Aquest divendres, 21 de gener, reprenc les prescripcions a La Vanguardia amb una novetat de Codorníu: el Raimat Viña 27 Chardonnay 2010. L'heu tastat? Què en penseu?
Raimat Viña 27 Chardonnay 2010
Fresco y experimentado chardonnay
RAMON FRANCÀS
Barcelona
La experiencia es un grado. Hace ya más de dos décadas que el Grupo Codorníu acumula experiencia trabajando con la noble variedad chardonnay, como recuerda su responsable de proyectos enológicos, Jordi Ratera. Su última versión es el Raimat Viña 27 Chardonnay, que acaba de salir al mercado esta misma semana. Es un joven y brioso vino blanco obtenido tras la última vendimia de sus propios viñedos de Raimat (Lleida), donde la variedad blanca chardonnay obtuvo una completa maduración (se utilizaron PDA’s equipados con GPS para controlar la maduración de las parcelas) y un estado sanitario envidiable en una añada que acabaría siendo muy complicada. Es elegante, de color amarillo pálido con reflejos verdosos, brillante y transparente con lágrima densa, denotando una voluminosidad no exenta de frescura. Esta novedad destaca por su gran frescura y por combinar notas de frutas tropicales, como la piña, con cítricas, especialmente limón y lima. También se redondea con notas de melón y de frutas maduras de hueso como el melocotón, la nectarina o el albaricoque. Ello le confiere una especial complejidad, un hecho diferencial respecto a su competencia. Una de sus principales virtudes reside en su potencial aromático. Después del prensado, el mosto pasó por un intercambiador de frío para provocar un descenso de la temperatura hasta los 14º C. Así, se pudo realizar una decantación estática y, al mismo tiempo, preservar los precursores aromáticos del mosto. Previamente ya se sometió a las vides a un estrés hídrico en ciertos estadios vegetativos del ciclo de la vid para favorecer la concentración de aromas y sabores. Además, la chardonnay se vendimió rápidamente de noche, y de forma escalonada, para evitar así problemas de oxidación de la uva y la pérdida de aromas. Con un PVP aproximado que se sitúa entorno a los 7 euros, el Raimat Viña 27 Chardonnay es un perfecto aliado de platos que contienen carnes blancas, pescado, arroces y pastas. Marida bien con platos elaborados y delicados.
"Su última versión es el Raimat Viña 27 Chardonnay, que acaba de salir al mercado esta misma semana". Quina novetat és aquesta que fa anys que s'elabora amb aquest mateix nom? La única novetat és que és del 2010, però cada any són idèntics. I la localitat és Raïmat, amb dièresi, sense dieresi es la marca. I el chardonnay perquè és noble? Ho és més que el xarel·lo o la garnatxa? Quins professionals de l'escriptura, Mare de Déu...
ResponEliminaSense comentaris, excepte que és, quan no és pronom, va accentuat i que, ho puc confirmar, el del 2010 és força diferent del de l'anyada 2009. És bo donar la cara i no amagar-se darrere l'anonimat.
ResponEliminaCertament el Raimat 2010 es diferent del 2009. Pero aixo no és raó suficient per destacar-lo. Crec q és més honest dir q Raimat és una marca q fa molts anuncis a la vanguardia...
ResponEliminaEls criteris editorials de La Vanguardia són tan respectables com d'altres, potser més que els dels qui s'escuden darrera l'anonimat
ResponEliminaRamon, els blogs tenen això, la gent expressa la seva opinió i et pot agradar o no. I ben mirat es una avantatge no saber de qui ve la crítica, en tot cas són persones. Per a mi el greu és aquesta mena de odi cap a les empreses grans, quan sense elles res seria igual i donen feina a molta gent. El problema de la vitivinicultura catalana no es degut a aquestes empreses, això no ho resoldrem en un post. Em permetràs que m'escudi en l'anonimat relatiu, pots veure la meva IP, 8-)).
ResponEliminaNomés una reflexió: qué té més mèrit, 500 ampolles d'un xarel·lo del Penedès de collons venut només a restaurants de luxe o 9 milions ampolles de Viña Sol amb una regularitat més que envejable? Jo crec que la balança cauria del cantó de Torres. D'altra banda, crec que per criticar un vi s'ha d'haver tastat. No s'ha de presuposar que per ser d'una casa gran ja no ha de ser bo.
ResponEliminaTens tota la raó Ramon, pero m'agradarà veure el dia q tu critiques negativament un vi de Torres! Q hi ha vegades q sembles el seu gabinet de premsa!!
ResponEliminaCony, Anònims, és que per cantar les lloances dels vinets de garatge hipercoooools ja hi ha milions de bloggers, prescriptors i hipersnobs a sou...
ResponEliminaMira, almenys en el meu cas en Ramón ha conseguit que tingui ganes de provar aquest Raimat...