dijous, 30 de desembre del 2010

Ja hi tornem a ser amb Manel Duran


Manuel Duran no perd oportunitat de polemitzar a cada ocasió que se li presenta. La seva insistència i el seu talibanisme han fet que els seus arguments ja no mereixin gaire predicament. Avui ha volgut polemitzar arran La Vinoteca Catalana de La Vanguardia (que he reproduït en un post anterior) enviant un missatge electrònic al director general de l'Incavi:



Apreciado Sr. Oriol Guevara

Veo que usted dijo “las variedades autóctonas son un eje fundamental para el sector vitivinícola catalán” y en franca contradicción “No podemos poner por delante estas variedades si esto representa arrancar un 20 o un 30 por ciento, quizás más de las viñas que actualmente tenemos”.

No se debe retrasar el aprovechar una oportunidad de salir de la ridícula posición en que se encuentra la vinicultura catalana esperando que las viñas que se plantaron con variedades extranjeras, por falta de información del INCAVI, se caigan de viejas. Hay que dejar de promocionar las variedades extranjeras, como ha estado haciendo el INCAVI, y promocionar exclusivamente las autóctonas, principalmente las recuperadas.

¿Usted sabe cuanto vino catalán y cuanto vino de Rioja se está vendiendo en Cataluña? ¿Sabe por que hay empresas catalanas que instalan bodegas en Rioja?

Es evidente que el INCAVI debía haber advertido hace ya muchos años a los viticultores que no debían plantar variedades no apropiadas para nuestra Región Térmica y menos si estas variedades se están utilizando en todo el mundo y hay en exceso. Australia ya no sabe que hacer con sus imitaciones de vinos franceses. Este error no puede mantenerse. Es urgente que el INCAVI deje de hacer propaganda de las variedades extranjeras, de eso ya se cuidan los respectivos países y dudo que SOPEXA colabore en los gastos del INCAVI.

Todo el mundo sabe que las anárquicas Denominaciones de Origen catalanas, donde todo vale, han fracasado estrepitosamente.

¿Significa que todavía no se ha entendido que funcionando el INCAVI como hasta ahora la viticultura catalana pasa hambre y promocionar variedades recuperadas y dejar de promocionar las extranjeras como ha estado haciendo el INCAVI no va ha provocar que se arranquen mas viñas que las que se están arrancando ahora, si no todo lo contrario? Los vinos de imitación solo tienen salida a muy bajo precio y perjudican la imagen de los vinos originales, bien como toda la vinicultura catalana.

El que se sigan utilizando variedades extranjeras deja claro que los vinicultores consideran, injustamente, que las autóctonas son inferiores a las extranjeras, pues a nadie se le ocurre hacer vinos iguales a los de todo el mundo (vinos fotocopia, vinos top manta o todo a 100) si se pueden hacer buenos vinos originales.

¿Cómo se explica que en Italia se consuman 42 litros de vino por habitante/año y en España solo 17?

Los causantes de este desastre se escudan en la crisis y los controles de alcoholemia, pero Italia también tienen estos problemas.

Lo que en realidad ha pasado es que las Denominaciones de Origen intentan engañar al consumidor pretendiendo convencerle que las variedades foráneas son típicas de España. El consumidor, que no es tan tonto como se piensan, se ha pasado al Lambrusco, que es un vino italiano que no imita los vinos franceses. Es un vino barato, pero en el mercado hay vino español aún más barato.

España consume 300 millones de botellas de aguardientes y licores contra los 190 de Italia. España es la mayor consumidora del mundo de Ron, con 57 millones contra los 15 de Italia. ¿Los controles de alcoholemia no detectan el alcohol de los aguardientes y licores? ¿Son estos más baratos que el vino y el Cava?

Las viñas se están arrancando en España a un ritmo muy superior que en ningún otro país del mundo.

Las DO catalanas deberían adecentarse y pasar a autorizar exclusivamente vinos originales con sabor local, que este es su deber. No me consta que las DO de quesos admitan imitaciones de quesos extranjeros.

Los vinos de las variedades extranjeras se deberían exportar a granel o utilizarlas para la producción de los “tintos de verano”. También se podrían producir “vinos de invierno” mezclándolos con Ron. Todo menos seguir produciendo vinos travestidos.

Agradeceré comentarios, pues estoy escribiendo un libro

Afectuosos saludos
Manel Duran

Recuperar varietats al Montsant


Com explicava en l'anterior post, a partir de l'article pulicat avui dijous a la secció Vivir de La Vanguardia, la tendència de recuperar varietats ancestrals és força destacada. També la DO Montsant hi està treballant amb l'Incavi:


Recuperació de varietats de raïm minoritàries

La DO Montsant, per mitjà de la seva tècnica ADV, recolza l’Institut Català de la Vinya i el Vi en un estudi que pretén localitzar i identificar varietats de raïm autòctones i minoritàries. L’objectiu de l’INCAVI és evitar que aquestes varietats desapareguin, a causa del que es coneix com a “erosió genètica” i que es produeix per factors naturals, com la introducció de la fil·loxera, o socioeconòmics, com l’estandardització de varietats en el mercat, les polítiques que afavoreixen la destrucció de vinyes velles o els canvis en les preferències dels consumidors.
En els treballs de camp realitzats a la DO Montsant s’han obtingut 37 mostres entrades amb diferents denominacions (tripó de gat, brunet, picapoll negre, picapoll blanc, planta, punxó fort, salzenc, trepat blanc, queixal de llop, cartoixà, albana…), que seran sotmeses a anàlisis moleculars i descripcions ampeleogràfiques que en permetin la identificació definitiva. En tot aquest procés, cal tenir en compte, però, que la sinonímia (la mateixa varietat coneguda amb noms diferents) i la homonímia (varietats diferents que es coneixen amb el mateix nom) dificulten la caracterització de les varietats, uns dubtes que les anàlisis s’encarregaran d’esvair.
Actualment, ja s’estan descrivint ampeleogràficament a tot Catalunya 35 varietats, entre les quals, brunet, picapoll negre, planta, punxó fort, salzenc, trepat blanc i picapoll blanc han estat localitzades dins l’àmbit geogràfic de la DO Montsant.
A banda de la identificació, l’estudi contempla la vinificació i conservació de les varietats considerades més importants, ja sigui perquè són aptes per a l’elaboració de vi o perquè tenen interès històric. De fet, l’INCAVI disposa d’una plantació experimental en la que hi són presents totes aquestes varietats minoritàries. La finalitat és disposar d’una riquesa genètica, ecològica i agronòmica que permeti fer front a diverses malalties, millorar l’adaptació a condicions edafoclimàtiques o facilitar l’adaptació davant futurs canvis en el mercat.

La força de les varietats autòctones


Aquest dijous, per acomiadar una nova temporada de la secció La Vinoteca Catalana a La Vanguardia, signo un article sobre l'emergència de les varietats autòctones catalanes recuperades, posant l'accent en l'excel·lent treball que està fent Mireia Torres (Bodegas Torres), l'Incavi i el Consell Regulador de la DO Terra Alta. Què us sembla?


LA VINOTECA CATALANA


Uvas ancestrales para vinos singulares

RAMON FRANCÀS
Barcelona

Los vinos de variedades autóctonas se encuentran en clara emergencia en Catalunya. Algunas de estas variedades, además, se han convertido en claros estandartes de sus zonas productivas. El xarel·lo es ahora el gran emblema del Penedès, mientras que la garnacha blanca lo es de la Terra Alta o la picapoll del Pla de Bages. Paralelamente se están recuperando por toda la geografía vitivinícola catalana ancestrales variedades, alguna de ellas totalmente desconocidas, con las que se empiezan a elaborar singulares y modernos vinos. La bodega catalana que más esfuerzos está destinando a la recuperación de este rico patrimonio ampelográfico es Torres. Tras más de una década buscando y estudiando las variedades encontradas, Torres ha reunido una colección con 34 variedades catalanas conocidas y 23 de desconocidas. De estas últimas ven potencialidades en 11 de ellas (tres de blancas y el resto de tintas). Las han encontrado en viejos viñedos de Querol, Vic, Llaers, Cervera, La Fatarella, Vallgorguina, Balsareny, Castellolí, Caseres, Teià o Sant Pere de Ribes. La responsable de investigación de variedades ancestrales, Mireia Torres, ha anunciado para el próximo año la comercialización de los primeros vinos de Torres fruto de los arduos trabajos de búsqueda, recuperación, saneamiento, cultivo in vitro, aclimatación, plantación y legalización de estas variedades autóctonas. Desde el Institut Català de la Vinya i el Vi de la Generalitat también se trabaja en el estudio de las posibilidades que arrojan las variedades recuperadas. Su director general, Oriol Guevara, asegura que “las variedades autóctonas son un eje fundamental para el sector vitivinícola catalán”. Advierte, sin embargo, que “no podemos poner por delante estas variedades de forma poco sensata si esto representa arrancar un 20% o un 30% o quizás más de las viñas que actualmente tenemos”.
La Terra Alta está trabajando muy intensamente para vehicular buena parte de su promoción entorno a la garnacha blanca concientes que en sus viñedos se encuentra plantado un 90% del total de esta variedad en Catalunya, y prácticamente un tercio de la existente en todo el mundo. El Consejo Regulador de la Denominación de Origen Terra Alta (DOTA) ha creado el distintivo de garantía ‘Terra Alta Garnatxa Blanca’ específico para vinos blancos elaborados con esta variedad autóctona. Este nuevo sello nace en el marco de un plan estratégico que tiene la finalidad de aprovechar todas las potencialidades de la garnacha blanca. Las actuaciones estratégicas se han agrupado en tres ejes: la creación de marca y producto, la investigación y la promoción. Los vinos que lucirán el distintivo se distinguirán por ser monovarietales (100% garnacha blanca), de color amarillo (de tonos pálidos hasta el dorado) y con un nivel de calidad sensorial de cómo mínimo 80 puntos sobre 100. El secretario del Consejo Regulador y redactor del plan estratégico, Jaume Martí, asegura que “la exigencia que deberán cumplir las bodegas que quieran producir y comercializar vinos con el nuevo sello es muy alta”. Con el nuevo sello no sólo persigue incrementar la cuota de vinos blancos protegidos y comercializados por la DOTA sino que también se quiere “enseñar al mundo la auténtica cara del vino blanco mediterráneo”. El lanzamiento de los primeros vinos que lucirán el nuevo sello se ha anunciado para la primavera del próximo año. Actualmente hay más de 30 referencias con la designación de garnacha blanca en la DOTA, que ampara a 1.600 productores y 46 bodegas.


Peu de foto: Cinco vinos de la Terra Alta que optan al nuevo sello
Crèdit: DOTA

dimecres, 29 de desembre del 2010

Gaudir de caves de molt bona qualitat per menys de 3 euros?



L'OCU ha analitzat un total de 29 caves i vins escumosos (hi ha força marques blanques) i acaba afirmant que es pot gaudir del cava amb productes de menys de tres euros i "molt bona qualitat". Hi esteu d'acord? Si voleu consultar la llista completa de l'anàlisi de l'Organització de Consumidors i Usuaris ho podeu fer aquí: http://www.ocu.org/cavas-y-espumosos-economicos-s474984.htm. A continuació us adjunto la presentació del seu estudi:



Es el momento de equipar la nevera con vinos y cavas para celebrar la época de festejos que se acerca. Para que la crisis no sea un problema a la hora de brindar esta Navidad, hay que mirar bien los precios. Lo hemos hecho por ti: seleccionamos los cavas y vinos espumosos más económicos del mercado para ayudarte a elegir los mejores y comprobamos que es posible disfrutar de cava de calidad por menos de 3 euros. Analizamos 29 cavas y vinos espumosos económicos: Comparamos 26 vinos blancos espumosos y 3 rosados. De los analizados, 24 vinos se encuentran amparados bajo la Denominación de Origen Cava. 11 de los vinos espumosos analizados corresponden con marcas de distribuidor, aunque lo habitual es crear una marca exclusiva del propio establecimiento. Junto a ellos incluimos productos de marcas conocidas como Jaume Serra, Rondel, Bach, Conde de Caralt, etc. El precio medio de los 29 cavas y vinos espumosos se sitúa en 2, 68 euros. Pero pese a ser productos de bajo coste, entre ellos hay productos de muy buena calidad, como demuestra la valoración final.

Gramona, amb la Barcelona World Race

El celler Gramona és un dels patrocinadors de la Barcelona World Race i aquesta setmana convida la premsa especialitzada i amics, amb Xavier Gramona d'amfitrió, a conèixer de prop aquesta gran aventura esportiva i a maridar alguns dels seus millors caves amb els plats de cinc grans restaurants amb estrella Michelin a la Llotja de Mar de Barcelona: són dinars i sopars per a uns 150 comensals coordinats per l'equip del xef Paco Roncero, soci de El Bulli, en col·laboració amb GSR Produccions, on se serveixen grans creacions d'Andoni Luis Aduriz, Dani García, Jordi Roca, Quique Dacosta, Martín Berasategui y Juan Mari Arzak. El nivell dels àpats i dels maridatges és francament molt elevat. És un encert veure lligada una marca de prestigi del món del cava amb una iniciativa esportiva i gastronòmica tan destacada com aquesta. Especialment memorables m'han semblat els plats d'Andoni Luis Aduriz i Martín Berasategui, així com un dels postres més clàssiscs del Celler de Can Roca, el seu Postre làctic. Pel que fa al celler han destacat amb llum pròpia el Gramona Argent Gran Reserva Brut 2007, molt elegant, fi i amb bona acidesa; i el fantàstic Gramona Celler Batlle Gran Reserva Brut 01, que no sembla que dugui a les esquees tant d'envelliment a les caves.


Abans dels àpats se serveix un bon aperitiu:



Paco Roncero, Restaurant La Terraza del Casino


ELS SNACKS:


Cocktail “nitro”
Oliva “sfèrica”
Croqueta líquida de pernil ibèric
Fruites “lyo”
Escamarlans amb ceps
Entrepà de xoriço
Brioix “Shanghai”
“Oreo” oliva
Llamàntol amb sopa d’oli
Cocotxes en tèmpura


EL CELLER:


Gramona Imperial Gran Reserva Brut 2006
Gramona Cava Rosé Brut Reserva
Gramona Gessamí 2010
Cervesa Damm Inedit
Cerveza Damm Inedit


El menú 'estrellat' es presenta així:


Xef executiu: Jordi Parra
Direcció culinària: Paco Roncero

LA GASTRONOMIA


Un sopar exclusiu. Tants estels que la nit es fa dia. Alguns dels
millors cuiners de la cuina contemporània espanyola, tots ells
celebritats mundials, il.luminant amb els seus plats més
creatius i emblemàtics la Barcelona World Race. Una reunió al
cim gastronòmic absolutament insòlita i inaudita al planeta.



The Barcelona Food Experience
L’avantguarda espanyola

L’ÀPAT
Andoni Luis Aduriz, Restaurant Mugaritz **Michelin
Carpaccio vegetal acompanyat d’un amanit agredolç,
encenalls de formatge D.O. Idiazabal i brins vegetals
Gramona Imperial Gran Reserva Brut 2005 Magnum
* * * * *
Martin Berasategui, Restaurant Martin Berasategui
***Michelin
Milfulls caramelitzat d’anguila fumada,
foie gras, ceba tendra i poma verda
Gramona Argent Gran Reserva Brut 2007
* * * * *
Quique Dacosta, Restaurant Quique Dacosta
**Michelin
Nero de la Mediterrània amb crema de beines
silvestres liquades
Gramona Celler Batlle Gran Reserva Brut 01
* * * * *
Dani García, Restaurant Calima **Michelin
Ravioli de cua de bou amb puré de patata lleuger
Gramona III Lustros Gran Reserva Brut Nature 2004
* * * * *
Jordi Roca, Restaurant El Celler de Can Roca
***Michelin
Postre làctic

Gramona Eiswein Gewürztraminer Crianza 06
* * * * *
Paco Roncero, Restaurant La Terraza del Casino
**Michelin
“Petit fours”
Marc de Gramona
Licor de Marc de Gramona
* * * * *
Cafès

Aigua mineral Veri Agua mineral Veri

Temps de canvi a Agricultura. I a l'Incavi?


Temps de canvi a Agricultura. Un cop Pelegrí ja ha rellevat Llena ara cal saber qui continuarà en càrrecs polítics com el del director general de l'Incavi. En cercles propers a CiU s'ha arribat a especular amb la continuïtat en el càrrec de l'enòleg vilanoví Oriol Guevara, que ha fet una bona tasca i que ha mostrat un nivell de presència mpública més que notable assistint a gran quantitats d'actes. En poques setmanes sortirem de dubtes.



Es formalitza el traspàs de funcions d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Avui s’ha formalitzat el traspàs de funcions del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural. El conseller sortint, Joaquim Llena, s’ha reunit aquest migdia amb Josep Maria Pelegrí, el nou responsable de la conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural per fer efectiu el traspàs de competències.

L’antic titular del Departament, Joaquim Llena, ha qualificat la reunió com un “acte de continuïtat institucional” i ha declarat que dins el “sentiment ambivalent que produeix deixar la conselleria” és “un plaer” que l’assumeixi Josep Maria Pelegrí. Llena ha ofert al nou conseller una sèrie de documents que constitueixen el “full de ruta obligat” de determinades actuacions que vénen “condicionades per la política agrària i comunitària, unes ordres que s’han de tirar endavant i sobre com està la situació des del punt de vista pressupostari.”

El nou conseller, Josep Maria Pelegrí, ha agraït al conseller Llena el traspàs d’avui i la seva “aportació al país des de l’àmbit de la seva responsabilitat com a conseller d’Agricultura”. Pelegrí considera que Llena ha fet una “feina importat, de dedicació al país”.

El nou titular d’Agricultura s’ha mostrat “molt honorat de poder ostentar aquesta responsabilitat” queespera “poder fer i desenvolupar amb un esperit de servei al país, a les persones, a l’agricultura, a la ramaderia, a la pesca al món de l’alimentació i al medi natural”. Ha volgut que les seves primeres paraules fossin “d’oferiment, diàleg i mà estesa al sector”.

Aquest matí, tots els consellers del nou Govern han pres possessió del càrrec al Palau de la Generalitat i han celebrat la primera reunió del Consell Executiu.

dimarts, 28 de desembre del 2010

Manuel Duran contraataca


La publicació del reportatge el dilluns a La Vanguardia sobre la bona marca de les vendes de cava durant els tres primers trimestres del 2010 ha aixecat múltiples comentaris. El més esperpèntic de tots el signa l'incombustible Manuel Duran, qui va ser vicepresident de Freixenet i membre del Consell Capitular de la Confraria del Cava Sant Sadurní. Hi ha qui creu que ja no se li ha de fer cas. Jutgin vostès mateixos (clickeu damunt el document per poder-lo llegir):


Hola Sr. Francás Su artículo sobre el cava en La Vanguardia es muy interesante, lástima que los datos del Consejo Regulador del Cava no sean de fiar. Difieren mucho de los del Observatorio Español del Mercado del Vino, que adjunto. ¿Por otro lado, como se puede exportar al precio medio que dicen si en España se vende a 1,59 al consumidor y los compradores extranjeros no tienen dificultad en averiguarlo mirando las web de los supermercados españoles? No se crea una palabra de lo que dice el Consejo Regulador, que no es defiar. Basta comparar lo que dice su web sobre el origen del cava con lo quedice el libro "De l'Aiguardent al Cava", escrito con la colaboración del INCAVI y del mismo Consejo Regulador del Cava. ¿O es que el CRC avala lo que dice el libro aún que no sea verdad? ¿El calificar un cava como "blanc de noirs" no será una usurpación de una definición del Champagne? Afectuosos saludos.

Manel Duran

Comentaris sobre el boicot al cava



El reportatge sobre la bona marxa de les vendes de cava enguany va motivar més de 4.200 entrades a la pàgina web de La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/economia/20101227/54094261446/el-cava-sube-como-la-espuma.html). També es van generar una seixantena de comentaris, molts encara recordant temes polítics i el boicot al cava. Què en penseu? Encara se'n fa un gra massa?

Els preu del cava als súpers aquestes festes


Si aquest dilluns publicava un ampli reportatge a La Vanguardia sobre l'increment de vendes de cava durant els 9 primers mesos de l'any, avull voldria compatir amb vosaltres una reflexió sobre alguns dels preus ajustats que s'ofereixen als supermercats. Aquest Nadal s'han vist al supermercat marques de prestigi que anys enrera no s'hi veien a uns preus molt ajustats, com ara Mestres i Raventós i Blanc. També se'n troben d'altres com Torelló, Juvé & Camps, Parxet, Gramona o Recaredo. A El Corte Inglés s'ofereix aquests dies en oferta el Carta Nevada de Freixenet a 4,99 euros (el mateix preu que al Caprabo) mentre que hem vist a l'Alcampo el Jaume Serra per sota dels 2 euros (al Lidl el Brut Nature de Jaume Serra també val 1,99 euros). És clar que la marca blanca de Jaume Serra per a Mercadona, Cabré & Sabaté, es pot trobar per poc més d'un euro i mig. També s'han vist força ofertes de la segona unitat meitat de preu, com el Brut Nature de Freixenet (comprant-ne una a Cabrapo surt per 7,99 euros, la segona unitat a meitat de preu: 3,99 euros). El cava brut Extrísimo Bach (Grup Codorníu) a Caprabo el venen a 3,75 euros (1,87 euros la segona unitat). Quina opinió us mereix tot plegat?

dilluns, 27 de desembre del 2010

Grans resultats pel cava en plena crisi


Aquest dilluns un reportatge sobre el cava ha estat portada de La Vanguardia. Les grans xifres de vendes obtingudes pel cava durant els primers 9 mesos del 2010, en plena crisi, han protagonitzat tres pàgines de la secció Vivir. Quina és la vostra opinió?

El cava sube como la espuma

Las ventas, pese a la crisis, crecen un 10% en los 9 primeros meses del año

Los españoles beberán estas navidades 36 millones de botellas, un 4% más que hace un año

RAMON FRANCÀS
Sant Sadurní d’Anoia


Ni la virulenta crisis económica, ni los boicots, ni la gran competencia mundial ni las dificultades que arroja la fortaleza del euro ante el dólar a la hora de exportar parecen truncar el imparable crecimiento el cava. Pese a que el número de empresas elaboradoras se ha reducido, pasándose de las 266 de diciembre del 2009 a las 258 del pasado mes de septiembre, el cava no se desbrava. Las ventas, en su conjunto, han crecido un 9,96% durante los primeros meses del año, hasta alcanzar los 147,9 millones de botellas. Las exportaciones siguen siendo la gran baza del espumoso con capital en Sant Sadurní d’Anoia. De enero a septiembre han crecido un 13,5% (91,9 millones de botellas) mientras que el año pasado cayeron un 5,5%. Pese a ello, en el 2009 se obtuvo el segundo mejor resultado de la historia en cuanto a las ventas en los mercados exteriores, que sumaron 131,2 millones de botellas vendidas a 114 países de todo el orbe. Por su parte, si las ventas de cava en el mercado interior acumulaban una caída del 13,3% desde el 2007, en lo que va de año se han incrementado un 4,58% respecto al 2009, cuando cayeron un 0,98 respecto al 2008. En España se vendieron menos botellas de cava en el 2009 que 19 años antes. Estas Navidades, sin embargo, los españoles beberán unas 36 millones de botellas, un 4% más que hace un año.
El siempre prudente presidente del Consejo Regulador del Cava, Gustau García Guillamet, advierte que aún queda por saber el comportamiento que experimentarán los mercados en el último trimestre del año. Sea como fuere, si se extrapolan los resultados del mismo período del 2009, el cava cerrará el año con unos excelentes resultados. De hecho, García Guillamet afirma que las cifras de ventas que se están cosechando en un contexto de gran crisis económica son “para lanzar las campanas al vuelo”. Incluso el análisis de las expediciones de cava habla en favor de la efervescencia que está experimentando el segundo espumoso de calidad más vendido del planeta, del que el año pasado se comercializaron 219,4 millones de botellas. Los tirajes -las producciones de las bodegas- se han incrementado en un total de 17,1 millones de botellas entre septiembre del 2009 y el pasado mes de septiembre. La última vendimia se cerró con una cosecha que se situó entorno a los 300 millones de kilos de uva, unos 20 millones más que la del 2009. Se espera calificar tras la vendimia de este año unos 180 millones de litros de vino base cava.
El presidente del Consejo Regulador del Cava no duda en atribuir el éxito del cava “al trabajo y esfuerzo de nuestras empresas, que, pese a tener más dificultades que nunca, responden con más esfuerzo que nunca”. Ya al hacer balance del ejercicio del 2009 García Guillamet afirmaba que los resultados “son para estar satisfechos con la categoría del producto en un marco de recesión”. Recordó que en las bodegas no hay expedientes de regulación de empleo y que el cava “está ayudando a que se mantenga la agricultura en nuestras zonas”. Sin embargo, el vicepresidente del Consejo Regulador, Pere Albà, que representa a un sector productor que suma 7.000 viticultores que trabajan 31.000 hectáreas, lamenta que “el gran avance mundial de ventas del sector del cava no se ha traducido en una mejoría económica para unos productores que nos esforzamos para obtener uvas de calidad”.
Pese a que algunos elaboradores reconocen que la conquista de mayores ventas en los mercados de exportación se está consiguiendo en base a unos precios bajos, el presidente del Consejo Regulador asegura que el precio medio ha crecido “ligeramente” en lo que va de año. Donde sí ha retrocedido, aunque muy poco, es en el mercado interior. El precio medio de la botella de cava en el mercado interior, que experimentó un retroceso del 5% en el 2009, se situó en 4,7 euros, y en la exportación, donde se incrementó ligeramente, en 3,8 euros. El Consejo Regulador asegura no disponer de la evolución de las marcas blancas en el sector durante los nueve primeros meses del año. Del 2008 al 2009 crecieron un significativo 19,75%.
También buena muestra de las oportunidades que la crisis está brindando al cava es la espectacular marcha de las ventas en Bélgica, un país de 11 millones de habitantes donde ya el año pasado se consumieron más de 15 millones de botellas. Si en el 2009 las ventas a Bélgica ya se dispararon un 57,57%, en los primeros nueve meses de este año han vuelto a crecer un 41%. Tanto el presidente del Consejo Regulador del Cava como el presidente de Freixenet, Josep Lluís Bonet, entienden que la crisis económica ha provocado que el cava esté substituyendo al champán en los gustos de los belgas, unos consumidores que son verdaderos connaisseurs. Bonet es de la opinión que al cava se le está presentando una gran oportunidad ya que “muchos consumidores de champán probarán ahora con la crisis por primera vez el cava y descubrirán que su precio es mucho más razonable con un nivel de calidad semejante”. Pronostica, de esta forma, que “muchos consumidores se pasarán al cava en todo el mundo” y que el cava acabará desbancando al champán del liderazgo mundial en cuanto a botellas vendidas gracias a sus exportaciones. Bonet, que espera que su compañía cierre el año fiscal en abril del 2011 acumulando un crecimiento de ventas de un 10% respecto al último ejercicio, confía ciegamente en las exportaciones de cava, que considera que “no tienen límite”. En cambio, opina que las ventas de cava en España adolecen de “mucho retraso respecto a las potencialidades que existen” por el hecho de “no haber existido unión en el sector” y por “no haber hecho los deberes”. En Codorníu también están a punto de cerrar un buen año, especialmente en lo referente a unas exportaciones que “alcanzan los dos dígitos de incremento respecto al 2009”, según su director general, Xavier Pagès. Remarcables han sido los crecimientos de ventas de Codorníu en los principales mercados internacionales, como Alemania, el Reino Unido o Japón. El primer ejecutivo de las cavas de la familia Raventós atribuye la buena marcha del cava a “su impresionante relación calidad-precio” y al hecho de que “pese a no ser un producto imprescindible, la gente lo necesita para disfrutar”.
El presidente de la Confraria del Cava Sant Sadurní, Pere Bonet, asegura que el cava está atravesando la crisis con muchos esfuerzos promocionales y también de precio. Recuerda, sin embargo, que “los momentos difíciles son los de las oportunidades” y destaca la apuesta tecnológica y la profesionalidad del sector, así como la calidad “sin fisuras” del cava. También remarca la relevancia y solidez de las marcas y el hecho que se han ampliado muy notablemente las gamas de productos.

Alemania, el principal mercado exterior

Alemania continuó siendo con casi 35 millones de botellas el principal feudo internacional del cava en el 2009 pese a caer las ventas un espectacular 32,10%. Tras corregirse los problemas de distribución y previsión de la principal empresa elaboradora, Freixenet, el mercado alemán vuelve a recuperarse. En los primeros nueve meses del año, las ventas han crecido un 20%. Se sigue lejos, sin embargo, de las 56,2 millones de botellas de cava que se bebieron los germanos en el 2005. Francia, por su parte, ha ascendido a la sexta plaza del ranking de los principales países consumidores de cava tras crecer las ventas un 14,7% en lo que va de año. Bélgica se consolida como tercer principal importador de cava tras crecer un 41% (en 2001 se exportaban a este país 700.000 botellas mientras que el año pasado ya alcanzaban los 15,6 millones). En cuanto a los países de economías emergentes, pese a que el volumen de exportaciones sigue siendo discreto, destacan los crecimientos de ventas de un 43% en la China (no se alcanzan aún las 100.000 botellas), de un 30% en Brasil (entorno al medio millón de botellas), de un 23% en Japón o de un 48% en Israel (860.000 botellas).

Rosada efervescencia
Las ventas de cava rosado pasan de los 2,5 a los 21 millones de botellas en nueve años
RAMON FRANCÀS
Sant Sadurní d’Anoia

Aunque desde el Consejo Regulador del Cava se afirme que el boom del cava rosado ha iniciado “una tendencia hacia la estabilización”, lo cierto es que este tipo de cavas ideales para acompañar los aperitivos siguen de moda después de haber experimentado un crecimiento exponencial en los últimos nueve años. Se ha pasado de los 2,5 millones de botellas del 2001 a los 21 millones del 2009. El presidente del Consejo Regulador, Gustau García Guillamet, atribuye la gran emergencia de los rosados a su “importante salto cualitativo”. Los rosados, que deben su singularidad cromática a las variedades monastrell, garnacha tinta, pinot noir y trepat, son, según el Consejo Regulador, “el ejemplo más tangible de la modernidad del cava”.
También están teniendo gran aceptación los cavas reserva, aquellos que llegan a una crianza mínima de 15 meses en botella en la penumbra de las cavas. Desde el Consejo Regulador del Cava se define a los reservas como unos productos “vivos, brillantes y equilibrados”. Pero la última de las tendencias que emerge es la de los cavas blanc de noirs (los cavas blancos elaborados con uvas tintas). Codorníu fue quien más presionó para que se modificara el reglamento del cava con el objetivo de autorizarse la vinificación en blanco de la variedad tinta pinot noir. El 23 de febrero del 2007 se autorizó la pinot noir para elaborar cavas blancos aunque Freixenet ya elaboró un cava blanco de la añada 2006 con un 50% de la variedad tinta monastrell. Ahora se han sumado a los blanc de noirs con la pinot noir las cavas Codorníu y Juvé & Camps.
El cava está consiguiendo romper su histórica estacionalidad de consumo, muy centrado en las fiestas navideñas. Actualmente el consumo del último cuatrimestre del año es un 39% del total. También se aprecia un creciente traslado del consumo a los hogares. En el 2009 un 77% de las botellas se descorcharon en los hogares, mientras que un 22% se hizo en la hostelería y la restauración y el 1% restante en las instituciones. Por tipos de cava se aprecian notables diferencias entre el mercado interior y el exterior. Así, los brut nature y extra brut suponen un 28% del consumo en España mientras que en el exterior sólo suman un 1%. En 1970 un 82% de los cavas que se bebían en España eran semi-secos. Hoy sólo un 29%.

Agosarat, un longevo cava de Guilera

Las tradicionales cavas Guilera de Lavern (Subirats) acaban de iniciar la comercialización del cava más longevo del mercado. Se presenta con 12 años de crianza en botella. La apuesta es, ciertamente, atrevida. De hecho, lo han bautizado como Agosarat. Es un extra brut gran reserva de la muy buena añada de 1998. Se anuncia como un cava “de potencial aromático grandilocuente y tesitura afrutada, sin azúcar, redondo y expansivo en boca, de postgusto largo y tranquilo”. Sólo se han elaborado un total de 1.100 botellas que se venden a un precio aproximado de 15 euros.

Antonio Miró ‘viste’ lo último de Vilarnau

El modisto y diseñador de moda Antonio Miró ha diseñado la etiqueta con la que las cavas Vilarnau de Espiells (Sant Sadurní d’Anoia) visten sus dos cavas de más alta gama bajo el nombre de Glop en silenci, el Albert de Vilarnau Chardonnay (un 60% de chardonnay completado con pinot noir) y el Albert de Vilarnau Fermentado en barrica (50% chardonnay, 30% macabeo y 20% parellada). Son cavas complejos, con estructura y de largo recuerdo de esta bodega del grupo González Byass. Llegarán al mercado en unas semanas con un PVP aproximado que se situará en unos 28 euros.

Aureum, el buque insignia de Mont Marçal

Inspirado en el número áureo, el de la divina proporción, Mont Marçal ha presentado esta campaña de Navidad un cava reserva de gama alta con el que quiere visualizar un cambio de rumbo para centrase sólo en los productos de calidad. El nuevo buque insignia de las cavas de Blanca Sancho es Aureum. Es fresco y elegante pero con cierta estructura. Se sustenta en la variedad xarel·lo (50%) y se completa con un 30% de chardonnay (un 10% del cual fermentó en barrica), un 10% de pinot noir y un 10% de parellada. Es de edición muy limitada y su precio son 25 euros.

Reserva de la Música, lo nuevo de Jané Ventura

Las cavas de El Vendrell Jané Ventura han lanzado a mediados de noviembre los nuevos cavas Reserva de la Música, de la añada 2007. Se trata de un fresco y elegante brut natural blanco de cerca de 30 meses de crianza elaborado con las tres variedades tradicionales del Pendes (9 euros), y de un rosado de garnacha (9,5 euros). El brut natural es una evolución de su cava reserva con más crianza y un mayor porcentaje de xarel·lo. Los cavas Reserva de la Música tienen, según Gerard Jané, “ritmo y movimiento como la música”. La producción se sitúa en 80.000 botellas.

Codorníu apuesta por un blanc de noirs

Codorníu ha apostado fuerte esta campaña de Navidad por un elegante y fresco blanc de noirs (un cava blanco de variedad de uva tinta) centrado en las uvas de pinot noir (87%) de Raimat y redondeado con chardonnay. Se trata del Reina Maria Cristina, un reserva fruto de la gran cosecha del 2008. Es armonioso, complejo y cremoso. Destaca tanto por sus notas florales (flores blancas) como por las frutales (frutas rojas). Presenta buena acidez. Su crianza se ha prolongado por espacio de 18 meses en botella. Acaba de salir al mercado con un PVP aproximado de 18 euros.

Juvé & Camps también estrena blanc de noirs

Las cavas Juvé & Camps de Sant Sadurní d’Anoia lanzan al mercado a mediados de enero una novedad que la prensa especializada ya pudo catar en la última edición del salón Intervin de Alimentaria. Se trata del Blanc de Noirs, del que han elaborado unas 15.000 botellas que se ofrecen a un PVP aproximado de 20 euros. Se centra en la elegante variedad pinot noir (85%) y se redondea con la variedad autóctona xarel·lo, que le aporta volumen. Es un reserva con 20 meses de crianza que destaca por su finura, por su espumosidad, por su vivacidad y por sus notas frutales.


Elyssia de Freixenet, frutal y meloso

Combinando armónicamente dos variedades de uvas tradicionales del Penedès (macabeo y parellada) y dos de internacionales (chardonnay y pinot noir), Freixenet ha lanzado un nuevo cava de corte netamente moderno, el Elyssia Gran Cuvée. Se distingue especialmente por los aromas a flor de acacia y miel en un fondo elegante de frutas maduras (piña y melocotón). Es fresco y su entrada en boca se muestra suave y melosa, transportando más notas frutales. Es un cava brut firmado por el enólogo Josep Buján. agradable acidez y de largo postgusto. Su PVP se sitúa en 14 euros.


Bonaval, el cava oficial de la Roja

La selección española de fútbol ya tiene cavas oficiales con los que brindar. Son elaborados por la bodega Inviosa, de Almendralejo, que comercializa tres productos con el escudo de la Roja: el Extrem (un reserva que se vende a 10 euros), el Bonaval Rosado (6 euros) y el Bonaval Nature (5,25 euros). Los lanzaron el 1 de octubre y en sólo dos semanas ya vendieron 50.000 botellas. Parte de los beneficios se destinarán a la Fundación Síndrome de Down de Madrid para construir un centro de atención integral para adultos con discapacidad intelectual y sus familias.








diumenge, 26 de desembre del 2010

Can Guineu pren forma


Can Guineu, l'emblemàtic edifici sadurninenc de Juvé & Camps, Freixenet i Codorníu, comença a prendre forma. L'Ajuntament de la capital del cava ha fet públic el guanyador del concurs d'idees que va convocar:

L’arquitecte Jordi Garcés guanya el Concurs d’Idees per transformar l’edifici de can Guineu en un referent del sector del cava


La proposta presentada per l’arquitecte barceloní Jordi Garcés ha resultat la guanyadora del Concurs d’Idees, promogut per l’Ajuntament de Sant Sadurní, que té com objectiu transformar l’edifici de can Guineu en la seu conjunta del futur Centre Tecnològic del Cava i del Consell Regulador del Cava. El jurat va prendre la decisió aquest desembre per unanimitat de tots els seus membres, entre els quals hi havia prestigiosos arquitectes i representants tant de les tres empreses propietàries –Juvé i Camps, Codorniu i Freixenet- com de tres institucions vinculades al projecte: el Consell Regulador del Cava, l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Universitat Rovira i Virgili. Entre els arguments que van decantar el jurat cap a la proposta de Garcés hi ha el tipus de tractament i la manera de resoldre la convivència entre les línies arquitectòniques de l’edificació existent i l’espai de nova construcció. També es va valorar la conservació del pati de palmeres, l’escalinata i la tanca perimetral, així com el manteniment intacte de la façana i les plantes existents. Un altre factor determinant va ser el fet que el projecte tingui possibilitats econòmiques d’execució. Al concurs d’idees s’hi havia presentat finalment set projectes, alguns dels quals estaven firmats per arquitectes locals.

Arquitecte amb obres rellevants

Jordi Garcés ja va fer una actuació d’èxit a Sant Sadurní quan l’any 1987 va projectar la remodelació de l’edifici de l’Antic Hospital –ara conegut com a Índex- i va rebre un premi FAD. En l’actualitat, Garcés i el seu equip estan treballant, entre altres projectes, en la reforma d’una farinera a Vic per convertir-la en escola municipal de dibuix i pintura, en l’ampliació de l’Hotel Òpera Garden de Barcelona, en l’edifici annex al Museu Picasso de Barcelona, en un nou centre cultural de Molins de Rei i en l’Hotel Granvia 700 de Barcelona.
Amb la idea guanyadora d’aquest concurs es pretén activar la rehabilitació de can Guineu i buscar-ne el finançament necessari. Garcés, com a guanyador, rebrà la meitat de la dotació del premi, mentre que l’altra meitat es repartirà entre la resta de concursants.

dijous, 23 de desembre del 2010

L'enoturisme, a La Vanguardia


Aquest dijous torna a La Vanguardia La Vinoteca Catalana per analitzar una de les qüestions sobre la qual hi té més esperances dipositades el món del vi: el creixent enoturisme. Quina és la vostra opinió?


LA VINOTECA CATALANA

El enoturismo busca la unidad de acción


RAMON FRANCÀS
Vilafranca del Penedès

El director general del Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) de la Generalitat, Oriol Guevara, aboga por la unidad de acción enoturística en Catalunya. Las actividades ligadas al turismo del vino han florecido con gran fuerza por toda la geografía vitivinícola catalana. Pese a ello, según Guevara, “el problema es que la infinidad de propuestas existentes, la mayoría de las cuales son muy interesantes, no están estructuradas”. También insiste en que “los bodegueros deben invertir en enoturismo conscientes de que asegura parte de su futuro”. Se muestra convencido de que “en el enoturismo el vino sólo es la excusa” y considera que, en el marco de la Asamblea Europea de Regiones Vitivinícolas, Turisme de Barcelona, Turisme de Catalunya y el propio Incavi pueden promover iniciativas enoturísticas estructuradas en packs que “vendan territorio, cultura y también vino de forma que el productor de uva y el de vino puedan compensar el déficit que quizás encuentren en un mercado hipercompetitivo”. De esta forma se consigue “alcanzar prestigio y promoción para el vino y el territorio”.
Con un total de 458.454 visitantes en el 2009, el Penedès, especialmente gracias al reclamo de Freixenet, Codorníu y Torres, es la ruta del vino española que recibe más enoturistas. Tras haber crecido un 18,7% respecto al 2008, los enoturistas en España supusieron en el 2009 un total de 1.423.253 personas. En Torres llegaron a registrar su récord de visitantes en el 2006, con más de 127.000 enoturistas. El año pasado, a causa de la crisis, registraron una caída destacada de visitantes. Durante el 2009 recibieron entorno a las 100.000 personas. En lo que va de año, sin embargo, han experimentado un incremento del 8,2% respecto al 2009 pese a que gran parte de sus visitas les llegan a través de las agencias de viaje, que siguen notando especialmente la crisis. Los rusos son los enoturistas extranjeros que más visitan el centro de visitas de Torres en Pacs del Penedès, seguidos de los franceses, los alemanes, los ingleses, los norteamericanos y los holandeses. Sus enoturistas suman hasta 73 nacionalidades. Los visitantes españoles, especialmente procedentes de Barcelona y su área metropolitana, suponen el 29,2% del total. En las cavas Freixenet han recibido este año, hasta el pasado 31 de octubre, 76.683 visitantes, lo que supone un incremento del 8,2% respecto al mismo período del 2009. Un 35% de sus visitantes son españoles y son los alemanes quienes encabezan, con un 19% del total, la lista de extranjeros. En Heretat Segura Viudas las visitas han sido de 4.599 personas, un 17,29% más. En las cavas Codorníu han recibido 86.903 enoturistas de julio de 2009 a junio de este año.
Hay empresarios, como Carles Andreu de Domingo, que entienden el enoturismo no como algo complementario, sino como una actividad propia de su negocio. De hecho, diseñó su nueva bodega de Pira (Conca de Barberà) pensando en hacerla compatible con unas visitas a las que no cobra puesto que “el 99% de las personas que recibimos acaban comprando nuestros vinos y cavas”.
Los datos de la Asociación Española de Ciudades del Vino subrayan que la visita a las bodegas es la primera motivación de los enoturistas, seguida del interés por los vinos y el patrimonio y la gastronomía. Los visitantes pasan una media de 2,62 días y utilizan mayoritariamente el alojamiento hotelero de 4 estrellas. El gasto medio diario del turista del vino asciende a 127,1 euros, una cifra superior a la del gasto del turista en España (100 euros).


dilluns, 20 de desembre del 2010

Blanca revolució catalana


Coincidint amb el número de Nadal, aquest mes de desembre m'estreno col·laborant amb la revista Cupatges per analitzar, a fons, la revolució protagonitzada pels vins blancs catalans, que va a més. Creieu que el gran vi blanc català pot tenir un gran recorregut?


Blanca revolució

RAMON FRANCÀS

L’espectacular revolució del gran vi blanc català està aconseguint, per fi, el reconeixement que es mereix. Ara ja fan riure expressions com la que assegura que el millor blanc és un negre. Al costat de vins pioners que ja són veritables clàssics, com el Milmanda de la DO Conca de Barberà i l’Avgvstvs Chardonnay o el Jean León Viña Gigi de la DO Penedès, han despuntat per tot Catalunya memorables vins blancs. El president de Torres, Miquel A. Torres, afirma que “des que vaig adquirir el castell i la finca de Milmanda al 1975, atès que el microclima i el sòl eren molt adients, vàrem decidir plantar chardonnay. La idea era elaborar el primer chardonnay fermentat en bóta de roure d'Espanya”. Torres recorda que l’aposta va ser del tot encertada: “el vi va ser un èxit des del primer moment”. Afegeix que “es pot trobar a les millors cartes de vi del món i ha estat considerat recentment per Robert Joseph (UK-Decanter) com el millor vi blanc d'Espanya. Però seguirem treballant per fer un millor vi cada any”.
Segons dades del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat (veure quadre adjunt) les tres varietats tradicionals del cava són, amb notable diferència, les més plantades a les vinyes catalanes. La més abundant és la macabeu, amb 19.264 parcel·les, 12.870,99 hectàrees totals i 12.631,82 hectàrees en producció. La segueixen, per aquest ordre, les varietats xarel·lo i parellada. A força distància les segueixen les varietats chardonnay i garnatxa blanca. Segons el Departament d’Agricultura, que no disposa de l’evolució de les plantacions en el temps, “la tendència ara fa 7 o 8 anys havia estat reconvertir les plantacions blanques a varietats negres i, a hores d’ara, es tornen a plantar majoritàriament les varietats tradicionals blanques (macabeu, xarel·lo i parellada) per a la producció de cava”. De fet, el cava és el vi blanc català més universal. El president de la Confraria del Cava Sant Sadurní, Pere Bonet, afirma que el cava “és un dels vins més singulars i emblemàtics del món”. En destaca, principalment, la seva diversitat, la qual cosa diferencia l’escumós català del xampany, i “la seva gran capacitat d’adaptació”. A més, hi ha denominacions d’origen, com la Terra Alta (garnatxa blanca), Penedès (xarel·lo), Alella (pansa blanca) i Pla de Bages (picapoll) que han dipositat en les varietats blanques bona part del pes de la seva singularitat i promoció. Fins i tot s’estan elaborant blancs memorables a 1.000 metres sobre el nivell del mar, als Pirineus, com els Ekam (riesling i albarinyo) i Taleia (sauvignon blanc i sémillon) del celler Castell d’Encus de Raül Bobet, Joaquim Molins i Joaquín Pascuas.
El propietari de la prioratina finca Mas d’en Gil, Pere Rovira, no té dubtes que “els vins blancs catalans d’alçada cada cop són més apreciats pels consumidors”. Reconeix, però, que cal certa iniciació per a valorar, en la seva justa mesura, un gran vi blanc. L’hedonista però corpulent, complex i estructurat Coma Blanca, el vi preferit de la seva esposa, Pilar Carbonell, ha estat un dels que més satisfaccions i bones crítiques dels prescriptors li ha reportat al llarg de la seva dilatada trajectòria. Només es comercialitzen les millors anyades d’un vi obtingut de recuperades velles vinyes de garnatxa blanca i macabeu, de més de 60 anys. L’any 1998, la primera anyada d’aquest celler de Bellmunt del Priorat, es va comercialitzar el primer Coma Blanca, un vi del qual s’elabora una mitjana de 4.000 ampolles anuals. Pere Rovira es mostra convençut que s’albira “un gran futur” per als vins blancs d’alt nivell.
Per al president de Cellers Avgvstvs-Forvm de Sant Vicenç de Calders (El Vendrell), Joan Roca, les modes en el món del vi són cícliques. Roca es mostra convençut que cada cop més els vins blancs aniran guanyant prestigi. Roca arriba a afirmar que més d’un s’ha arribat a sorprendre del seu Avgvstvs Chardonnay, un vi que va néixer amb l’anyada de 1990 i que cada any estrena anyada nova, de la darrera verema. Van plantar la vinya de chardonnay el 1985. Aleshores van ser força qüestionats per plantar aquesta varietat blanca de cicle curt arran de mar, quan el més comú era plantar-la entre 200 i 400 metres sobre el nivell del mar. Joan Roca, però, s’havia que podia tenir èxit, com un chardonnay de Còrsega plantat en una vinya de nivell zero sobre el nivell del mar que es va imposar als grans borgonyes en un concurs fet a la capital francesa. Ara n’elaboren unes 25.000 ampolles d’aquest vi que és una indiscutible referència i que es ven en més de 30 països de tot el món. Des d’aquest celler asseguren que aquest vi “té molts consumidors fidels des de fa molts anys”, la qual cosa els ha permès superar ja un parell de crisis econòmiques. L’enòleg d’aquest celler vendrellenc, Enric Roca, recorda que “ara som normals” però apunta: “quantes vegades havia sentit la frase que fèiem un vi molt estrany tot i que molt bo”. Enric Roca afegeix que “actualment el que és estrany és que un celler no faci un vi blanc dins la seva gamma més alta”.
Un dels creadors catalans amb més prestigi, René Barbier, reconeix que “el fet que la cultura del vi vagi avançant i es vagi estenent suposa que el consumidor estigui més preparat a l’hora de valorar un gran vi blanc”. També considera que el món del vi ha descobert els grans vins blancs catalans, “per la seva riquesa molt interessant”, trencant-se l’estereotip que els grans vins blancs només poden ser de zones amb el prestigi de la Borgonya. En aquest sentit, l’autor de Nelin (un vinàs que és un prodigi d’alquimista, una gran obra que equilibra elegància, hedonisme i corpulència creat per a retre un emotiu homenatge a la seva filla Céline) destaca “l’amplíssim ventall de terrers de Catalunya”. En aquest sentit lamenta que fins fa no pas tant no s’havia valorat prou la importància del terrer. També afegeix que “un cop s’ha deixat d’imitar i s’ha apostat pel terrer i per la tecnologia és quan s’han començat a fer grans coses”.
Tomàs Cusiné, el propietari del celler lleidetà del mateix nom, manifesta que l’evolució en el coneixement i l’increment de la cultura general del vi fa que cada vegada hi hagi més persones que valoren els blancs més complexos o singulars. Afegeix que “així com en el negre les diferents tipologies de vins s’accepten i s’entenen, tant joves com amb criança, el parer general valora que els blancs han de ser joves lleugers i fruitats. Ara bé, una vegada s’assoleix un coneixement ampli dels vins negres, els blancs d’alta qualitat prenen importància i capten l’interès”. Afirma que aquest és el cas dels grans vins d’Alsàcia, Borgonya o Loira, per posar uns exemples de grans vins blancs de llarga tradició. Tomàs Cusiné també considera que “en el cas del nostre país, en general fa pocs anys que es treballa en aquesta línia, però sens dubte els resultats són magnífics. Només falta un increment constant de la nostra cultura vinícola per apreciar definitivament aquesta tendència tan interessant”.
Els propietaris del celler vilafranquí Alemany i Corrio, la parella d’enòlegs Irene Alemany i Laurent Corrio, han conquerit les cartes d’alguns dels millors restaurants catalans amb un escassíssim blanc (Plou i fa sol) nascut d’una espectacular vinya del massís calcari del Garraf. En molt poc temps aquesta parella, autors de l’impactant Sot Lefriec, han situat el seu blanc com un vi de referència a un preu molt ajustat. Irene i Laurent són del parer que “el món del vi viu molt subjecte a les modes” però descarten que el blanc del Penedès torni a primera línia de prestigi només per qüestions de caire històric. De fet, com recorden, abans de la devastadora plaga de la fil·loxera i de l’extensió de les varietats blanques tradicionals del cava, al Penedès hi havia més varietats negres que no pas de blanques. D’altra banda, els propietaris d’aquest celler vilafranquí insisteixen en defensar que no pas per ser blanc un vi ja ha de ser més econòmic: “el preu mai pot determinar el color d’un vi, la qualitat sí”.
El propietari d’Abadal, Valentí Roqueta, considera que els grans vins blancs encara no ocupen el lloc que es mereixen però no té cap dubte que l’ocuparan. Entén que “costa més assolir el lloc que els correspon que no pas als negres, ja que amb els blancs moltes vegades el consumidor té uns estereotips molt més marcats, associant el blanc a un vi lleuger i fruitat”. Així mateix és de l’opinió que els blancs “es van obrint a poc a poc el seu camí. Tenen el seu públic, i són el propis cellers els que han de treballar per oferir als consumidors blancs singulars, treballant des de la vinya, amb la vinificació… per acabar presentant al consumidor coses diferents”. En aquest punt afegeix: “és el mateix que ha passat amb els negres, que des dels celles han presentat nous estils els darrers 10 i 12 anys i que ara s’assumeixen amb total normalitat”.
El propietari del celler d’Avinyonet del Penedès Can Ràfols dels Caus, Carlos Esteva Grewe, és dels que pensa que “és més difícil fer un vi blanc que no pas un de negre”. Afegeix que “per fer un vi blanc d’excel·lent qualitat es necessita tenir millor terrer que no pas per fer un vi negre. És a dir, fer un vi blanc requereix ser més exigent pel que fa al sòl”. En aquest sentit també fa notar que “normalment els grans terrers del món (Champagne, Loire...) són terres de tipus calcari. Només un 2% en són d’aquesta mena”. Particularment es mostra convençut que a Catalunya hi ha bons terrenys calcaris, com ara al Penedès o a la Conca de Barberà, i entén que “contràriament al que pensa molta gent, un bon vi blanc proporciona, en el decurs del temps, una varietat enorme de matisos i de plaers sensorials”.
Per al vitivinicultor del Penedès Albert Jané, propietari d’Acústic Celler del Montsant, “Catalunya és una de les regions vitícoles més interessants del món per la seva diversitat de terrenys, climes, varietats i patrimoni en vinyes”. No té dubtes que “es poden fer grans vins blancs amb vinyes velles de varietats autòctones al Penedès, Montsant, Priorat, Terra Alta, Conca de Barbera ...” En aquest punt apunta que “si es fan vins d’alta qualitat, i que sobretot reflecteixin la personalitat de cada zona, l’èxit estarà assegurat”. Les petites zones com ara el Montsant, el Priorat o la Conca de Barberà creu que faran vins de petites produccions però especials, extrems, mentre que el Penedès “s’ha de reivindicar com la zona mare fent també grans vins, vins amb personalitat i caràcter a partir de les vinyes velles que té de raïm blanc” . No s’oblida tampoc de La Terra Alta, que qualifica com “la gran promesa en blanc”, denominació de la qual destaca el potencial “enorme” que ofereix la garnatxa blanca .
El viticultor i divulgador i formador del món del vi Enric Soler, pare de l’escàs xarel·lo penedesenc Nun Vinya dels Taus, és del parer que els grans vins blancs catalans existeixen, en part, “per la tossuderia d’alguns elaboradors inquiets per demostrar que en zones mediterrànies també es pot aconseguir el que fins ara semblava només patrimoni de les regions més septentrionals del món”. Per a Maria Carme Ferrer, propietària del celler Bàrbara Forés, existeix ara més demanda d'aquest tipus de vins blancs d’alçada, “en part ocasionada pel major refinament de la cuina que es fa a casa nostra, que demanda més matisos i subtilitats a l'hora de fer una bona combinació entre menjar i beure”. Creu també que l'escenari dels vins blancs pren força a causa del fet que “entra en joc el mosaic dels diferents terrers i varietals de Catalunya”. Així mateix, Maria Carme Ferrer opina que “el consumidor comença a valorar aquests vins, si bé encara en fase de coneixedor/descobridor. No arriba de forma plena al gran públic”. Per aquesta elaboradora de prestigi de la Terra Alta la tendència a elaborar vins blancs a casa nostra es veu, també, com “una oportunitat per diversificar el mercat”.
Gerard Jané, del celler familiar vendrellenc Jané Ventura, no té dubtes que gràcies a varietats com la garnatxa blanca, el macabeu o el xarel·lo existeix un estil de grans blancs catalans que es caracteritzen per ser “delicats i intensos” i per “mostrar el seu paisatge i el seu terrer i, a la vegada, la nostra cultura i tradició”. Gerard Jané afirma que “al Penedès hem entès que la tipicitat no ens la pot donar ningú tan bé com un xarel·lo o macabeu. No es pot parlar de grans vins si no expressen el seu territori”. En aquest sentit afegeix que “el potencial dels xarel·los ens ha fet creure que el Penedès pot tenir una tipicitat en vins blancs, més enllà dels estils internacionals. Les vinyes i el potencial ja hi eren, però no ens ho creiem. En negres tot just estem iniciant aquest camí”.

Milmanda 2008 (Torres)
Finca de procedència: Milmanda
DO: Conca de Barberà (vinificat i criat a Pacs del Penedès)
Varietats i verema: 100% Chardonnay (Collit a partir del 4 de setembre)
Superfície: 15 Ha.
Rendimient per hectàrea: 6.000 Kgs (Només es selecciona el millor raïm)

Elaboració:

Temps de maceració: No
Temps de fermentació: 2-3 setmanes
Tipus de fermentació: En bóta (100%) + malolàctica
Temperatura de fermentació: 16ºC
Criança: Elaborat en bótes de 300 litres de roure nou francès procedent de Nevers. S'envelleix durant 12 mesos, en contacte amb les seves mares.
Data d'embotellat: 9 de juliol 2009
Temps d’envelliment a l’ampolla: 6 mesos

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 13,75%
pH: 3,21
Acidesa total: 5,5 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 4-6 anys
Formats disponibles: 75 cl. i magnum.
Producció: 40.848 ampolles de 75 cl. I 100 magnum
P.V.P. aproximat: 39,95€

Nota de tast: Color groc daurat molt bonic. L'aroma és molt intensa i complexa amb notes de fruita (cítrics i compota de préssec) sobre un fons de vainilla molt fi. Paladar gras i molt ampli, amb una acidesa excel·lent i una agradable expressió de les notes de fruita de l'aroma.

Gastronomia: Ideal per acompanyar mariscos i crustacis, així com les millors receptes de peix i les aus.

Servir a 8-10º C.

Coma Blanca 2006 (Viticultors Mas d’en Gil)
Finques de procedència: Lo Corralot, Les Terres Blanques i El Sas
DOQ: Priorat
Varietats: Garnatxa blanca (50%) i macabeu (50%)
Superfície:. Aproximadament 3 hectàrees
Rendimient per hectàrea: 1.000 -1.500Kgs/ha (Només es selecciona el millor raïm)

Elaboració:

Temps de maceració: 6-12h
Temps de fermentació: 12-15 dies
Tipus de fermentació: Alcohòlica en bóta
Temperatura de fermentació: 19-22º

Criança: Elaborat en bótes de roure nou francès. S'envelleix durant 12 mesos, en contacte amb les seves mares.
Data d'embotellat: Maig 2007
Temps d’envelliment a l’ampolla: 1 any

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 15%
Acidesa total: 5.1 gr/litre

Ben conservat millorarà els propers: Fins al 2014
Formats disponibles: 75 cl
Producció: 4.374 ampolles..
P.V.P. aproximat: 35 €

Nota de tast: És un vi que busca una maduresa equilibrada, que doni finesa i plenitud de boca, estructura i frescor. De la fermentació en bóta s’obtenen les notes fumades i especiades.

Gastronomia: Es proposa per acompanyar ostres, foie, el formatge Torta del Casar, carns blanques i fruites àcides (maduixes)

Servir a 14º C.

Avgvstvs Chardonnay 2009 (Cellers Avgvstvs-Forvm)
Finques de procedència: Les Deveses de Sant Vicenç de Calders i altres finques controlades.
DO: Penedès
Varietats: Chardonnay 100%
Superfície:. 9 has. (entre pròpies i controlades)
Rendimient per hectàrea: Entre 5.000 i 6.000 Kgs (Només es selecciona el millor raïm)

Elaboració:

Temps de fermentació: 12 dies
Tipus de fermentació: En bóta (100%) + malolàctica.
Temperatura de fermentació: 18-20º C

Criança: Fermentat en bótes de roure nou francès de Nevers de 300 litres. A les bótes també fa la malolàctica i es manté en contacte amb les seves mares. En total, roman en bóta uns 4,5 mesos.
Data d'embotellat: 24 de Febrer del 2010.
Temps d’envelliment a l’ampolla: Es comercialitza acabat d’embotellar, tot i que evoluciona molt bé.

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 13,4 %
pH: 3,10
Acidesa total: 5,5 gr/lt. en tartàric.
Ben conservat millorarà els propers: 5 anys (fins i tot més)
Formats disponibles: 150, 75 i 37,5 cl.
Producció: De 20.000 a 37.000 ampolles.(depenent de l’anyada)
P.V.P. aproximat: 19 €

Nota de tast: Es tracta d’un vi amb gran estructura i personalitat. En aquesta anyada és molt llaminer. Destaquen les notes tropicals, com ara la pinya, la papaia o el plàtan. També mostra notes cítriques i els torrats propis de la criança en bóta. Les notes làctiques li aporten certa cremositat i volum, donant fins i tot una sensació de dolçor sent, com és, un vi totalment sec.


Gastronomia: És ideal per acompanyar formatges, especialment els de cabra, peixos en salsa o a la planxa, mariscs, foie o fruits secs.

Servir a 8-10 º C.


Macabeu Finca Racons 2009 (Tomàs Cusiné)
Finques de procedència: El macabeu procedeix de dues parcel·les de la Finca Racons, una de 0,44 ha, plantada el 1917, i l’altra d’1,36 ha, plantada el 1955. El sistema de formació dels ceps és en vas, i el terreny franc-calcari amb aglomerats en descomposició. Veremat manualment en caixes i refrigerat en cambra de fred abans de fer una selecció estricta dels raïms
DO: Costers del Segre
Varietats: Macabeu (96%) i albarinyo (4%)
Superfície: 1,8 has
Rendimient per hectàrea: 2.900 Kgs (Només es selecciona el millor raïm)

Elaboració:

Temps de maceració: 5 hores
Temps de fermentació: 21 dies
Tipus de fermentació: Inox i bóta de roure francès.
Temperatura de fermentació: 16º C

Criança: La meitat del procés de fermentació s’ha donat en bótes de roure francès de 220 litres, i sense moure’l de la bóta s’ha fet un treball de resuspensió de mares durant tres mesos.
Data d'embotellat: Març de 2010

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 13,8 %
pH: 3,59
Acidesa total: 5,1g/l
Ben conservat millorarà els propers: 2 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció: 2.936 ampolles.
P.V.P. aproximat: 19 €

Nota de tast: Groc palla amb tons daurats. Torrats suaus i elegants amb tons fumats, seguit d’aromes de bresca de mel, ametlla crua, festucs, avellanes, pera, pinya, orellanes, i compotes combinats amb aromes de vainilla, crema i canyella. Entrada en boca explosiva amb un sorprenent atac d’acidesa i melositat, amb molt cos, complex, profund, acidesa fresca. Postgust llarg i persistent amb aromes de fruita blanca i tons minerals. Vi de llarga evolució en copa. Es recomana obrir una hora abans de degustar-lo.
Gastronomia: Formatges, embotits trufats, suquets i peixos en salsa, tot tipus de ploma...

Servir a 10-12º C.

El Rocallís 2005 (Can Ràfols dels Caus)
Finca de procedència: Can Ràfols dels Caus
DO: Penedès. Massís del Garraf.
Varietats i verema: 100% Incronccio Manzoni (Collit a finals d’agost o principis de setembre)
Superfície: 1,6 Ha.
Rendimient per hectàrea: 4.000 Kg/ ha
Elaboració: fermentació alcohòlica en bóta de roure francès i posterior criança de 3 a 4 mesos.
Temps de maceració: No
Temps de fermentació: 3 setmanes
Tipus de fermentació: En bóta de roure francès
Temperatura de fermentació: 14º C

Criança: Elaborat en bótes de roure nou francès junt amb les mares fines. Realització del batonage periòdicament.
Data d'embotellat: març del 2006
Temps d’envelliment a l’ampolla: De 3 a 4 anys

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 13 % vol
Acidesa total: 6,3 g/l (tartàrica)
Ben conservat millorarà els propers: 5 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció: Unes 3.000 ampolles
P.V.P. aproximat: 25 euros

Nota de tast: Un color groc brillant amb irisacions daurades. Es mostra fresc i penetrant en nas amb aromes de gessamí, herba lluïsa, llimona verda i fruites exòtiques. Cremós i molt llarg en boca amb notes a mel àcida, pell de taronja, os de préssec i un fons ametllat. Es recomana obrir-lo mitja hora abans de servir i no consumir-lo massa fred.

Gastronomia: Ideal per degustar amb peix o marisc, crustacis i ostres. També marida perfectament amb les carns poc dures i pesades tot i que també pot combinar amb estofats o plats lleugerament greixosos.

Servir entre 8-12º C.

El Quintà 2007 (Bàrbara Forés)
Finca de procedència: El raïm procedeix d’unes petites finques, de 2 hectàrees d’extensió cadascuna, situades al Coll d’Alsina de Gandesa i que són conegudes com El Grau i La Cometa. Aquestes finques, situades a ponent de la ciutat de Gandesa, en direcció a la veïna comarca del Matarranya, tenen una orientació Nord - Sud la primera i Est - Oest la segona, en una zona de petites i suaus ondulacions.
DO: Terra Alta
Varietats i verema: 100% garnatxa blanca. Les pluges caigudes entre l’1 d’octubre de 2006 i el 30 de setembre de 2007 han donat 363 litres m2. Un altre any sec, molt sec, en el que de forma sorprenent i molt positiva van caure 138 litres en el decurs del mes d’abril. Aquesta gran quantitat d’aigua, ben caiguda i millor aprofitada, va permetre una bona brotació i un desenvolupament harmònic de les vinyes. La vinya va brotar avançat el mes d’abril. El verolat el va començar la garnatxa blanca el 22 de juliol. L’estiu va ser extremadament sec. Pràcticament no va caure ni una gota d’aigua entre els mesos de maig i setembre i, en canvi, les temperatures, prou suaus, van alleugerir en part la manca de precipitacions. La garnatxa blanca es va veremar dels dies 2 a 5 de setembre de 2007.
Superfície:. 4 Ha.
Rendimient per hectàrea: No superen els 3.000 kg/Ha (Només es selecciona el millor raïm)

Elaboració:

Temps de maceració: Maceració pelicul·lar en fred de 24 hores.
Temps de fermentació: 15 dies
Temperatura de fermentació: 18 graus
Criança: La fermentació es va realitzar en bótes de roure francès d’Allier i es va perllongar durant 15 dies. La criança a les mateixes bótes, amb les mares, es va fer durant 5 mesos.
Data d'embotellat: 5 de juny de 2008.
Temps d’envelliment a l’ampolla: Ara porta 29 mesos

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 14º
pH: 3, 18
Acidesa total: 5,50 gr./l.
Ben conservat millorarà els propers: 2 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció: 5.475 ampolles.
P.V.P. aproximat: 13,50 euros

Nota de tast: Groc daurat. Aromes a fruites grogues i blanques com ara la poma. Lleugers tocs de cacauet i records a mantega fresca, herbes de bosc baix mediterrani, fruita tropical, aranja, préssec, hidrocarburs i fòsfor. En boca té un bon atac, resulta fresc i lleuger. És estructurat, carnós i consistent. El seu final té tocs amargs, amb bona acidesa i força llarg.
Gastronomia: Aus, cabrit de llet, peixos grassos condimentats, cartílags que no vagin acompanyats de salses picants, marisc com la gamba o la llagosta, bacallà, peix blau, arrossos, bolets, formatges de quallat enzimàtic i lent que no accentuï els àcids i, en el cas d’anyades antigues, bullabesa i fins i tot verduretes.

Servir a 11-12º C.

Acústic Blanc 2009 (Acústic Celler)

Finca de procedència: Vinyes velles de diverses finques dels municipis de Els Guiamets, Marçà, Cornudella de Montsant i La Serra d’Almos.
DO: Montsant
Varietats i verema: 65 % garnatxa blanca , 20 % macabeu , 10 % garnatxa gris i 5 % pansal .Vinyes de 30 a 80 anys . Collit tot manual en petites caixes de 20 kg. Selecció a la vinya i al celler.
Superfície: Unes 9 hectàrees repartides entre 13-14 petites finques velles de raïm blanc en vas.
Rendiment per hectàrea: 3.000 kg / hectàrea. Són vinyes molt velles en terrenys pobres i poc productius

Elaboració:

Temps de maceració: 48 hores amb les pells a baixa temperatura
Temps de fermentació: 6-8 setmanes
Tipus de fermentació: 30 % bóta de roure francès de gra fi i 70 % en tines d’acer inoxidable.
Temperatura de fermentació: 13º C
Criança: Elaborat en bótes de 300 litres de roure nou francès procedent de Nevers. S'envelleix durant 12 mesos, en contacte amb les seves mares.
Data d'embotellat: 9 de juliol 2009
Temps de envelliment a l’ampolla: 6 mesos

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 14,2 º
pH: 3,30
Acidesa total: 5,3 g / lit / àcid tartàric
Ben conservat millorarà els propers: 4-10 anys
Formats disponibles: 75 cl i magnum (150 cl.)
Producció: 19.000 ampolles
P.V.P. aproximat: 12 €

Nota de tast: Color groc intens a causa de la maceració amb les pells. Aroma frec, fruitós, de sotabosc mediterrani ( fonolls, romaní ..) i lleugeres notes de crema provinent de la bóta. Paladar llarg , untuós , fruitós, bastant fresc, molt golós i molt net. Postgust fruitós molt llarg i intens.

Gastronomia: Ideal per acompanyar mariscos i crustacis, així com les millors receptes de peix i les aus.

Servir a 8-10º C.

Nelin 2009 (Clos Mogador)


Finca de procedència: Nelin
DOQ: Priorat
Varietats i verema: 54% garnatxa, 10%macabeau, 24% viogner, 8%pinot noir, 1% escanyavelles i 3% pedro ximenez .
Superfície: 5,8 Ha.
Rendimient per hectàrea: 1.800 Kgs per hectàrea

Elaboració:

Temps de maceració: Només la meitat del vi
Temps de fermentació: 3 setmanes
Tipus de fermentació: en foudres, en bótes i en ous de ciment
Temperatura de fermentació: 19º C

Criança: Elaborat en botes de 300 litres, de 600l. i de 225. l de roure francès, també en foudre de 1.200 l. i en ous de ciment de 600 l. S'envelleix durant 7 mesos, en contacte amb les seves mares.
Data d'embotellat: juny 2010
Temps de envelliment a l’ampolla: 6 mesos

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 14%
pH: 3,131
Acidesa total: 5,3 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 4-6 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció:
P.V.P. aproximat: 30 €

Nota de tast: Nelin presenta un suau color groc daurat. La seva aroma és intensa, complexa i seductora. Es distingeixen suaus fragàncies d’albercocs, de litxi i d’aranja envoltades d’un fons mineral i de records florals i de mel. En boca presenta un volum i una gran untuositat. La seva equilibrada acidesa refresca la seva estructura i fa que el seu paladar sigui intens i delicat. Les seves aromes creixen després del seu pas pel paladar deixant-nos durant llarg temps el seu record en la memòria

Gastronomia: Des del celler s’assegura que és “ideal per acompanyar la cuina dels autors catalans”.

Servir a 16-17º . Cal decantar-lo.

Plou i fa sol 2009 (Celler Alemany i Corrio)
Finca de procedència: Puig de Malombras del Massís del Garraf
DO: Penedès. Massís del Garraf
Varietats i verema: Xarel.lo i malvasia de Sitges (Collit de mitjans a final de setembre)
Superfície:. Molt petita (1,1 hectàrea)
Rendimient per hectàrea: 2.000Kg/Ha

Elaboració: premsat directe amb premsa vertical, desfangat d’unes 48 hores i fermentació alcohòlica. Total en bótes de roure francès de 300 litres amb torrat de formació (és a dir, quasi sense torrar). No s’utilitzen ni llevats seleccionats ni nutrients. S’tilitzen els llevats autòctons o indígenes. El vi no s’ha acidificat.
Temps de maceració: No
Temps de fermentació: 40 dies
Tipus de fermentació: fermentació alcohòlica únicament.
Temperatura de fermentació: 20 a 22º C

Criança: Elaborat en bótes de 300 litres de roure nou i de 1 any francès casi sense torrats . S'envelleix durant 10 mesos, en contacte amb les seves mares més fines.
Data d'embotellat: 31/07/2010

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 12.3%
pH: 3,16
Acidesa total: 6 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 5 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció:
P.V.P. aproximat: 13,50 €

Nota de tast: Color groc daurat i brillant. L'aroma és molt intens i complex amb notes de fruita del tipus cítrics madurs, tocs terpènics (malvasia) amb un fons mineral molt característic de la zona de procedència del raïm, quasi sense notar la criança. Paladar gras i molt ampli, amb una acidesa excel·lent i una agradable expressió de les notes de fruita, també records minerals que li donen encara més sensació de frescor.

Gastronomia: Els seus autors, Irene Alemany i Laurent Corrio, recomanen “beure'l en bona companyia”. Jo hi afegiria que és un vi memorable de gran versatilitat a causa de la seva justa proporció entre corpulència i frescor, entre densitat i caràcter aromàtic i fruitós. És per això que pot maridar amb peixos, mariscos, alguns formatges, carns de ploma, arrossos... Això sí, si és en bona companyia, millor.

Servir a 8-10º C.

Nun Vinya dels Taus 2008 (Cal Raspallet Viticultors)

Finca de procedència: Vinya dels Taus
DO: Penedès
Varietats i verema: 100% xarel·lo (Veremat el 18 de setembre)
Superfície: 0,56 Ha.
Rendimient per hectàrea: 6.000 Kgs

Elaboració:

Temps de maceració: 12 hores
Temps de fermentació: 2-3 mesos
Tipus de fermentació: En bóta (100%)
Temperatura de fermentació: 15ºC

Criança: Elaborat en bótes de 300 litres (roure nou i 2on vi) francès de diverses procedències Criat durant 9 mesos, en contacte amb les seves mares.
Data d'embotellat: 8 de juny 2009
Temps de envelliment a l’ampolla: 9 mesos

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 13,05%
pH: 3,07
Acidesa total: 6,3 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 4-6 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció total: 2.985 ampolles
P.V.P. aproximat: 35 €

Nota de tast: Color groc palla lleuger. Aroma intensa de fruits blancs cuits i fons cítric.
Espècies fines amb tocs balsàmics (mentols). Boca d’entrada radical i greixosa, acidesa excel·lentment fresca i viva. Ben balancejat i expressiu. Posgust llarg i ple de suc.

Gastronomia: Amanides complexes, marisc i peix cru, peix al forn i carns blanques.


Servir a:10- 12º ©

Finca Els Camps Macabeu 2008 (Jané Ventura)
Finca de procedència: Els Camps, a la Serra del Montmell (Baix Penedès), a 450 metres d’alçada. És, segons el seu elaborador, un vi que lliga amb el seu entorn ja que “mostra un vincle inequívoc amb el paisatge mediterrani del que prové”.
DO: Penedès
Varietats i verema: 100% macabeu (Collit el 25 de setembre del 2008) Verema manual, amb taula de selecció.
Superfície: 1,5 hect., vinyes en vas de 60 anys
Rendimient per hectàrea: 4.000 Kg

Elaboració:

Temps de maceració: 36 hores a 10ºC
Temps de fermentació: 3 setmanes
Tipus de fermentació: En bóta (100%), sense malolàctica
Temperatura de fermentació: 16-18º C

Criança: 5 mesos en bóta francesa de nova de 300 litres, de diferents procedències
Data d'embotellat: Maig del 2009
Temps de envelliment a l’ampolla: 6-18 mesos.

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 13,00 %
pH: 3,35
Acidesa total: 5,2 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 5-10 anys
Formats disponibles: 75 i 150 cl.
Producció: 5.400 ampolles
P.V.P. aproximat: 15,00 €

Nota de tast: color groc palla, aroma complexa a fruites madures (codony i aranja), flors blanques (ametller, flor de taronger,..), i notes cremoses de la criança, així com herbes de bosc mediterrani (fonoll, espígol..). En boca és ampli, estructurat, dens i amb un postgust llarg i fresc, amb domini de les aromes fruitades i balsàmiques.

Gastronomia: Ideal per acompanyar arrossos, pastes i carns blanques, així com peixos al forn.

Servir a 10-12º C.

Nuat 2008 (Abadal)
Finca de procedència: Selecció de les millors vinyes d’Abadal a Santa Maria d’Horta d’Avinyó. Nuat és un concepte de vi basat en una elaboració i criança singulars. El Pla de Bages amb un microclima marcat per les oscil·lacions tèrmiques dia-nit en època de verema, permet una adequada maduració del raïm mantenint un elevat potencial aromàtic i una acidesa present. La selecció de raïms procedents de les parcel·les més pobres de la finca situades en terrenys franco argilosos amb una presència important de pedra, dona com a resultat vins amb caràcter i estructura que units al seu potencial de frescor ens permet aventurar-nos en aquestes elaboracions peculiars.
DO: Pla de Bages
Varietats: 100% picapoll

Elaboració:

Temps de maceració: 24 hores
Temps de fermentació: 18 dies
Temperatura de fermentació: 16º C


Criança: Posterior a la fermentació, sumant a les mares pròpies part de les mares de la resta de picapolls que s’elaboren al celler, roman durant 10 mesos: donant volum, harmonitzant la concentració en complexitat i llargada en copa. Tan sols un 10% del vi té una curta estança en bçotes pràcticament sense torrar, per tal d’adquirir la mínima quantitat de taní el·làgic, que equilibri els mecanismes d’oxireducció d’aquest vi blanc en el temps de criança en ampolla, sense donar aroma.
Data d'embotellat: Octubre de 2009

Dades tècniques:

Grau alcohòlic: 13,05 %
pH: 3,26
Acidesa total: 3,9g/l
Ben conservat millorarà els propers: 2 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció: 5.936 ampolles
P.V.P. aproximat: 28 €

Nota de tast: Vi blanc de gran complexitat i estructura. Color groc amb reflexes daurats per les maceracions amb la pell i el lleuger contacte amb la fusta. L’evolució de menys a més en la copa, és la típica d’un vi que encara té gran capacitat d’envellir. Dominen les aromes varietals cítriques (almívar de pinya, aranja) prenen importància l’entorn de les vinyes amb la seva expressió aromàtica (espígol, romaní). Amb un caràcter eminentment madur i mediterrani en nas, ala boca marca el perfil més fresc de la zona amb una acidesa molt alta, capaç de donar frescor a tota la estructura extreta de a pell i de les excepcionals maduracions d’aquests raïms, així com de tota la cremositat i volum dels deu mesos de contacte amb la doble mare. En boca, és plena i llaminera. La fruita apareix dominada pels cítrics (aranja) seguida d’una gran complexitat d’una fruita blanca (poma i albercoc) i espècies que acompanyen durant molta estona la seva evolució en copa, apuntant cap a la frescor identificativa d’aquesta varietat.

Gastronomia: Plats amb presència de bolets, embotits i formatges, fumats i carns suaus

Servir a 12º C.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Fotos de premi al Penedès







Una de les iniciatives per festejar el per ara pobre 50è aniversari de la DO Penedès ha estat un concurs fotogràfic. Tot i que en això de gustos hi caben totes les opinions, la fotografia guanyadora és la que més m'agrada tot i que cap de les tres identifica el Penedès. Les tres fotos guanyadores es publiquen en aquest post per ordre (o sigui, el primer premi és la primera, el segon la segona i el tercer la tercera).

L’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, el Primer Tinent d’Alcalde de Vilafranca, Aureli Ruiz, i la presidenta del Patronat de Comerç i Turisme de Vilafranca i regidora de Promoció Econòmica, Dolors Rius, han presidit la cerimònia signant al llibre commemoratiu del 50è Aniversari de la DO Penedès. Posteriorment han fet entrega dels diferents premis finalistes i dels tres premis guanyadors juntament amb el president del Consell regulador de la DO Penedès, Francesc Pascual i el perent, Josep Ribas. De les més de 200 fotografies que es van rebre per participar al concurs, el jurat va escollir-ne 10 fotografies finalistes que van estar exposades a l’espai propi de la DO Penedès a la Fira del Gall. Les obres guanyadores han estat Insinuació, de Raül Martín; El vi torna a casa, de Glòria Marfil i Vinya-Collage, de Carlos Lizalde. Aquests tres participants van poder recollir els seus xecs de 1.500€, 900€ i 600€, respectivament. D'altra banda, les obres finalistes han estat premiades amb un cap de setmana d’enoturisme pel Penedès per a dues persones. Els guanyadors han estat Josep Vallés, amb Preparant la verema; Josep Escofet, amb Vinyes; Àngela Llop amb Ai si plou!, Isaac Gil amb El forjat circell, Ignasi Pellisa amb Pàmpols, Núria Serrano amb Silenci i Juan Carlos Francés amb Paisatge nevat.
El jurat del concurs ha estat format per Delfí Ramírez, de l’Associació Fotogràfica de El Vendrell; Miquel Rota, de l’Associació Fotogràfica Diafragma Vilafranca; Francesc Simó, ex fotògraf professional i representant de la Unió Empresarial del Penedès; Rafael Vargas, de l’Associació Vinícola Catalana, i Albert Iglesias, d’Eurogap, empresa consultora responsable del Pla Estratègic de la DO Penedès.

divendres, 17 de desembre del 2010

Un Rioja clàssic però amb tocs moderns


Aquest divendres signo a la secció Vivir de La Vanguardia un article sobre un Rioja que és tot un clàssic però que ha sabut posar-se al dia. Què us sembla aquest vi?


Viña Pomal Reserva 2005


Clasicismo con redondez y equilibrio

RAMON FRANCÀS
Barcelona

No hay duda alguna de que Viña Pomal (Bodegas Bilbaínas) es un caldo de gran solera. De hecho, este tempranillo 100% de esta bodega del barrio de la Estación de Haro (Rioja Alta) cuenta con el registro embotellador más antiguo de La Rioja. El Viña Pomal Reserva 2005 es un vino que fiel a su clásico estilo riojano combina redondez y un buen equilibrio entre un fondo de frutas rojas y las notas propias de la crianza, como el cuero, el tabaco, la vainilla o la trufa. También es algo especiado. Presenta un cuerpo medio y también media intensidad aromática, buscando complacer un amplio abanico de consumidores. Es fruto de una añada calificada como excelente por el Consejo Regulador de la Denominación de Origen Calificada Rioja. El contraste térmico entre las moderadas temperaturas de día y las frescas de noche contribuyó a una completa maduración. Se obtiene de los viñedos de Haro que llevan su mismo nombre, plantados en vaso en pobres suelos de escasa fertilidad y situados entre los ríos Ebro y Tirón. Los rendimientos de las vides son siempre inferiores a los 6.500 Kg./ha. El director técnico de Bodegas Bilbaínas, Diego Pinilla, destaca de este reserva su acento clásico, aunque “ello no va en detrimento de su carácter frutal ni de su frescura”. Pese a encarnar la tipicidad clásica riojana, Viña Pomal, cuya primera botella se comercializó en 1908, ha ido adaptándose a los nuevos gustos. Este caldo se caracteriza por una vinificación más bien tradicional: tras el despalillado y estrujado, la maceración es moderadamente larga y, tras las fermentaciones alcohólica y maloláctica, los vinos son trasegados y clarificados ligeramente para criarlos en barricas. El vino pasa 14 meses por barricas de roble americano. En este tiempo, se llevan a cabo 2 ó 3 trasiegos para clarificar el vino de forma natural. Tras su paso por barrica, el vino permanece dos años en botella antes de salir al mercado. Marida con verduras, arroces, quesos, pato o pescado azul. Su PVP se sitúa en 12 euros.



dijous, 16 de desembre del 2010

Negres del Penedès a la Fira del Gall


La DO Penedès continua els actes del seu discret 50è aniversari repetint l'espot promocional televisiu, que desperta comentaris desiguals, i repetint presència aquest cap de setmana a la Fira del Gall de Vilafranca:

Els vins negres del Penedès un dels grans atractius de la Fira del Gall


El Superceller organitza durant aquest cap de setmana cursos de tast i maridatge així com un concurs de tast de vins negres

La Fira del Gall és converteix en l’escenari de la gran festa dels vins negres de la DO Penedès per iniciativa de l’Associació Vinícola Catalana – Grup UVIPE


Un any més l’espai organitzat per l’Associació Vinícola Catalana-Grup UVIPE amb la col.laboració del CRDO Penedès es converteix en un dels principals atractius de la Fira del Gall. Durant aquest cap de setmana, tots els visitants d’aquesta tradicional fira podran degustar una àmplia selecció dels millors vins negres que s’el.laboren al Penedès.
Una excel·lent oportunitat per conèixer el vins que s’el.laboren actualment a la DO Penedès, primera zona vitivinícola de la Mediterrània.
Una experiència a nivell promocional totalment positiva, “la Fira del Gall és un excel·lent aparador, una bona oportunitat per a que les empreses presentin al consumidor final els seus productes, en concret els vins negres. Podríem dir, que és l’homenatge que el Penedès realitza als seus fantàstics vins negres. Vins de gran bellesa i qualitat” explica Joan Huguet, President del grup UVIPE i vicepresident de l’AVC.
En aquesta edició, el Superceller oferirà a la Sala de Tast diferents sessions d’iniciació al tast i de maridatge. Dissabte, 18 de desembre es portaran a terme el Taller dels Sentits, a les 11 i 12 hores, on jugant amb els sentits s’aprendrà a distingir els diferents gustos i aromes dels vins.
A les 13 hores es realitzarà un tast de vins amb xocolates, on es degustaran vins de la D.O Penedès amb diferents tipus de xocolates, els quals mariden a la perfecció. També tindran lloc en aquest espai, les sessions de maridatge on els participants descobriran com el vi negre del Penedès i les seves múltiples particularitats poden enaltir els sabors i textures de diferents delicatessen d’aviram. Aquests maridatges es realitzaran als restaurants Mer.cat i Gat Blau de Vilafranca del Penedès a les 18 hores.
L’Associació Vinícola Catalana també organitza el concurs de tast de vins negres per a iniciats però que tenen certa coneixença dels secrets del vi.

Concurs Tast de Vins Negres

El concurs, dirigit pel reconegut enòleg Pere Escudé serà diumenge, 19 de desembre a les 11 hores. En una primera eliminatòria s’haurà d’encertar els diferents paràmetres sobre diversos vins negres DO Penedès presents al Superceller i respondre a les preguntes sobre la terra penedesenca. En una segona fase, aquestes preguntes s’ampliaran a altres zones catalanes, espanyoles o internacionals.
Finalment, el jurat designat puntuarà les diferents respostes i escollirà als guanyadors que obtindran diversos premis.
Paral·lelament a aquestes activitats obrirà al públic el Rebost de Nadal, un espai on es posaran a la venda vins negres, rosats i blancs de la D.O Penedès, així com caves i altres productes d’alimentació artesana de la comarca.
I com cada any, es posaran a la venda tiquets de degustacions de vins, embotits o formatges.

Les empreses i vins participants en aquesta nova edició del Superceller a la Fira del Gall són:

ALBET I NOYA – FINCA LA MILANA 2006 II BODEGA PINORD – CHATELDON RESERVA I CABERNET SAUVIGNON 2004 II CASTELL D’OR – COSSETÀNIA 2006 II HUGUET DE CAN FEIXES – CAN FEIXES NEGRE SELECCIÓ 2006 II JANÉ VENTURA – JANÉ VENTURA NEGRE SELECCIÓ, 12 VINYES 2008 II JEAN LEON – JEAN LEON CABERNET SAUVIGNON 2004 II LOXAREL – EOS DE LOXAREL 2009 II MARTI SERDÀ – MARTÍ SERDÀ MERLOT CRIANÇA 2005 II MASCARÓ – MASCARÓ CABERNET SAUVIGNON 1998 II MIGUEL TORRES – ATRIUM MERLOT 2009 I ATRIUM CABERNET SAUVIGNON 2007 II MONT MARÇAL VINÍCOLA – MONT MARÇAL CABERNET SAUVIGNON 2005 II PARATÓ – FINCA RENARDES NEGRE 2009 II PARÉS BALTÀ – INDÍGENA 2009 II ROVELLATS – ROVELLATS BRU DE TARDOR 2006 II U MÉS U FAN TRES – DÈFORA 2007 II VALLFORMOSA – VALLFORMOSA RESERVA 2004.

Una àmplia representació dels vins negres que s’estan el.laborant actualment en la D.O Penedès, vins el.laborats amb les millors seleccions de les varietats que conviuen en aquesta reconeguda regió vitivinícola, que ofereixen un esclat de sensacions i aromes pels paladars més exquisits... i que podran ser degustats en el marc tradicional de la Fira del Gall.
Els vins també podran ser degustats a la restauració de Vilafranca del Penedès, ja que deu restaurants prepararan menús especials per l’ocasió, dedicats a l’aviram i als vins negres de la DO Penedès. Receptes que van des de les més tradicionals a les més novedoses totes elles regades amb vi del Penedès.