Coincidint amb el número de Nadal, aquest mes de desembre m'estreno col·laborant amb la revista Cupatges per analitzar, a fons, la revolució protagonitzada pels vins blancs catalans, que va a més. Creieu que el gran vi blanc català pot tenir un gran recorregut?
Blanca revolució
RAMON FRANCÀS
L’espectacular revolució del gran vi blanc català està aconseguint, per fi, el reconeixement que es mereix. Ara ja fan riure expressions com la que assegura que el millor blanc és un negre. Al costat de vins pioners que ja són veritables clàssics, com el Milmanda de la DO Conca de Barberà i l’Avgvstvs Chardonnay o el Jean León Viña Gigi de la DO Penedès, han despuntat per tot Catalunya memorables vins blancs. El president de Torres, Miquel A. Torres, afirma que “des que vaig adquirir el castell i la finca de Milmanda al 1975, atès que el microclima i el sòl eren molt adients, vàrem decidir plantar chardonnay. La idea era elaborar el primer chardonnay fermentat en bóta de roure d'Espanya”. Torres recorda que l’aposta va ser del tot encertada: “el vi va ser un èxit des del primer moment”. Afegeix que “es pot trobar a les millors cartes de vi del món i ha estat considerat recentment per Robert Joseph (UK-Decanter) com el millor vi blanc d'Espanya. Però seguirem treballant per fer un millor vi cada any”.
Segons dades del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat (veure quadre adjunt) les tres varietats tradicionals del cava són, amb notable diferència, les més plantades a les vinyes catalanes. La més abundant és la macabeu, amb 19.264 parcel·les, 12.870,99 hectàrees totals i 12.631,82 hectàrees en producció. La segueixen, per aquest ordre, les varietats xarel·lo i parellada. A força distància les segueixen les varietats chardonnay i garnatxa blanca. Segons el Departament d’Agricultura, que no disposa de l’evolució de les plantacions en el temps, “la tendència ara fa 7 o 8 anys havia estat reconvertir les plantacions blanques a varietats negres i, a hores d’ara, es tornen a plantar majoritàriament les varietats tradicionals blanques (macabeu, xarel·lo i parellada) per a la producció de cava”. De fet, el cava és el vi blanc català més universal. El president de la Confraria del Cava Sant Sadurní, Pere Bonet, afirma que el cava “és un dels vins més singulars i emblemàtics del món”. En destaca, principalment, la seva diversitat, la qual cosa diferencia l’escumós català del xampany, i “la seva gran capacitat d’adaptació”. A més, hi ha denominacions d’origen, com la Terra Alta (garnatxa blanca), Penedès (xarel·lo), Alella (pansa blanca) i Pla de Bages (picapoll) que han dipositat en les varietats blanques bona part del pes de la seva singularitat i promoció. Fins i tot s’estan elaborant blancs memorables a 1.000 metres sobre el nivell del mar, als Pirineus, com els Ekam (riesling i albarinyo) i Taleia (sauvignon blanc i sémillon) del celler Castell d’Encus de Raül Bobet, Joaquim Molins i Joaquín Pascuas.
El propietari de la prioratina finca Mas d’en Gil, Pere Rovira, no té dubtes que “els vins blancs catalans d’alçada cada cop són més apreciats pels consumidors”. Reconeix, però, que cal certa iniciació per a valorar, en la seva justa mesura, un gran vi blanc. L’hedonista però corpulent, complex i estructurat Coma Blanca, el vi preferit de la seva esposa, Pilar Carbonell, ha estat un dels que més satisfaccions i bones crítiques dels prescriptors li ha reportat al llarg de la seva dilatada trajectòria. Només es comercialitzen les millors anyades d’un vi obtingut de recuperades velles vinyes de garnatxa blanca i macabeu, de més de 60 anys. L’any 1998, la primera anyada d’aquest celler de Bellmunt del Priorat, es va comercialitzar el primer Coma Blanca, un vi del qual s’elabora una mitjana de 4.000 ampolles anuals. Pere Rovira es mostra convençut que s’albira “un gran futur” per als vins blancs d’alt nivell.
Per al president de Cellers Avgvstvs-Forvm de Sant Vicenç de Calders (El Vendrell), Joan Roca, les modes en el món del vi són cícliques. Roca es mostra convençut que cada cop més els vins blancs aniran guanyant prestigi. Roca arriba a afirmar que més d’un s’ha arribat a sorprendre del seu Avgvstvs Chardonnay, un vi que va néixer amb l’anyada de 1990 i que cada any estrena anyada nova, de la darrera verema. Van plantar la vinya de chardonnay el 1985. Aleshores van ser força qüestionats per plantar aquesta varietat blanca de cicle curt arran de mar, quan el més comú era plantar-la entre 200 i 400 metres sobre el nivell del mar. Joan Roca, però, s’havia que podia tenir èxit, com un chardonnay de Còrsega plantat en una vinya de nivell zero sobre el nivell del mar que es va imposar als grans borgonyes en un concurs fet a la capital francesa. Ara n’elaboren unes 25.000 ampolles d’aquest vi que és una indiscutible referència i que es ven en més de 30 països de tot el món. Des d’aquest celler asseguren que aquest vi “té molts consumidors fidels des de fa molts anys”, la qual cosa els ha permès superar ja un parell de crisis econòmiques. L’enòleg d’aquest celler vendrellenc, Enric Roca, recorda que “ara som normals” però apunta: “quantes vegades havia sentit la frase que fèiem un vi molt estrany tot i que molt bo”. Enric Roca afegeix que “actualment el que és estrany és que un celler no faci un vi blanc dins la seva gamma més alta”.
Un dels creadors catalans amb més prestigi, René Barbier, reconeix que “el fet que la cultura del vi vagi avançant i es vagi estenent suposa que el consumidor estigui més preparat a l’hora de valorar un gran vi blanc”. També considera que el món del vi ha descobert els grans vins blancs catalans, “per la seva riquesa molt interessant”, trencant-se l’estereotip que els grans vins blancs només poden ser de zones amb el prestigi de la Borgonya. En aquest sentit, l’autor de Nelin (un vinàs que és un prodigi d’alquimista, una gran obra que equilibra elegància, hedonisme i corpulència creat per a retre un emotiu homenatge a la seva filla Céline) destaca “l’amplíssim ventall de terrers de Catalunya”. En aquest sentit lamenta que fins fa no pas tant no s’havia valorat prou la importància del terrer. També afegeix que “un cop s’ha deixat d’imitar i s’ha apostat pel terrer i per la tecnologia és quan s’han començat a fer grans coses”.
Tomàs Cusiné, el propietari del celler lleidetà del mateix nom, manifesta que l’evolució en el coneixement i l’increment de la cultura general del vi fa que cada vegada hi hagi més persones que valoren els blancs més complexos o singulars. Afegeix que “així com en el negre les diferents tipologies de vins s’accepten i s’entenen, tant joves com amb criança, el parer general valora que els blancs han de ser joves lleugers i fruitats. Ara bé, una vegada s’assoleix un coneixement ampli dels vins negres, els blancs d’alta qualitat prenen importància i capten l’interès”. Afirma que aquest és el cas dels grans vins d’Alsàcia, Borgonya o Loira, per posar uns exemples de grans vins blancs de llarga tradició. Tomàs Cusiné també considera que “en el cas del nostre país, en general fa pocs anys que es treballa en aquesta línia, però sens dubte els resultats són magnífics. Només falta un increment constant de la nostra cultura vinícola per apreciar definitivament aquesta tendència tan interessant”.
Els propietaris del celler vilafranquí Alemany i Corrio, la parella d’enòlegs Irene Alemany i Laurent Corrio, han conquerit les cartes d’alguns dels millors restaurants catalans amb un escassíssim blanc (Plou i fa sol) nascut d’una espectacular vinya del massís calcari del Garraf. En molt poc temps aquesta parella, autors de l’impactant Sot Lefriec, han situat el seu blanc com un vi de referència a un preu molt ajustat. Irene i Laurent són del parer que “el món del vi viu molt subjecte a les modes” però descarten que el blanc del Penedès torni a primera línia de prestigi només per qüestions de caire històric. De fet, com recorden, abans de la devastadora plaga de la fil·loxera i de l’extensió de les varietats blanques tradicionals del cava, al Penedès hi havia més varietats negres que no pas de blanques. D’altra banda, els propietaris d’aquest celler vilafranquí insisteixen en defensar que no pas per ser blanc un vi ja ha de ser més econòmic: “el preu mai pot determinar el color d’un vi, la qualitat sí”.
El propietari d’Abadal, Valentí Roqueta, considera que els grans vins blancs encara no ocupen el lloc que es mereixen però no té cap dubte que l’ocuparan. Entén que “costa més assolir el lloc que els correspon que no pas als negres, ja que amb els blancs moltes vegades el consumidor té uns estereotips molt més marcats, associant el blanc a un vi lleuger i fruitat”. Així mateix és de l’opinió que els blancs “es van obrint a poc a poc el seu camí. Tenen el seu públic, i són el propis cellers els que han de treballar per oferir als consumidors blancs singulars, treballant des de la vinya, amb la vinificació… per acabar presentant al consumidor coses diferents”. En aquest punt afegeix: “és el mateix que ha passat amb els negres, que des dels celles han presentat nous estils els darrers 10 i 12 anys i que ara s’assumeixen amb total normalitat”.
El propietari del celler d’Avinyonet del Penedès Can Ràfols dels Caus, Carlos Esteva Grewe, és dels que pensa que “és més difícil fer un vi blanc que no pas un de negre”. Afegeix que “per fer un vi blanc d’excel·lent qualitat es necessita tenir millor terrer que no pas per fer un vi negre. És a dir, fer un vi blanc requereix ser més exigent pel que fa al sòl”. En aquest sentit també fa notar que “normalment els grans terrers del món (Champagne, Loire...) són terres de tipus calcari. Només un 2% en són d’aquesta mena”. Particularment es mostra convençut que a Catalunya hi ha bons terrenys calcaris, com ara al Penedès o a la Conca de Barberà, i entén que “contràriament al que pensa molta gent, un bon vi blanc proporciona, en el decurs del temps, una varietat enorme de matisos i de plaers sensorials”.
Per al vitivinicultor del Penedès Albert Jané, propietari d’Acústic Celler del Montsant, “Catalunya és una de les regions vitícoles més interessants del món per la seva diversitat de terrenys, climes, varietats i patrimoni en vinyes”. No té dubtes que “es poden fer grans vins blancs amb vinyes velles de varietats autòctones al Penedès, Montsant, Priorat, Terra Alta, Conca de Barbera ...” En aquest punt apunta que “si es fan vins d’alta qualitat, i que sobretot reflecteixin la personalitat de cada zona, l’èxit estarà assegurat”. Les petites zones com ara el Montsant, el Priorat o la Conca de Barberà creu que faran vins de petites produccions però especials, extrems, mentre que el Penedès “s’ha de reivindicar com la zona mare fent també grans vins, vins amb personalitat i caràcter a partir de les vinyes velles que té de raïm blanc” . No s’oblida tampoc de La Terra Alta, que qualifica com “la gran promesa en blanc”, denominació de la qual destaca el potencial “enorme” que ofereix la garnatxa blanca .
El viticultor i divulgador i formador del món del vi Enric Soler, pare de l’escàs xarel·lo penedesenc Nun Vinya dels Taus, és del parer que els grans vins blancs catalans existeixen, en part, “per la tossuderia d’alguns elaboradors inquiets per demostrar que en zones mediterrànies també es pot aconseguir el que fins ara semblava només patrimoni de les regions més septentrionals del món”. Per a Maria Carme Ferrer, propietària del celler Bàrbara Forés, existeix ara més demanda d'aquest tipus de vins blancs d’alçada, “en part ocasionada pel major refinament de la cuina que es fa a casa nostra, que demanda més matisos i subtilitats a l'hora de fer una bona combinació entre menjar i beure”. Creu també que l'escenari dels vins blancs pren força a causa del fet que “entra en joc el mosaic dels diferents terrers i varietals de Catalunya”. Així mateix, Maria Carme Ferrer opina que “el consumidor comença a valorar aquests vins, si bé encara en fase de coneixedor/descobridor. No arriba de forma plena al gran públic”. Per aquesta elaboradora de prestigi de la Terra Alta la tendència a elaborar vins blancs a casa nostra es veu, també, com “una oportunitat per diversificar el mercat”.
Gerard Jané, del celler familiar vendrellenc Jané Ventura, no té dubtes que gràcies a varietats com la garnatxa blanca, el macabeu o el xarel·lo existeix un estil de grans blancs catalans que es caracteritzen per ser “delicats i intensos” i per “mostrar el seu paisatge i el seu terrer i, a la vegada, la nostra cultura i tradició”. Gerard Jané afirma que “al Penedès hem entès que la tipicitat no ens la pot donar ningú tan bé com un xarel·lo o macabeu. No es pot parlar de grans vins si no expressen el seu territori”. En aquest sentit afegeix que “el potencial dels xarel·los ens ha fet creure que el Penedès pot tenir una tipicitat en vins blancs, més enllà dels estils internacionals. Les vinyes i el potencial ja hi eren, però no ens ho creiem. En negres tot just estem iniciant aquest camí”.
Milmanda 2008 (Torres)
Finca de procedència: Milmanda
DO: Conca de Barberà (vinificat i criat a Pacs del Penedès)
Varietats i verema: 100% Chardonnay (Collit a partir del 4 de setembre)
Superfície: 15 Ha.
Rendimient per hectàrea: 6.000 Kgs (Només es selecciona el millor raïm)
Elaboració:
Temps de maceració: No
Temps de fermentació: 2-3 setmanes
Tipus de fermentació: En bóta (100%) + malolàctica
Temperatura de fermentació: 16ºC
Criança: Elaborat en bótes de 300 litres de roure nou francès procedent de Nevers. S'envelleix durant 12 mesos, en contacte amb les seves mares.
Data d'embotellat: 9 de juliol 2009
Temps d’envelliment a l’ampolla: 6 mesos
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 13,75%
pH: 3,21
Acidesa total: 5,5 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 4-6 anys
Formats disponibles: 75 cl. i magnum.
Producció: 40.848 ampolles de 75 cl. I 100 magnum
P.V.P. aproximat: 39,95€
Nota de tast: Color groc daurat molt bonic. L'aroma és molt intensa i complexa amb notes de fruita (cítrics i compota de préssec) sobre un fons de vainilla molt fi. Paladar gras i molt ampli, amb una acidesa excel·lent i una agradable expressió de les notes de fruita de l'aroma.
Gastronomia: Ideal per acompanyar mariscos i crustacis, així com les millors receptes de peix i les aus.
Servir a 8-10º C.
Coma Blanca 2006 (Viticultors Mas d’en Gil)
Finques de procedència: Lo Corralot, Les Terres Blanques i El Sas
DOQ: Priorat
Varietats: Garnatxa blanca (50%) i macabeu (50%)
Superfície:. Aproximadament 3 hectàrees
Rendimient per hectàrea: 1.000 -1.500Kgs/ha (Només es selecciona el millor raïm)
Elaboració:
Temps de maceració: 6-12h
Temps de fermentació: 12-15 dies
Tipus de fermentació: Alcohòlica en bóta
Temperatura de fermentació: 19-22º
Criança: Elaborat en bótes de roure nou francès. S'envelleix durant 12 mesos, en contacte amb les seves mares.
Data d'embotellat: Maig 2007
Temps d’envelliment a l’ampolla: 1 any
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 15%
Acidesa total: 5.1 gr/litre
Ben conservat millorarà els propers: Fins al 2014
Formats disponibles: 75 cl
Producció: 4.374 ampolles..
P.V.P. aproximat: 35 €
Nota de tast: És un vi que busca una maduresa equilibrada, que doni finesa i plenitud de boca, estructura i frescor. De la fermentació en bóta s’obtenen les notes fumades i especiades.
Gastronomia: Es proposa per acompanyar ostres, foie, el formatge Torta del Casar, carns blanques i fruites àcides (maduixes)
Servir a 14º C.
Avgvstvs Chardonnay 2009 (Cellers Avgvstvs-Forvm)
Finques de procedència: Les Deveses de Sant Vicenç de Calders i altres finques controlades.
DO: Penedès
Varietats: Chardonnay 100%
Superfície:. 9 has. (entre pròpies i controlades)
Rendimient per hectàrea: Entre 5.000 i 6.000 Kgs (Només es selecciona el millor raïm)
Elaboració:
Temps de fermentació: 12 dies
Tipus de fermentació: En bóta (100%) + malolàctica.
Temperatura de fermentació: 18-20º C
Criança: Fermentat en bótes de roure nou francès de Nevers de 300 litres. A les bótes també fa la malolàctica i es manté en contacte amb les seves mares. En total, roman en bóta uns 4,5 mesos.
Data d'embotellat: 24 de Febrer del 2010.
Temps d’envelliment a l’ampolla: Es comercialitza acabat d’embotellar, tot i que evoluciona molt bé.
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 13,4 %
pH: 3,10
Acidesa total: 5,5 gr/lt. en tartàric.
Ben conservat millorarà els propers: 5 anys (fins i tot més)
Formats disponibles: 150, 75 i 37,5 cl.
Producció: De 20.000 a 37.000 ampolles.(depenent de l’anyada)
P.V.P. aproximat: 19 €
Nota de tast: Es tracta d’un vi amb gran estructura i personalitat. En aquesta anyada és molt llaminer. Destaquen les notes tropicals, com ara la pinya, la papaia o el plàtan. També mostra notes cítriques i els torrats propis de la criança en bóta. Les notes làctiques li aporten certa cremositat i volum, donant fins i tot una sensació de dolçor sent, com és, un vi totalment sec.
Gastronomia: És ideal per acompanyar formatges, especialment els de cabra, peixos en salsa o a la planxa, mariscs, foie o fruits secs.
Servir a 8-10 º C.
Macabeu Finca Racons 2009 (Tomàs Cusiné)
Finques de procedència: El macabeu procedeix de dues parcel·les de la Finca Racons, una de 0,44 ha, plantada el 1917, i l’altra d’1,36 ha, plantada el 1955. El sistema de formació dels ceps és en vas, i el terreny franc-calcari amb aglomerats en descomposició. Veremat manualment en caixes i refrigerat en cambra de fred abans de fer una selecció estricta dels raïms
DO: Costers del Segre
Varietats: Macabeu (96%) i albarinyo (4%)
Superfície: 1,8 has
Rendimient per hectàrea: 2.900 Kgs (Només es selecciona el millor raïm)
Elaboració:
Temps de maceració: 5 hores
Temps de fermentació: 21 dies
Tipus de fermentació: Inox i bóta de roure francès.
Temperatura de fermentació: 16º C
Criança: La meitat del procés de fermentació s’ha donat en bótes de roure francès de 220 litres, i sense moure’l de la bóta s’ha fet un treball de resuspensió de mares durant tres mesos.
Data d'embotellat: Març de 2010
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 13,8 %
pH: 3,59
Acidesa total: 5,1g/l
Ben conservat millorarà els propers: 2 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció: 2.936 ampolles.
P.V.P. aproximat: 19 €
Nota de tast: Groc palla amb tons daurats. Torrats suaus i elegants amb tons fumats, seguit d’aromes de bresca de mel, ametlla crua, festucs, avellanes, pera, pinya, orellanes, i compotes combinats amb aromes de vainilla, crema i canyella. Entrada en boca explosiva amb un sorprenent atac d’acidesa i melositat, amb molt cos, complex, profund, acidesa fresca. Postgust llarg i persistent amb aromes de fruita blanca i tons minerals. Vi de llarga evolució en copa. Es recomana obrir una hora abans de degustar-lo.
Gastronomia: Formatges, embotits trufats, suquets i peixos en salsa, tot tipus de ploma...
Servir a 10-12º C.
El Rocallís 2005 (Can Ràfols dels Caus)
Finca de procedència: Can Ràfols dels Caus
DO: Penedès. Massís del Garraf.
Varietats i verema: 100% Incronccio Manzoni (Collit a finals d’agost o principis de setembre)
Superfície: 1,6 Ha.
Rendimient per hectàrea: 4.000 Kg/ ha
Elaboració: fermentació alcohòlica en bóta de roure francès i posterior criança de 3 a 4 mesos.
Temps de maceració: No
Temps de fermentació: 3 setmanes
Tipus de fermentació: En bóta de roure francès
Temperatura de fermentació: 14º C
Criança: Elaborat en bótes de roure nou francès junt amb les mares fines. Realització del batonage periòdicament.
Data d'embotellat: març del 2006
Temps d’envelliment a l’ampolla: De 3 a 4 anys
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 13 % vol
Acidesa total: 6,3 g/l (tartàrica)
Ben conservat millorarà els propers: 5 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció: Unes 3.000 ampolles
P.V.P. aproximat: 25 euros
Nota de tast: Un color groc brillant amb irisacions daurades. Es mostra fresc i penetrant en nas amb aromes de gessamí, herba lluïsa, llimona verda i fruites exòtiques. Cremós i molt llarg en boca amb notes a mel àcida, pell de taronja, os de préssec i un fons ametllat. Es recomana obrir-lo mitja hora abans de servir i no consumir-lo massa fred.
Gastronomia: Ideal per degustar amb peix o marisc, crustacis i ostres. També marida perfectament amb les carns poc dures i pesades tot i que també pot combinar amb estofats o plats lleugerament greixosos.
Servir entre 8-12º C.
El Quintà 2007 (Bàrbara Forés)
Finca de procedència: El raïm procedeix d’unes petites finques, de 2 hectàrees d’extensió cadascuna, situades al Coll d’Alsina de Gandesa i que són conegudes com El Grau i La Cometa. Aquestes finques, situades a ponent de la ciutat de Gandesa, en direcció a la veïna comarca del Matarranya, tenen una orientació Nord - Sud la primera i Est - Oest la segona, en una zona de petites i suaus ondulacions.
DO: Terra Alta
Varietats i verema: 100% garnatxa blanca. Les pluges caigudes entre l’1 d’octubre de 2006 i el 30 de setembre de 2007 han donat 363 litres m2. Un altre any sec, molt sec, en el que de forma sorprenent i molt positiva van caure 138 litres en el decurs del mes d’abril. Aquesta gran quantitat d’aigua, ben caiguda i millor aprofitada, va permetre una bona brotació i un desenvolupament harmònic de les vinyes. La vinya va brotar avançat el mes d’abril. El verolat el va començar la garnatxa blanca el 22 de juliol. L’estiu va ser extremadament sec. Pràcticament no va caure ni una gota d’aigua entre els mesos de maig i setembre i, en canvi, les temperatures, prou suaus, van alleugerir en part la manca de precipitacions. La garnatxa blanca es va veremar dels dies 2 a 5 de setembre de 2007.
Superfície:. 4 Ha.
Rendimient per hectàrea: No superen els 3.000 kg/Ha (Només es selecciona el millor raïm)
Elaboració:
Temps de maceració: Maceració pelicul·lar en fred de 24 hores.
Temps de fermentació: 15 dies
Temperatura de fermentació: 18 graus
Criança: La fermentació es va realitzar en bótes de roure francès d’Allier i es va perllongar durant 15 dies. La criança a les mateixes bótes, amb les mares, es va fer durant 5 mesos.
Data d'embotellat: 5 de juny de 2008.
Temps d’envelliment a l’ampolla: Ara porta 29 mesos
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 14º
pH: 3, 18
Acidesa total: 5,50 gr./l.
Ben conservat millorarà els propers: 2 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció: 5.475 ampolles.
P.V.P. aproximat: 13,50 euros
Nota de tast: Groc daurat. Aromes a fruites grogues i blanques com ara la poma. Lleugers tocs de cacauet i records a mantega fresca, herbes de bosc baix mediterrani, fruita tropical, aranja, préssec, hidrocarburs i fòsfor. En boca té un bon atac, resulta fresc i lleuger. És estructurat, carnós i consistent. El seu final té tocs amargs, amb bona acidesa i força llarg.
Gastronomia: Aus, cabrit de llet, peixos grassos condimentats, cartílags que no vagin acompanyats de salses picants, marisc com la gamba o la llagosta, bacallà, peix blau, arrossos, bolets, formatges de quallat enzimàtic i lent que no accentuï els àcids i, en el cas d’anyades antigues, bullabesa i fins i tot verduretes.
Servir a 11-12º C.
Acústic Blanc 2009 (Acústic Celler)
Finca de procedència: Vinyes velles de diverses finques dels municipis de Els Guiamets, Marçà, Cornudella de Montsant i La Serra d’Almos.
DO: Montsant
Varietats i verema: 65 % garnatxa blanca , 20 % macabeu , 10 % garnatxa gris i 5 % pansal .Vinyes de 30 a 80 anys . Collit tot manual en petites caixes de 20 kg. Selecció a la vinya i al celler.
Superfície: Unes 9 hectàrees repartides entre 13-14 petites finques velles de raïm blanc en vas.
Rendiment per hectàrea: 3.000 kg / hectàrea. Són vinyes molt velles en terrenys pobres i poc productius
Elaboració:
Temps de maceració: 48 hores amb les pells a baixa temperatura
Temps de fermentació: 6-8 setmanes
Tipus de fermentació: 30 % bóta de roure francès de gra fi i 70 % en tines d’acer inoxidable.
Temperatura de fermentació: 13º C
Criança: Elaborat en bótes de 300 litres de roure nou francès procedent de Nevers. S'envelleix durant 12 mesos, en contacte amb les seves mares.
Data d'embotellat: 9 de juliol 2009
Temps de envelliment a l’ampolla: 6 mesos
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 14,2 º
pH: 3,30
Acidesa total: 5,3 g / lit / àcid tartàric
Ben conservat millorarà els propers: 4-10 anys
Formats disponibles: 75 cl i magnum (150 cl.)
Producció: 19.000 ampolles
P.V.P. aproximat: 12 €
Nota de tast: Color groc intens a causa de la maceració amb les pells. Aroma frec, fruitós, de sotabosc mediterrani ( fonolls, romaní ..) i lleugeres notes de crema provinent de la bóta. Paladar llarg , untuós , fruitós, bastant fresc, molt golós i molt net. Postgust fruitós molt llarg i intens.
Gastronomia: Ideal per acompanyar mariscos i crustacis, així com les millors receptes de peix i les aus.
Servir a 8-10º C.
Nelin 2009 (Clos Mogador)
Finca de procedència: Nelin
DOQ: Priorat
Varietats i verema: 54% garnatxa, 10%macabeau, 24% viogner, 8%pinot noir, 1% escanyavelles i 3% pedro ximenez .
Superfície: 5,8 Ha.
Rendimient per hectàrea: 1.800 Kgs per hectàrea
Elaboració:
Temps de maceració: Només la meitat del vi
Temps de fermentació: 3 setmanes
Tipus de fermentació: en foudres, en bótes i en ous de ciment
Temperatura de fermentació: 19º C
Criança: Elaborat en botes de 300 litres, de 600l. i de 225. l de roure francès, també en foudre de 1.200 l. i en ous de ciment de 600 l. S'envelleix durant 7 mesos, en contacte amb les seves mares.
Data d'embotellat: juny 2010
Temps de envelliment a l’ampolla: 6 mesos
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 14%
pH: 3,131
Acidesa total: 5,3 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 4-6 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció:
P.V.P. aproximat: 30 €
Nota de tast: Nelin presenta un suau color groc daurat. La seva aroma és intensa, complexa i seductora. Es distingeixen suaus fragàncies d’albercocs, de litxi i d’aranja envoltades d’un fons mineral i de records florals i de mel. En boca presenta un volum i una gran untuositat. La seva equilibrada acidesa refresca la seva estructura i fa que el seu paladar sigui intens i delicat. Les seves aromes creixen després del seu pas pel paladar deixant-nos durant llarg temps el seu record en la memòria
Gastronomia: Des del celler s’assegura que és “ideal per acompanyar la cuina dels autors catalans”.
Servir a 16-17º . Cal decantar-lo.
Plou i fa sol 2009 (Celler Alemany i Corrio)
Finca de procedència: Puig de Malombras del Massís del Garraf
DO: Penedès. Massís del Garraf
Varietats i verema: Xarel.lo i malvasia de Sitges (Collit de mitjans a final de setembre)
Superfície:. Molt petita (1,1 hectàrea)
Rendimient per hectàrea: 2.000Kg/Ha
Elaboració: premsat directe amb premsa vertical, desfangat d’unes 48 hores i fermentació alcohòlica. Total en bótes de roure francès de 300 litres amb torrat de formació (és a dir, quasi sense torrar). No s’utilitzen ni llevats seleccionats ni nutrients. S’tilitzen els llevats autòctons o indígenes. El vi no s’ha acidificat.
Temps de maceració: No
Temps de fermentació: 40 dies
Tipus de fermentació: fermentació alcohòlica únicament.
Temperatura de fermentació: 20 a 22º C
Criança: Elaborat en bótes de 300 litres de roure nou i de 1 any francès casi sense torrats . S'envelleix durant 10 mesos, en contacte amb les seves mares més fines.
Data d'embotellat: 31/07/2010
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 12.3%
pH: 3,16
Acidesa total: 6 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 5 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció:
P.V.P. aproximat: 13,50 €
Nota de tast: Color groc daurat i brillant. L'aroma és molt intens i complex amb notes de fruita del tipus cítrics madurs, tocs terpènics (malvasia) amb un fons mineral molt característic de la zona de procedència del raïm, quasi sense notar la criança. Paladar gras i molt ampli, amb una acidesa excel·lent i una agradable expressió de les notes de fruita, també records minerals que li donen encara més sensació de frescor.
Gastronomia: Els seus autors, Irene Alemany i Laurent Corrio, recomanen “beure'l en bona companyia”. Jo hi afegiria que és un vi memorable de gran versatilitat a causa de la seva justa proporció entre corpulència i frescor, entre densitat i caràcter aromàtic i fruitós. És per això que pot maridar amb peixos, mariscos, alguns formatges, carns de ploma, arrossos... Això sí, si és en bona companyia, millor.
Servir a 8-10º C.
Nun Vinya dels Taus 2008 (Cal Raspallet Viticultors)
Finca de procedència: Vinya dels Taus
DO: Penedès
Varietats i verema: 100% xarel·lo (Veremat el 18 de setembre)
Superfície: 0,56 Ha.
Rendimient per hectàrea: 6.000 Kgs
Elaboració:
Temps de maceració: 12 hores
Temps de fermentació: 2-3 mesos
Tipus de fermentació: En bóta (100%)
Temperatura de fermentació: 15ºC
Criança: Elaborat en bótes de 300 litres (roure nou i 2on vi) francès de diverses procedències Criat durant 9 mesos, en contacte amb les seves mares.
Data d'embotellat: 8 de juny 2009
Temps de envelliment a l’ampolla: 9 mesos
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 13,05%
pH: 3,07
Acidesa total: 6,3 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 4-6 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció total: 2.985 ampolles
P.V.P. aproximat: 35 €
Nota de tast: Color groc palla lleuger. Aroma intensa de fruits blancs cuits i fons cítric.
Espècies fines amb tocs balsàmics (mentols). Boca d’entrada radical i greixosa, acidesa excel·lentment fresca i viva. Ben balancejat i expressiu. Posgust llarg i ple de suc.
Gastronomia: Amanides complexes, marisc i peix cru, peix al forn i carns blanques.
Servir a:10- 12º ©
Finca Els Camps Macabeu 2008 (Jané Ventura)
Finca de procedència: Els Camps, a la Serra del Montmell (Baix Penedès), a 450 metres d’alçada. És, segons el seu elaborador, un vi que lliga amb el seu entorn ja que “mostra un vincle inequívoc amb el paisatge mediterrani del que prové”.
DO: Penedès
Varietats i verema: 100% macabeu (Collit el 25 de setembre del 2008) Verema manual, amb taula de selecció.
Superfície: 1,5 hect., vinyes en vas de 60 anys
Rendimient per hectàrea: 4.000 Kg
Elaboració:
Temps de maceració: 36 hores a 10ºC
Temps de fermentació: 3 setmanes
Tipus de fermentació: En bóta (100%), sense malolàctica
Temperatura de fermentació: 16-18º C
Criança: 5 mesos en bóta francesa de nova de 300 litres, de diferents procedències
Data d'embotellat: Maig del 2009
Temps de envelliment a l’ampolla: 6-18 mesos.
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 13,00 %
pH: 3,35
Acidesa total: 5,2 g/L (tartàric)
Ben conservat millorarà els propers: 5-10 anys
Formats disponibles: 75 i 150 cl.
Producció: 5.400 ampolles
P.V.P. aproximat: 15,00 €
Nota de tast: color groc palla, aroma complexa a fruites madures (codony i aranja), flors blanques (ametller, flor de taronger,..), i notes cremoses de la criança, així com herbes de bosc mediterrani (fonoll, espígol..). En boca és ampli, estructurat, dens i amb un postgust llarg i fresc, amb domini de les aromes fruitades i balsàmiques.
Gastronomia: Ideal per acompanyar arrossos, pastes i carns blanques, així com peixos al forn.
Servir a 10-12º C.
Nuat 2008 (Abadal)
Finca de procedència: Selecció de les millors vinyes d’Abadal a Santa Maria d’Horta d’Avinyó. Nuat és un concepte de vi basat en una elaboració i criança singulars. El Pla de Bages amb un microclima marcat per les oscil·lacions tèrmiques dia-nit en època de verema, permet una adequada maduració del raïm mantenint un elevat potencial aromàtic i una acidesa present. La selecció de raïms procedents de les parcel·les més pobres de la finca situades en terrenys franco argilosos amb una presència important de pedra, dona com a resultat vins amb caràcter i estructura que units al seu potencial de frescor ens permet aventurar-nos en aquestes elaboracions peculiars.
DO: Pla de Bages
Varietats: 100% picapoll
Elaboració:
Temps de maceració: 24 hores
Temps de fermentació: 18 dies
Temperatura de fermentació: 16º C
Criança: Posterior a la fermentació, sumant a les mares pròpies part de les mares de la resta de picapolls que s’elaboren al celler, roman durant 10 mesos: donant volum, harmonitzant la concentració en complexitat i llargada en copa. Tan sols un 10% del vi té una curta estança en bçotes pràcticament sense torrar, per tal d’adquirir la mínima quantitat de taní el·làgic, que equilibri els mecanismes d’oxireducció d’aquest vi blanc en el temps de criança en ampolla, sense donar aroma.
Data d'embotellat: Octubre de 2009
Dades tècniques:
Grau alcohòlic: 13,05 %
pH: 3,26
Acidesa total: 3,9g/l
Ben conservat millorarà els propers: 2 anys
Formats disponibles: 75 cl.
Producció: 5.936 ampolles
P.V.P. aproximat: 28 €
Nota de tast: Vi blanc de gran complexitat i estructura. Color groc amb reflexes daurats per les maceracions amb la pell i el lleuger contacte amb la fusta. L’evolució de menys a més en la copa, és la típica d’un vi que encara té gran capacitat d’envellir. Dominen les aromes varietals cítriques (almívar de pinya, aranja) prenen importància l’entorn de les vinyes amb la seva expressió aromàtica (espígol, romaní). Amb un caràcter eminentment madur i mediterrani en nas, ala boca marca el perfil més fresc de la zona amb una acidesa molt alta, capaç de donar frescor a tota la estructura extreta de a pell i de les excepcionals maduracions d’aquests raïms, així com de tota la cremositat i volum dels deu mesos de contacte amb la doble mare. En boca, és plena i llaminera. La fruita apareix dominada pels cítrics (aranja) seguida d’una gran complexitat d’una fruita blanca (poma i albercoc) i espècies que acompanyen durant molta estona la seva evolució en copa, apuntant cap a la frescor identificativa d’aquesta varietat.
Gastronomia: Plats amb presència de bolets, embotits i formatges, fumats i carns suaus
Servir a 12º C.
