de Almería,  Miguel Padilla, productor de porcí i oliverar de Múrcia, Andoni Garcia, ramader del País Basc, Rafael Hernàndez, hortolà de Canàries, Charo Arredondo, ramadera de llet de Cantàbria i José Luís Iranzo, productor de cereals i d’oví-cabrum d’Aragó.

En la seva intervenció com a secretari general de COAG; Miguel Blanco ha destacat la tasca del seu predecessor, Miguel López,  i ha definit les línies estratègiques de treball a partir d’ara per a un sector que es estratègic com a base de l’alimentació i motor econòmic i social del medi rural. En aquest sentit ha assenyalat que "en un context de crisi econòmica i alimentària global, és més necessari que mai manifestar a favor d’un model agroalimentari sostenible al servei de la societat i no dels grans fons especulatius", ha dit. En aquest sentit ha assenyalat que les polítiques agràries imperants a Europa són brou de cultiu per a l’especulació en eliminar qualsevol tipus de mecanismes de control i gestió dels mercats. Com a exemple ha comentat la hipocresia que suposa la proposta de reforma de la política agrària comuna (PAC). "La UE reconeix la importància estratègica del sector agrari, l’abús de posició dominant de la grans cadenes de distribució, el nostre baix nivell de renda, l’augment dels costos i el nostre compromís ambiental, però no obstant això aprofundeix en aquells punts que ens han portat a perdre un 31% de la renda des de 2003: ajudes deslligades de la producció, desregulació dels mercats i acords de liberalització comercial amb tercers països, cas del Marroc o del que es perfila amb Mercosur, en què se’ns fa servir com a moneda de canvi ", ha lamentat.

En aquest sentit, Blanco ha plantejat com a imprescindibles el manteniment dels sistemes de regulació de mercats i producció (quotes en llet i remolatxa i drets de plantació de vinya) i el reequilibri de la cadena agroalimentària per garantir preus remuneratius en origen. Així mateix, ha ressaltat la importància que les ajudes de les PAC es dirigeixin als professionals actius i no a les hectàrees per evitar que desapareguin "els que veritablement produeixen aliments i es quedin els absentistes i els grans propietaris de terres".

Per tancar la seva intervenció, el nou secretari general de COAG s’ha referit al potencial de l’economia social agrària, dels petits i mitjans agricultors i de les "pimes" agràries, per generar ocupació i garantir la sobirania alimentària d'Europa. "L’agricultura i l’alimentació no ha de ser una mera mercaderia, sinó un dret universal de les persones".

L’Assemblea de COAG ha estat clausurada pel Ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete i ha comptat amb la presència de més d’un miler de delegats de l’organització agrària.

Unió de Pagesos reclama la lluita contra l’especulació i el control de la gran distribució


UP, en el seu onzè congrés clausurat avui a Girona, ha reclamat la lluita contra l’especulació i el control de la gran distribució. Per la seva banda, el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha fet una crida al consens i la unitat. La fotografia que acompanya aquest post és de Sergi Palay. Us adjunto els comunicats d'UP i del DAR:

Els gairebé 150 delegats i delegades de l’XI Congrés d’Unió de Pagesos han aprovat per una àmplia majoria l’informe sindical i les ponències de Política agrària i Organització de la pagesia en relació al funcionament del mercat, així com la d’estatuts, que han d’orientar l’actuació i organització del sindicat durant els propers quatre anys. L’XI Congrés d’Unió de Pagesos també ha escollit avui la nova Comissió Permanent Nacional, que està formada per Antoni Aresté (Segrià), Francesc Bancells (Vallès Occidental), Joan Caball (Alt Empordà), Josep Maria Coll (Alt Camp), Josep Maria Companys (Segrià), Josep Cuscó (Baix Llobregat), Josep Z. Ferré (Baix Camp), Xavier Frigola (Alt Empordà), Francesc Xavier Jiménez (Cerdanya), Carles Mencos (Osona), Joan Montesó (Baix Ebre) i Josep Carles Vicente (Priorat). D’aquests, Caball, Coll, Cuscó, Montesó i Vicente ja hi eren a la Comissió Permanent anterior. Joan Caball també ha estat escollit portaveu de la nova Permanent. Les properes setmanes la nova Comissió Permanent distribuirà les responsabilitats entre els seus membres i proposarà el nou coordinador nacional, que serà ratificat pel Consell Nacional del sindicat. El Congrés del sindicat ha finalitzat amb la insistència per seguir denunciant el frau en la comercialització agrària i recordant “l’especulació constant i el control cada dia més estret de la gran distribució”. A més, ha demanat la formació de la població des de l’escola en matèria d’alimentació, així com la coordinació de les estratègies amb organitzacions de la pagesia europea i de la resta del món per lluitar contra les amenaces globals. Aquestes qüestions es recullen a la Declaració de Girona, document aprovat per l’XI Congrés del sindicat. Unió de Pagesos també reitera en aquesta declaració la seva convicció de persistir en “la feina de conrear la terra i tenir cura de les granges”, així com de insistir en l’arrelament en el territori, comptar amb explotacions agràries amb capacitat successòria o “construir canals de comercialització honestos, creïbles i prestigiosos pel que fa a la qualitat i excel·lència” de les produccions. A més, el sindicat reitera la necessitat de “cobrar el que és just per la nostra feina” i de tenir “justícia en les relacions comercials”, concretament pel que fa a “la identificació dels productes que són de la Unió Europea en els punts de venda”, i que es compleixin totes les normes de comercialització i etiquetatge al llarg de la cadena de distribució. 

El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat de la secretària general del Departament, Maria Teresa Martí, i del director dels Serveis Territorials del Departament a Girona, Jordi Aurich, ha presidit aquest migdia, a Girona, la cloenda de l’onzè congrés d’Unió de Pagesos de Catalunya.
Pelegrí ha volgut reiterar davant UP, l’organització agrària més representativa de Catalunya, que el Departament "l’escolta, com a la resta de formacions agràries, i ho seguirà fent per a gestionar la realitat del sector agroalimentari català perquè junts hem d’acompanyar la pagesia i ajudar-la a viure d’allò que li agrada, que sap fer i que vol continuar fent, junts hem d’aconseguir enfortir el clúster agroalimentari català, fer-lo més productiu, competitiu i emprenedor; i cada cop menys dependent d’unes subvencions que minven tant a nivell europeu com espanyol; també junts hem d’aconseguir que el nostre sector lideri la recuperació econòmica del país, creï ocupació, riquesa i que la creï tot equilibrant el territori, i que els reptes d’aquest nou món global no es vegin com a una dificultat infranquejable”.
Prel que fa a la nova Política Agrària Comuna (PAC),el conseller ha incidit en l’assoliment d’un posicionament comú a Catalunya entre totes les parts, administració i sector, i en la necessitat que incorpori mesures adients i efectives de gestió de crisi. Per tot plegat, com ha fet palès el conseller, cal crear posicions úniques en temes tant importants com la nova Política Agrària Comuna (PAC). Precisament, aquesta propera setmana es validarà el posicionament comú de Catalunya, “un document fruit de la reflexió, el debat i el consens d’una Comissió de Seguiment integrada pels estaments polítics i professionals del nostre sector (entre ells vosaltres), i que aportarà solucions eficaces per l’agricultura catalana. Aquest document és un gran actiu per a convèncer tant a Madrid, on s’exposarà el proper dia 12, com a Brussel·les; i ho és perquè ha tingut un important treball previ (analitza i corregeix allò que ens afecta negativament) i perquè hi som tots, Administració i sector, tots, perquè crec que és crucial anar sense fissures si volem incidir en una PAC que ni ens beneficia, ni resol els nostres problemes”.
En aquest sentit, Josep Maria Pelegrí ha insistit en la necessitat d’una PAC “regionalitzada, que sigui per a tothom, integradora, que convergeixi tots els interessos del països europeus, i que doni suport als professionals agraris. Volem una PAC productivista, que millori la competitivitat. I això passa inevitablement per implantar uns instruments de gestió de mercats més eficaços, que assegurin un adequat nivell de protecció, a l’hora que milloren el funcionament de la cadena”.  “La defensa de mesures de competència és un eix clau per al Departament per a atenuar la volatilitat de preus i aconseguir-ne uns de més justos, equilibrar la cadena agroalimentària i escurçar-la, ens cal consciència de clúster en què tots som igual d’importants, i hem d’aconseguir que tots els productes no siguin tractats com a igual”, ha afegit el conseller.
En aquest punt, Pelegrí ha remarcat la necessitat de pressionar tant el Ministeri com la UE per a aconseguir l’excepcionalitat, “però nosaltres també tenim molt a fer, i tots som conscients que cal potenciar la innovació, la internacionalització, la qualitat, el relleu generacional, ... drivers clau en els que el Departament està fent una gran feina i que continuarà impulsant al llarg d’aquest 2012”.  El titular del DAAM també ha destacat la intensa feina duta a terme per tal de donar finançament i liquiditat al sector, com la nova línia de préstecs bonificats que hem tret aquesta setmana per valor de 30 milions d’euros. Aquest 2012 destinarem més del 70,2% del pressupost de manera directa al sector mitjançant ajuts, aportacions a empreses, préstecs i inversions directes en infraestructures. I ajudem a empreses i explotacions amb problemes conjunturals a buscar finançament. Es tracta de fer tot el possible perquè no s’abandonin ni camps, ni explotacions ni indústries. El nostre objectiu és crear les bases per a què l’activitat no s’aturi (modificació de la Llei d’Urbanisme, mesures de simplificació i agilitació administrativa (Llei Òmnibus), assessorament agrari, etc”.
El conseller també s’ha referit als ajuts cofinançats i en concret al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) per dir que “la realitat és la que és però treballem per reprogramar, el nostre objectiu és que no es perdi diners, volem que es revisi a l’alça els percentatges, tant els europeus com els estatals, són lesius per a Catalunya. Quan es van negociar no es va fer prou bé. Som una de les comunitats que rebem menys”.
Pelegrí ha conclòs la seva intervenció constatant que si bé hi ha molts reptes al davant, algun dels quals demana canviar de percepció i de tractament de l’agricultura, també és cert que “tenim una oportunitat històrica per a canviar coses, per a consolidar i fer créixer un sector estratègic, i això només ho aconseguirem amb l’esforç i la unió de tots, canviant la nostra actitud, i actuant amb responsabilitat i visió de futur.  Tots volem el mateix, tots volem donar valor al nostre territori, a la seva gent, als seus productes,... i tots sabem que això només s’aconseguirà si fem realment viables i competitives les nostres explotacions”.

dissabte, 3 de març del 2012

66 restaurants a les VII Jornades Gastronòmiques del Vi DO Alella


Fins a 66 restaurants, 12 més que l'any passat, participen a les setenes Jornades Gastronòmiques del Vi DO Alella de l'1 al 31 de març. Les propostes culinàries es mariden amb vins d'Alella:


Seixanta-sis restaurants de divuit municipis del Maresme i el Vallès Oriental ofereixen durant tot el mes de març les seves propostes culinàries harmonitzades amb vins de la DO Alella.
Després que l’any passat el Consorci DO Alella prengués el relleu de l’organització de l’esdeveniment, l’edició d’enguany es presenta com la més important de la seva història. I no només perquè, a petició dels restaurants participants, se n’ha allargat la durada de dues setmanes a un mes, sinó també perquè s’ha passat de 54 a 66 restaurants (un 22% més) i de 14 a 18 municipis participants (un 29% més).
L’objectiu de les Jornades és múltiple. Per una banda pretenen contribuir que els ciutadans dels municipis que integren la DO Alella prenguin consciència de la pertinença a aquest territori. Per una altra, l’esdeveniment contribueix que els restaurants de la zona nodreixin les seves cartes de vins amb Denominació d’Origen Alella. A més, tot plegat dinamitza l’economia local, una qüestió vital, especialment en temps de crisi. Els municipis de la DO Alella es caracteritzen per una alta concentració de restaurants de qualitat, alguns dels quals han esdevingut referència tant al Maresme i el Vallès, com per als ciutadans del Barcelonès. En un moment que la tendència en la restauració, a nivell mundial, consisteix en apostar per aquells productes que s’han produït a poca distància de cada restaurant, els vins DO Alella tenen cada vegada una presència més important a les cartes dels mateixos. I és que quan el turista, bé sigui estranger o de proximitat, visita aquest territori, cada vegada més, demana consumir productes de la zona i vins amb Denominació d’Origen Alella.
Els municipis participants en l’edició 2012 són Alella, Arenys de Munt, Cabrils, Canet de Mar, El Masnou, Martorelles, Montgat, Montornès del Vallès, Pineda de Mar, Premià de Mar, La Roca del Vallès, Santa Susanna, Sant Fost de Campsentelles, Teià, Tiana, Vallromanes, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt. L’èxit de les darreres edicions ha fet que dos municipis DO Alella que no en prenien part (La Roca del Vallès, amb set restaurants i Martorelles, amb tres restaurants) i tres nous municipis de l’Alt Maresme que no formen part de la Denominació d’Origen hagin volgut formar part de les Jornades, veient en elles l’oportunitat de dinamitzar el seu turisme i restauració tot aprofitant la qualitat i reconeixement que, cada dia més, tenen els vins de la DO Alella.

Es reprenen les visites teatralitzades al celler cooperatiu Falset Marçà


Tornen des d'avui dissabte les visites teatralitzades al celler cooperatiu Falset Marçà amb la companyia  Teatre del Napbuf. Amb motiu del centenari de la Cooperativa que es commemora aquest 2012, els visitants seran obsequiats amb una ampolla de vi.  Les novetats les podeu trobar aquí: http://issuu.com/etim-online/docs/visites_celler_falset_2012

Torres creix un 5% amb uns preus pagats pel raïm "dels més alts"


Tornant a remarcar que paga dels millors preus pel raïm i destacant que han contingut  els preus. Torres ha anunciat el balanç del seu darrer exercici. La noticia la signava ahir a la recontraportada d'Economia de La Vanguardia. Les exportacions continuen tirant de les vendes d'una comjpanyia que ha estat capaç de presentar un increment de l'1% al mercat espanyol, tot un èxit vist el que està caient i l'estancament del mercat interior. La companyia no ha fet roda de premsa per explicar els seus resultats. A continuació us adjunto la nota de premsa de Torres:

Bodegas Torres cierra 2011 con una facturación de 215 millones de euros

·       Esta cifra supone un incremento del 4,9% respecto al año anterior
·       La exportación ha continuado su crecimiento, pero el mercado doméstico también ha experimentado un incremento del 1%
                                   
Barcelona, 29 febrero de 2012-. El Grupo Torres ha cerrado 2011 con una facturación de 215 millones de euros, lo que supone un crecimiento del 4,9% respecto al año anterior. El crecimiento experimentado por la empresa es especialmente importante en un entorno de crisis internacional, con un mercado más competitivo y con tipos de cambio de algunas divisas como la libra muy desfavorables.

Torres ha realizado en 2011 una política de contención de precios. La empresa no ha aumentado el precio de venta de prácticamente ninguno de sus productos pese al incremento de costes. A pesar de la difícil situación económica, Torres ha podido mantener un precio por la uva de los más altos del mercado. Esta política es fundamental para asegurar la calidad del producto y seguir así con la filosofía de tener al viticultor como su mejor aliado.

Buena parte del crecimiento experimentado por Torres se debe nuevamente al mercado exterior, que sigue siendo el 72% de su actividad. Para 2011 se esperaba una ligera recuperación de la demanda nacional y se ha producido, subiendo la facturación un 1% en el mercado doméstico gracias en buena medida al turismo. De cara a 2012 se prevé continuar en la misma dinámica.

Una característica de la compañía es la reinversión del 95% de los beneficios que asegura el crecimiento y viabilidad de la empresa a largo plazo.

Evolución facturación Grupo Torres (*)

2007
2008
2009
2010
2011
203
196
184
205
215
*en millones de euros




La exportación se sitúa en el 72% de las ventas

A nivel de países, Bodegas Torres sigue manteniendo la misma proporción de exportación que el año pasado, suponiendo el 72% de las ventas. Esto es el resultado de una clara apuesta por la internacionalización de los últimos años, abriendo filiales comerciales en países como China, Brasil, India, Cuba o Suecia y además desplazando a "misioneros" (colaboradores de Torres) a vivir en los mercados. Hoy casi 400 colaboradores de toda la plantilla de más de 1.300 trabajadores pertenecen a las filiales de Torres fuera de España.

En los cinco primeros puestos del ranking se mantienen los mismos países que el año anterior: México, Reino Unido, Países Bajos, que ha subido un puesto por encima de Alemania, y Finlandia. Destaca especialmente el crecimiento de mercados maduros como Reino Unido, Países Bajos, Alemania, Bélgica y Finlandia. Han experimentado crecimientos de doble dígito otros mercados nuevos como Rusia, Lituania y China.



Ranking 2010
Ranking 2011
España
1
1
México
2
2
Reino Unido
3
3
Países Bajos
5
4
Alemania
4
5
Finlandia
6
6
Canadá
7
7
Lituania
10
8
Suecia
9
9
Noruega
11
10
Dinamarca
8
11
Irlanda
13
12
USA
12
13
Fed. Rusa
15
14
Japón
14
15
Bélgica
17
16
China
19
17
Francia
16
18
Suiza
18
19
Bolivia
22
20

Apuesta por los vinos de finca

Durante 2011 Bodegas Torres ha apostado muy fuerte por los llamados vinos de finca, los de mayor prestigio de la empresa. Este gran esfuerzo se ha visto recompensado con las mejores puntuaciones conseguidas en importantes guías de vinos internacionales de prestigio. Por ejemplo, los vinos icono de Bodegas Torres, Mas La Plana, Reserva Real y Grans Muralles, consiguieron este año las mejores puntuaciones de Robert Parker, el crítico de vinos más influyente del mundo. Además del prestigio internacional conseguido, esta apuesta de Torres ha ido acompañada de un aumento de ventas de los vinos de finca.

Además, la bodega ha conseguido muy buenos resultados con los vinos de La Rioja (Ibéricos), Ribera del Duero (Celeste Roble y Celeste Crianza) y Rueda (Verdeo).


Inversión en I+D+i

En 2011 la inversión en I+D+i fue de 2 millones de euros. Bodegas Torres tiene una filosofía ecológica muy clara, con diferentes acciones en este sentido que recoge en su proyecto Torres & Earth, www.torresearth.com. La empresa ha conseguido en 2011 avanzar en uno de sus grandes objetivos, reducir las emisiones de gas carbónico, bajando este último año un 5,9% (el objetivo es reducirlas un 30% hasta 2020).


Bodegas Torres

El apellido Torres está ligado al vino desde hace más de tres siglos, cuando se plantaron las primeras viñas en Vilafranca del Penedès (a 40km de Barcelona). Desde sus orígenes en 1870, como empresa exportadora, Bodegas Torres ha conseguido aunar tradición y nuevas tendencias empresariales y vinícolas.

Hoy, el negocio familiar dirigido por Miguel A. Torres, perteneciente a la cuarta generación Torres, comercializa más de 50 marcas diferentes y está presente en más de 140 países del mundo. En España, Bodegas Torres tiene viñedos en las denominaciones de origen Penedès, Conca de Barberà, Priorat, Jumilla y Costers del Segre, y bodegas en Penedès, Priorat, Ribera del Duero y Rioja. A nivel internacional posee bodega y viñedos en Chile (Valle Central en Curicó) y en California (Estados Unidos). En total, la compañía posee 2.272 hectáreas de viñedos, de las que 1.800 corresponden a España, 440 a Chile y 32 a California.

Hoy, la cuarta generación de la familia Torres está representada por el presidente de la empresa Miguel A. Torres, los vicepresidentes Juan Mª Torres y Marimar Torres, que también dirige la bodega de California. La quinta generación está representada por Mireia Torres Maczassek, gerente de las bodegas del grupo Jean Leon y Priorat; Miguel Torres Maczassek, gerente de la bodega Miguel Torres Chile; Arnau Torres Rosselló,  y Cristina Torres. Desde el año 2010, el Sr. Raül Bobet es el director general del grupo.

Asimismo, la Fundación Miguel Torres, cuya presidenta es la Sra. Waltraud Maczassek, esposa del Sr. Torres, impulsa proyectos de colaboración social con el fin de promover la conservación del entorno y la protección a la infancia mediante la construcción de escuelas y casas de acogidas para niños huérfanos.

dijous, 1 de març del 2012

Tret de sortida a Temps de Vi


Els promotors de Temps de Vi, la nova fira de vins que es farà a la rambla Principal de Vilanova i la Geltrú de l’1 al 3 de juny, van fer aquest dimecres al restaurant La Cucanya un tast amb els seus col·laboradors i amb les entitats i institucions que els donen suport. El tast, amb vins escollits pel Consell Regulador de la DO Penedès (Jané Ventura, Finca Ca n'Estella, Jaume Llopart Alemany, Finca Viladellops i Albet i Noya) i copes cedides per Euroselecció (Riedel), el va dirigir la sumiller barcelonina Meritxell Falgueras. Hi va assistir l’alcaldessa de Vilanova, Neus Lloveras, i fins a cinc regidors més dels nou que integren el govern municipal vilanoví. També hi va assistir el director de la DO Penedès i president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, Francesc Olivella; el director de la patronal Associació Vinícola Catalana (AVC), Joan Gil; el president de l’Associació Catalana d’Enòlegs (ACE), Josep Anton Llaquet; el gerent de la patronal Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf (ADEG), Isidre Also, o el gerent de l’Estació Nàutica de Vilanova i la Geltrú, Josep Manuel Pereira.  Temps de Vi, que promou Carles Carbonell i Òscar Villagarcia, no vol ser una fira més sino "una fira de vins referència a tot el país amb idees e inicitiaves originals i úniques". Aquesta fira té com a misió "promoure i difondre la cultura catalana del vi a través d’una fira del sector que vol unir l’enologia amb l’art i l’empresa per aconseguir educar i motivar el consum intel·ligent entre la població local". Durant el tret de sortida a la fira aquest dimecres, Carles Carbonell va manifestar que amb aquesta iniciativa volen contribuir a dinamitzar l’economia.
 Un dels objectius de la fira és la realització d’un workshop amb el títol 'Els vins catalans al restaurant', amb diferents ponents tant cuiners de renom com a gent del món de la distibució. S’han anunciat actuacions musicals en directe, així com tastos a alta mar com a acte central i diferencial de la fira. També es realitzaran tastos en una vela central on hi estaran representades denominacions d’origen catalanes.