Líquens del Por Nord, a les vinyes del Penedès

Aquest dimecres, a la recontraportada d'Economia de La Vanguardia, informava de la revolucionària aportació de líquens del Pol Nord (estèrils en condicions naturals per haver estat sostmesos a -40ºC) a les vinyes penedesenques. La innovació és de Carles Sumarroca, un empresari i pagès entusiasta de la terra. Va néixer el 12 de desembre de 1933 a Llimiana (Pallars Jussà) i actualment resideix a Subirats (Alt Penedès). La seva professió és la de perit industrial. Què en penseu?

Innovación vitícola con líquenes del Polo Norte 

Sumarroca busca máximo rendimiento en sus viñas con nuevos sistemas y sin perder calidad



RAMON FRANCÀS
Subirats

En Sumarroca, más que en la bodega de Subirats donde elaboran 2,5 millones de botellas anuales de vinos y cavas, han decidido orientar el grueso de sus inversiones hacia sus cerca de 400 hectáreas de viñedos en producción en el Alt y el Baix Penedès. El presidente de la compañía, Carles Sumarroca, asegura que “lo que más me interesa y lo que más me gusta es la viña”, consciente que “de una mala uva no puedes obtener un buen vino”. Se ha propuesto innovar de forma multidisciplinar para encontrar nuevos procedimientos de cultivo, mecanizados, que permitan “un mayor rendimiento con costes más baratos sin que ello vaya en detrimento de la calidad”. Pone por ejemplo la revolución que han experimentado cultivos como los de cereales, olivos o frutales convencido que los actuales sistemas de producción aplicados en las viñas se encaminan al colapso, por los elevados costes, en solo una década. Busca nuevos procedimientos con viñas emparradas que permitan cosechar a máquina. Sus innovaciones pasan por ensayar doblando el marco de plantación, persiguiendo una mayor competencia entre las raíces de las vides para obtener menor producción pero de mejor calidad. También está sembrando festucas (una especie de césped) en las viñas con el doble objetivo de evitar la erosión al retener mayor cantidad de agua pluvial y forzar a las raíces de las vides a buscar mayor profundidad. También trabaja en la selección clonal para buscar vides más resistentes a las plagas que no precisen ser tratadas, prácticamente, con sulfatos o la confusión sexual con trampas de feromonas para combatir plagas como la de la polilla del racimo. Pero quizás la innovación más revolucionaria que está ensayando es la utilización de un nuevo compost que incluye líquenes del Polo Norte, que hasta ahora habían sido utilizados por parte de la industria farmacéutica para obtener antibióticos, vitamina C o colorantes. La ventaja es que este abono natural es estéril tras haber sido sometido en condiciones naturales a temperaturas situadas por debajo de los -40º C. Rechaza, eso sí, la utilización de transgénicos y no se muestra entusiasta ni de la agricultura ecológica ni de la biodinámica. Todo ello persigue “una mayor calidad de producción, de servicio y de gestión medioambiental”.

Paralelamente, en Sumarroca se encuentran en la recta final para sacar al mercado los primeros vinos frutos de su proyecto La viña del mundo, iniciado en 2001 con el objetivo de estudiar las posibilidades enológicas de hasta 360 variedades de uvas de todo el planeta. Finalmente han seleccionado dos variedades tintas y una blanca para elaborar unos vinos que podrían llegar al mercado en el plazo de entre dos y tres años. Carles Sumarroca se muestra contrariado, sin embargo, por el hecho de que ninguna bodega se haya interesado por los resultados de una investigación que pone al servicio del sector.

En el último ejercicio alcanzaron una facturación de 12,5 millones de euros tras haber crecido un 7% respecto al 2009. Carles Sumarroca no tiene dudas que la clave del crecimiento sostenido de sus ventas en plena recesión se explica por apostar en su día, en 1989, por crear una distribuidora propia: Selfoods. Su principal reto se centra en doblar, en el plazo de dos a tres años, sus exportaciones, que actualmente suponen el 20% de su producción. Exportan 560.000 botellas, de las cuales un 67% corresponden a cavas. En su bodega de la finca El Rebato de Subirats elaboran 1 millón de botellas de

La "moguda" dels mosts ensofrats per a l'elaboració de sucs de fruita

Un destacat empresari del sector del vi i al cava al Penedès ha fet arribar a la premsa una informació demanant que no fos citada la font d'origen. El negoci al qual fa referència ha arribat al Penedès i hi ha qui creu que pot afectar als preus del Penedès i Catalunya. A continuació us adjunto, amb les faltes d'ortografia originals, el comunicat sense citar la font:
 

Us faig arribar aquesta informació de la moguda de preus que sembla que s'esta produint a la Mancha i que probablement afecti als preus de Penedès i Catalunya.

A mi ja m'habia arribat per un comprador d'aqui del Penedès que els preus del vi a Mancha s'estaven apujant molt, per una sortida que sembla que se'ls esta obrint a traves de la venda de most ensofrat per l'elaboració de sucs de fruita al mercat Francès, que necessita gran quantitat de most de raïm per barrejar amb altres fruites.

També sembla que s'esta oferint aquesta opció al diversos cellers i cooperatives del Penedès .

S'ofereix pagament garantit del 50% a 7 dies de sortir el camió i 50 % a 30 dies, amb uns preus que ronden 25 - 30 pts./ lt. de most. (no es te de fermentar, ni clarificar , ni filtrar, sols desfangar lleugerament ) i que pot ser perfectament most de segona premsada o de raïm que no estigui el 100% sa, amb lo que els preus que s'ofereixen son molt interessants i podrien provocar que els cellers que no paguin una mica be el raïm, es que din curts i els que compren posteriorment vins , no en trobessin massa o el trobessin car , si es que no lliguen les compres abans de la verema. 

Res mes, però crec que fora bo que la gent del Penedès conegues aquesta moguda a traves dels vostres diversos mitjans de comunicació.

El cava, solidari amb Càrites

La Festa Major de Vilafranca donarà ‘bosses solidàries’ a Càrites, una iniciativa promoguda pel Consell Regulador del Cava

Els ciutadans que comprin el programa de la Festa Major reben dues copes de Cava de regal

Vilafranca del Penedès, 23 d´agost del 2011.- Els administradors de la Festa Major de Vilafranca i el Consell Regulador del Cava han arribat a un acord perquè part dels fons recaptats de la Festa d´aquest any vagin destinats a Càrites, que donarà bosses solidàries amb aliments per a dinar a un total de 150 famílies de Vilafranca en una situació desfavorida.

L’entrega d´aquestes bosses es realitzarà aquest divendres 26 d´agost a les 17 hores a la seu del Banc d'Aliments de Càrites de Vilafranca, que es troba el carrer Montserrat número 4.

Càrites dóna suport social a persones i famílies de la ciutat que tenen dificultats per cobrir les necessitats bàsiques. Amb el suport econòmic i de voluntaris es duen a terme projectes de reforç en colònies d´estiu, ajuts d´aliments, roba i mobles, assistència social, i també un alberg per a persones sense sostre.

En l´edició d´aquest any, els ciutadans reben amb el programa de la Festa Major 2011 dues copes de Cava de regal, després d’arribar a un acord de col·laboració amb el Consell Regulador del Cava.

Subsaharians: de la fruita a Lleida a la verema del Penedès

El sindicat agrari Unió de Pagesos ha informat d'una interessant iniciativa que permet la possibilitat de donar continuïtat a la feina de subsaharian al camp català:

Prop de 500 temporers concatenaran el treball participant a les campanyes agràries de diverses zones de Catalunya

Unió de Pagesos i la Fundació Pagesos Solidaris han començat la concatenació de campanyes agràries, amb el trasllat ahir de 41 temporers d’origen de l’Àfrica subsahariana, que surten de la campanya de la fruita a Lleida per continuar treballant ara a la verema del Penedès.

D’aquesta manera, comença l’enllaç dels treballadors que acaben la campanya agrària en la zona de Ponent, amb el començament de la verema a les zones de Barcelona i Tarragona i la recollida de poma a Girona. Els propers dies 470 temporers concatenaran el treball a les campanyes agràries de diverses zones de Catalunya i cobriran les ofertes de Tarragona (43%), Girona (25%), Barcelona (14%), i Lleida (18%). La coordinació de campanyes s'ha de basar en el coneixement exhaustiu de totes les campanyes agràries de temporada per part de les entitats que ho coordinen.

Verema generalitzada: Montsant, Terra Alta, Penedès, Catalunya i Raventós i Blanc

Aquests dies se succeeixen els comunicats informant de l'inici de la verema i de les bones expectatives de la collita. A continuació n'afegeixo alguns:

Comença la verema a Montsant amb unes expectatives excel·lents

Aquesta setmana els cellers de Montsant han iniciat la campanya de verema, una campanya que es preveu sigui força bona ja que el raïm arriba molt sa i en condicions òptimes de maduració. A més, s’espera que la producció recuperi el volum habitual de Montsant, al voltant dels 9 milions de quilos, després que l’any anterior disminuís en un 15%.

Com és habitual, els primers en entrar raïm són els cellers de les zones primerenques de Montsant, al sud de la DO. És el cas de Joan d’Anguera, el Celler del Masroig i altres cellers com Venus La Universal, que tot i pertànyer a Falset elabora algun dels seus vins amb raïm de finques d’aquesta zona.

Pel que fa a les varietats, les protagonistes d’aquest inici de campanya són lògicament les blanques, macabeu i garnatxa blanca, tot i que també s’han començat a veremar varietats negres com el merlot i el syrah.

Recordem que a la DO Montsant la producció és d’uns 9 milions de quilos, dels quals els 95% correspon a varietats negres. D’aquestes, la garnatxa negra i la carinyena, les varietats autòctones de Montsant, en suposen el 65%.

Verema 2011 a Raventós i Blanc

És el primer any que tenim la finca inscrita a la CCPAE (Consell Català de la Producció Ecològica) i tots els tractaments i treballs en aquest cicle vegetatiu han estat 100% ecològics.Les pluges de primavera van ser elevades però controlem bé les malalties fúngiques (Mildium i Oidium) i plagues (Lobesia botrana) amb tractaments ecològics i treballs preventius a la vinya arribant als preparatius de verema en molt bones condicions. Una pluja de 20 mm el dia 30 de juliol va provocar una entrada de Botrytis en les varietats més avançades en maduració, principalment en el Chardonnay. La calor i baixes humitats que hem tingut a principi d'agost, han parat l'atac de Botrytis i ens està ajudant a tenir una bona verema. La verema la vam començar el dia 10 d'agost collint el Chardonnay, on vam fer una bona selecció de raïm a la vinya, arribant perfecta de sanitat al celler. El Chardonnay de la finca va destinat al cava de la Finca i l'hem aconseguit en cinc dies a una graduació alcohòlica probable de 11 º i una acidesa total de 5,5 g / L expressat en sulfúric, sent l'equilibri desitjat per al nostre cava.

Tret de sortida a la verema a la Terra Alta

Des del 17 d’agost, set dels cellers inscrits al Consell Regulador ja han iniciat la recepció de verema de varietats blanques als termes municipals de Corbera d’Ebre, Batea, Bot, El Pinell de Brai, Gandesa i Vilalba dels Arcs.

El potencial productiu de la DO "Terra Alta" es situa a les 5.500 hectàrees, el més baix mai registrat, i entre els 35 i 37 milions de kg de raïm.

Pel moment l’anyada ha estat marcada per una primavera amb humitats altes, un juliol poc càlid, l’escassetat de pluges i un bon manteniment de l’estat fitosanitari de les vinyes i el raïm. 

La verema ja ha arribat al Penedès

Recentment els cellers de la Denominació d’Origen Penedès han donat llum verda a l’inici de la verema 2011. Una verema inicialment pendent de les pluges de Juny i Juliol, però que finalment, el sol i les altes temperatures d’aquest Agost estan ajudant a la bona maduració del raïm, pel que en podem preveure una bona, o inclús molt bona, qualitat. A tot això, hi podem afegir el control de la sanitat del cep per part de tots els viticultors penedesencs.
Si fem un repàs de les varietats segons l’ordre que s’aniran collint, trobem en primer lloc el Chardonnay i el Pinot Noir a finals d’Agost, seguida de Macabeu, Xarel•lo, Ull de Llebre, Merlot i finalment la Parellada i Cabernet Sauvignon.

Previsió per a la verema 2011 a la DO Catalunya

Des de la Denominació d’Origen Catalunya les previsions de verema apunten a un avançament de 5-6 dies respecte a un any normal i 10-12 dies respecte a la verema anterior, que recordem es va caracteritzar per ser tardana.
Respecte a les prediccions de collita, d’entrada s’espera una bona producció, però essent com és la nostra una viticultura de secà, vindrà condicionada a la meteorologia estival, especialment pel que fa a les disponibilitats hídriques durant les tres darreres setmanes de maduració.

Previsions per la verema 2011

Els ceps presenten en general una mica menys de càrrega de raïms, però els seus grans agafen volum i pes a bon ritme. Si no ve un agost molt secaner, és previsible una producció similar o lleugerament inferior a la de l’any passat (entorn als 30 milions de kg). En referència a les malalties de la vinya, hi ha hagut una certa pressió de mildiu però l’oïdi o malura no ha destacat respecte a anys normals. De totes maneres, els viticultors que han seguit les indicacions de tractaments de les àrees de defensa vegetal tampoc pateixen problemes d’importància amb aquests fongs. Sí que es detecta en algunes àrees una mica d’incidència de clorosi, deguda probablement a un accelerat i ràpid creixement de la vegetació.
La presència de la sempre temuda podridura gris, queda supeditada a un possible escenari de pluges freqüents i abundants pocs dies abans i durant el moment de la verema.
En definitiva, si les coses no es giren, s’està gestant el que podria ser una bona collita pel que fa a quantitat, i de mom

Preus de raïm que no permeten cobrir ni el 60% dels costos de producció

Unió de Pagesos va tornar a posar ahir el crit al el pels preus baixos d'aquesta campanya. Diuen que els pagesos, que ja fa anys que no aconsegueixen uns preus dignes, cobraran uns preus similars als de l'any passat, la qual cosa no els permet cobrir ni el 60% dels costos de producció de raïm:

Unió de Pagesos preveu que els baixos preus que rebran els viticultors catalans en aquesta campanya de la verema que està a punt de començar seran similars als de l’any passat i no arribaran a cobrir ni el 60% dels costos de producció del raïm. Per al sindicat, el preu mínim del raïm per poder cobrir els costos s’hauria de situar en 0,40 euros el kilo, mentre que el vi hauria de pagar-se a 6 euros l’hectolitre al productor. Unió de Pagesos considera que la causa dels baixos preus en aquesta campanya no es pot atribuir als excedents ja que en aquests moments són inexistents, i que en una situació d’equilibri entre producció i comercialització com la que ara es dóna els preus haurien de ser més alts i, per tant, més justos, per als viticultors. El sindicat recorda que als elevats costos de producció s’hi afegeix l’increment dels tractaments fitosanitaris a causa de les adversitats climatològiques d’aquest any, a més de les plagues de fongs com l’oïdi i el míldiu, que estan afectant de manera important la qualitat i, encara està per veure, la quantitat de la verema. Un factor important a tenir en compte en aquesta campanya són les fortes pluges caigudes a Catalunya, sobretot a l’Alt Penedès els mesos d’abril, maig i juny, i fins i tot el juliol. A més, les temperatures enregistrades aquest últim mes han estat força inferiors a les normals en aquesta època, i també s’han produït tempestes de calamarsa els dies 4 i 30 de juliol que van afectar de manera important una extensa part de la vinya de la comarca, sobretot als municipis de Sant Llorenç d’Hortons, Masquefa, Gelida, Subirats, El Pla, Sant Martí Sarroca, Torrelles de Foix, Font-rubí i una part del sud de l’Anoia. Tot i que el departament d’Agricultura va valorar els danys d’aquestes tempestes a les vinyes com a lleus, amb un 10% de pèrdues, Unió de Pagesos considera que el percentatge de raïm malmès encara no pot ser avaluat malgrat que la previsió es que sigui més elevat. Per al sindicat, un altre escull per als viticultors en la verema d’aquest any és la manca de voluntat d’algunes agroindústries del sector a l’hora de comprar raïm als productors, ja que això comporta que el viticultor estigui cada dia més descapitalitzat, mentre l’agroindústria del sector és un dels motors de l’economia del país en un context de crisi generalitzada.

La bona marxa dels vins de Marimar Torres, a La Vanguardia

Aquest dimarts signava a la recontraportada d'Economia de La Vanguardia un article sobre la bona marxa del celler de Marimar Torres. En el seu celler californià, a més, han començat a produir mel:

Espanya es consolida com el principal mercat d'exportació per als vins de Marimar Torres

Viticultora i apicultora

RAMON FRANCÀS

Barcelona

Marimar Torres Riera desenvolupa a Califòrnia una vitivinicultora centrada en la "biodiversitat". Afirma que "la biodiversitat és crucial per crear un equilibri ideal entre els ceps i la naturalesa". L'objectiu final no és cap altre que el d'intentar aconseguir el millor raïm possible sense deixar d'experimentar amb nous sistemes de plantació i de conducció dels ceps. A més d'endinsar-se en els conreus ecològics i biodinàmics, a les seves vinyes aposta per l'autosostenibilitat. El seu últim pas ha estat la introducció de ruscos d'abelles. A començaments d'agost espera iniciar la comercialització de la seva pròpia mel. Marimar Torres no viatja aquests dies sense les seves guies i manuals d'apicultura, que li permeten conèixer amb exactitud les fonts florals que es troben durant tot l'any a Califòrnia. És conscient de la vital importància de les abelles per a la pol·linització i recorda que sense aquests insectes "s'acabaria la humanitat". En la seva explotació del comtat de Sonoma compta amb cavalls i gallines, que ha de protegir de la voracitat de pumes, coiots i óssos rentadors. També es veu obligada a lluitar contra les destructives plagues de talps que afecten a les seves vinyes instal·lant caixes-niu de mussols, encara que el seu principal afany l'ha posat en recuperar les xifres de venda que va obtenir anteriorment a l'arribada de la crisi econòmica. Malgrat l'adversitat de la conjuntura econòmica, ha aconseguit consolidar el mercat espanyol com el seu principal feu d'exportació. Amb els seus vins de "boutique" va tancar l'últim exercici amb una producció de 140.000 ampolles i amb una facturació que va assolir els 2'2 milions de dòlars, un 39% més que el 2009. Durant el primer semestre d'aquest any, a més, les seves vendes han crescut un 60% en volum i un 48% en valor respecte al mateix període del 2010.

       El 2007, després de comprovar com les seves vendes retrocedien als Estats Units, va decidir contractar un director general "seguint el consell que m'havia donat tothom". Les vendes no sol no van millorar sinó que van continuar retrocedint. Avui, després d'haver recuperat personalment les regnes de la gestió del celler i en espera que la seva filla Cristina completi la seva formació professional externa al celler, reconeix que va cometre un dels errors dels que s'acusa sovint als executius: "massa lents a acomiadar empleats, massa ràpids a contractar". Bona part de la clau del seu èxit ha ragut en la seva aposta per l'enoturisme i per la venda directa al celler i a Internet dels seus hedonistes blancs i negres. Les seves vendes directes al consumidor ja suposen una quarta part del total de la seva producció. Per atreure els consumidors fins al seu celler organitza des de tallers en els que els compradors fan d'enòleg per un dia i embotellen el seu vi a menjars amb paella, maridatges amb tapes o sopars amb flamenc. Per degustar una de les seves paelles existeix fins i tot llista d'espera. Els seus clubs ja sumen 500 socis a Califòrnia i 150 a Espanya.

Nit d'estels a la Vinya dels Artistes

Les nits de vins i estrelles semblen que estan de plena moda. Se'n fan arreu:

Segona Nit D'Estels a la Vinya dels Artistes de Mas Blanch i Jové a La Pobla de Cérvoles

Cal Pastor (Turisme Rural) i el Celler Mas Blanch i Jové organitzen per segon any consecutiu "La Nit d'estels a la Vinya dels Artistes". Es tracta d'una activitat oberta a tothom i gratuïta que tindrà lloc el dijous 25 d'agost a les 22.30h al celler de La Pobla de Cérvoles. L´acte consistirà en lectures de poemes de Salvador Espriu (1913-1985) musicades per Laia Carreras i Marcel Casellas tot gaudint d'una copa del vi negre Saó Abrivat. Els assistents també podran visitar gratuïtament el celler a partir de les 21.00h. El vi Saó Abrivat ha estat guardonat recentment amb una medalla de Bronze pel Decanter World Wine Awards i una medalla de Plata pel Concours Mondiel de Bruxelles.

L´acte tindrà lloc a la Vinya dels Artistes, un espai lliure on els creadors poden homenatjar el món de la terra, de la vinya i del vi. L'amistat dels propietaris amb l'artista Josep Guinovart (1927-2007) --que va dissenyar el celler- donà peu al projecte que es va inaugurar l'any 2010 amb l'escultura L'Orgue del Camp, feta a partir de la maqueta del mateix Guinovart. La Vinya dels Artistes es va consolidar el 2011 amb una creació del sempre genial i polifacètic compositor i artista musical Carles Santos. Actualment, es pot visitar "La Sargantaneta", l'escultura que Carles Santos ha deixat com a testimoni del seu pas per la Vinya.

El Celler Mas Blanch i Jové i la Vinya dels Artistes estan oberts al públic cada dilluns de 08.30h a 13.00h, divendres de 14.30h a 17.30h i dissabtes de 10.30h a 15.00h (per altres horaris o més informació consulteu la web www.masblanchijove.com). A part de degustar els seus vins, la visita a Mas Blanch i Jové aporta la possibilitat de contemplar In vino veritas, la darrera gran obra de Josep Guinovart, que presideix la sala de tastos del celler i consisteix en un impressionant mural de 12 metres de llarg, en homenatge al món del vi.

Els altres vins d'aquest celler de Costers del Segre també han estat guardonats recentment. El vi Saó Blanc 2009 ha obtingut una puntuació de 90 punts segons la revista Wine Advocate de Robert Parker, un vi que recordem va ser inclòs al 2007 en la llista dels 30 millors vins d'Espanya per menys de $25 de la revista Wine Advocate. El Saó Expressiu ha estat distingit amb una medalla de Plata pel Decanter World Wine Awards i d'Or pel Concours Mondiel de Bruxelles.

El dia 20 d’agost amb motiu de la TRANSLLENA  faran portes obertes de les 11h a 14h, i de 16h a 19h obsequiant a tots els que ens visitin al Celler Mas Blanch i Jové  un tast de Saó Abrivat

El retorn a les essències d'Abadal, a La Vanguardia

Aquest divendres signava a la recontraportada d'Economia de La Vanguardia un article sobre el gir cap als orígens d'Abadal. S'ha passat de cabernets i merlotsva les varietats autòctones. Què en penseu?

Abadal regresa a las esencias

La bodega de la DO Pla de Bages apuesta por los vinos de variedades autóctonas en su 25 aniversario

RAMON FRANCÀS

Barcelona

La bodega emblema de la DO Pla de Bages, Abadal, celebra su 25 aniversario iniciando, como también su propia zona vitivinícola, un viaje de regreso a “las esencias”, a sus orígenes. De hecho, los caminos de Abadal y de la DO Pla de Bages, ambos presididos por el empresario Valentí Roqueta, son convergentes. Ambos se han centrado en los parámetros cualitativos y no en los cuantitativos. De hecho, hoy la DO Pla de Bages solo cuenta con 550 hectáreas de viñedos, repartidas en 26 municipios de la comarca, y una decena de bodegas inscritas. Valentí Roqueta ya tenía claro hace 25 años que para recuperar el Bages como zona vitivinícola de prestigio necesitaba de la complicidad de “compañeros de camino”. Hoy la totalidad de la producción del Bages se embotella ­-no se vende ni un solo litro a granel- lo que muestra el éxito de la zona. Cuando Abadal sacó sus primeras botellas al mercado los caldos del Bages sólo eran reconocidos como vinos de mesa de la zona de Artés. Posteriormente se avanzó hacia la distinción Vino de la Tierra del Bages, el embrión que permitiría crear en octubre de 1995 la DO Pla de Bages. Hoy, la DO Pla de Bages y Abadal, que iniciaron sus trayectorias apostando por las variedades de uvas internacionales, se muestran decididos a “preservar nuestro paisaje y territorio apostando por las variedades autóctonas”, como la picapoll blanca y tinta, la sumoll de grano menudo o la mandó.

            Abadal, incluso, ha impulsado un proyecto volviendo la vista a 1883, cuando su finca vitivinícola de Santa Maria d’Horta d’Avinyó experimentó su mayor apogeo. Están replantando sus viejos viñedos con las mismas variedades autóctonas, y con el mismo marco de plantación, que sus antepasados. Las vides se plantan dejando solo el paso que, antes de la llegada de los tractores y los emparrados, necesitaban las mulas y los arados, con lo que favorecen una mayor competencia entre raíces buscando una mayor calidad de las uvas. El objetivo, según Valentí Roqueta, es “dar la máxima expresividad y autenticidad a nuestros vinos”.  Se muestra convencido de que no fue por azar que sus antepasados plantaron esas variedades ancestrales. Pese a ello, Abadal ha querido rendir homenaje a sus orígenes con un tinto de edición limitada elaborado con las mismas variedades con las que inició su andadura: merlot, cabernet sauvignon, cabernet franc y syrah. O sea, el Pla de Bages y Abadal se están “reiventando”. Para hacer frente a su regreso a los orígenes vitícolas de la zona, Abadal está invirtiendo en mejorar la recepción de las uvas en la bodega y en depósitos más pequeños y sofisticados para llevar a cabo las microvinificaciones por separado de las distintas variedades autóctonas. También están incrementando sus exportaciones, que ya alcanzan el 45% de sus cerca de 390.000 botellas anuales, y apostando por la recuperación de las tinas y las barracas de viñas y por el enoturismo.

Mas Candí i la passió per la vinya, a La Vanguardia

Aquest dimarts signo a la recontraportada d'Economia de La Vanguardia l'aventura de Mas Candí, l'aventura de quatre joves que han decidit fer vi de qualitat per preservar les vinyes dels seus avis:

Passió per la vinya

RAMON FRANCÀS

Avinyonet del Penedès

Quatre joves pagesos amb estudis de viticultura i enologia es van unir el 2005 per crear els seus propis vins i preservar així les vinyes que al seu dia van plantar els seus avis, un patrimoni vitícola del que ja es tenia constància al segle XVII en mans de la família Cuscó (Cal Candi). Es tracta de l'entusiasta projecte tot i que encara no rendible de Mas Candí, situat en Les Gunyoles (Avinyonet del Penedès). Els seus protagonistes són la parella formada per Ramon Jané i Mercè Cuscó, que treballen en col·laboració amb Toni Carbó i Ramon Galimany. Tots ells disposen de vinyes, més d'un centenar d'hectàrees a la comarca de l'Alt Penedès repartides pels termes municipals d'Avinyonet del Penedès, Font-rubí, Torrelavit i el Pla del Penedès. El baix preu que es paga pel quilo de raïm en el Penedès els va empènyer a aventurar-se a elaborar els seus propis vins. Asseguren que "la necessitat ens va portar a espavilar-nos"

            Després d'invertir 450.000 euros en un funcional celler, van treure al mercat els seus primers vins el 2006 però continuen sense no poder arribar a final de mes amb el seu projecte vinícola, la qual cosa els obliga a seguir venent bona part del seu raïm, principalment a Freixenet i Codorníu. Malgrat això, la seva facturació no deixa de créixer, al mateix ritme que el prestigi dels seus vins. Si el 2009 el van tancar amb una facturació de 43.000 euros, l'últim exercici ja van assolir unes vendes per valor de 65.000 euros. La crisi, tanmateix, els ha portat a començar a exportar part d'una producció que en els seus inicis sol havien contemplat comercialitzar al mercat català. Avui ja exporten un 20% de les seves 30.000 ampolles, principalment al Japó, Nova Zelanda, França i Suïssa. Això els porta a estimar que poden tancar l'any amb un notable increment de vendes del 40% respecte al 2010. De fet, en el primer semestre del 2011 la facturació va ascendir ja a 41.000 euros. La meitat de la seva producció són vins emparats per la DO Penedès i la resta caves.

            Ramon Jané assegura que "la vinya és la nostra passió". La seva filosofia se sustenta en "la complicitat amb el paisatge". En les seves velles vinyes, que treballen seguint els preceptes de l'agricultura ecològica, busquen la biodiversitat possible més gran. Minimitzen els tractaments en unes vinyes que amb prou feines llauren per evitar la seva erosió. A més, veremen a mà un raïm que refrigeren entre els -2 i els -4 º C per preservar al màxim les seves aromes. Aposten principalment per les varietats de raïm autòctones, com les blanques xarel.lo i malvasia de Sitges o les negres mandó i sumoll. Són conscients que "totes les regions vitivinícoles de prestigi tenen les seves pròpies varietats autòctones". Malgrat això no reneguen de les varietats internacionals, com la cabernet sauvignon amb la que elaboren un corpulent i espectacular vi negre: el Sol + Sòl. No obstant això, un hedonista xarel·lo criat en bótes durant 9 mesos, el QX, és el que els ha donat més rellevància.

Vils sabotatges

Arran del sabotatge denunciat a Terroir al Límit he repassat en l'article mensual que signo a Vinos y Restaurantes, en aquest cas el del mes d'agost, diferents sabotatges en el món del vi, tan històrics com actuals. La fotografia que acompanya aquest post correspon a Dominik A. Huber.

Viles sabotajes

RAMON FRANCÀS

El libro La guerra del vino (Ediciones Obelisco) relata a historia de los productores franceses de vino que durante la Segunda Guerra Mundial se decidieron a realizar medidas “ingeniosas y osadas” para salvar sus queridas cosechas y botellas, a medida que los alemanes cerraban el cerco a su alrededor. No pocas míticas botellas de Burdeos, Borgoña o la Champaña acabaron en los gaznates de los nazis. La oposición de los viticultores al expolio se tradujo principalmente en una resistencia pasiva basada en ocultar, mentir y engañar. El sabotaje fue una de las armas de los productores galos. Se las idearon para cambiar el vino de un cargamento por agua; vendieron gato por liebre al cambiar etiquetas de las botellas simulando un contenido de calidad superior al que estaban lejos de contener y colocaron corchos de mala calidad en vinos de alta gama. La lucha por el vino, pues, se convirtió en notable por parte de la resistencia durante la ocupación germana. Curiosamente, la naturaleza parece que quiso premiar a los viticultores franceses con la cosecha de 1945, la del fin de la segunda gran guerra, una de las más extraordinarias de la historia. Estos sabotajes, sin embargo, nada tienen que ver con el cobarde, vil y atroz acto vandálico que la noche del pasado 13 de junio sufrió una de las bodegas más emergentes y con mayor prestigio de la DOC Priorat. Como se recordará, los propietarios de la bodega Terroir al Límit denunciaron ante los Mossos d'Esquadra haber sido víctimas de un acto de “terrible vandalismo”. Unos desconocidos forzaron la cerradura de esta pequeña bodega de Torroja del Priorat, vertieron vino y contaminaron, probablemente con jabón industrial, diversas barricas. Terroir al Límit se creó en 2004. Sus propietarios, el alemán Dominik Huber, el sudafricano Eben Sadie y el viticultor Jaume Sabaté, afirman que “no se trata tan solo de un asalto directo y dramático contra una forma de entender la vida, sino casi de un ataque contra la naturaleza misma del ser humano, además de un crimen de dimensiones inimaginables. Se preguntaron también si lo sucedido fue un acto “de odio o de puro vandalismo. El propio alcalde de Torroja del Priorat, Jordi Aixalà, que ha condenado enérgicamente los hechos, recuerda que los actos de cobardía son obra de “aquellos que no son capaces de hablar cara a cara y actúan, escondidos, contra los intereses de las personas”.

            Este deleznable acto vandálico no es el único que se ha denunciado en el Priorat en los últimos años. Sergi Ferrer Salat y Raül Bobet denunciaron que las jóvenes plantaciones de su explotación situada entre Falset y Porrera fueron saboteadas en 2005. Pusieron en conocimiento de la Guardia Civil que unas 8.000 vides, en una versión de los hechos que despertó cierta incredulidad y dudas, fueron fumigadas deliberadamente con herbicida. Cuatro años más tarde se detuvo a una persona por intento de asesinato que introdujo cianuro en una botella de San Valentín del 2005, de Torres, en Noruega. Un abogado de 59 años cayó en coma tras beber un sorbo de este vino blanco. La historia también está cargada de otros sonados sabotajes. Así, por ejemplo, se ha dejado escrito que en 1485, en las cercanías de Nápoles, los soldados españoles llevaron a cabo sabotajes a través del vino: vertieron sangre extraída a leprosos en los vasos de vino que posteriormente daban a beber a los franceses. Cabría esperar que algo tan noble como el vino no vuelva a asociarse con algo tan vil como el sabotaje.

           

UP vol una valoració acurada dels danys de la pedregada al Penedès

Unió de Pagesos demana a Agricultura que faci una valoració acurada dels danys en la vinya per la pedregada del 30 de juliol al Penedès

Unió de Pagesos demana al departament d’Agricultura que faci una valoració acurada, de cara a l’adequació dels mòduls de l’IRPF, dels danys causats per la tempesta de pluja i pedra que la tarda del dissabte 30 de juliol va afectar el nord-est, nord i ponent de l’Alt Penedès i una zona al sud de l’Anoia.

Els danys a la vinya són més importants als municipis on es va localitzar el focus més intens de la tempesta i és molt probable que les ferides causades per la pedra al raïm malmetin una part de la  verema. La tempesta va afectar varietats primerenques com el chardonnay, que d’aquí pocs dies s’ha de començar a veremar, i el macabeu. També és preocupant l’evolució que facin les varietats tardanes, com la parellada. 

Al nord-est de l’Alt Penedès, s’estima que els danys superen el 30% al municipi de Sant Llorenç d’Hortons en la zona contigua a Sant Sadurní d’Anoia i on també hi ha afectacions. Aquesta zona afectada s’estén cap la part sud de l’Anoia. D’altra banda, l’afectació estimada fou d’un 15% a Sant Pere de Riudebitlles i Torrelavit, a l’igual que al Pla del Penedès i una part contigua del municipi de Subirats.

A la part nord-oest i ponent de l’Alt Penedès, els municipis més perjudicats varen ser, amb una afectació superior al 30%, la zona de ponent del municipi de Font-rubí (Serra de Bolet), a diverses de parts dels municipis de Sant Martí Sarroca, de Torrelles de Foix i Vilobí del Penedès.

Gelat de vi blanc dolç

El vi massa fred inutilitza les papil·les gustatives, la qual cosa fa difícil apreciar-lo com cal. No obstant això, com ha informat l'agència Europa Press, hi ha qui s'ha atrevit a fer un gelat de vi blanc dolç de Toro. Es tracta del Liberalia Uno (90% moscatell de gra petit i 10% albillo). No és, però, cap novetat mundial. Hi ha molts precedents, com el de Mercer´s, que va llançar al mercat de Manhattan una línia de gelats de vi amb sabors a porto, chardonnay i zinfandel. Diuen que el gelat de vi de Toro ha tingut una gran acceptació, tot i que no el poden tastar els infants a causa de la seva graduació alcohòlica:

MEDINA DE RIOSECO (VALLADOLID)

Un hostelero elabora un helado de vino blanco dulce de Toro

MEDINA DE RIOSECO (VALLADOLID), 1 Ago. (EUROPA PRESS) -

El hostelero de Medina de Rioseco (Valladolid) Lázaro Sanabria, gerente y propietario de la cafetería heladería Castilviejo, ha desarrollado un helado natural con sabor a vino blanco dulce a base del caldo 'Liberalia Uno', de la bodega perteneciente a la Denominación de Origen Toro (Zamora) Liberalia.

   Según informaron a Europa Press fuentes de la bodega, Sanabria ha desarrollado este nuevo producto en colaboración con Beatriz Fernández, de Liberalia, y en él se funden sabores a mango, lichies, mandarinas y frutas frescas, todo ello con el toque del vino blanco de Toro.

Mor Pere Pijoan, propietari de Mil·liari

El propietari i gerent del celler Mil·liari de la Bisbal del Penedès, Pere Pijoan, ha mort aquesta matinada a causa d'un càncer a l'hospital del Vendrell. El funeral se celebrarà a dos quarts d'onze del matí de demà dimarts a l'església de Sant Salvador del Vendrell. Mil·liari és un celler propietari d'unes 70 hectàries amb una desena de varietats de raïm. Des d'aquest celler del Baix Penedès s'afirma que elaboren sota una filosofia de qualitat "totalment artesanal". Elaboren vins, caves, olis i agredolços.

René Barbier, al Catavins

René Barbier i el terroir, protagonistes a Catavins 2011

                                                                                                                                                                           

Les activitats professionals de Catavins 2011 tindran a René Barbier com un dels seus protagonistes. L’emblemàtic pioner dels nous priorats i autor de vins com Clos Mogador o Espectacle del Montsant parlarà del Priorat i de la importància del terroir.

Catavins Sabadell 2011 posarà una especial atenció, com és ja marca d’identitat de la fira en les tres edicions celebrades anteriorment, en les activitats que es desenvoluparan paral·lelament al certamen. A més de les activitats gratuïtes dirigides al públic, l’esdeveniment organitzat de l’11 al 13 de novembre a les instal·lacions de Fira Sabadell tornarà a comptar amb dues activitats especials, orientades a professionals i connaisseurs del sector vinícola. Una d’aquestes activitats estarà conduïda pel cèlebre vitivinicultor René Barbier, que parlarà del Priorat i de la importància definitòria del terroir.

René Barbier és una figura indissociablement lligada al Priorat. De fet, no es pot entendre l’actual personalitat d’aquesta petita però prestigiosa denominació d’origen tarragonina sense conèixer la trajectòria de René Barbier. Hi va arribar a finals de la dècada de 1970 a la recerca d’un terroir especial (basat en la llicorella) per elaborar vins de la màxima qualitat internacional, va comprar una petita finca i va fundar-hi Clos Mogador.

Els primers anys vuitanta, va convèncer altres vinicultors perquè se sumessin a l’aventura: Carles Pastrana de Clos de l’Obac, Josep Lluís Pérez de Clos Martinet, Dafne Glorian de Clos Erasmus i Álvaro Palacios de L’Ermita. Junts van iniciar la transformació que acabaria conduint a la creació dels anomenats nous priorats, vins d’una gran qualitat, alabats pels mercats més exigents i puntuats amb les millors notes per crítics de la solvència més gran, com Robert Parker.

La base de tot l’èxit dels vins del Priorat es deu, segons René Barbier, al terroir i a un estil de viticultura que en ressalti les característiques pròpies. La seva personalitat afable i magnètica serà un dels principals atractius a les activitats del Catavins 2011. Tindrà lloc en una de les sales annexes de Fira Sabadell el dissabte 12 de novembre a les 18 hores de la tarda.