dimarts, 31 gener de 2012

Controvèrsia per la prohibició del sulfurós per a netejar les bótes

Aquest dimarts EFE Agro ha difòs un despatx on informa de la nova regulació aprovada pel Parlament Europeu que suposarà la prohibició de l'ús d'anhídric sulfurós per a la desinfecció de les bótes de vi. Això ha fet reaccionar la indústria comunitària, que s'hi oposa:

La industria del vino une fuerzas contra la prohibición de usar sulfitos para limpiar barricas

El Parlamento Europeo ha aprobado una nueva regulación del uso de biocidas -químicos para eliminar bacterias, gérmenes y hongos-, que si bien no se aplicará a los plaguicidas empleados en agricultura, sí prohibirá el uso de anhídrico sulfuroso para la desinfección de las barricas de vino.

La industria europea del vino une fuerzas contra la prohibición de usar sulfitos para limpiar barricas
Barricas de vino en una bodega riojana. EFE-Manuel H. de León 

EFEAGRO - Madrid, 31 enero 2012 | 17:12h.
Madrid, 31 ene (EFEAGRO).- El Parlamento Europeo ha aprobado una nueva regulación del uso de biocidas -químicos para eliminar bacterias, gérmenes y hongos-, que si bien no se aplicará a los plaguicidas empleados en agricultura, sí prohibirá el uso de anhídrico sulfuroso para la desinfección de las barricas de vino. Ante esta situación el sector del vino europeo, que quiere seguir con el procedimiento de desinfección mediante sulfuroso, tendrá que presentar un informe técnico y científico para aclarar que no hay alternativa posible a ese compuesto y que no hay problemas que impidan su autorización por la Comisión Europea. El "lobby" europeo del vino, que representa a la industria comunitaria, ha encargado ya el estudio que costearán todos los países que utilizan el sulfuroso para desinfectar barricas. Entre los principados interesados se encuentran Francia, Italia, Portugal, Alemania, Bulgaria y España, como países que crían vino en barrica y que colaborarán en la financiación del informe. El plazo de presentación de este análisis concluirá el próximo mes de mayo y la aportación española se decidirá el día 6 de febrero en una reunión que todos los consejos reguladores de España mantendrán en Madrid.

Pinord estrena web



Pinord ha estrenat nova web aquest mes de gener (www.pinord.es) amb presència a les xarxes socials i amb  la secció “Marida el teus plats”. Des del celler es diu que la nova pàgina web 2.0, és "molt més nítida i atractiva en disseny i molt intuïtiva a l’hora de navegar-hi". La web mostra tots els seus cellers i productes de la bodega en quatre idiomes: català, castellà, anglès i alemany. Amb aquesta nova web 2.0 Pinord és present a les xarxes socials "per tal de connectar directament amb els consumidors i conèixer les seves inquietuds i respondre les seves consultes sobre els nostres productes. A més, la web realitza una aposta clara per l’Enoturisme per tal de fomentar encara més les visites que es poden realitzar tan a les vinyes del Penedès com a les del Priorat, també realitzar tastos, cursos per a empreses o grups i altres activitats i treballs que es poden realitzar a les  pròpies vinyes. Pinord, que diu que aposta com sempre per la "diferenciació", presenta a la mateixa home la secció “Maridatge: Troba el vi per als teus plats”: que ajuda als usuaris per tal que sàpiguen quins vins del celler combina millor amb qualsevol plat que preparin, ja sigui un aperitiu, un arròs de peix, un plat de carn, o unes postres de xocolata. Per poder accedir a aquesta secció, és necessari registrar-se al Club Pinord, un club que està dedicat a qui vulgui conèixer més coses sobre el vi, les seves varietats o la seva elaboració. A la vegada, s’oferirà novetats en exclusiva per als socis del Club i avantatges i promocions sobre els productes. Altres seccions de la web expliquen la història i l’evolució de l’empresa, els premis i distincions obtingudes, l’elaboració dels nostres vins mitjançant l’agricultura ecològica i biodinàmica...entre altres continguts. A la nova web hi ha també el Blog de Pinord, que parla de la darrera actualitat relacionada amb els nostres vins, activitats del celler i sobre el sector. A La sala de premsa, dirigida als mitjans de comunicació, s’hi poden trobar les darreres notes de premsa, dossiers, fotografies de productes, cellers i vinyes i vídeos.

Mía de Freixenet, un èxit de Glòria Collell amb un milió d'ampolles venudes



Recentment he tastat els vins Mía de Freixenet, creats per l'enòloga penedesenca Glòria Collell. Són vins joves, moderns i desenfadats creats per a conquerir el mercat internacional. Són vins sense massa pretencions, però rodonets. L'èxit de la fórmula sembla indiscutible: en ben poc temps han aconseguit vendre un milió d'ampolles. Glòria Collell diu que, gràcies a Freixenet, ha aconseguit complir el seu somni. Sembla que en determinats mercats, i a un determinat preu ben ajustat, els vins espanyols estan de moda. El negre, del 2010, és el que més m'ha agradat. És molt fruitós i rodonet tot i els seus 13,5º, elaborat amb ull de llebre emparat com a Vino de la Tierra de Castilla. El blanc també és de la collita del 2010 i força aromàtic, especialment per la presència del moscatell. Està elaborat també amb macabeu, parellada i xarel·lo. Fins i tot el llançament d'aquests dos vins ha vingut acompanyat d'una web específica amb un simpàtic i molt ben aconseguit bloc: www.miawines.com

El vi català desembarca a Mèxic


Catalunya desembarca a Mèxic. S'hi fa una mostra de vins catalans i fins i tot un concurs de tast. Concretament, aquest divendres es fa al Campus Nord de la Universitat Universitat d'Anáhuac la quarta edició de la Mostra de vins Catalans a Mèxic. Hi ha showroom, tastos i presentacions dels cellers catalans. La següent és la llarga nota de premsa que han redactat (la fotografia que acompanya aquest post correspon al sumiller Josep Baeta, el promotor de la mostra, i al sumiller Xavier Nolla en una emissora radiofònica mexicana ahir):


Con una extensión de 32.114 km2 aproximadamente, del tamaño del estado de Puebla, y algo mayor que Hidalgo, alberga diez denominaciones de origen más el 98% de producción de Cava y una denominación de origen genérica que recibe el nombre de denominación de origen Catalunya, cuya suma de producciones no llega al volumen que puedan tener las grandes denominaciones de origen Españolas como puedan ser la Rioja o La Mancha. Sin embargo posee una gran variedad de parajes y microclimas que generan gran diversidad de vinos de grandísima calidad, que van desde los vinos blancos ligeros elaborados con la variedad Xarel.lo o pansa blanca del Penedès o Alella, ideales para acompañar pescados y mariscos, hasta los potentes Prioratos, ampliamente conocidos en México por la potencia y expresividad de sus garnachas y cariñenas centenarias, pasando por los vinos del rigor climático de la Terra alta, con su excelente concentración de fruta y cuerpo, los vinos del Montsant de reciente aterrizaje en el mercado mexicano con su expresión mediterránea de frutos rojos o los ya conocidos vinos de Pla de Bages, boscosa comarca donde mejor se han adaptado las variedades internacionales como el Cabernet Sauvignon y el Merlot.
Destacan en esta IV muestra la presentación de los casi desconocidos vinos de costers del Segre y Ampurdán, vinos de gran calidad con un gran futuro, pues se adaptan muy bien al paladar y gastronomía mexicana. Aun procediendo de zonas climáticas casi opuestas, estas dos denominaciones de origen comparten el denominador común de la gran calidad de sus vinos, que destacan por ser vinos muy bien cubiertos, de cuerpo robusto, gran complejidad de aromas y fino paladar. Mientras el Empordà extiende sus viñedos en las estribaciones de la cordillera pirenaica junto al mar, donde la brisa marina y la tramontana (viento huracanado del norte frío y seco) miman sus garnachas, cariñenas, syrah y Cabernets, Costers del Segre se extiende por un amplio territorio fraccionado en diversas subzonas de distinta orografía que ofrecen gran diversidad de caldos, desde los potentes vinos del área de Cervoles, limítrofes con el priorato a los producidos en la zona de Tremp, a pies del Pirineo en la zona más interior de Catalunya, pasando por los vinos de las tórridas llanuras del área de Balaguer y Raimat.
Este año, en el marco de la propia Muestra se celebrará la primera edición del concurso de cata “La Nariz de México” inspirado en concursos de referencia Internacional como el concurso de cata a ciegas por parejas de Vilaviniteca y el prestigioso certamen nacional Español, La Nariz de Oro. Certámenes ya consolidados y de gran repercusión mediática y participación de los mejores profesionales del sector. El sommelier Josep Baeta, ex presidente de la asociación de sommeliers de Barcelona y promotor de esta muestra, que inició con el afán que fuera esta, un referente en el intercambio profesional y de culturas vinícolas de cada país, ha ideado ampliar esta edición con este prestigioso concurso donde los vinos catalanes tendrán un importante papel en su contenido y desarrollo, acompañado del Sommelier catalán Xavi Nolla, llevaran a cabo catas dirigidas sobre las diferentes Denominaciones de Origen, Mesa de búsqueda de importadores para bodegas Catalanas no presentes en el Estado así como un Showroom con más de treinta bodegas ya presentes en el mercado Mexicano.

Muestra de vinos catalanes 

Se presenta en un formato de show room donde se podrán degustar los diferentes productos que traerán consigo los importadores y distribuidores, este año se espera batir records de bodegas participantes, así como de público. Se podrán degustar más de 100 etiquetas diferentes ofrecidas por más de 15 importadores y distribuidores que representan a un numero de bodegas que supera las 30. 

Concurso y catas magistrales. 

En esta edición, la muestra de vinos catalanes se enmarcara en un nuevo evento de mayor envergadura, EXPOCATALUNYA que incluirá el concurso “La Nariz de México” y 4 catas magistrales ofrecidas por grandes conocedores del vino catalán mexicanos y catalanes
La nariz de México es un concurso con vocación de convertirse en un referente en México. Su función es buscar anualmente los mejores catadores y conocedores del vino internacional entre profesionales y aficionados de la republica Mexicana. Como no incluye pruebas de servicio, únicamente de cata y conocimientos, es un concurso abierto, por el que no es necesario ser sommelier para poder participar, solo se exige ser buen catador y amante del vino y su cultura. Su participación se hará en equipos de dos personas que podrán debatir entre si. El cupo de participantes se establece en un máximo de 50 equipos. Constara de tres partes:
Prueba escrita. Solo valida en caso de empate entre dos concursantes. Consistirá en diez preguntas de cultura general sobre los vinos catalanes.
Eliminatoria. Se cataran 5 vinos que se erigirán de entre los que estén presentes en la muestra. Los concursantes deberán rellenar una ficha mencionando diversos aspectos del vino, que no elaborando una ficha de cata, tales como su denominación de origen, añada, si es ensamble o monovarietal, que variedades de uva lo componen, porcentaje de alcohol y para obtener máxima puntuación de que bodega y que marca es.
Gran Final. En la gran final se deberán catar 4 vinos y un producto alcohólico distinto al vino, pero de cualquier parte del mundo. De este modo los finalistas deberán añadir la dificultad de saber de que zona del mundo vienen, si son de nuevo o viejo mundo que zona climática, que país, que variedad, el abanico de posibilidades es enorme. Los concursantes ganadores, podrán presumir de ser los mejores catadores de México, y como tal serán reconocidos por diversos medios de comunicación que les dedicaran entrevistas y reportajes.


La nova The Wine Academy de Pancho Campo: ara amb esport i espectacles

The Wine Academy ha fet un comunicat per sucar-hi pa avui dimarts on explica la renovació dels seus objectius empresarials. No es parla, ni per un sol moment, ni de Robert Parker ni de Jay Miller després de la monumental polèmica aixecada. Ara Pancho Campo oferirà "su visión sobre sectores como el vino, el deporte o el espectáculo". A continuació us adjunto el comunicat de The Wine Academy, signat per Alberto Garcia, i l'article penjat a www.interempresas.net. Ara sembla que no els toca una altra que obrir-se a més possibilitats de negoci més enllà del món del vi:

The Wine Academy renueva sus objetivos y su imagen corporativa para 2012.

-La expansión a países emergentes de Asia y Sudamérica son algunos de los retos empresariales.
-La empresa entra a formar parte de una organización dedicada a la gestión de eventos corporativos, musicales, deportivos y de "lifestyle".

Marbella, 31 de enero de 2012. The Wine Academy renueva sus objetivos empresariales de cara al nuevo año 2012, para ello ha renovado su imagen corporativa con la puesta en marcha de una nueva página web www.thewineacademy.es con la que se rubrican los servicios y actividades que esta desarrolla actualmente dentro del sector vinícola.
Dentro del primer período del año 2012, TWA tiene como premisa proseguir con futuros proyectos de los programas Spanish Wine Experience y Spanish Lifestyle Experience en las zonas mundiales donde se está produciendo un mayor crecimiento económico, del sector del lujo y el vinícola: Asia, Estados Unidos y Sudamérica. Acciones que tienen como objetivo la promoción internacional de la marca España y del vino español.
The Wine Academy pasará a formar parte de una organización que absorbe sus actividades. Esta empresa, dedicada a la organización y gestión de eventos deportivos, musicales y de "lifestyle", así como de turismo de viajes exclusivos, quiere ampliar su oferta ofreciendo eventos en el sector del vino aprovechando la experiencia del equipo de The Wine Academy.
TWA apuesta en sus líneas empresariales por nuevos modelos de organización de eventos globales con el fin de expandir su actividad y crecer en otros sectores, además del vinícola, en los próximos años. Por ello, y debido a este definitivo carácter internacional, TWA ha decidido suprimir el apelativo ‘of Spain’ de su marca comercial.
Como novedad educativa, TWA presenta esta semana un “Curso de Marketing, Ventas y Organización de Eventos en la industria del Vino” ( Web ) cuya primera edición se llevará a cabo en la ciudad de Marbella los días 13, 14 y 15 de abril.

NUEVA WEB E IMPULSO A LAS REDES SOCIALES

La renovación en la imagen de The Wine Academy en su web tiene su germen en la necesidad de ofrecer a los usuarios una línea de contenidos más “limpios, accesibles y fáciles de visualizar y compartir en las redes sociales”, tal y como explican los responsables del desarrollo web de la empresa.
Precisamente, las redes sociales son uno de los pilares básicos de la imagen corporativa de TWA , con más de 5.000 seguidores en Facebook y casi un millar en Twitter. Asimismo, el perfil personal en Twitter de Pancho Campo (@panchocampo) ha cambiado su aspecto dentro de la nueva estructura empresarial en la que ofrecerá su visión sobre sectores como el vino, el deporte o el espectáculo.
El entrar a formar parte de una gran organización de gestión de eventos responde a la intención de aprovechar al máximo los conocimientos profesionales del equipo y socios que forman The Wine Academy en áreas como los eventos deportivos, conciertos, shows, congresos y seminarios internaciones, además de los llevados a cabo en la industria del vino con la presencia de personalidades como Al Gore, Kofi Annan, Robert Parker, Miguel Torres, Michel Rolland o el cineasta y bodeguero Francis Ford Coppola, entre otros.


'The Wine Academy' renueva sus objetivos e imagen corporativa

31 de enero de 2012

'The Wine Academy' renueva sus objetivos empresariales de cara al año 2012. Para ello, ha renovado su imagen corporativa con la puesta en marcha de una nueva página web www.thewineacademy.es TWA con la que se refuerzan los servicios y actividades que ésta desarrolla actualmente dentro del sector vinícola.Durante el primer período del año, TWA dará continuidad a proyectos futuros de los programas 'Spanish Wine Experience' y 'Spanish Lifestyle Experience' en las zonas mundiales donde se produce un mayor crecimiento económico, del sector del lujo y el vinícola: Asia, Estados Unidos y Sudamérica. Acciones que tienen como objetivo la promoción internacional de la marca España y del vino español.
'The Wine Academy' pasará a formar parte de una organización que absorbe sus actividades. Esta empresa, dedicada a la organización y gestión de eventos deportivos, musicales y de 'lifestyle', así como de turismo de viajes exclusivos, quiere ampliar su oferta ofreciendo eventos en el sector del vino aprovechando la experiencia del equipo de 'The Wine Academy'.
TWA apuesta en sus líneas empresariales por nuevos modelos de organización de eventos globales con el fin de expandir su actividad y crecer en otros sectores, además del vinícola, en los próximos años. Por ello, y debido a este definitivo carácter internacional, TWA ha decidido suprimir el apelativo ‘of Spain’ de su marca comercial.
Como novedad educativa, TWA presenta esta semana un Curso de Marketing, Ventas y Organización de Eventos en la industria del Vino (Web) cuya primera edición se llevará a cabo en la ciudad de Marbella los días 13, 14 y 15 de abril.
foto
En la imagen, el nuevo logo de 'The Wine Academy'.
La renovación en la imagen de 'The Wine Academy' en su web surge de la necesidad de ofrecer a los usuarios una línea de contenidos más “limpios, accesibles y fáciles de visualizar y compartir en las redes sociales”, tal y como explican los responsables del desarrollo web de la empresa.Precisamente, las redes sociales son uno de los pilares básicos de la imagen corporativa de TWA, con más de 5.000 seguidores en Facebook y casi un millar en Twitter. Asimismo, el perfil personal en Twitter de Pancho Campo (@panchocampo) ha cambiado su aspecto dentro de la nueva estructura empresarial en la que ofrecerá su visión sobre sectores como el vino, el deporte o el espectáculo.
El entrar a formar parte de una gran organización de gestión de eventos responde a la intención de aprovechar al máximo los conocimientos profesionales del equipo y socios que forman 'The Wine Academy' en áreas como los eventos deportivos, conciertos, shows, congresos y seminarios internaciones, además de los llevados a cabo en la industria del vino con la presencia de personalidades como Al Gore, Kofi Annan, Robert Parker, Miguel Torres, Michel Rolland o el cineasta y bodeguero Francis Ford Coppola, entre otros.

dilluns, 30 gener de 2012

La DO Montsant es reuneix amb els seus alcaldes


El president de la DO Montsant, el falsetenc Jaume Domènech, ha iniciat una ronda de trobades amb els alcaldes del seu àmbit. És, sens dubte, una iniciativa molt interessant de la qual podriem prendre nota d'altres presidents. A la fotografia apareix Domènech amb l'alcalde socialista de Capçanes:

El president es reuneix amb alcaldes de la DO


Dilluns, 30 Gener, 2012
 
El president de la DO Montsant, Jaume Domènech, ha iniciat una sèrie de trobades amb els alcaldes dels municipis inclosos dins l’àmbit territorial de la DO. L’objectiu d’aquests encontres es posar-los al dia dels actes que es volen dur a terme per tal de commemorar el 10è aniversari de la DO Montsant, uns actes dels quals se’n vol fer partícip a tots els actors del territori, entre aquests, les administracions locals.
A banda d’això, el president de la DO ha aprofitat aquestes entrevistes per obsequiar els alcaldes amb la Copa Riedel Montsant, la copa que la prestigiosa casa austríaca comercialitza a tot el món amb el nom de la DO. A data d’avui, ja s’han realitzat dues trobades, una amb Jaume Guerola, alcalde dels Guiamets, i l’altra amb Joan Carles Garcia, alcalde de Capçanes. Durant els propers dies es prosseguiran els contactes amb la resta de municipis inclosos en l’àmbit territorial de la DO.
 DO.

Vins i sogres: cinc regles d'or

No acostumo a comentar articles dels meus companys blocaires però avui trencaré la norma arran d'un text que m'ha fet riure a base de bé. No hi ha dia que algó o altre no em sorprengui. El que vull compartir amb vosaltres és obra d'un tal Joe L. Montana i el podeu trobar al seu bloc clandestí: joelmontana.blogspot.com. Si hem de fer cas de les cinc regles d'or que cal seguir al peu de la lletra amb el sogre quan hi ha vi de per mig ho tenim ben fotut, no? No us el perdeu que té bona part vde raó el Joe L. Montana:

Vinos y suegros (5 reglas para el trato con ellos)

La fase inicial de las relaciones con los padres, biológicos, legales o reales, de la pareja, sea ésta la primera o la enesima, tiene sus reglas. Y sus riesgos. Que la estructura de la familia haya cambiado o que la vinculación sentimental entre dos humanos no sean hoy en buena parte de los casos para toda la vida, no altera nada. Las conversaciones en torno a una, y a menudo más de una, copa de vino y sobre el vino son a menudo el origen de desencuentroscon negativos efectos secundarios fácilmente evitables. He aqui cinco instrucciones para intentar soslayar malentendidos...:

- Primera. El vino está como el progenitor dice que está. Regla fundamental en las primeras ocasiones. Poco importa que el vino esté picado, ácido o viejo. Si él o ella sentencian al catarlo que está de cine, está de cine. Si está caliente, está caliente. Y si le falta (o sobra) botella, le falta (o sobra) botella. Aunque estemos convencidos de que no tiene 'npi' y nos tengamos que, literalmente, morder la lengua.

Un vino no merece la pena una rectificación que, a buen seguro, será considerada una desautorización por un recién llegado delante de su vástago (aunque éste o ésta rocen los cuarenta). Aunque lo parezca, la desautorización ante los hijos por un "externo" siempre sabe a cuerno quemado con independencia de los años que se tengan. Que seas varón o mujer, o que lo sea el suegro desautorizado, es irrelevante.
- Segunda. Elegir siempre el segundo vino más barato. Si te ceden el honor de seleccionar el vino en un restaurante (muestra de confianza creciente), no te pases. Si tienen en carta ese vino que siempre has soñado probar -un Pingus 2006, por ejemplo- vuelve con tu pareja otro día. Con los suegros (mientras lo sean) más vale no llegar que pasarse. Y tampoco elijas el vino más barato que se notará demasiado tu deseo de agradar. Elegir el segundo vino de menor precio es siempre una buena elección (un humilde Marqués del Norte Asda 2010 de D.O. Rioja, por ejemplo). Además, así cuando, como quien no quiere la cosa, te pidan la carta "sólo para ver qué tienen" se darán cuenta de lo sensato y razonable que pareces.

- Tercera. No pretendas dar lecciones de cata. Mucho cuidado si estás provisto de un nariz de esas que además de la consabida fruta roja (bien madura como norma) y frutillos del bosque, sabe encontrar en el vino tinto toques avainillados, sotobosque, balsámicos, especiados, y demás cursiladas. O si en la boca tienes la capacidad de poder definirlo como fresco, amplio, envolvente, de buen peso, con taninos aterciopelados, de acidez marcada, y de media longitud. Y cuidado también si eres de los que detectas flores blancas, mantequilla o bollería en los blancos. Mejor te guardas ese don que dios te ha dado para ti (y tu grupo de cata). Al menos hasta que os conozcáis más.

Tampoco, si eres quien lo catas, es buena idea pasarte varios minutos oliéndolo (y menos cerrando los ojos en cada inspiración) o con el primer trago en la boca (mirando al techo) mientras el resto de la mesa espera impaciente (y un pelín hasta donde imaginas) para que les sirvan a ellos. Lo más probable es que sean de los que los vinos les gustan o no les gustan y punto.

- Cuarta. Los mejores vinos son de donde ellos digan. Está cada vez extendida la convicción de que los vinos de la zona donde uno vive, o de donde procede, son los mejores. Y si no los mejores, sí los de mejor relación calidad precio. Para los de Murcia los de Murcia, para los de Catalunya los catalanes y para los valencianos los valencianos. Por supuesto es una opinión tan respetable como discutible en función del gusto de cada cual.

Pero si los cabezas de familia de tu pareja opinan que los mejores vinos son los de la DO Valencia, y te lo sueltan como aseveración, ni se te ocurra contraatacar con un "pues, para mí los mejores son los de la Ribera del Duero". Si la cosa prospera y seguís viéndoos ya habrá tiempo de intentar coincidir en que vinos buenos los hay en todos lados. Y cuidado con los gestos ante sus afirmaciones: la cara en muchas ocasiones es el espejo no sólo del alma sino del pensamiento.

- Y quinta. Paciencia con la ignorancia. Aunque a tus suegros no les afecte eso de que el atrevimiento es algo que se cura con el tiempo, discutir sobre vinos entre adultos es inútil. Cada uno tiene sus preferidos y la opción más razonable debiera ser aceptar los de los demás. Es bueno ser prudente a la hora de defender los propios por si acaso son antitéticos a los suyos y te ha caído en desgracia un fundamentalista que no comparte eso de que para gustos colores.

Si todavía son de los que opinan que el mejor blanco es un buen tinto, allá ellos, aunque delante de su plato tenga un Montrachet. Piensa positivo: gracias a gente así, mucha más de la que parece, se pueden beber blancos considerados entre los mejores del mundo mientras que los tintos así valorados seguro que se escapan al presupuesto. Y si del champagne lo que les gusta es que esté fresquito y para postre, lo mismo, unque se trate de esa maravilla llamada Roederer Rosé 2006. Imagina que los 1.300 millones de chinos tuvieran tus mismos gustos: habría que olvidarse en pocos años los vinos preferidos a precio razonable. Y así con todas las demás muestras de ignorancia

Els vins de la calçotada de Valls


Tot i que només hi van participar sis petits cellers, el Consell Regulador de la DO Tarragona ha fet avui una valoració destacant els "centenars" de visitants que es van acostar fins a l'Espai del Vi de la Gran Festa de la Calçotada. A Valls comencen a sentir-se destacades veus que advoquen per no centrar en un sol dia la Festa de la Calçotada:

Centenars de visitants s’acosten a l’Espai del Vi de la Gran Festa de la Calçotada per conèixer i tastar els vins de la DO Tarragona


* El cellers van oferir degustacions i venda directa dels seus vins durant tot el matí a la plaça del Pati
* La DO Tarragona també va lliurar lots de vins als guanyadors del Concurs de Cultivadors de Calçots, del Concurs de Salsa de la Calçotada de Valls i del Concurs de Menjar Calçots.
* El consell regulador i els cellers emplacen als restauradors de la zona a utilitzar els vins de la DO Tarragona com a “valor afegit” d’una autèntica i tradicional calçotada a la zona.


Per segona any consecutiu el Consell Regulador de la DO Tarragona ha participat de forma activa a la Gran Festa de la Calçotada que s’ha celebrat aquest diumenge a Valls i que dona el tret de sortida oficial a la temporada de calçots, una tradició que mou milers de persones cap a les comarques del Camp de Tarragona, especialment a l’Alt Camp, atrets per aquest menjar típic que es complementa amb els vins i altres productes autòctons. Diumenge al matí, a la Plaça del Pati de Valls van ser centenars els visitants, molts dels quals vinguts d’altres comarques del país i també un nombre important d’estrangers (francesos, anglesos, alemanys i japonesos) els que van acostar-se als estands dels cellers de la DO Tarragona que van participar a l’Espai del Vi de la DO Tarragona, on s’oferia degustació i venda d’aquests vins. Els cellers que van participar en aquesta iniciativa van ser Mas Vicenç, de Cabra del Camp; el celler Mas Bella, de Masmolets (Valls); el Celler Dpegna, de Miravet; el Celler Pedrola, de Miravet i Vinya Janine, de Rodonyà. A més, Vins Padró, també de la DO Tarragona, va situar el seu estand al costat de l’associació Fet a l’Alt Camp. Tots els visitants de la Gran Festa de la Calçotada van poder descobrir, tastar i emportar-se cap a casa els vins produïts per aquests cellers –blancs, rosats, negres i vins de licor-, la major part dels quals estan produïts a l’Alt Camp i també en d’altres comarques que pertanyen a la DO Tarragona com és la Ribera d’Ebre. Els compradors també van rebre informació per part del Consell Regulador sobre la pròpia denominació d’origen i van conèixer els cellers que també estan apostant decididament per l’enoturisme. Els cellers participants en aquesta iniciativa van destacar la importància del fet “que la tradició de la calçotada s’associï també amb el consum de vins amb certificat d’origen, amb aquest cas els del seu territori natural, els de la DO Tarragona” i també van animar al sector de la restauració a “emprar els vins de la DO Tarragona com a valor afegit en els menús de la calçotada”. 

Premis en els concursos 

D’altra banda, la DO Tarragona també vol col·laborar amb la Gran Festa de la Calçotada regalant lots de vins als guanyadors dels diferents concursos que van fer durant la matinal a la capital de l’Alt Camp, en concret el concurs de productors de calçots, el concurs d’elaboradors de salsa de la calçotada i el concurs de menjadors de calçots. Va ser el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, que també va visitar els estands dels cellers de la DO Tarragona, qui es va encarregar de lliurar els premis, entre d’altres autoritats que van assistir a la festa de la calçotada que va ser multitudinària.

diumenge, 29 gener de 2012

Unes particulars tendències per al món del vi el 2012

El Espectador de Colòmbia, el mitjà més antic del país, ha publicat en la seva versió digital una particular anàlisi que intenta dibuixar les tendències del món del vi per al 2012. En línies generals hi estic més o menys d'acord, tot i que no s'analitza la guerra de preus ni els problemes dels productors. En el que no estic gens d'acord és en que s'imposi la moda de beure vi en copes sense peu. Riedel va treure una col·lecció que ara per ara s'utilitza més per a aigua o gintònics que no pas per a vi:

Opinión |29 Ene 2012 - 1:00 am

Hugo Sabogal

¿Qué viene para el nuevo año?

Tendencias del vino 2012

Por: Hugo Sabogal

Predicciones para este año sobre el consumo, la producción y la comercialización de esta bebida.


Nuestra vocación por hacer predicciones abarca casi todas las actividades de la vida, incluidas la producción, la comercialización y el consumo de vino. Tras enunciarlas, sólo nos resta esperar a que los aciertos sean muchos, y los yerros, pocos. Dicho esto, lanzo mis anticipos y presunciones para 2012.
Tapones y envases. A pesar de que los mercados de consumo más evolucionados ya se acostumbraron a las nuevas alternativas y tecnologías para proteger al vino de los embates del aire y de la luz, muchos noveles adeptos y algunos veteranos seguirán resistiéndose a aceptar los nuevos cierres y envases, como la tapa rosca, los tapones de silicona y las botellas de menor peso. Lo cierto es que los productores incrementarán el uso de estos implementos para bajar costos, unirse a la ola ambientalista y evitar la devolución del producto por oxidaciones tempranas o contaminaciones no deseadas.
El retorno del vaso. Muchos fabricantes de copas han comenzado a sacar versiones sin tallo, es decir, recipientes similares a los vasos. Gran cantidad de restaurantes y bares en el mundo han adoptado la tendencia. Curiosamente, los consumidores no han presentado mayor resistencia.
Portafolios saludables. El consumo de vinos orgánicos y biodinámicas crecerá de manera considerable. Son productos provenientes de uvas naturales, sin ningún tratamiento químico en el viñedo.
Bajos niveles de alcohol. Tradicionalmente, los vinos europeos poseen niveles de alcohol relativamente bajos, que fluctúan entre un 12% y un 14% de alcohol por volumen. Los vinos de los países del Nuevo Mundo, como consecuencia de su abundante radiación solar, casi siempre están por encima de 14% y, algunas veces, cercanos al 15%. Ante las constantes exigencias del mercado, los productores harán esfuerzos para moderar el tenor alcohólico y entregar vinos más frescos y frutados, y menos calóricos.
Avalancha de marcas y lugares de procedencia. Tras la implementación de los TLC con Estados Unidos y la Unión Europea, Colombia se verá asediada por vinos procedentes de estos dos lugares de origen. Hasta hoy, estos productos están sometidos a aranceles del 25% para poder ingresar al mercado local. En cambio, Chile y Argentina no pagan ese tributo debido a la vigencia de acuerdos bilaterales. Este fenómeno favorecerá a los consumidores , pero afectará los ingresos de muchas casas importadoras que se disputarán una torta todavía pequeña. Igualmente, la mayor oferta forzará los precios hacia la baja y reducirá las utilidades de muchos comercializadores, que, por años, trabajaron con márgenes más altos. Se han conocido extremos en los que un restaurante compra vinos a menos de 20.000 pesos y los vende a 90.000 pesos.
Fusiones y adquisiciones. Razones económicas y de mercado como estas llevarán a pequeñas casas importadoras y comercializadores a unirse para poder sobrevivir.
Tiendas especializadas. Alrededor del 80% de las ventas de vino en los países de consumo se realiza en supermercados. El resto se reparte en restaurantes, bares, hoteles y tiendas especializadas. La oferta de un mejor servicio y las dificultades de movilidad seguirán impulsando el establecimiento de tiendas especializadas, más cerca del trabajo y de la casa.
Nuevos espacios. Desde México hasta Perú, los bares de vinos se multiplicarán, lo mismo que los eventos y festivales masivos para el disfrute de la bebida.
Impuestos en alza. Un factor preocupante para el sector es la tentación de los gobiernos de elevar los impuestos de consumo. En varios países latinoamericanos se ha castigado la venta de vino de manera agresiva, pese a que su ingesta es saludable, si se consume con moderación.
Sin duda, hay otras manifestaciones en proceso de gestación, pero las anteriores previsiones constituyen el hilo conductor de lo que ocurrirá en el mundo del vino en ste año. A pesar de los remezones, la cultura no dará marcha atrás.
  • Elespectador.com| Elespectador.com

dissabte, 28 gener de 2012

Josep Puig deixa Parxet i s'incorpora a Sumarroca com a director general


Aquest dissabte publico en exclusiva a la recontraportada de la secció d'Economia de La Vanguardia el nou fitxatge per a la direcció general de Sumarroca. L'exportació sembla que s'està convertint en l'únic cavall de batalla de les caves i cellers catalans:

Nuevo director general en Sumarroca 
La compañía busca continuar creciendo gracias a la exportación

RAMON FRANCÀS
Subirats

Bodegues Sumarroca incorpora a partir del 1 de febrero a Josep Puig como nuevo director general en substitución de Ramon Llagostera, mientras que Albert Sumarroca ha sido nombrado consejero delegado. El presidente de la compañía, Carles Sumarroca, afirma que “afrontamos esta nueva etapa con la voluntad de continuar creciendo en los mercados de exportación”. Añade que “ya nos gustaría poder crecer en el mercado español, pero hoy por hoy esto es somiar truites”. En cuanto a la incorporación de Puig, que deja la dirección general de Parxet, Carles Sumarroca afirma que “buscábamos una persona conocida en el sector que nos ofreciera las máximas garantías de continuidad”. Entre las iniciativas que se abordarán este año destaca la de vinificar tras la próxima vendimia los cuatro primeros vinos, dos de blancos y dos de tintos, fruto del proyecto de experimentación Vinya del Món, en el que se han estudiado hasta 360 variedades de vid.
    Licenciado por Esade en 1980, Josep Puig inició su dilatada trayectoria profesional en el mundo del vino incorporándose en 1987 en Marquès de Monistrol como director comercial y adjunto a la dirección general. En 1989 participó en el proyecto de Parxet como socio y ha ejercido hasta ahora como director general. Bodegues Sumarroca cerró el último ejercicio con un notable crecimiento en exportación, cercano al 30% respecto al 2010. Para el ejercicio 2012 esperan también “excelentes” resultados en cuanto a sus ventas internacionales, fruto de la consolidación de nuevas aperturas de mercados. A nivel nacional, sin embargo, sus ventas no crecieron respecto al 2010. Durante el 2011 han comercializado entorno a los 2,5 millones de botellas, de las que exportan un 20%. Al cierre del 2010 alcanzaron una facturación de 12,5 millones de euros tras haber crecido un 7% respecto al 2009.

divendres, 27 gener de 2012

La Generalitat diu que vol reforçar el sector vitivinícola català


En una nota de premsa avui la Generalitat ha anunciat que vol reforçar el sector vitivinícola català. Ho afirma tot anunciant la convocatòria dels plans de reestructuraciñó i reconversió de la vinya. Més valdria, però, tirar endavant un pla efectiu de manteniment del sector productor, que les està passant ben magres.
El Departament d'Agricultura vol reforçar l'estructura del sector vitivinícola català
 
El DAAM convoca els Plans de reestructuració i/o reconversió de la vinya i els ajuts corresponents, com a mesura per a impulsar la competitivitat i modernització de les explotacions vitivinícoles de Catalunya
 
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) ha convocat els plans de reestructuració i/o reconversió de la vinya per a la campanya 2011-2012 i els ajuts corresponents, mitjançant l'ordre publicada avui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
.
El Programa de suport al sector vitivinícola, establert a nivell comunitari, té per objectiu aconseguir l’equilibri entre l’oferta i la demanda de la producció vitícola i mantenir el nivell de rendes dels viticultors. Per això és necessari augmentar la competitivitat dels productors, consolidar el prestigi assolit pels vins comunitaris com uns dels millors del món, mantenir les tradicions, respectar el medi ambient i potenciar el teixit social de les zones vitícoles.
 
La mesura de reestructuració i reconversió de la vinya és una de les mesures del programa de suport al sector vitivinícola, amb l'objectiu d'augmentar la competitivitat de les explotacions vitivinícoles i afavorir la seva modernització així com l’adequació varietal a les noves tendències del mercat, per a reforçar l’estructura del sector.
 
Així, per tal de consolidar el teixit social de les zones vitícoles, la conservació del medi ambient i l’establiment de mesures competitives es fa necessari continuar amb la modernització de les explotacions vitícoles i donar suport a aquestes actuacions mitjançant els ajuts als plans de reestructuració i/o reconversió de la vinya.
 
Per a la campanya 2011-2012, per raons de racionalització normativa i claredat de cara a les persones destinatàries, s’ha reunit en una única disposició la convocatòria dels plans i els ajuts corresponents i s'ha sotmès a consulta de les organitzacions representatives del sector membres de la Taula Sectorial de la Vinya i el Vi.
 
Els ajuts als plans de reestructuració i/o reconversió de la vinya
 
Els ajuts als plans de reestructuració i/o reconversió de la vinya estan destinats a viticultors integrats en un pla col·lectiu o titulars d'un pla individual que hagi estat aprovat pel Departament.
 
La finalitat d'aquests ajuts és impulsar la competitivitat i modernització de les explotacions vitivinícoles, compensant als viticultors participants en el pla per la pèrdua d’ingressos derivada de l’aplicació del pla i participant en les despeses de la reestructuració i/o reconversió de la vinya.
 
La compensació als viticultors per la pèrdua d’ingressos derivada de l’aplicació del pla es concedirà:
·        Per un import de 1.700 euros/ha, que correspon a dues campanyes sense ingressos, en el cas de mesures de reestructuració que incloguin arrencada.
·        Per un import de 850 euros/ha, que correspon a una campanya sense ingressos, en el cas de mesures de reconversió que inclogui l’acció de passar del sistema de vas a emparrat o a reempeltament.
 
Pel que fa a les accions de reestructuració i/o reconversió, es subvencionaran tota una sèrie d'accions amb uns imports màxims per hectàrea, que estan detallades en l'annex 1 d'aquesta nota.
                                                             
Els ajuts que preveu aquesta Ordre són finançats pel Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA) en el 100% de la despesa.
 
Annex 1. Accions que pot abastar el règim de reestructuració i/o reconversió de la vinya i costos màxims (expressats en euros/hectàrees).
 
-          Arrencada: 421,00 euros/ha.
-          Plantació:              
                Preparació del sòl: 962,00 euros/ha.
                Planta i plantació (unitat): 2,07 euros/planta.
                Altres costos plantació: 240,00 euros/ha.
                Costos de cultiu (dos anys): 1.052,00 euros/ha.
-          Emparrat: 3.500,00 euros/ha.
-          Formació de vas a emparrat: 3.649,00 euros/ha.
-          Desinfecció del terreny: 2.104,00 euros/ha.
-          Despedregat: 391,00 euros/ha.
-          Anivellació del terreny: 601,00 euros/ha.
-          Abancalament: 18.752,00 euros/ha.
-          Abancalament amb murs de pedra en pendents superiors al 30%: 30.000,00 euros/ha.
-          Reposició, terra i lapil·li: 5.050,00 euros/ha.
-          Murs de pedra tallavents: 10.000,00 euros/ha.
-          Protecció de planta jove: 1.202,00 euros/ha.
-          Reempeltat:
                Empelt (unitat): 0,60 euros/planta.
                Altres costos reempelt: 1.202,00 euros/ha.

Caves 2.0


Les Caves Castelo de Pedregosa pugen al tren del màrqueting 2.0, on el consumidor agafa protagonisme, mitjançant l’eina del codi QR a les seves etiquetes, convidant-los a interactuar dins de Vinthink, "la xarxa social dels apassionats del vi". Mitjançant la utilització del codi QR, l'usuari no només accedeix a la fitxa del cava sinó que també pot valorar-lo i recomanar-lo als seus amics dins de la xarxa. Es tracta, com afirmen des de Vinthink, d'una manera desenfadada d'interactuar amb el producte . Segons Gemma Rojas, de Vinthink, "fer que els mateixos consumidors siguin els prescriptors de la teva marca és vital, ja que actualment, un 90% dels consumidors valoren molt més les recomanacions d'amics i coneguts.Tot això, és el què es coneix com a màrqueting participatiu o 2.0, on qui té la última paraula és el consumidor".

dijous, 26 gener de 2012

Reconeixement per a Enoturisme Penedès

Enoturisme Penedès ha rebut un destacat guardó. Queda molt per fer, però, especialment pel que fa a la unitat d'acció i a la coordinació.

enoturismePENEDÈS REP EL RECONEIXEMENT A LA QUALITAT TURÍSTICA SICTED  
25/1/2012
Turespaña, lliura un reconeixement al Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, per la implantació del “Sistema Integral de Calidad Turística en Destino” (SICTED) a l’Alt Penedès.

La darrera setmana, en el marc de Fitur, enoturismePENEDÈS va rebre de mans del Director General de Turespaña, el Sr. Manuel Butler, el diploma de reconeixement per la seva recent incorporació dins el SICTED (el Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinació), un projecte de millora de la qualitat de les destinacions turístiques, promogut per la secretaria d’estat de Turisme i la Federació Espanyola de municipis, i liderat a la província de Barcelona per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona.

L'objectiu del SICTED és aconseguir que els diferents elements o agents que integren l'oferta d'una destinació turística gaudeixin d'una qualitat elevada i homogènia. La idea principal d'aquest sistema és la conceptualització del turisme com un tot, fent arribar la cultura de la qualitat en una destinació de forma global a tots els subsectors, tant als estrictament turístics (transport, allotjament, restauració i oferta complementària); com a la resta de serveis a l'abast del visitant (comerç, transport local, equipaments públics i privats).

Actualment l’Alt Penedès i Vilafranca ja compten amb una trentena d’empreses qualificades. Segons Francesc Olivella, president del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès l’objectiu del Consorci és seguir treballant per tal que el màxim nombre d’empreses treballin per assolir aquest distintiu de qualitat turística, i que el nostre territori esdevingui un referent a nivell de turisme de qualitat.

Actualment hi ha 132 destinacions espanyoles adherides al projecte SICTED, de les quals 17 són de Catalunya. Pel que fa a l’enoturisme, a nivell espanyol, hi ha inscrites al projecte SICTED 6 destinacions-regions vitivinícoles entre les que hi ha enoturismePENEDÈS.

Actualment torna a estar obert el períoode d’adhesió 2012 per a noves empreses, cosa que es pot fer contactant directament amb el Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès.

20 anys de Colet i els escumosos amb DO Penedès



El celler Colet de Pacs del Penedès festeja aquest 2012 el seu 20è aniversari convertit en el principal elaborador de vins escumosos de qualitat emparats per la DO Penedès. Cada cop més, des que Mas Comtal va sortir de la DO Cava, es van sumant més i més cellers a l'elaboració d'escumosos dins la DO Penedès. És el cas de Can Ramon Viticultors del Montgròs o de Mas Bertran (el celler del qual s'ha fet soci Caprabo). Fins i tot el president de la DO Penedès, Josep Maria Albet i Noya, ha anunciat la construcciñó d'un celler al Baix Penedès a partir d'aquest estiu on vol elaborar escumosos emparats per aquesta DO. Actualment Colet, on s'afirma que treballen amb el 100% de la producció pròpia, ja suma vuit referències amb bombolles elaborades seguint el mètode tradicional. Avui he tastat l'extra brut Reserva Colet Navazos 2007 en companyia de Sergi Colet, copropietari del celler.  Es tracta d'un escumós molt peculiar, elaborat amb chardonnay i amb un toc de manzanilla pasada. Destaca per franques notes a poma, és elegant, amb el carbònic molt ben integrat i amb certa cremositat aportada per la chardonnay. En canvi, mai he trobat la gràcia al Colet Navazos amb xarel·lo i palo cortado. Des de Colet afirmen que "fa més de dos segles que la familia Colet té cura de les seves vinyes, situades en un dels paisatges més significatius del Penedès, als municipis de Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès, a uns 40 quilòmetres al suroest de Barcelona. El 1783 va començar una història que ha arribat fins els nostres dies".

El Mas La Plana del 2008, avui a La Vanguardia


En l'habitual secció dels dijous a les pàgines del Viure de La Vanguardia, avui signo una de les darreres novetats de Torres, el Mas La Plana del 2008. Arriba al mercat espanyol a finals de març després del gran èxit de vendes de l'excel·lent anyada del 2007. El Mas La Plana del 2008 millorarà, amb tota seguretat, en els pròxims anys:


Torres presenta el seu Mas La Plana del 2008

L'èxit de vendes internacional d'un dels negres icona de Torres, el Mas la Plana, ha portat a aquest celler de Pacs del Penedès a llançar ja el proper mes de març a Espanya la seva anyada del 2008, només quatre mesos després que es presentés a la premsa la del 2007. Dilluns es va mostrar a Barcelona aquesta nova anyada que ja es troba en algun mercat d'exportació. Es tracta d'un voluminós cabernet sauvignon de gran concentració, amb molta fruita negra i vermella malgrat les seves 18 mesos de criança en bóta i amb notes a regalèssia. El seu PVP se situa en 48 euros. R. Francàs

Joves Agricultors-COAG, contrari a l'eliminació dels drets de plantació


El sindicat agrari JARC-COAG s'ha mostrat avui des de Vilafranca del Penedès contrari a l'eliminació dels drets de plantació per considerar que la mesura acabaria amb el model de producció vitícola europeu.


La possible supressió del sistema de drets de plantació  tindria, segons JARC-COAG, “conseqüències nefastes” per al sector vitivinícola català ja que provocaria un immediat descens dels preus del raïm i dels vins, fet que lligat als costos de producció que suporta la viticultura catalana, faria perillar el futur de les explotacions tal i com les coneixem.

Des de JARC-COAG considerem que el règim de drets de plantació ha demostrat la seva eficàcia en termes productius i qualitatius davant la forta competència dels vins de països tercers i representa una mesura sense cap cos financer per a la UE. En una carta enviada per totes les organitzacions agràries (COAG, ASAJA i UPA) al ministre d’Agricultura, Miguel Arias Cañete, el sector ha demanat que es posicioni de manera “rotunda i inequívoca en favor de la continuïtat de l’actual règim de drets de plantació per a la vinya més enllà del 2015 en el marc de la proposta legislativa de la OCM que s’inclourà en la revisió de la PAC”.

Els viticultors catalans i espanyols defensen que el sistema de drets de plantació ha permès la conformació d’un sistema de producció vitivinícola punter en el món, els productes del qual arriben a cotes de qualitat altíssimes i la seva supressió finalitzaria amb el model de producció de vi europeu tal i com el coneixem.

Aquest sistema ha suposat un factor clau en l’establiment de la població rural, en l’equilibri entre oferta i demanda de vi i en l’optimització de les condicions productives de les zones tradicionals de conreu, especialment en aquelles on la pràctica és més difícil i en les emparades per indicacions de qualitat.

JARC OBRE EL SEU GRUP DE REESTRUCTURACIÓ DE LA VINYA A NOUS VITICULTORS

 Arran de la imminent convocatòria dels Plans de Reestructuració de la Vinya 2011/2012, JARC posa a disposició d'aquells viticultors interessats la possibilitat de formar part del Grup que té obert l'organització agrària. La convocatòria d'aquests plans té com a objectiu subvencionar les actuacions realitzades en les vinyes com l'arrencada, la plantació, l'emparrat, l'anivellament, la desinfecció de sòls, el despedregament... sempre i quan s'hagin realitzat la campanya 2011/2012.

Aquells que estiguin interessats en formar part del grup de JARC només tenen que contactar amb l'organització agrària on us assessorarem dels tràmits a seguir. Poden incorporar-s'hi totes les persones viticultores que destinin la seva producció de raïm a la vinificació i tinguin les vinyes inscrites al registre Vitícola de Catalunya (RVC).

Per tal d'acollir-se a un pla de reestructuració cal utilitzar material certificat (inclosos els portaempelts) i que l'explotació vitícola  tingui més de 0,5 hectàrees. Cada anualitat només es podrà demanar ajut per una superfície màxima de 3 hectàrees.  

La redistribució dels fons a Catalunya suposarà un pressupost de més de 4,6 milions d'euros i l’ajut a la reestructuració de la vinya té caràcter de subvenció directament aplicable a les despeses ocasionades per compensar a les persones productores participants del Pla, per la pèrdua d’ingressos derivada de l’aplicació del Pla i participar en les despeses de reestructuració i/o reconversió de la vinya.


Javier Estévez guanya el Premio Aperitivo Codorníu


Javier Estévez guanya el Premio Aperitivo Codorníu i la darrera semifinal del Concurso Cocinero del Año. La gran final serà el 29 de març en el marc d'Alimentaria:

Javier Estévez, gana el Premio Aperitivo Codorníu y la
sexta y última semifinal del Concurso Cocinero del Año

 
 
Madrid, 25 de enero de 2012.-  El IES Hotel Escuela de Madrid y el Palacio Municipal de Congresos, dentro del marco de Madrid Fusión, fueron ayer la sede de la sexta y última semifinal de la IV edición de Concurso Cocinero del Año, un evento culinario avalado por el chef de tres estrellas Michelín, Martín Berasategui y dirigido a chefs profesionales. El chef Javier Estévez del “Mesón de Doña Filo” de Colmenar del Arroyo, Madrid, se ha proclamado vencedor del Premio Aperitivo Codorníu con su ‘Sobre una coca de ensalada de algas, los berberechos al cava con avellanas, perifollo y rabanitos’.  Javier Estévez ha conseguido el doblete y ha ganado también la sexta y última semifinal del IV Concurso Cocinero del Año.
 
En esta ocasión se han podido presentar al concurso cocineros de de Castilla- La Mancha y Madrid y la jornada se ha convertido en una verdadera fiesta de la gastronomía.  En el caso de esta sexta semifinal, el concurso propiamente dicho se ha celebrado en el IES Hotel Escuela de la capital y las actividades paralelas (espacio Chef TV de demostraciones gastronómicas, village de patrocinadores y entrega de premios) en el Palacio Municipal de Congresos, dentro del marco de Madrid Fusión.  Además del menú oficial, los chefs deben elaborar un aperitivo en forma de tapa con un coste no superior a los dos euros en materias primas, que maride a la perfección con los sabores y los aromas del cava Codorníu Reina María Cristina Blanc de Noirs.
 
Callos, pescadilla y La torre de Babel
 
Javier Ballesteros nació en Madrid en 1983 y obtuvo el Certificado en elaboración y gestión en cocina en el Centro Superior de Hostelería de Galicia, en 2003. Su carrera profesional comenzó en el 'Hotel Villa Magna' de Madrid y 'El Cenador de Salvador', también en la capital. Antes de recalar en el restaurante 'Mesón de Doña Filo', donde trabaja de segundo de Cocina desde diciembre de 2010, Estévez pasó también por los fogones de otros establecimientos de reconocido prestigio como el 'Pepe Vieira' (Sanxenxo), 'La Calma' (Salamanca), 'El Bohío' (Illescas), 'El Tragabuches' (Málaga) o el restaurante 'Villena' de Segovia, entre otros. En la pasada edición de Concurso Cocinero del Año participó en la semifinal perteneciente a Castilla y León.
Javier, ayudado por Enrique Pedraz Hernández, se ha proclamado campeón gracias a un menú compuesto por ‘El canelón de callos muy meloso, con coliflor, garbanzos y un aire de especias’, como entrante; ‘Pescadilla albardada en boletos, sobre una espuma de castañas asadas, tallarines de calamar y salicornia’, de segundo; y ‘La torre de Babel… bajo la nieve’ de postre.
En segundo lugar ha sido clasificado Ángel Aceituno Rodríguez, del restaurante ‘Quixote, Hilton Buenavista’ de Toledo; y en tercer lugar Manuel Domínguez Carrete, del restaurante ‘Lua’ de Madrid.
 
Como jurado de degustación de la semifinal, CCA ha contado con: Jordi Cruz (rtes. 'Àngle', una estrella Michelin y ‘Abac’, una estrella Michelin y dos soles Repsol); Diego Guerrero (rte. 'Club Allard' de Madrid, con dos estrellas Michelin y dos soles Repsol); Juan Pozuelo (cocinero y presentador del Canal Cocina); Alberto Chicote (rte. 'Nodo' de Madrid, un sol Repsol); y Juan Pablo Felipe (rte. 'El Chaflán', un sol Repsol).
 
En cuanto al jurado del Premio Aperitivo Codorníu ha estado compuesto por: Juanjo López (rte. 'La tasquita de enfrente' de Madrid, dos soles Repsol) y Sacha Ormaechea (rte. 'Sacha' de Madrid, también con dos soles Repsol). Mientras que como jurado técnico en cocina han participado dos profesores del IES Hotel Escuela, Fernando Arribas y Fernando Sesma.
 
La próxima cita de CCA, la gran final nacional, se celebrará dentro del marco de la Feria Alimentaria en Barcelona, el día 29 de marzo de 2012. Tras ganar esta semifinal Javier Estévez ha quedado clasificado para participar en la final. Además está clasificado también Víctor Manuel Rodrigo, del restaurante ‘Samsha’ de Valencia, quien ganó la primera de las semifinales; Juan Jiménez, actualmente trabajando en el equipo de restauración del hotel Ars de Barcelona, quien ganó la segunda; Juan Carlos Padrón, del restaurante 'El Rincón de Juan Carlos', quien se proclamó vencedor en la semifinal celebrada en Mijas Costa; Marco Varela, ganador de la cuarta semifinal celebrada en Gijón; y Sergio Bastard del 'Restaurante by Sergio Bastard', ganador de la pasada semifinal, la quinta, celebrada en Santander.

Nou curs de margers a Albet i Noya


Davant de l’èxit assolit en el primer curs de margers que va tenir lloc el passat mes de desembre a Sant Pau d’Ordal, el celler Albet i Noya ha decidit organitzar una segona edició de margèrs de pedra seca. El proper curset serà igualment intensiu, amb una durada de 16h. repartides en dos dies, i tindrà lloc a la finca Can Milà de la Roca situada al municipi de Subirats. Els formadors que impartiran el curs són dos experts margers de Mallorca que ensenyaran als assistents les tècniques per construir i reconstruir aquestes petites joies de l’arquitectura rural del Penedès que són els marges de pedra seca. Els alumnes del curs podran després contribuir a rehabilitar aquest vell ofici caigut en l’oblit i recuperar així l’admirable patrimoni paisatgístic que representen aquestes construccions. Tot i que encara falta confirmar els dies, des d'aquest celler penedesenc s'avança que serà entre aquest proper mes de febrer i març. Des de l’organització es recorda que ja es poden fer les inscripcions i que les places es limiten a 20 persones.

Or per al Finca Garbet 2004




Finca Garbet 2004 ha estat premiat amb la Gran Medalla d’Or de l’International Wine Challenge Catavinum 2012 celebrat a Vitòria, un guardó reservat als vins que obtenen una puntuació d’entre 95 i 100 punts. Dels 2.057 vins participants, només 34 han aconseguit la màxima distinció, i tan sols 11 d’ells provenen de Denominacions d’Origen espanyoles. Finca Garbet 2004 apareix a la selecta llista de guardonats al costat de vins com el Chateau Angelus 2007 de St. Emilion, el Chablis Grand Cru Valmur 2005 de Louis Moureau o el Perrier Jouët Champagne Brut Cuvée Belle Epoque 1999. Garbet és una vinya d’una bellesa excepcional, un balcó obert al mediterrani que rep la influència directa del mar, el sol i la forta tramuntana que marca el caràcter de l’Empordà. La seva orografia muntanyosa obliga al cultiu manual en terrasses, obtenint un raïm excepcional amb el qual s’elabora el vi que porta el nom de la finca. Finca Garbet 2004 és un cupatge de Cabernet Sauvignon i Syrah, envellit durant catorze mesos en barrica bordelesa nova de roure francès. Color cirera fosc.Des del celler s'afirma que és aromàticament complexe, conjuga les notes florals amb records d’espècies i un final balsàmic amb fines notes de criança. S'afegeix que en boca és fi i molt potent alhora, saborós, ampli i amb una bona quantitat de fruita fresca. Té un bon equilibri i un gran esquelet. Els tanins, tot i que presents, estan molt ben integrats. És un vi ascendent, que omple de sabors el paladar, amb un final molt llarg.

dimecres, 25 gener de 2012

René Barbier estudia comercialitzar els seus vins de més volum sota l'empara de la DO Catalunya i deixar el Penedès


El celler penedesenc René Barbier (Grup Freixenet) estudia comercialitzar algun dels seus vins de més volum -que fins ara erem emparats per la DO Penedès- sota el paraigües de la DO Catalunya. El Penedès, que fa anys ja va perdre voluminosos estandards com el Viña Sol, el Coronas o el Viña Esmeralda de Torres, podria perdre encara més precintes pròximament. El president del Grup Freixenet, Josep Lluís Bonet, ha confirmat que s'està estudiant aquesta possibilitat per "qüestions comercials". Nega, però, que ja s'hagin iniciat els tràmits per comercialitzar aquests vins sota la bandera de la que és la principal denominació d'origen catalana, la Catalunya. Bonet també ha negat que René Barbier deixi completament la DO Penedès.

El Consell Regulador del Cava torna a debatre la qüestió dels preus baixos


El ple del Consell Regulador del Cava s'ha reunit avui dimecres i ha tornat a posar damunt la taula, sense prendre's cap mesura concreta, la preocupació per la deriva a la baixa en els preus del cava. S'ha acordat que pròximament es reunirà el sector productor i l'elaborador per buscar alguna mena de solució. El ple del Consell Regulador també ha aprovat el pressupost per aquest any i ha anunciat que el pròxim mes de febrer convocarà la premsa per comunicar les xifres de venda del 2011. Tot i els rumors, encara no hi ha cap novetat sobre la possibilitat que es convoquin eleccions pròximament per renovar un Consell Regulador que fa molt que ha anat allargant el seu mandat.

Starbucks estudia incloure vi a les seves cafeteríes d'Espanya

Aconseguir que el vi guanyi terrenys on fins ara no havia entrat és una molt bona noticia. Avui mateix, segons recull el següent despatx de l'agència Europa Press, Starbucks Coffee estudia diversificar la seva oferta a les seves cafeteríes d'Espanya i incloure-hi el vi:

Starbucks estudia en España la inclusión de cerveza y vino en la oferta de sus cafeterías

Starbucks
Foto: EUROPA PRESS
MADRID, 25 Ene. (EUROPA PRESS) -
   Starbucks Coffee estudia diversificar la oferta de sus cafeterías en España con la inclusión de cerveza y vino, un proyecto que la multinacional comenzó a probar en Estados Unidos en algunos establecimientos de Seattle y que extenderá este año a otros locales de Chicago, Atlanta y California.
   "En el caso de Starbucks España se está valorando la posibilidad de incluir estos productos, pero de momento no hay nada definido", indicaron a Europa Press en fuentes de la filial española. En un principio, la compañía baraja ampliar la oferta con cerveza y vino a modo de proyecto piloto en una de sus tiendas en Madrid.
   La multinacional ha anunciado que tiene previsto comenzar a vender cerveza, vino y platos 'premium' en Atlanta y el Sur de California este año (entre ocho y doce establecimientos en total), después de recibir un buen 'feedback' de sus clientes en las seis cafeterías de Seattle (5) y Portland (1) en las que ya tiene esta oferta. Entre cinco y siete cafeterías de Chicago también tendrán en marcha esta iniciativa a finales de año.
   Se trata de una estrategia internacional para alcanzar el mayor número de clientes posible, satisfacer sus necesidades y "ofrecerles nuevas opciones", detallaron desde Starbucks España, que, no obstante, subrayaron que el 'core business' de la compañía sigue siendo el café.
   En el mercado ibérico Grupo Vips opera en exclusiva la marca Starbucks Coffee, con una red de cerca de 80 cafeterías y una facturación de unos 55 millones de euros. El grupo de restauración estima que la cadena reportará en 2011 un resultado neto positivo.
   En su visita a España el pasado mes de septiembre, el presidente y consejero delegado de Starbucks Coffee, Howard Schultz, se mostró "prudentemente optimista" acerca de la evolución de los mercados de Europa occidental y, en concreto España, donde aprecia grandes oportunidades de crecimiento en el largo plazo.

dimarts, 24 gener de 2012

Molt interessant proposta de definició de zones a la DO Penedès

Ara que el tema de crear subzones a la DO Penedès torna a estar calent i amb vives polèmiques, vull compartir amb vosaltres una molt interessant proposta de Lluís Xavier Coll on no es parla de Costers de l'Ordal. Es parla de quatre zones ben definides. El més destacat és posar l'accent, com diu Coll, en tornar a trobar el potencial de cada una de les parcel·les i reequilibrar les vinyes pèr buscar la màxima qualitat.



Proposta de  definició de zones en la Denominació d’Origen Penedès

per Lluís Xavier Coll Mestres
Eng Agrònom Esp en viticultura
Membre de l’Associació Catalana de Tècnics Vitícoles

La DO Penedès va néixer el 1960 davant la necessitat de definir una zona amb una gran tradició de producció de vins que es remunta a l'època dels fenicis .

El terme “Penedès” ha definit tradicionalment la vall situada entre les serralades Litoral i Pre-litoral catalanes i els seus contorns. Aquest nom ja és conegut des de l'any  1000 :

el llatí pinnatense, derivat de pĭnna, ‘penya’. En els documents medievals apareixen llatinitzacions diverses, com Penitensis, Pannis densis, etc.; l'any 1010 ja apareix escrit Penites (cf. BDE, xxvi, 58). Partint, com Balari, del llatí pĭnna ‘penya’, Coromines dóna com a molt probable la derivació *pinnētum ‘lloc de moltes penyes’ amb el sufix -ēnse, que hauria format un nom de comarca rocosa en oposició a vallēnse (> Vallès), nom de comarca on abunden les valls (Coromines DECast, iii, 733).

Al llarg del  temps , el Penedès  ha passat per diferents fases de comercialització dels seus vins .
Fent un seguiment històric ,tenim noticies que en l’època fenícia i romana  els seus vins eren font d'intercanvis i autoconsum de la població romana afincada a la zona .
En l’ època medieval  els vins foren també pel consum de la zona i les ciutats properes (Barcelona principalment) , fins que , ja al segle XVIII es va iniciar la producció de brandis per exportar-los a Amèrica  i cap al 1800 es comença la producció de negres amb una elaboració més acurada per portar-los a la creixent Barcelona i rodalies, tenint una punta màxima de producció entre el 1865 i 1880 amb la plaga de la fil·loxera a França. Quan la fil·loxera va entrar al Penedès la producció va caure i la viticultura de tot Catalunya es va reconvertir.

El 1875 , amb l’aparició del cava, la comarca va fer un replanteig, passant a conrear bàsicament varietats blanques , que configuren, en l’actualitat la major part del mapa vitícola penedesenc.


Amb l’elaboració d'aquest nou producte varen aparèixer grans empreses de cava i cooperatives que van concentrar pràcticament tot el raïm de la zona. La major part dels petits cellers, elaboradors de vi de la pròpia finca, van desaparèixer.  Com a conseqüència trobem una producció de raïm amb una homogeneïtzació de qualitats i sense diferenciar  les característiques de cada finca.

L’arribada del cava va suposar també una disminució del conreu de varietats autòctones apart de les tres principals per cava (macabeu, xarel·lo i parellada).

Actualment  es torna a parlar de conceptes  com “Terroir”, “vendre vi no és només vendre el producte sinó que cal vendre territori”, d’adaptar cada varietat al seu entorn més favorable i d’altres conceptes dins aquesta línia.

Per poder  desenvolupar de manera sòlida aquests conceptes, cal tenir clar abans quines són les característiques agronòmiques que defineixen  la  Denominació d’Origen Penedès. Aquest estudi té l’objectiu de descriure una interpretació de la realitat del Penedès , amb una justificació  de les diferents zones que  conformen la diversitat  vitícola, basat en criteris tècnics suficientment consolidats que permetin  traçar unes línies clares de la diversitat d’aquesta comarca.


LA VARIETAT   DE LA DENOMINACIÓ D’ORIGEN PENEDÈS


Dins de la unitat que suposa  la D.O. Penedès es distingeixen Zones  que permeten vins molt diferents.

La DO Penedès anomena tres zones:

“Entre la serralada Pre-litoral catalana i les petites planes de la costa mediterrània, al bell mig de la depressió central, neix i madura la vinya del Penedès. Parlem d´una superfície de 1.557 quilòmetres quadrats dividits entre tres zones: el Penedès Superior, el Penedès Central i el Baix Penedès” WWW.dopenedes.cat

Ara que es comença a parlar clarament de definir aquestes zones , caldria establir criteris  estrictament agronòmics que les concretin. Es tracta de discriminar d'una manera objectiva les parcel·les que pertanyen a una zona o una altra  i elaborar un mapa clar  que permeti  fer una projecció de futur sòlida i duradora.

Cada zona ve definida pel  sòl , caracteritzat pel subsòl del qual neix; i el clima , que va condicionat per l’alçada i per la distància al mar, entre altres factors.

Per definir aquestes zones es disposa d’una eina important que marca els grans traços de la comarca: el “mapa geològic de Catalunya”.
Quan es superposa el mapa geològic al mapa de la DO Penedès, es distingeixen  molt bé  quatre grans zones pel que fa al tipus de sòl i les diferències climàtiques acaben de perfilar-les.

Es pot dibuixar una simplificació del mapa geològic del Penedès , agrupant els perfils en  quatre criteris geocronològics  : Triàsic (el més antic), Cretaci, Neògen i Quaternari (el més recent)


Per definir climàticament la zona tenim poques estacions que recullin dades des de fa més de deu anys:

ESTACIÓ
zona
Temp. mitja anual
Promig Temp. màx. diàries
Promig Temp. màx. Anuals
promig temp min diàries
promig temp min anuals
PLUJA, anual
PLUJA mitja de les més intenses
ETO
DIES de PLUJA
DIES de GELADA












El Vendrell
Baix Penedès mar
16,38
22,53
28,45
11,21
5,95
551,16
21,99
672,15
6,63
0,84
El Montmell
Baix Penedès, part alta
14,13
19,75
25,89
10,11
5,34
608,65
21,96
718,46
8,35
0,78
Sant Pere de Ribes
Garraf mar
15,84
22,02
27,42
11,29
6,25
592,86
22,72
737,25
8,17
0,6
Begues-Garraf
Garraf muntanya
13,55
17,49
23,15
10,82
5,89
675,29
24,15
690,94
9,93
0,69
la Granada
Penedès central
14,89
21,2
26,91
9,74
4,99
547,38
20,65
753,31
9,07
1,32
Font Rubí
Penedès central
15,02
20,82
26,76
10,84
5,05
515,33
19,98
676,2
6,63
0,57
Sant Martí Sarroca
Penedès central
14,73
21,67
27,26
9,13
4,02
570,26
21,36
737,2
8,64
2,15













(Promig de dades del 2001 al 2011)



UNA NOVA VISIÓ TERRITORIAL  DE LA D.O. PENEDÈS


Es defineixen quatre zones:


-         1a Zona: el Baix Penedès.

És el fons de la vall  on aquesta entra en contacte amb el mar, als voltants del Vendrell, que és la seva capital.
Són terrenys quaternaris fèrtils i fons  situats entre el nivell del mar i 300 m d'alçada  i amb una gran influència marina, amb pocs contrastos dia-nit . Aquesta climatologia el fa ideal per una de les varietats  autòctones que defineix millor  els vins: el xarel·lo.

Si bé el centre de la vall representa la zona , dins el Baix Penedès es podrien diferenciar dues subzones:
-          La part central i la part més baixa de la vall: situada  climàticament entre el nivell del mar i els 150m  i sobretot  en els terrenys quaternaris més fons i fèrtils. És la part  més productiva, que arriba fins l'Arboç o fins i tot a les parts baixes de Santa Margarida i els Monjos.
-           La part mitja (més de 150 m sobre el nivell del mar) i alta del Baix Penedès: abasta tota la franja de vinyes sota les muntanyes (els pobles d’Albinyana, la Bisbal, Sant Jaume i La Munia).

Les diferents alçades donen una varietat climàtica suficientment important com per portar al servei de Protecció dels Vegetals del Departament d'Agricultura a  donar avisos separats per la Lobesia Botrana (el cicle de la qual està molt influït per les variacions de temperatura) .

El límit superior del Baix Penedès limita amb la serra del Montmell i estribacions d'aquesta. Aquesta serra està formada per materials calcaris del Cretaci, (com el Garraf), el que fa que es trobi  al poble del  Montmell vinyes amb les característiques del Baix Penedès a  500 m d'alçada, llindants amb l'Alt Penedès (són les parts més altes del Baix Penedès), però  la influència del mar  i  el tipus de sòls fa que  s'inclogui en el Baix Penedès. 

Aquests trets diferencials a dins de cada una de les subzones permet  caracteritzar cada una de les finques i que aquestes tinguin la seva personalitat  (“terroir”), però no permet generar línies interiors suficientment fortes com per generar zones diferents.


-         2a Zona: El Penedès Central.

És la zona  on tradicionalment  hi ha hagut  la major  part   dels cellers més importants de la comarca  , als voltants de Sant Sadurní d'Anoia i Vilafranca del Penedès.

És la part central de la vall , entre les muntanyes del Garraf i la Serralada Pre-litoral, tenint el límit amb el Baix Penedès  entre Vilafranca i  La  Munia i  entre Moja i Santa Margarida i els Monjos.
 Aquest límit  sembla bastant clar climàticament, sobretot si utilitzem l’índex indirecte d'aquestes variacions climàtiques com el desenvolupament de la Lobesia Botrana. A falta d’una densitat  més elevada d’estacions meteorològiques,  aquest índex  és molt fiable (està gestionat per tècnics molt competents i amb una gran experiència a la zona), té un històric de més de 30  anys i amb una elevada densitat de parcel·les controlades, el que permet perfilar força bé els límits. És més fiable que els controls de maduració, que estan sotmesos a variables que no són sempre precisables (producció anual, sequeres puntuals que retarden la maduració, etc.). 

 Els altres  límits del Penedès Central vénen donats pels afloraments del Juràsic i Cretaci inferior de les muntanyes del Garraf, les zones del Triàsic  de la Serralada Pre-litoral i els límits físics de la DO Penedès ja a les faldes de  les muntanyes de Montserrat i el Llobregat. 


-         3a Zona: El Garraf.

Són les muntanyes que hi ha entre la vall central i el mar. Estan formades per acumulacions calcàries de l'Era Terciària. Ja al Juràssic (època dels dinosaures) , el mar va obrir-se de nou i es varen formar les calcàries típiques del Garraf amb gruixos molt importants d'acumulacions calcàries no gaire compactades, on es troben  restes fòssils, que és una de les característiques d’aquests sòls. El subsòl és massiu  (és on es troben les canteres de ciment) format per calcàries no gaire compactades i molt exposades a l’erosió per l'aigua. Aquesta característica fa que  només es puguin desenvolupar els sòls a la superfície. Són sòls molt poc profunds on l’aigua es filtra , escolant-se per les càrcaves i coves que l'aigua ha anat generant al llarg del temps , sense retenir-se en aquest , el que fa que el cep pateixi molt als estius.
Si es busca  una característica visual que defineixi la zona, podrien ser les pedres que formen els seus marges,  lloses i còdols  de roques calcàries irregulars , arrencades de la roca mare i totes amb molts signes de l’erosió per l'aigua .

Una altra característica de la zona és la influència marina , amb més humitat ambiental i unes temperatures més moderades gràcies a les marinades que cada dia  pentinen les muntanyes. Això li permet aguantar aquest estrès hídric  i el fan ideal  per xarel·los, moscatells, malvasies  i altres varietats de zones calentes.

En aquesta zona es poden veure dues subzones diferenciades:

ñ       El Garraf estricte o muntanyes del Garraf.
ñ       Les planes de Vilanova i Sitges, amb sòls més profunds però provinents de l'erosió del Garraf estricte, per tant fills d'aquest.

De totes maneres, la influència marina i les característiques dels sòls fan que conformin una unitat: “El Garraf”.

Aquests tipus de sòls i clima , fa que el conreu d`aquesta zona hagi de ser molt més acurat que en les altres, ja que és molt sensible a l’erosió i és una lluita constant conservar el poc sòl que hi ha, requerint llaurades superficials a l'estiu i altres tècniques que a la resta de la denominació no són tant determinants.

Excepte en alguns fons concrets  al voltant de Vilanova i Sant Pere de Ribes i en algunes zones que disposen d'acumulacions de sòls més importants , les produccions són més reduïdes que a la resta de la denominació d’origen .


-         4a zona: Alt Penedès.

És la part més alta del Penedès situada entre els 450 i 800m d'alçada  i  formada sobre sòls d'origen de l'Era Secundaria, en el període Triàsic , en un moment en que aquesta zona formava un mar. Es varen anar formant diferents  capes, alternant dolomies i calcàries ( capes de pedres calcàries dures anomenades muschenkalk ) amb capes d’argiles versicolors i evaporites. Les capes superiors es varen dipositar quan el mar era poc fons , ja que apareixen materials argilosos amb guixos ( parts més altes).


Els límits de l’Alt Penedès són bastant clars i estan marcats en les dues seves vies d’entrada principal per dues de les fonts més abundants  de la comarca : les Deus   a Sant Quintí de Mediona i les  Dous  a Torrelles de Foix que sorgeixen just al límit dels sòls del Triàsic fruit de les infiltracions que es produeixen en aquests.

Són sòls bàsicament francs i , en certes zones molt pedregosos , però no de còdols arrodonits com a la part baixa i mitja del Penedès , sinó roques cantelludes poligonals (moltes vegades pràcticament rectangulars) . Aquesta part rocosa és formada per roques trencades i meteoritzades pel temps i els plegaments , formant sòls en que les arrels i l’aigua poden penetrar en profunditat (no com el Garraf , on els sòls són  superficials , tenint les plantes una baixa reserva d’aigua)  donant, juntament amb una evaporació menor  per les temperatures suaus a l’estiu, un menor estrès hidres en el moment de maduració .

El clima  és més fresc i continental que la resta de la comarca amb més contrastos de temperatura entre dia i nit i més pluviometria  dóna maduracions amb temperatures més baixes i sense estressos hídrics. És una zona ideal per vins aromàtics  (chardonnay, sauvignon blanc  i  parellada) i molt bona  també per a negres ( és la gran zona dels ulls de llebre de la comarca)


Dins d'aquesta zona es poden perfilar dues  subzones marcades per una uniformitat dels sòls entre elles però amb diferencies climàtiques notòries;  el Pla de Manlleu i la vall del Marmellar (el + 500) , una vall tancada amb les característiques de sòls de l'Alt Penedès però amb una gran influència del mar  i la resta de l'Alt Penedès ( Pontons, Mediona, La Llacuna) , amb un clima més continental, on les marinades arriben més filtrades al haver passat ja pel Garraf.



CONCLUSIONS


En resum, és una comarca complexa i molt rica , amb una tipologia de DO més propera a  la que podem trobar a la zona de Burdeus ( amb una gran diversitat interna, malgrat una unitat indiscutible a nivell cultural i climàtic) , que a  D.O.  més uniformes com poden ser Rioja, Ribera de Duero o la mateixa Borgonya,


S’ha de tornar a trobar el potencial de cada una de les parcel·les per perfilar el potencial a cada una de les zones i una eina fonamental és el mapa de sòls que es va fer a la comarca

El procés de redefinició de la comarca pot ser relativament ràpid ja que hi ha uns bons equips de tècnics que la coneixen profundament i poden definir clarament els límits de les diferents zones. El que serà més lent el tornar a trobar el potencial de cada una de les parcel·les, ja que  només reequilibrar una vinya per produir una determinada qualitat o reequilibrar els sòls de la parcel·la pot costar més de 10 anys, però cal començar per generar el futur de la comarca,

Aquesta nova visió territorial d’aquesta comarca, ben plantejada ha de generar noves  expectatives tant al sector vitivinícola (generant una oferta més ordenada i diversificada) com al sector turístic que l’envolta, oferint més opcions i un producte més dinàmic i polièdric .





Agraïments:
-           A  Joan Reyes , cap del Servei de Protecció dels Vegetals  de Vilafranca del Penedès per la seva col·laboració en la definició de les diferents  zones  d’evolució de la lobesia botrana al Penedès .
-          Josep Maria Mata-Perelló geòleg i  catedràtic de l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Mines de Manresa pels seus consells sobre la definició geològica de les diferents zones del Penedès.

Bibliografia:

-          Mapa geològic comarcal de Catalunya 1:50 000 - (12) Baix Penedès Institut Geològic de Catalunya www.igc.cat - Institut Cartogràfic de Catalunya www.icc.cat
-          Mapa geològic de Catalunya 1:250 000  Institut Geològic de Catalunya www.igc.cat - Institut Cartogràfic de Catalunya www.icc.cat.
-          Mapa topogràfic 1:250.000 - Institut Cartogràfic de Catalunya www.icc.cat
-          Mapa de sòls (1:25000) de l’Àmbit geogràfic de la Denominació d’Origen Penedès. Ortofotomapa 1:25 000 (1a edició) de l'ICC
-          Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA)  , Agrometereologia Ruralcat http://www.ruralcat.net/web/guest/agrometeo.estacions
-          Web de la  Denominació Origen Penedès http://www.dopenedes.es/la-terra-i-el-clima
-          Josep M. MATA-PERELLÓ Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de l’Alt Penedès i l’Alt Camp: Des de Vilobí del Penedès a Pontons, el Pla de Manlleu, Les Pobles , el Pont D’Armentera i a Querol / 10 de gener del  2009 16 pag Manresa. http://upcommons.upc.edu/revistes/bitstream/2099/10155/1
-          GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
-          Memòria descriptiva  de l’Àmbit territorial , Agenda 21 supramunicipal de 18 municipis de l’Alt Penedès,  juny 2011,   Consell Comarcal de l’Alt Penedès-Diputació de Barcelona
-          Protecció del sòls de Catalunya , Mapes de sòls existents  Web de l’Institut d’Estudis Catalans  http://www.iec.cat/mapasols/Ca/Finalitat.asp?Grup=B&Opcio=7